El primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, ha reaparegut aquest dimecres després d'haver patit un intent d'assassinat el 15 de maig que el va deixar en estat molt greu. El dirigent eslovac ha publicat un vídeo a la seva pàgina de Facebook en què ha agraït la feina dels metges i en el qual, sobretot, ha aprofitat per carregar contra l'oposició i les organitzacions i mitjans crítics, a qui culpa d'haver generat un ambient de divisió política i social afavoridor d'actes de violència com el que ell mateix va patir.

La violència política no és un fet aïllat. Fa temps que la polarització i la radicalització s’han instal·lat en el debat polític europeu. El tiroteig contra el primer ministre eslovac, Robert Fico, és l’últim avís. Com ho van ser l’assassinat de la diputada laborista britànica Jo Cox en plena tensió pel Brexit el novembre del 2016 o la mort de la ministra d'Afers Exteriors sueca Anna Lindh, apunyalada en un centre comercial d'Estocolm el 2003. Ara fa gairebé un any l’expresidenta d’Eslovàquia Zuzana Čaputová, preocupada per les amenaces de mort que havia rebut, va anunciar que no es presentaria a la reelecció. "La gent que amenaça amb matar-me està utilitzant el vocabulari d'alguns polítics", va dir aleshores Čaputová apuntant cap a la retòrica bel·ligerant del partit de Robert Fico.

Les universalment conegudes melodies dels nocturns més famosos de Chopin es barregen amb el renou de la gent que xerra, tafaneja, passeja i pregunta preus a l’antic mercat central de Bratislava. Un noi toca els grans clàssics del compositor polonès en un piano disponible per a qui el vulgui tocar, envoltat dels que prenen tranquil·lament el seu cafè de dissabte al matí. A l’edifici, renovat el 2021 amb fons de la Unió Europea, s’hi combina un mercat de pagesos amb el típic foodhall hipster de tota ciutat europea moderna: vinils, llibres de segona mà, ceràmica.

Quan Robert Fico va assumir el càrrec de primer ministre d'Eslovàquia per tercera vegada l'octubre de l'any passat, va prometre que no enviaria "ni un sol projectil més" a Ucraïna. Tot i que en termes globals la interrupció de l'ajuda militar eslovaca no suposi un gran impacte per a Ucraïna, sí que es mira amb preocupació des de Brussel·les, ja que implica un canvi molt destacable en la política exterior del país centreeuropeu, que fins llavors havia sigut un dels més actius en la defensa del seu veí. I també és un dels principals motius de polarització política i social a Eslovàquia.

"El primer ministre recorda tot el que va passar. El va sorprendre com va passar de ràpid tot". Així explicava aquest divendres el president electe d'Eslovàquia, Peter Pellegrini, el que li havia explicat el primer ministre del país, Robert Fico, que es recupera a l'hospital d'un atac polític. Pellegrini –estret col·laborador de Fico que assumirà la presidència el mes que ve després de guanyar les eleccions de l'abril– ha visitat el cap de govern a l'hospital, on continua greu però estable, i ha explicat el que havia parlat amb ell durant una entrevista de televisió.

L'intent d'assassinat del primer ministre d'Eslovàquia, el populista i pro Putin Robert Fico, arriba en un moment de màxima polarització política al país i a només dues setmanes de les eleccions europees. A més de ser una terrible desgràcia personal, l'atemptat és un símptoma més d'una Europa cada cop més tensada, on els discursos d'extrema dreta guanyen terreny i quotes de poder enmig d'un gran desconcert popular. És un nou i greu avís. Quan la discussió pública només admet dialèctiques simplistes, a favor i en contra, llavors es van trencant els ponts de diàleg i s'obre la porta als extrems. Siguin de perfils individuals, com semblaria el cas, o grupals.

L'opinió dels taxistes sol ser la primera impressió que un periodista rep quan acaba d'aterrar a un país estranger. "El que ha passat és una tragèdia enorme, una catàstrofe", resumeix el Martin, que em porta de l'estació de trens de Bratislava al centre de la capital eslovaca. Fa tot just 24 hores que "un vell boig", com el defineix ell, va disparar cinc trets al primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, quan el polític s'atansava a uns quants seguidors que l'esperaven, en ple carrer. Segons les últimes informacions oficials, Fico està conscient, però encara en un estat de salut molt greu a la unitat de cures intensives d'un hospital al centre del país, a prop de la ciutat de Handlová, on ahir va patir el primer intent de magnicidi d'un líder europeu en més de vint anys.

