"Bon dia, vinc perquè m’he fet mal al peu", dic. I la recepcionista, que s’ha mirat la meva targeta sanitària, fa: "Molt bé, Empar, has d’anar a la sala d’espera tres". A aquestes altures de la vida –passat mig camí– em commou aquest simple detall: algú em diu pel nom i amb aquesta polidesa. "Tinc hora a psiquiatria i no em va la targeta", diu esbufegant una noia, impacient.

La sanitat viu des de fa anys en un entorn tensat pels problemes acumulats. Primer van ser les retallades i després la pandèmia. També hi ha hagut dos factors de fons que hi han influït: el creixement poblacional i l'envelliment progressiu. Els fons europeus per la covid i els increments pressupostaris del Govern dels últims exercicis han suposat un alleujament, però la situació encara demana una imprescindible millora, necessària tant per als professionals com per als pacients. Hi ha hagut avenços clars, per exemple, en les llistes d'espera: tot i que la demanda no para de créixer, el nombre de persones que han d’esperar més del compte per operar-se s'ha anat reduint de forma substancial.

Més persones, més envellides i més temps d’espera. Aquesta és la realitat de les urgències hospitalàries a Catalunya, que cada any tenen més demanda en un context de falta de professionals generalitzada. Això es tradueix en més feina per metges i infermeres i més persones a les sales d’espera dels centres. De fet, els pacients dels serveis d’urgències hospitalàries de la xarxa pública catalana van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023. L’any 2010, en canvi, era de 40 minuts, segons una anàlisi de l’ACN a partir d’una petició a Transparència. Davant d’aquestes xifres, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha admès aquest dilluns que les urgències als hospitals i el temps d’espera per ser atès “estan augmentant”, tot i que s’han reduït uns dos minuts respecte de l’any 2022.

La sirena de l'ambulància acaba amb la calma nocturna del carrer Sant Quintí de Barcelona. El soroll s'esvaeix aviat perquè el vehicle va molt de pressa: hi ha una vida en joc i cada segon compta. Quan aparca, el ritme vertiginós no s'atura: "Marcos [tots els pacients tenen nom fictici per protegir la seva identitat], saps on som? Som a Sant Pau". Sembla que el pacient ho entén, però és incapaç de respondre amb claredat. Té 65 anys, diverses malalties cròniques i acaba de patir un ictus. És la una de la matinada i el servei d'urgències de l'hospital funciona a ple rendiment, al marge del dia i l'hora, mentre els veïns dormen. Nou professionals atenen el nouvingut a la vegada. Al Box 1, que està reservat per a les emergències més greus, les que requereixen una atenció immediata, tothom sap què ha de fer en cada moment. Treballen a l'uníson, perfectament coordinats. Alguns fa 16 hores que han començat la jornada i no plegaran fins que acabi el torn de nit, que s'allargarà fins a les vuit del matí. Però el cansament i la fatiga no són excusa; cal atendre tothom que travessi la porta.

L'infart de miocardi és la principal causa de mort al món i la despesa sanitària més important. Ara bé, la seva incidència a Catalunya va caure de manera continuada entre el 1990 i el 2019. Això vol dir que el nombre de casos nous d'aquesta malaltia per cada 100.000 habitants va baixar any rere any durant aquest període, en què també va millorar el pronòstic dels pacients que la pateixen. En concret, els diagnòstics han baixat a un ritme d’un 1% anual en dones i d'un 4% en homes, i el percentatge de pacients que moren per aquesta malaltia ha caigut fins al 15% al cap de 28 dies després de patir un infart. Ara bé, el ritme de descens de les defuncions s'ha estancat en l’última dècada, segons un estudi del grup Registre Gironí del Cor (Regicor) de l'institut de recerca de l'Hospital del Mar que publica aquest dimecres la Revista Espanyola de Cardiologia.

