He pogut conversar una estona amb Oleksandra Matviichuk, que ha passat per Barcelona convidada pel Cidob. Aquesta advocada ucraïnesa de quaranta-dos anys és la directora del Centre per a les Llibertats Civils, que es dedica a documentar tots els crims de guerra que Putin i l’exèrcit rus estan cometent a Ucraïna i a defensar les víctimes de l’ocupació russa. Matviichuk va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau el 2022. Tot just han passat tres anys i mig, però sembla que ja faci una dècada, i més ara, que els ulls del món estan posats a l’Iran i no a Ucraïna.

Sou un FRAU TOTAL, una vergonya completa! No us tenia en cap consideració des que el 6 de gener de fa cinc anys li vau acabar portant la presidència al dormilega Joe, que m’havia robat la meva indiscutible victòria a les eleccions. Aquest any he acabat VUIT GUERRES!! i li vau portar el premi Nobel de la pau a una dona veneçolana que no ha fet res i que no només no va tenir l'honestedat de renunciar-hi en favor meu, sinó que ara pretén ser la presidenta de Veneçuela, aprofitant-se que JO HE FET TOTA LA FEINA BRUTA. Això ha estat molt LLEIG i totalment INJUST per part vostra. Sort n’he tingut del premi de la Pau de la FIFA que m’ha atorgat aquest home fabulós, intel·ligent i just que es diu Gianni Infantino, que me’l va donar per “ajudar a unir les persones del planeta amb el meu treball excepcional i extraordinari per la pau”. Si a Messi li vau portar 8 Pilotes d’Or, per què jo no puc tenir 8 PREMIS NOBEL DE LA PAU, un per cada guerra que he acabat? Per a aquest any voldria Groenlàndia, amb molt de petroli, gas natural, terres rares, or, diamants i aigua dolça. El bacallà els hi deixo als pobres danesos i al seu ridícul exèrcit de soldadets de plom. Cuba també la vull però caurà sola gràcies a la meva capacitat estratègica mai no vista abans en cap president. Per a Cuba només us demano uns resorts com els que vaig pensar per a Gaza. No vull aquestes coses de les cigarretes de xocolata a les sabates: em conformo que, aprofitant el 250 aniversari dels Estats Units el pròxim 4 de juliol, em porteu la meva cara al Mont Rushmore, que és el que correspondria si fóssiu tan savis com dieu. El món em respecta com mai fins ara. No us equivoqueu amb mi una altra vegada!! President DJT.

Al voltant de l’anunci del nom del guanyador del premi Nobel de la pau hi ha des d’ahir una expectació a mig camí entre la que genera “The Oscar goes to…” i la del sorteig de la Champions. El responsable de tant d'interès és el rei habitual de la festa, Donald Trump, que converteix en notícia tot el que toca: si guanya, perquè els picapedrers començaran a esculpir el seu rostre al Mount Rushmore, i si no guanya, per veure a quina hora ordena als marines envair Noruega.

El president Trump està apressant el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, per posar fi a la guerra de Gaza, entre altres motius perquè està convençut que es mereix el premi Nobel de la pau. Ha presumit d’haver acabat amb més de set conflictes armats al món, i està convençut que pot posar fi al conflicte de Palestina, “que dura des de fa 3.000 anys”. Per començar, si mireu la llista que va divulgar el mateix Trump sobre els conflictes solucionats, veureu que alguns encara estan actius i d'altres són més aviat acords comercials i d’inversions de les empreses amigues del president, que pensa més en termes de negoci que no pas de pacificació.

"Una dona que manté viva la flama de la democràcia enmig de la creixent foscor". Així ha definit l'opositora veneçolana María Corina Machado el cap del Comitè Noruec del Nobel, Jorgen Watne Frydnes, quan ha anunciat que se li ha concedit el Nobel de la pau 2025. El guardó d'aquest any –sobre el qual planava la insistència de Donald Trump a oferir-se com a candidat– volia ser una crida en contra dels autoritarismes i en defensa de la democràcia "en un moment en què està amenaçada arreu del món", tal com ha dit Frydnes. Una crida, però, que es fa premiant una aliada de Donald Trump i de l'extrema dreta global: Machado va participar per via telemàtica en la cimera de Patriotes per Europa convocat a Madrid pel president de Vox, Santiago Abascal. El cap del Comitè Noruec ha elogiat la lluita de Machado en contra del règim de Nicolás Maduro, "acusat de corrupció, autoritarisme i frau electoral".