Com que mai me'n recordo de les efemèrides, em va alegrar assabentar-me, gràcies a la conversa de Xavier Graset amb els editors Jordi Cornudella i Jordi Martí Font, que aquesta setmana s'han complit 130 anys del naixement de Joan Salvat-Papasseit, un dels poetes essencials del segle XX català. Cornudella i Font han publicat (als segells Edicions 62 i Lo Diable Gros, respectivament) sengles edicions de l'obra poètica completa de Papasseit, amb motiu del centenari de la seva mort, que enguany es commemora amb tot el lluïment que fa al cas. No falla: si va néixer fa cent trenta anys i commemorem que en fa cent que va morir, ens surt que Joan Salvat-Papasseit va viure trenta anys. Una mort prematura, la seva, tot i que —com va indicar Cornudella—, a diferència d'altres poetes estimats pels déus (se'n diu així dels que moren joves), com Joaquim Folguera o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Papasseit no transmet gens de sensació de tenir una obra, ni una vida, incompletes: va viure pocs anys, però ho va fer amb intensitat i alegria, i va escriure molt, i la major part del que va escriure era i és i serà boníssim. Martí Font, per la seva banda, demanava l'atenció per al Papasseit àcrata i agitador, que l'any 1920 publica el Primer Manifest Català Futurista (en què s'adreça als poetes i els exhorta: “Jo us invito, poetes, a què sigueu futurs, és a dir, immortals”, i també: “Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar”), i que en un dels seus cal·ligrames inclou, en lletres ben grans, aquella frase desafiant i tantes vegades repetida: “ESCOPIU A LA CLOSCA PELADA DELS CRETINS”. Anarquista, independentista, avantguardista, el tarannà de Papasseit era jovial i encantador, però tampoc rebutjava necessàriament —encara que ell no la practiqués— l'acció directa.

Aquest dimecres, quan el primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, va anar a saludar els seguidors que l'esperaven darrere d'una tanca a la ciutat de Handlova, Juraj Cintula es va obrir pas entre ells i va disparar cinc vegades contra el cap de govern eslovac, que va caure a terra rodolant. L'atacant va ser reduït allà mateix i detingut de seguida. Ha estat acusat d'intent d'assassinat premeditat per venjança i s'enfronta a 25 anys de presó. Però qui és l'home que va intentar assassinar el populista primer ministre eslovac?

El primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, que ha estat tirotejat aquest dimecres, és un vell conegut al país i una figura que aixeca passions i no deixa ningú indiferent. Analitzem què suposa l'intent de magnicidi amb el politòleg Juraj Marušiak, director de l'Institut de Ciències Polítiques de l'Acadèmia Eslovaca de Ciències de Bratislava.

El primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, ha estat ingressat a l'hospital aquest dimecres a primera hora de la tarda després de rebre cinc trets i el seu estat de salut és molt greu, però ja no es tem per la seva vida, segons la BBC. A Fico li han disparat al mig del carrer després que sortís d'una reunió del govern que s'ha celebrat a Handlova, a l'interior del país, on s'ha aprovat la construcció d'una nova planta nuclear. El govern ha qualificat l'acte d'"intent d'assassinat" que, sense dubte, ha estat "motivat per raons polítiques", en paraules del ministre de l'Interior. El primer ministre ha estat a quiròfan durant més de tres hores, en una operació que el govern havia dit que era "molt complicada". "Està lluitant per la seva vida", havia dit el ministre aquesta tarda en roda de premsa.

Per si faltaven dades sobre el projecte d’incerteses amb què el règim de Vladímir Putin intenta esquerdar Europa, apuntant sobretot a la Unió Europea i l’OTAN, només cal donar un cop d’ull a les eleccions presidencials a Eslovàquia de diumenge passat, guanyades per Peter Pellegrini, l’última adquisició del que podríem anomenar putinisme geopolític.

La recuperació del poder a Eslovàquia per part de Robert Fico -que va ser primer ministre entre 2006 i 2010 i entre 2012 i 2018- resulta inquietant perquè podria afectar la seguretat de l’Europa central i oriental. Perquè en aquesta tercera etapa, el Fico que sempre ha volgut presentar-se com a socialdemòcrata -però que mai ha aconseguit desdibuixar el seu perfil ultra i populista- no té cap complex a girar l’esquena a Ucraïna i expressar simpatia per Putin. Una variable que complica més l’entorn de la guerra, perquè arrenglera Fico amb Orbán i Kaczynski, els ultres que manen a Hongria i Polònia, cada vegada més indiferents amb un conflicte on Europa es podria estar jugant el futur. És curiós que un personatge com Fico cohabiti a Eslovàquia amb una presidenta de la república com Zuzana Caputova, una activista mediambiental i liberal votada el 2019 per gairebé el 59% dels eslovacs. Paradoxes que empenyen a preguntar-nos quina és l’evolució política dels estats que, quan es va incorporar a la Unió Europea -i sobretot a l’OTAN-, van recuperar la confiança en la seguretat de les seves fronteres. ¿Com s’entén que, al cap de pocs anys de diguem-ne “ser rescatats”, aquests països festegin ara amb els hereus dels que el 1956 van enviar els tancs a Budapest i el 1968 a Praga i Bratislava?