La normalitat regna a les urgències de la Vall d’Hebron: cada set minuts hi arriba un pacient. Les malalties del cor, els ictus, els traumatismes i les intoxicacions tornen a copar el servei d’urgències general del complex hospitalari més gran de Catalunya, que ara atén més malalts que el 2019. “Si abans de la pandèmia teníem una mitjana d’urgències d’uns 260 o 300 pacients, ara n'entren 350 o 400”, explica la cap del servei d’urgències, María Arranz. Amb tot, el servei no viu situacions límit o de col·lapse amb l'augment de la demanda. D’una banda, perquè les consultes estan completament renovades. De l’altra, perquè la coordinació estreta entre l’hospital i els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) de Cotxeres, Casernes i Horta permet la derivació de 600 pacients amb patologia banal al mes. Abans només se’n derivaven una trentena. “Estem molt per sobre de les xifres del 2019, però el servei no té cap problema amb l’agilitat. Tenim els espais clars perquè hem fet una revisió de la nostra filosofia”, diu Arranz. 

El 4,2% de les morts que es produeixen a Catalunya es poden atribuir al consum d'alcohol, el psicoactiu que es pren de forma més habitual a casa nostra: l’any 2019 es van consumir gairebé onze litres d’alcohol pur per habitant de més de quinze anys a Catalunya. Són dades que ha fet públiques el departament de Salut coincidint amb la celebració del Dia Mundial sense Alcohol.

Un llarg passadís lila pres pel silenci de la nit. Ben entrada la matinada i, de sobte, se sent un gemec: una nova vida tot just comença. Som a l'àrea de les urgències de ginecologia i obstetrícia i les sales de parts de l'Hospital del Mar, on, tot i el ritme frenètic, el cansament acumulat, els centenars de decisions que es prenen i les complicacions, aquests moments aconsegueixen l'impensable: aturar el temps per un instant. Però la vida mai no s'atura.

Les restriccions aprovades aquest divendres en tretze municipis de l'àrea metropolitana beuen del creixement exponencial de casos de covid-19 en municipis com Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Gran part dels nous positius afecten població jove i no són de gravetat, de manera que són assumits per l'atenció primària, però els principals hospitals també han notat en els últims dies un lleuger repunt de les visites a Urgències i ingressos per coronavirus i es preparen per si el nombre d'infectats augmenta. La situació no és per ara preocupant ni comparable a la del març passat, però els centres estan en alerta per si cal activar dispositius extres o desplegar els plans de contingència.

Aquests dies sembla que l'única causa de mort i de malaltia al món sigui el coronavirus. I efectivament, és una pandèmia que està posant al límit el sistema sanitari i està ocupant bona part dels esforços dels seus treballadors. Però hi ha moltes altres patologies que ara han quedat aparcades, i encara que algunes es poden ajornar per més endavant –cosa que provocarà un embús al qual també s'haurà de fer front amb més recursos–, n'hi ha d'altres que s'han d'atendre amb la mateixa urgència que fa dos mesos. I entre elles destaquen els infarts i els ictus, que són la segona causa de mort a Catalunya després dels tumors, segons les dades del 2017 que va fer públiques el departament de Salut fa uns mesos. Tot i que segurament el 2019 creixeran molt les morts per infeccions de l'aparell respiratori provocades pel covid-19, també podria ser que no superessin les causes de morts més habituals, que fins i tot podrien tenir un repunt, perquè els metges alerten que hi ha un retard a l'hora d'acudir a urgències per por a ser contagiats pel coronavirus. La doctora Fina Mauri, directora del Pla de Malalties Cardiovasculars del departament de Salut, alerta en el reportatge que fem avui al diari que no es pot abaixar la guàrdia perquè el risc de morir en un infart és del 30% o el 40%, mentre que per al covid-19 tot just podria arribar a ser del 6%.

Antoni Bassas entrevista, a la cap d'urgències de l'Hospital Germans Trias i Pujol, la doctora Anna Carreras.

