L'any 2022 l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) va inaugurar el Pediatric Cancer Center de Barcelona (PCCB), un centre internacional amb capacitat per atendre més de 400 casos nous de càncer infantil a l'any. Aquell mateix any va crear-se un circuit per a famílies procedents del Perú, la majoria molt vulnerables i desesperades per la situació dramàtica dels seus fills, que arribaven a Catalunya per rebre tractament al servei d'oncologia de l'hospital. Ara el departament de Salut pretén posar-hi fi: han detectat fluxos regulars de pacients a l'SJD, que és un centre públic de titularitat privada, però també arribades de pacients d'altres nacionalitats al Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau, i volen regular-ho.

"El 14 de febrer del 2020 em van diagnosticar una leucèmia i tota la meva vida va canviar". Martina Claramunt va rebre un sotrac unes setmanes abans que es decretés el confinament general per culpa de la pandèmia. La jugadora de bàsquet es va trobar malament i va anar a l'hospital. "Em feien mal diferents parts del cos, però no sabia què tenia", diu. El diagnòstic la va deixar glaçada.

Maëlys ja no ha de triar si entra el mòbil o un llibre a la seva habitació d'aïllament. Té 16 anys i està ingressada a l'Hospital Infantil Vall d'Hebron perquè li han fet un trasplantament de cèl·lules mare després de patir una recaiguda de leucèmia. Després de passar una setmana en una habitació de ben just set metres quadrats, Maëlys i la seva mare, Sònia, han estrenat una de les nou cambres individuals especialment dissenyades a l'Àrea d'Oncologia i Hematologia Pediàtriques i Adolescent del centre barceloní per procurar el seu màxim benestar emocional. "Li encanta dibuixar i abans havíem d'escollir si entrar les aquarel·les, les pintures o els llapis. Era com anar a una illa deserta i triar només dues coses per endur-se. Ara s'assembla més al que podria ser la seva habitació", comenta la Sònia, emocionada. A més, en aquesta nova habitació es mantenen les estrictes mesures d'higiene per protegir els pacients oncològics amb el sistema immunitari suprimit, alhora que mare i filla poden conviure-hi: la Sònia pot dormir en un sofà llit en comptes d'una butaca, poden menjar juntes dins l'habitació i tenen un bany individual.

La majoria de pacients que esperen al vestíbul de l'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats Vall d'Hebron són d'edat avançada. Són persones amb patologies de l'aparell locomotor i tenen algun grau de discapacitat, la majoria d'alta complexitat, com una lesió medul·lar. El centre té una unitat específica per atendre aquest tipus de lesions i és l'hospital català que rep el gruix principal d'aquests pacients amb qui treballa per aconseguir el màxim nivell d’autonomia i independència . En els darrers anys hi ha hagut un "canvi de paradigma" en el perfil d'aquests pacients, que cada cop són més grans, segons explica la cap de la unitat, Lluïsa Montesinos. A més, la causa de les lesions també ha canviat: abans els accidents de trànsit i la pràctica esportiva n'eren l'origen principal, però actualment són les caigudes casuals del dia a dia les que més lesions medul·lars causen.

L'Amanda va néixer de forma prematura després de només 24 setmanes de gestació i des de fa més de dos mesos és a la unitat de cures intensives neonatals (UCIN) de l’Hospital Vall d’Hebron. S'hi haurà d'estar, com a mínim, fins que es compleixin les 40 setmanes de gestació que hauria d'haver fet dins del ventre de la mare. La llum i els sons són tènues a l'UCIN, tot i que aquesta tranquil·litat s'interromp amb el soroll intermitent dels monitors i les màquines que envolten els petits. L'objectiu d'infermeres i metges durant aquest temps és recrear un ambient semblant a aquell amb el qual el nadó s'ha format dins de l'úter perquè s'acabi de desenvolupar amb les millors condicions possibles. Per això, és molt important el paper dels pares durant aquest temps. "A l'úter, el nadó rep la veu, la calor i el batec del cor de la mare, i la prematuritat trenca aquests estímuls", explica la metgessa del servei de neonatologia Fátima Camba. Ara, l'hospital barceloní ha fet un pas més i ha creat una biblioteca per animar els pares a incorporar la lectura amb l'objectiu d'estimular també les connexions neuronals dels nadons prematurs.

Amb una ullada ràpida en té prou per dir: "Això és còlon i això d'aquí, mama". A ulls inexperts, les mostres de teixits que reposen sobre aquells vidres petits i allargats són molt semblants i recorden les taques de tinta emprades en el conegut test psicològic. Jordi Temprana, metge adjunt al Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Vall d'Hebron, repassa amb la mirada les preparacions que hi ha sobre la taula, n'agafa una altra, ens la mostra i conclou: “Això també és mama”.