Els primers que van entendre que per tractar amb un megalòman cal ensabonar-lo van ser els del Foreign Office. I per això el premier Starmer va esperar a estar assegut amb Trump al Despatx Oval per donar-li davant les càmeres un sobre amb la carta del rei Carles III convidant-lo a Anglaterra. Trump va reaccionar com el gos de Pàvlov i de seguida va mostrar la carta als periodistes.

L'organització japonesa Nihon Hidankyo, fundada per supervivents d'Hiroshima i Nagasaki, han rebut el premi Nobel de la pau 2024 pels seus "esforços d'aconseguir un món lliure d'armes nuclears", ha anunciat el Comitè Noruec del Nobel aquest divendres. L'organització noruega ha desafiat totes les travesses, que apuntaven insistentment a un guardó directament vinculat a la guerra entre Israel i Palestina, i ha optat per enviar un missatge contra la bomba atòmica en un moment en què l'amenaça d'una guerra nuclear torna a estar molt present. "El nostre missatge als líders del món és que les armes nuclears no s'haurien d'utilitzar mai més", ha dit el representant del comitè.

Nelson Mandela, Barack Obama, Mikhaïl Gorbatxov... són molts els caps d'estat que han rebut el premi Nobel de la pau per la seva acció de govern. És menys habitual, en canvi, que algú rebi primer aquesta distinció i després el seu poble el premiï atorgant-li el govern del país. Aquest és el cas del pioner de les microfinances Muhammad Yunus, que aquest dijous va prendre possessió com a primer ministre del govern interí de Bangladesh. Yunus entoma la direcció d'un executiu que té el repte d'estabilitzar la nació del sud d'Àsia després d'un mes de protestes reprimides amb violència que han acabat amb la dimissió i la fugida de l'ex primera ministra, Sheikh Hasina.

Narges Mohammadi, el premi Nobel de la pau del 2023, és una figura coneguda a l'Iran. És una destacada activista pels drets humans i els drets de les dones al país, presa política durant bona part de les dues últimes dècades. Com a activista iraniana pels drets de les dones, Narges Mohammadi ha estat arrestada tretze vegades i condemnada cinc vegades per conspirar i difondre propaganda contra el règim iranià. Més enllà dels seus estudis com a enginyera, Mohammadi ha estat subdirectora del Centre de Defensors dels Drets Humans, una organització no governamental creada per Shirin Ebadi, que també va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau l'any 2003, fa exactament vint anys. La lluita contra el hijab forçat i contra la pena de mort a l'Iran són algunes de les seves fites en l'àmbit dels drets humans.

Les meves companyes recluses i jo ens havíem ajuntat, de nit, al pavelló de dones de la presó d'Evin de Teheran quan vam veure per televisió la notícia de la mort de Mahsa Amini. El 16 de setembre es va complir un any des que va morir després de ser posada sota custòdia de la policia de la moral de l'Iran per, presumptament, no posar-se un hijab adequat. La seva mort va desencadenar un aixecament immediat i general –encapçalat per les dones– que va sacsejar el país.

Maria Ressa sap Com plantar cara a un dictador. Ho ha hagut de fer contra Rodrigo Duterte, el president de les Filipines –autoritari tot i que elegit democràticament– que va intentar empresonar-la per haver publicat articles crítics amb les seves polítiques al seu mitjà digital Rappler. Però diu que no es refereix a ell (o no només) quan fa servir aquesta expressió per al títol del seu llibre (en català a Edicions 62), publicat després de rebre el premi Nobel de la Pau el 2021 "pels seus esforços per protegir la llibertat d'expressió". Hi relata la seva trajectòria periodística i les seves reflexions arran de la campanya d'odi en línia que ha rebut –amenaces incloses– per fer la seva feina com a periodista.

El Nobel de la pau d'aquest 2022 estava clarament marcat per la guerra d'Ucraïna. S'havien fet moltes quinieles, però finalment el comitè noruec dels premis ha triat honorar la societat civil que lluita contra règims opressors i ho ha fet amb un premi compartit a tres bandes que envia un missatge clar al règim de Vladímir Putin, i també al seu aliat bielorús, Aleksandr Lukaixenko. Així, el Nobel de la pau 2022 és per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna. Un individu i dues organitzacions que destaquen com a "campions pels drets humans, la democràcia i la coexistència pacífica de tres països veïns: Bielorússia, Rússia i Ucraïna", en paraules de la cap del comitè noruec del Nobel, Berit Reiss-Andersen, que ha anunciat el guardó aquest divendres des d'Oslo.