Cada cap de setmana les urgències hospitalàries i els centres d'urgències d'atenció primària (CUAP) catalans atenen una vuitantena de menors de 30 anys que han consumit alcohol de manera abusiva. La majoria no beuen cada dia, sinó que ho fan de manera compulsiva els caps de setmana i majoritàriament en un context festiu, ja sigui al carrer fent botellones o en discoteques i espais d'oci. Les begudes amb una alta graduació –destil·lades, com el vodka o el rom– són les preferides, si bé els adolescents també les barregen amb altres de menor contingut etílic, com la cervesa. De fet, el 21% dels joves catalans afirma haver-se emborratxat l'últim mes. Les noies (23%) són les que declaren embriagar-se més.

L'Elena Dubrull té 89 anys i va ser ingressada aquest dimarts a l'Hospital Sant Rafael per una pneumònia. Explica, però, que des de fa uns anys també pateix anèmia, una malaltia que provoca que el seu cos no rebi sang suficientment rica en oxigen i que, amb el temps, l'ha fet perdre pes i autonomia. La tendència cap a una població més longeva ha portat hospitals i ambulatoris a rebre cada vegada més persones que, com ella, acumulen més malalties cròniques. De la necessitat d'atendre aquests pacients neix la Unitat de Fragilitat conjunta de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i l'Hospital Sant Rafael.

La taxa de grip ja és de 299,4 per cada 100.000 habitants, una mica més que la setmana passada (quan la taxa era de 248,5 per cada 100.000 habitants) i constitueix una xifra que, segons David Elvira, secretari general en funcions del departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), apunta a una "estabilització" de l'epidèmia de grip després que durant els volts de Nadal es registrés un pic important.

La Pilar té 92 anys i dimecres va arribar al servei d’urgències de l’Hospital de Sant Pau amb una infecció respiratòria després d’haver passat la nit amb febre i molt confosa. En els últims 15 anys, a urgències cada cop hi arriba més gent com ella. Pacients grans i fràgils, amb malalties cròniques i que requereixen una atenció especial. A l’Hospital de Sant Pau van veure la necessitat d’adaptar les urgències a aquest perfil de pacients, ja que l’estrès del servei, el soroll, les anades i vingudes de professionals i la llum artifical entorpeixen la seva recuperació i els poden provocar episodis de desorientacio i confusió, el que es coneix com a deliriums.

Un de cada deu ingressos a les unitats d'urgències dels hospitals el copa l'1% de la població, que té una salut més delicada. Segons l'Institut Català de la Salut (ICS), aquest col·lectiu fa, de mitjana, unes 31 visites anuals a urgències, davant de les sis de la resta de la població, i també va més sovint als centres d'atenció primària. La despesa en farmàcia també és més alta entre aquest 1% de la població, que consumeix medicaments per valor de 1.324 euros anuals, xifra que representa un consum cent vegades superior al del grup dels que en fan servir menys, el dels pacients amb un risc clínic menor, que visiten els CAP menys de tres vegades l'any i gasten 13 euros en medicaments durant el mateix període.

El nou edifici d'Urgències de l'Hospital del Mar, de més de 4.000 metres quadrats, es va inaugurar fa dos mesos però no ha servit per resoldre les situacions de col·lapse.

Que cap pacient estigui més de 24 hores esperant en un box d'urgències. Aquest és l'objectiu que el departament de Salut s'ha fixat com a prioritari per tal de combatre la saturació a les urgències dels hospitals catalans. De moment, la conselleria liderada per Toni Comín s'ha compromès a reduir aquest any i a cada hospital un 10% el nombre de pacients que s'esperen més de 24 hores. En quatre anys, segons la conselleria, cap pacient hauria d'esperar més d'un dia entre el moment que l'admeten a urgències fins al registre del primer acte a la sala d'hospitalització.

El conseller de Salut, Toni Comín, ha afirmat aquest diumenge en una entrevista al canal 3/24 que destinarà més recursos a l'atenció primària perquè les urgències no es desbordin. No obstant això, el diputat de JxSí ha assegurat que el col·lapse de les urgències catalanes "és igual que a la resta de les comunitats autònomes" o països com França o Anglaterra.