Howard Fast (1914-2003) va escriure Espàrtac l’any 1951 des de la presó. Complia condemna per no voler revelar dades sobre els companys del Comitè d’Ajuda als Refugiats Antifeixistes durant la Guerra Civil. Gràcies a l’editorial L’Agulla Daurada i a la traductora Lola Fígols, ara podem llegir per primera vegada la novel·la en català, un llibre que malgrat les seves 450 pàgines ens ressona gràcies a (o per culpa de) l’adaptació cinematogràfica que en va fer Stanley Kubrick l’any 1960 i que ens hem empassat cada Setmana Santa de la nostra vida.

Shelley Duvall, la noia que enamorava Popeye o a qui perseguia un marit embogit a La resplendor, ha mort aquest dijous a Blanco, Texas, segons ha confirmat el seu company, Dan Gilroy. Amb els seus ulls grossos i expressius, Duvall va ser una de les actrius més característiques del cinema nord-americà dels anys 70 i va treballar amb directors com Woody Allen, Robert Altman, Stanley Kubrick, Tim Burton, Steven Soderbergh i Jane Campion. S'havia retirat del cinema des del 2001, tot i que l'any passat va aparèixer al film de terror The forrest hills.

Des de principis del mes d'octubre, cada dilluns al vespre, el Cinema Truffaut de Girona és ple a vessar d'espectadors que fan cua per comprar entrada i omplen totes les butaques de la sala. No venen per la projecció de cap èxit de la cartellera d'estrenes, sinó per veure en pantalla grans pel·lícules de Stanley Kubrick (1928-1999), un dels directors més importants de la història.

El cinema d'animació no entrava en els plans de Lee Unkrich (Cleveland, 1967) i, tanmateix, va acabar treballant a Pixar i dirigint la pel·lícula més taquillera de la companyia (Toy Story 3, més de 1.000 milions recaptats) i d'altres com Coco, Monstres S.A. o Buscant en Nemo. El Festival de Sitges l'ha homenatjat aquest divendres amb el premi honorífic Màquina del Temps, però Unkrich també ha aprofitat la visita per presentar al festival el seu últim projecte, en el qual ha treballat 10 anys: un llibre monumental i exhaustiu sobre la pel·lícula de la seva vida: La resplendor, de Stanley Kubrick.

Enguany s'ha complert mig segle de l'estrena d'una de les pel·lícules més escandaloses del cinema, La taronja mecànica. Aquesta reflexió sobre si és acceptable la bondat sense llibertat va estar censurada en un grapat de països per les escenes de violència explícita que incloïa i, també, per la dificultat d'acceptar la immoralitat del seu protagonista, Alex Delarge, interpretat per Malcolm McDowell. Per celebrar l'aniversari, el canal TCM ha estrenat el documental La naranja prohibida, de Pedro González Bermúdez, que serveix per apropar-se a aquest clàssic de Stanley Kubrick a partir d'una premissa singular: les dificultats de poder-la exhibir a Espanya.

Fa pocs dies vaig escriure a Google “Eyes Wide Shut música” per a un article que tinc al cap. Volia buscar informació sobre el tan fascinant ús musical en l’última pel·lícula de Stanley Kubrick. Vaig trobar alguns materials que segur que em serviran i també uns altres que no em vaig saber estar de tafanejar. Eyes Wide Shut, des que la vaig veure, poc abans de la seva estrena oficial a principis de setembre del 1999, a l’enyorat cinema Club Doré de la Gran Via, ha sigut un film amb una capacitat de fascinació que no s’ha apagat ni una mica. La història del matrimoni en crisi que s’introdueix en un enfilall d’obsessions, de trobades malaltisses, de personatges obscurs i misteriosos. L’escena de l’orgia, tan estranya, tan capaç de generar estranyesa, tan oberta a pensar sobre l’ús del cos de la dona, tan poc complaent, tan suggeridora alhora. L’escena de la botiga de disfresses, la discussió de Cruise i Kidman sota els efectes de la marihuana, el sexe, tangible i intangible... La presència total d’un Kubrick demiürg, minuciós, la seva fama d’obsessiu, de perfeccionista...

Stanley Kubrick és un dels mestres del cinema, tot i que al llarg de la seva trajectòria només va fer 13 pel·lícules. Ara han sortit a la llum tres nous guions en què Kubrick va treballar entre el 1954 i el 1956 i que exploren temes com el matrimoni, la gelosia i l'adulteri. Segons explica el diari britànic 'The Guardian', els textos es titulen 'Home casat', 'El casament perfecte' i 'Gelosia'. Al primer, Kubrick va imaginar una història d'amor i traïció, mentre que al segon parla d'un matrimoni infidel i, al tercer, s'endinsa en el ressentiment d'una parella casada.