El Nobel de la pau té una llista polèmica de guardonats que han fet posar el crit al cel als pacifistes d'arreu del món . Henry Kissinger, va ser premiat el 1973 pel final de la Guerra del Vietnam; el trio Yasser Arafat - Isaac Rabin - Shimon Peres, pels acords d'Oslo al Pròxim Orient; Barack Obama; la Unió Europea; l'aleshores activista prodemocràcia birmana Aung Sang Suu Kyi (que després de rebre el premi ja com a cap de govern va justificar el genocidi dels roghinyes) o l'etíop Abiy Ahmed, que ha portat el seu país a la guerra contra els independentistes de la regió de Tigre. A diferència d'aquests tan poc mereixedors de la distinció més prestigiosa (i més ben dotada) d'un premi que Alfred Nobel va concebre per reconèixer "els que han fet més o la millor tasca per la fraternitat entre nacions, per l'abolició o reducció dels exèrcits i per organitzar o promoure congressos de pau", hi ha altres noms que havien fet tots els mèrit i que van ser a la llista en un moment o l'altre però no el van aconseguir mai. Aquí hi ha una petita selecció.

Barcelona acollirà la segona edició de la Biennal Ciutat i Ciència del 8 al 13 de juny. L’alcaldessa, Ada Colau, ha presentat l’esdeveniment aquest dimecres a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans com l'oportunitat d'acostar els barcelonins a la ciència i d'encarar conjuntament, la població i els científics, els grans reptes de futur de la ciutat. Aquest any la temàtica principal de la cita se centrarà en els reptes del sistema alimentari actual, atès que Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. A més, també es reflexionarà sobre l’estret vincle de la ciència amb l’art, la sociologia i la política, la igualtat de gènere en el món científic, la igualtat de drets i d’oportunitats, i la sostenibilitat del planeta.

L’anunci s’ha fet realitat. El primer ministre etíop i premi Nobel de la pau, Abiy Ahmed, va anunciar dimecres una ofensiva armada a la regió de Tigre, al nord del país, i aquest divendres ja s’ha registrat un important moviment de tropes governamentals que es dirigien cap a la zona mentre avions de combat sobrevolaven Mekele, la capital tigre. També s’han pogut sentir bombardejos des de la regió veïna d’Amhara, segons ha informat a Reuters un treballador humanitari.

Abiy Ahmed era un jove d'uns vint anys quan es va declarar la guerra entre Etiòpia i Eritrea i, com a oficial de l’exèrcit etíop, va viure el que aquest dimarts ha qualificat de la “lletjor” de la guerra al recollir el premi Nobel de la pau del 2019. Ara, als 43 anys i primer ministre des de fa poc més de 20 mesos, se’l reconeix amb el guardó, precisament, per haver estat “l’arquitecte” de la pau entre els dos països.

Abiy Ahmed recollirà aquest dimarts a les 13 h el premi Nobel de la pau només 617 dies després d'haver assumit el càrrec de primer ministre d’Etiòpia. En 20 mesos, aquest exoficial de 43 anys s'ha guanyat el respecte de la comunitat internacional per haver sigut capaç de forjar la pau amb la veïna Eritrea i acabar amb l'última gran guerra de l'Àfrica, que ha deixat 100.000 morts i centenars de milers de desplaçats. Ahmed ha demostrat la seva voluntat de significar un punt i a part tant en la política regional com en l'interior i, en aquest nivell, ha sigut també molt aplaudida la decisió de nomenar dones en posicions de poder i formar el primer govern paritari en una societat molt poc donada a la igualtat de gènere i d'iniciar reformes democràtiques profundes per evidenciar el trencament amb l'antic règim. No obstant això, l'arribada d'Ahmed a Oslo ha estat envoltada de polèmica, perquè el dirigent ha trencat amb la tradició de comparèixer en la vigília del lliurament en una roda de premsa per respondre a les preguntes dels periodistes desplaçats per la cerimònia i tampoc concedirà entrevistes a les grans cadenes de televisió internacionals, segons ha lamentat el comitè dels premis.

Greta Thunberg, l'activista que lidera la lluita contra el canvi climàtic amb només 16 anys, ha sigut nominada al premi Nobel de la pau per un grup de diputats socialistes noruecs. "Hem nominat la Greta perquè l'amenaça climàtica és probablement una de les principals causes de guerra i conflicte. El moviment de masses que ha impulsat és una contribució molt important per a la pau", ha escrit André Øvstegård, un dels diputats que l'han nominat, al diari noruec 'VG'.