Les enquestes prèvies a les eleccions legislatives a Eslovàquia l'han encertada: el partit populista Smer, de l'ex primer ministre Robert Fico, ha guanyat els comicis anticipats, amb un 23% dels vots, un percentatge fins i tot superior al que els sondejos pronosticaven. Les primeres estimacions basades en sondejos a peu d'urna havien donat inicialment com a possible guanyador el partit progressista proeuropeu Eslovàquia Progressista (PS), del vicepresident del Parlament Europeu, Michal Simecka, que al final ha quedat en segona posició amb un 18% dels suports. Tot i reconèixer el triomf de Smer, l'eurodiputat ha avançat aquest diumenge que el PS "farà tot el possible perquè Robert Fico no governi a Eslovàquia".

Els controls temporals a les fronteres han tornat aquesta setmana a Alemanya per intentar aturar l’arribada de demandants d’asil des de Polònia i la República Txeca. A poques setmanes d’unes eleccions poloneses crucials, l’escàndol pels suborns a les ambaixades i consolats d’aquest país per a la compra il·legal de visats no només ha encès la picabaralla electoral interna sinó que ha obert una crisi diplomàtica entre Varsòvia i Berlín. Mentrestant, el líder del partit governant, Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski, arenga els seus votants per aturar “la invasió”.

Malgrat les crítiques al seu populisme i les polèmiques de corrupció que l'han esquitxat al llarg dels anys, Robert Fico és potser el polític amb més suport popular a Eslovàquia dels últims vint anys. L'escàndol per l'assassinat d'un periodista que investigava casos de corrupció que afectaven el seu partit li va fer perdre el poder l'any 2018, però cinc anys després el recuperava, principalment per la desfeta dels seus rivals polítics, però també perquè va saber jugar una nova basa electoral: el rebuig a l'enviament d'armes a Ucraïna. Tot i que a l'inici de la seva carrera se l'identificava com un europeista pragmàtic, la guerra europea ha reforçat el seu perfil pro-rus i l'ha convertit en un potencial maldecap per a Brussel·les.

Entrem a la tardor i la contraofensiva ucraïnesa no ha obtingut els resultats esperats. Amb les pluges, el fred i la neu podria ser que la situació al front es mantingués estancada molts mesos més. Això desespera no només els ciutadans ucraïnesos, al límit ja de les seves forces després de més d'un any i mig de conflicte, sinó que també podria començar a esquerdar el suport unitari a la guerra que hi ha hagut fins ara a Europa.

La solidaritat amb Ucraïna dins la Unió Europea solia dependre dels quilòmetres de distància de cada capital fins a Moscou. Els governs de Polònia, Estònia, Eslovàquia i Txèquia van ser uns dels primers a posicionar-se al costat polític i militar de Kíiv, a més d’acollir-ne massivament els refugiats quan va començar la invasió russa.

Eslovàquia va rebre l'1 de març 200.000 dosis de la vacuna Sputnik V contra el covid-19, però un mes i mig més tard encara no n'ha fet servir ni una. El primer ministre va decidir unilateralment comprar la vacuna russa per intentar controlar una pandèmia que colpejava amb força el país centreeuropeu, però les autoritats sanitàries encara no hi han donat el vistiplau. La polèmica va acabar forçant la dimissió del cap de govern i ha provocat tensions entre Bratislava i Moscou.

Gairebé cinc milions de tests d'antígens en dos dies. És l'objectiu que s'ha proposat el govern d'Eslovàquia per controlar l'expansió del covid-19 al país. Durant aquest cap de setmana, tots els eslovacs de més de deu anys estan cridats a fer-se un test ràpid per saber si són portadors del virus i, malgrat que sotmetre's a les proves és voluntari (i gratuït), els que decideixin no fer-se'n hauran de fer quarantena i tindran prohibit sortir de casa, fins i tot per anar a treballar, durant 10 dies.