Aquest cap de setmana vaig passar per l’assentament que ha estat desallotjat avui a la Sagrera, allà on s'està construint l’estació de l’AVE. Et queia l’ànima als peus: tot de barraques unipersonals aixecades amb fulloles cobertes amb plàstics aguantats amb pedres; roba posada a eixugar sobre cordills lligats en branques; cables elèctrics, restes de fogueres, carros de supermercat i deixalles per tot arreu, amb abundància d’ampolles i garrafes de plàstic. Els ocupants entraven i sortien pels forats que havien obert fàcilment a la xarxa de filferro. Veïns espantats, sensació d’inseguretat i més d’un robatori. Feia mesos que s’hi havien instal·lat, davant la passivitat d’Adif, propietària del terreny.

Diverses explosions i una gran columna de foc i fum han despertat aquest matí els veïns del districte de Sant Martí de Barcelona. Un incendi en un assentament de barraques, a la confluència dels carrers Huelva amb Bac de Roda –al costat de les obres de La Sagrera– ha ferit dues persones i ha cremat un total de sis d'aquestes construccions.

Tot just s'acaba l'asfalt i un carrer es converteix en una pista de terra per recórrer en paral·lel el riu Anoia, a Martorell. A banda i banda, les vores s'omplen de barraques, tapades amb plàstics, lones o tanques metàl·liques que fan guanyar intimitat a tot el que passa portes endins. És una de les zones inundables que Protecció Civil ha detectat a Catalunya en el seu pla especial d'emergències Inuncat. En un escenari en què els experts alerten que fenòmens com les riuades o les DANA seran més habituals, ¿qui s'encarrega de vetllar per la seguretat de les persones que s'hi han instal·lat? Amb la llei a la mà, són els ajuntaments els que tenen competències, però també són els que sovint els neguen el reconeixement de veïns i l'empadronament. "Encreuem els dits perquè no passi mai res", admet un ex alt càrrec del Govern, preguntat per què passaria si les inundacions escombressin lleres de rius com ha passat a València.

Luis Beltran Herrera estava retirant les poques pertinences que podia carregar quan, de sobte, ha començat a sentir olor de cremat. “Venia de la barraca del costat, però no hi havia ningú”. El fum ha començat a emergir, donant pas a moments de pànic. Plorant, anava traient més i més objectes amb les flames de fons. Ara roba, ara una nevera, ara un patinet elèctric. “Surt ja”, li anaven dient els efectius de la Policia Local. "Deixa-ho", insistien. Però es resistia a deixar que es cremés res. Li importava l'hort i els últims pebrots i tomàquets que collirà. També una taula, que ha construït amb les seves pròpies mans. Però la barraca, ja tenia assumit que la perdria per sempre. Tres anys de feina, de clavar fustes i fer estructures amb deixalles, que al cap de poques hores una excavadora s'ha emportat. La mateixa excavadora ha tirat sorra a l'incendi perquè s'apagués. La seva era una de les últimes barraques desallotjades.

L’incendi que aquest divendres al matí ha cremat un solar a Montcada i Reixac, a tocar de la llera del riu Besòs, i que ha generat una gran columna de fum negre visible des de diversos punts de l’àrea metropolitana de Barcelona està relacionat amb l’activitat il·legal del desballestament de vehicles i contenidors marítims. L’alcalde d’aquest municipi del Vallès Occidental, Bartolo Egea, ha denunciat que es tracta d’un espai on l’any passat el consistori ja va haver d’intervenir 1.400 bombones de butà emmagatzemades de forma irregular, que suposaven un perill per la seva proximitat a una zona d’assentaments i barraques. També ha concretat que ja es van obrir diversos expedients als responsables. 

Poca cosa ha canviat a la barriada de barraques de Montcada i Reixac en l’últim any. La mort per asfíxia en una de les barraques que creixen entre el riu Besòs i la BV-5001 (la carretera de la Roca) d’una parella que intentava escalfar-se amb una estufa de fusta el 10 de gener del 2022 va visibilitzar el barraquisme a Catalunya i va fer que totes les administracions implicades es trobessin per posar-hi remei. 

A banda i banda del riu Besòs, al seu pas per Montcada i Reixac, hi ha gairebé 600 barraques amb desenes de persones que hi fan vida de manera habitual, entre les quals també hi ha nens. Així ho ha explicat l'alcaldessa del municipi, Laura Campos, després de fer una visita a la zona amb la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Davant d'aquesta situació, el Govern ha anunciat la creació d'una comissió tècnica per abordar aquesta situació amb l'objectiu "d'ajudar a revertir aquesta problemàtica", i per aconseguir-ho, ha dit la consellera, "el barraquisme s'abordarà des de tots els fronts que es requereixen i des de la transversalitat".

