En un núvol de sorra i entremig de pedres va aparèixer diumenge un rostre misteriós al fons del riu Onyar de Girona, que protagonitza la majoria de postals de la ciutat. Uns veïns van alertar l'Ajuntament, i els tècnics municipals la van treure de l'aigua. En un principi van apuntar que podria ser del segle XVIII. Però després de publicar la troballa a les xarxes socials han descobert que no seria tan antiga, sinó totalment contemporània: potser es tracta d'una escultura de Jordi Mitjà (Figueres, 1970) que formava part d'un muntatge que va fer a l'antiga discoteca Sala del Cel i que algú va robar del pis d'un antic treballador a qui l'havia regalat.

Segons dades del Col·legi d’Arquitectes, ha caigut significativament l’activitat constructora a l’àrea metropolitana de Barcelona. La construcció d’habitatges va a la baixa (una caiguda del 15,6% de la superfície visada), mentre que la rehabilitació s’estanca i representa només una cinquena part del total. Són dues qüestions molt preocupants perquè les inversions se’n van cap a activitats més conservadores: les oficines, que es dissenyen amb qualitat i preu d’hotels de cinc estrelles, i les naus logístiques, que tenen moltíssima demanda per l’auge de la importació que implica el comerç electrònic. Les obres més rellevants que s’han visat enguany al Col·legi d’Arquitectes són una nau industrial a la Zona Franca i sis enormes edificis d’oficines al 22@. A Catalunya, durant el 2019, s’han tramitat projectes per fer 15.853 habitatges, quan abans de la crisi se’n feien uns 100.000 cada any. I si no es fa o es rehabilita habitatge, el parc edificat existent envelleix i els preus augmenten perquè hi ha poca oferta. És un tema que incumbeix les àrees d’urbanisme i d’habitatge, i que és fruit de la mala fama injusta que arrossega el sector de la construcció.

“La filosofia de Walter Benjamin es caracteritza per defugir la sistematicitat que ha predominat històricament en bona part del pensament filosòfic i també en el científic. Per aquest motiu és capaç de tractar la mateixa qüestió des de diferents angles, fixant-se en detalls extrems que passen desapercebuts en anàlisis més interessades en panoràmiques generals”. Són paraules de Lluís Montull, autor de l’assaig Walter Benjamin. Els límits de la democràcia (Galàxia Gutenberg), on pren com a punt de partida “les crítiques de l’autor a la violència amb la intenció de repensar les fronteres de la democràcia actual”.

El Macba acull a partir d'aquest dijous l'exposició 'Espècies d'espais', formada per una cinquantena d'obres de 40 artistes que s'endinsen en les diferents tipologies d'espais privats i públics. El títol prové del llibre homònim del francès Georges Perec. Però el comissari de la mostra, Frederic Montornès no l'ha volgut il·lustrar de manera literal. "Aquesta no és una exposició ni sobre Perec, ni sobre el seu llibre" sinó que l'utilitza "com a manual d'instruccions per ordenar la exposició", va dir el comissari.

El Palau de les Arts de València programarà de nou l'òpera 'Manon Lescaut' per minimitzar les pèrdues de 623.000 euros que suposaria no estrenar-la i que haurà d'assumir les empreses constructores responsables de retirar el trencadís de la coberta de l'edifici. Així ho ha acordat la Generalitat Valenciana amb les constructores Acciona i Dragados i el despatx de Santiago Calatrava, responsables de l'obra i que assumeixen la reparació, segons han explicat avui en roda de premsa els consellers d'Economia, Máximo Buch, i Cultura, María José Català.

L'artista Pablo Picasso va participar el 1937 a l'Exposició Universal de París amb el Guernica. El quadre –que denuncia el bombardeig de la legió Còndor a la ciutat biscaïna, el 26 d'abril del mateix any– va arribar a Espanya el 1981, després que des del 1939 l'obra estigués custodiada al Museu d'Art Modern (MOMA) de Nova York. El Guernica s'exhibeix des del 1992 al Reina Sofia de Madrid, i per això el museu celebra l'efemèride amb un seguit d'activitats commemoratives.