Els amants de les pel·lícules de Stanley Kubrick (1928-1999) i del cinema en general estan de sort. Fins al 30 de març, el CCCB ofereix la possibilitat de viatjar a l’univers creatiu d’un dels cineastes més rellevants del segle XX. Ahir es va inaugurar l’exposició Stanley Kubrick, un monumental making-of de la carrera del director de 2001: Una odissea de l’espai (1968) que fa un recorregut cronològic i exhaustiu per la filmografia del director parant atenció a les circumstàncies de cada pel·lícula, el procés de creació i els materials que es conserven dels rodatges. No és una mera celebració del seu cinema, sinó una oportunitat única per aprofundir-hi i per entendre el funcionament d’una ment privilegiada, un dels genis indiscutibles del seu art.

Des de Barry Lyndon, Stanley Kubrick va comptar sempre amb Jan Harlan (Karlsruhe, 1937) per produir les seves pel·lícules. Després de la mort de Kubrick, Harlan treballa per difondre el llegat del cineasta. Ha visitat al CCCB l'exposició dedicada a al director de '2001: Una odissea de l'espai'.

STANLEY KUBRICK AL CCCB I LA FILMOTECA

Dimarts s’inaugura al CCCB l’exposició Stanley Kubrick, un recorregut cronològic per l’obra del cineasta novaiorquès, que coincideix amb el 50è aniversari de 2001: una odissea de l’espai i amb el cicle que li està dedicant la Filmoteca de Catalunya.

]]>

El cinema, des del seu naixement fins a l’actualitat, ha estat en constant evolució tecnològica. Des de les pel·lícules en blanc i negre i la manovella dels Lumière fins a l’últim prodigi visual i digital de la factoria Marvel en 4K i Dolby Atmos, hi ha hagut centenars d’evolucions tant de tecnologia com d’estils visuals. Avui podem veure còpies meravelloses de films clàssics i quedar embadalits amb aquell cel blau perfecte de Lawrence d’Aràbia, les sabates vermell robí de la Dorothy a El màgic d’Oz o discernir detalls de la meravellosa Roma de La dolce vita en un gloriós blanc i negre, tot digitalitzat, netejat i polit. Contemplem restauracions cinematogràfiques amb una perfecció tècnica que els autors originals mai van assolir en el seu moment donada la limitació dels suports cinematogràfics fotoquímics. Aquests films clàssics restaurats mai van estar pensats per ser perfectes i moltes vegades en les seves impureses visuals també radica bona part de la seva estètica narrativa.

]]>

Steven Spielberg no para. Tot i que el seu film de ciència-ficció 'Robopocalypse' està indefinidament ajornat, la taula del director de 'Lincoln' està plena a vessar de projectes: la producció de 'Parc Juràssic IV', la nova sèrie bèl·lica desenvolupada amb Tom Hanks, la presidència del Festival de Canes el proper maig i, per si no fos suficient, ara també se li afegeix 'Napoleon', el famós projecte frustrat de Stanley Kubrick, que, segons Spielberg va confirmar a Canal Plus França, podria convertir-se en una sèrie de televisió.

]]> Alex DeLarge, el psicòpata protagonista d'A Clockwork Orange ('La taronja mecànica'), ha passat a la història del cinema amb el rostre de Malcolm McDowell. Però en la correspondència de John Schlesinger (1926-2003), el director de Cowboy de mitjanit i Marathon man, s'ha descobert que, abans de la versió rodada el 1971 per Stanley Kubrick, el personatge va estar a punt de ser interpretat per Mick Jagger, el cantant dels Rolling Stones.

]]>

Arran de l'elecció d'Eva com a pel·lícula inaugural del 44è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, la intel·ligència artificial és la imatge del festival d'aquest any i un dels fils conductors de Sitges 2012. És per això que en la primera jornada del festival es va projectar A.I.: Intel·ligència artificial (2001), cinta de Steven Spielberg a partir d'un projecte de Stanley Kubrick, que narra la peripècia d'un nen robot als albors de la fi de la humanitat.

]]> L'escriptor Stephen King prepara la seqüela de La resplendor, el best seller que va vendre 350 milions de còpies i va ser portat al cinema per Stanley Kubrick el 1980.

]]>