El març passat, Susanna Zapico, de 55 anys, va ser diagnosticada d'un tumor a la zona del paladar tou. Fins ara, la cirurgia per operar aquest tipus de càncers requeria fer una intervenció molt invasiva: cal una incisió al coll per extirpar el teixit a través d'una cirurgia oberta, que pot condicionar la respiració, la parla i la deglució del pacient, a més de tenir un evident impacte estètic. "Es tracta d'una operació delicada, en la qual hem de treballar amb la màxima precisió perquè en pocs centímetres tenim estructures molt sensibles", ha explicat aquest divendres el doctor David Virós, cap del Servei d'Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll de l'Hospital Vall d'Hebron. Ara, ell i l'equip d'experts en imatge mèdica i enginyeria biomèdica del centre barceloní han desenvolupat una tècnica innovadora que permet accedir al tumor directament des de la boca.

Quan tenia 9 anys, l’Ian va patir un còlic nefrític, una obstrucció de la via urinària que li impedia fer pipí amb normalitat i li provocava molt dolor. Havia nascut amb una malformació que no li van detectar. Tot i que mai no havia mostrat senyals, l’orina s’acumulava al ronyó i era necessari operar-lo per preservar l’òrgan. Inicialment, es va optar per una cirurgia convencional amb laparoscòpia –una operació amb petites incisions a l’abdomen–, però l’operació es va complicar i l’Ian va continuar amb molèsties. Calia tornar-lo a operar i, aquest segon cop, es va optar per l’Hospital Vall d’Hebron, l’únic centre de l’Estat que disposa d’un programa de cirurgia robòtica urològica per a infants.

La retallada dels reforços d'estiu als centres d'atenció primària (CAP) i el tancament de llits a l'Hospital Vall d'Hebron fan preveure uns mesos de juliol, agost i setembre complicats als centres de l'Institut Català de la Salut (ICS). La primària haurà de suplir les baixes dels seus treballadors que estiguin de vacances amb el mateix personal, per la qual cosa s'espera que els treballadors hagin d'assumir més funcions i que algunes tasques es deixin de fer. A més, durant aquests mesos l'hospital més gran de Catalunya, el Vall d'Hebron, tancarà 272 llits i reduirà la seva activitat quirúrgica programada per les retallades pressupostàries. Davant d'aquest escenari, el conseller de Salut en funcions, Manel Balcells, ha afirmat que aquest és el "cost" de la pròrroga pressupostària i ha assegurat que s'atendran les urgències i només s'ajornaran algunes patologies i cirurgies programades.

Si em pregunten què és el més important que he llegit avui els diré que això.

Investigadors del Vall dHebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una biòpsia líquida que permet avaluar de manera molt precisa i precoç la resposta dels pacients als tractaments oncològics. Aquesta tecnologia és capaç de detectar en la sang del malalt fins a una sola molècula d’ADN del tumor, una fita semblant a trobar una agulla en un paller, i predir si la teràpia funciona o si, al contrari, cal canviar-la ràpidament.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat una nova immunoteràpia que obté resultats prometedors en pacients amb diferents tipus de càncer avançat que ja no responien a cap altre tractament. En concret, en un assaig clínic en fase I, el nou fàrmac, un anticòs monoclonal biespecífic anomenat FS222, va aconseguir recuperar la resposta del 15,7% dels individus. El percentatge augmentava fins a prop del 50% en el cas de melanoma metastàtic i, a més, prop del 70% estabilitzava la malaltia. Aquests resultats preliminars s’han presentat avui al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) que se celebra fins demà a Chicago (EUA).

L'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, prescindirà d'uns 200 professionals eventuals a qui no prorrogarà el contracte aquest any; una retallada que impactarà en l'activitat assistencial de l'hospital, segons ha avançat El País. La capacitat d'aquest centre barceloní per atraure talent professional és molt gran i en els últims anys, sobretot després d'una pandèmia d'impacte mundial que va posar de manifest les mancances del sistema sanitari, s'ha reforçat per disposar d'una plantilla més àmplia. Aquest creixement, però, entra en conflicte amb la urgència d'hospitals més petits que no tenen tanta capacitat per atraure talent i que també han d'enfortir la plantilla, segons la conselleria de Salut, que va demanar "solidaritat" als centres més grans per contenir la contractació temporal de metges i infermeres en un context generalitzat de falta de mans.

El Pol, l’Eduard, la Maelys, el Jorge, l'Aitana i l’Ainhoa tenen entre 12 i 17 anys. Són pacients del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. Alguns estan seguint un tractament de baixa intensitat, uns altres estan en manteniment i alguns ja han acabat el tractament. La malaltia ha estat també un cop psicològic i emocional que aquests adolescents, i mitja dotzena més, estan treballant a través de la creació artística gràcies a un nou taller del programa Arts en Salut de l'hospital i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Paz Oriana va néixer l’11 de setembre a les 30 setmanes de gestació. L’objectiu era arribar a la 32, però la hipertensió que la Carina Freces patia prèviament a l’embaràs no ho va fer possible. “Des del principi m’anaven controlant de prop i les últimes setmanes la nena no creixia al ritme desitjat, per la qual cosa vam haver d’avançar el part”, recorda. En el moment de donar a llum la seva filla –la primera per a ella i el seu marit– la Carina diu haver-se sentit superada: “Tot era nou i no tenia ni idea de com tenir cura d’un nadó, encara menys sent prematura”. Afortunadament, la petita va anar millorant a poc a poc. “El primer que vam fer és practicar el pell amb pell amb ella a través del mètode cangur”, recorda la Carina, que ja fa un mes que la petita és a casa. L’equip de l’UCIN (la unitat de cures intensives neonatals) els hi va recomanar i de seguida van veure que això beneficiava la nena. Arran de la seva prematuritat, ella feia bradicàrdies i el pell amb pell li ajudava a pal·liar-les. “Quan poc després van haver de substituir-li l’alimentació via sonda nasogàstrica per una parenteral, ella s’agitava molt i va tornar a fer bradicàrdies, però amb el pell amb pell es relaxava força”, explica la Carina.

En dones embarassades, després del part o durant la lactància, el càncer de mama és difícil de detectar amb ecografies convencionals per l'augment de la mida i densitat del teixit mamari, que pot camuflar els possibles nòduls al pit. A més, les dones en edat fèrtil no entren en els programes de cribatge poblacional (les crides es fan a partir dels 50 anys), cosa que encara en dificulta més la detecció primerenca. En conseqüència: són càncers més agressius. Ara un equip d'investigadores del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) proposa analitzar la llet materna per diagnosticar el tumor en fases precoces.

Un estudi internacional ha detectat que fumar és una de les causes de la cefalea en raïms, un mal de cap poc habitual que afecta el 0,1% de la població. La recerca, en què ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha detectat mitjançant un estudi genètic vuit regions del genoma relacionades amb el risc de la cefalea en raïms. I les dades que han recopilat els investigadors indiquen que el tabac pot causar aquest tipus de mal de cap molt intens. En concret, els investigadors han trobat una forta relació de la cefalea en raïms amb el nombre de cigarretes consumides cada dia.

Els infants amb càncer que necessiten radioteràpia han d'aguantar cada dia el tipus dins d'una sala estèril, amb una enorme màquina que fa voltes al seu voltant fent un soroll angoixant. Han d'entrar-hi sols i els afectats per tumors cerebrals fins i tot han de dur una màscara que els genera una gran sensació de claustrofòbia. No causa cap mena de dolor, però com més petits són, més els costa estar-se quiets dins d'aquell dispositiu i, sovint, se'ls seda perquè estiguin immòbils els vint minuts que dura el tractament. No és una situació gens fàcil de pair per als infants i tampoc per a la família, que saben que les seves criatures estaran incòmodes i patint entre les dues i sis setmanes que durarà la radiació. Però la preparació mental davant d'aquest repte és clau i la realitat virtual pot facilitar-ho, tal com demostra el projecte I am ready de Nixi for Children, impulsat per la Ricky Rubio Foundation i implementat a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Els resultats inicials d'aquesta iniciativa són prometedors: en dos anys, ha reduït a la meitat l'angoixa i la por que senten i ha evitat la sedació dels pacients que tenen entre 3 i 9 anys.

La normalitat regna a les urgències de la Vall d’Hebron: cada set minuts hi arriba un pacient. Les malalties del cor, els ictus, els traumatismes i les intoxicacions tornen a copar el servei d’urgències general del complex hospitalari més gran de Catalunya, que ara atén més malalts que el 2019. “Si abans de la pandèmia teníem una mitjana d’urgències d’uns 260 o 300 pacients, ara n'entren 350 o 400”, explica la cap del servei d’urgències, María Arranz. Amb tot, el servei no viu situacions límit o de col·lapse amb l'augment de la demanda. D’una banda, perquè les consultes estan completament renovades. De l’altra, perquè la coordinació estreta entre l’hospital i els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Cotxeres, Casernes i Horta permet la derivació de 600 pacients amb patologia banal al mes. Abans només se’n derivaven una trentena. “Estem molt per sobre de les xifres del 2019, però el servei no té cap problema amb l’agilitat. Tenim els espais clars perquè hem fet una revisió de la nostra filosofia”, diu Arranz. 

La medicina catalana té una trajectòria més que centenària d'innovació. Una realitat que es manté viva i que uneix recerca, indústria i cures. El tòpic que si et passa alguna cosa greu has d'anar a un dels grans hospitals públics està perfectament justificat i respon a aquesta conjunció històrica i actual. Ara en tenim una nova i espectacular prova: la fita aconseguida per la Vall d'Hebron amb un trasplantament de pulmó mitjançant un robot mèdic –el Da Vinci– sense obrir el tòrax. És el primer cop que es fa al món. Gràcies a aquest avenç, el pacient operat se n'ha sortit amb èxit amb una incisió al pit de 8 centímetres, en lloc dels 30 centímetres de cicatriu a banda i banda de les costelles fins ara necessaris, una intervenció més agressiva i invasiva. En el cas del trasplantament pulmonar tradicional, el risc de patir una infecció després d'entrar a quiròfan és molt elevat.