Vuit anys i mig donen per fer moltes fotografies, però Esteve Lucerón (la Pobla de Segur, 1950) no en va fer tantes: 3.000 fotogrames, és a dir, set per setmana. El fotògraf es va guanyar a poc a poc, i amb molta paciència, la confiança dels veïns que vivien en una de les últimes zones de barraques de Barcelona, la Perona. Un llarg carrer de dos quilòmetres, que seguia la ronda de Sant Martí, per sota les vies de Rodalies, a tocar de la Verneda, i que va ser enderrocat abans dels Jocs Olímpics. Lucerón va fer les fotografies entre el 1980 i el 1989 sense saber que la Perona desapareixeria. "És un home molt humil i el contacte que va establir amb els veïns va ser molt estret, no hi ha compassió ni folklore a les seves fotografies, sinó molta dignitat i una gran tendresa", diu Jordi Calafell, que ha comissariat, amb Lucerón –que està hospitalitzat–, Esteve Lucerón. La Perona. L'Espai i la gent. L'obra d'aquest fotògraf d'ànima sensible es pot veure a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 22 de maig.

Va arribar procedent de Granada amb 6 anys i va viure a les barraques del castell de Montjuïc fins als 18 anys. El mestre de l’escola de Montjuïc va dir: «Aquest noi ha d’estudiar». Va anar al seminari, però, en comptes d’ordenar-se capellà, es va llicenciar en dret a la UB. És fundador del bufet d’advocats Ramon Llorente, i aquest dimarts ha estat rellevat després de més de 12 anys exercint com a Defensor de la Ciutadania de Girona. Ànima de l’Associació Amics del Castell de Montjuïc, participa activament en l’organització de la trobada anual d’antics residents a les barraques de la fortalesa.

El castell de Montjuïc és avui una immensa ruïna amb l’encant nostàlgic dels llocs abandonats. No fa tants anys, el recinte era ple de vida amb centenars de barraques habitades per famílies de treballadors immigrants que aspiraven a una casa o un pis de propietat a la zona. Però el seu somni no va ser possible perquè l’empresari Ferran Vilallonga havia comprat a l’estat espanyol, al ram de l’exèrcit, la muntanya sencera en una subhasta l’any 1965 per 5.250.000 pessetes i, amb la col·laboració de les institucions, va aconseguir anar enderrocant un a un tots aquells precaris habitacles d’autoconstrucció, per tenir així via lliure per als seus plans d’urbanització de la muntanya. Aquella gent es va haver de dispersar pel carrer Portal Nou i per barris com Vila-roja, Germans Sàbat, Pont Major, Santa Eugènia, Salt o als albergs provisionals de Fontajau. Barraquista de Montjuïc fins als 18 anys, l’advocat laboralista Ramon Llorente afirma: "La immensa majoria d’aquella gent ens hem incorporat perfectament al projecte de millora de la dignitat i de progrés de la nostra ciutat".

Després dels macrobotellons a les festes de Gràcia i de Sants, l'Ajuntament de Barcelona afronta la Mercè demanant "col·laboració i responsabilitat" a la ciutadania, però sense concretar de moment cap mesura per evitar les aglomeracions nocturnes com les que hi ha hagut aquestes setmanes a la ciutat. L'alcaldessa, Ada Colau, ha assegurat que es reforçarà el dispositiu de seguretat i neteja "aprenent del que ha passat" aquest estiu, i ha afirmat que "no hi haurà festa genèrica als carrers, sinó activitats culturals" que seran gratuïtes però que requeriran reserva prèvia via web. Cap activitat s'allargarà més enllà de les 00.30 h, però per "evitar un efecte crida" i impedir que massa gent s'agrupi al carrer sense control, Colau ha dit que espera que el Govern "valori la reobertura de l'oci nocturn" abans de les festes barcelonines i així poder "distribuir" la gent.

La precarietat infraestructural, la crisi habitacional i la pobresa energètica han castigat el barri de Sant Roc des de la seva creació a principis dels anys seixanta. S'estima que en un de cada cinc habitatges d'aquest barri badaloní hi viuen més de cinc persones, i que aproximadament en uns 3.000 pisos de la zona es comet frau elèctric. Fonts pròximes a la investigació de l'incendi al número 244 de l'avinguda Marquès de Mont-roig, en què tres persones van perdre la vida i 30 més van resultar ferides, apuntaven ahir a una sobrecàrrega elèctrica en un pis ocupat amb la llum punxada com a possible causa de l'incendi.

El 1881 Barcelona va enderrocar la seva última muralla. Els marges de la ciutat es van tornar líquids, amb els únics límits del Mediterrani i la serra de Collserola. La capital catalana havia esdevingut un pol de desenvolupament industrial i d’immigració provinent d’altres zones de la Península, però aquests treballadors no ho tenien fàcil per trobar habitatge, així que molts van començar a construir-se les cases ells mateixos. Així va néixer el fenomen del barraquisme: barris de construcció espontània, sense planificació urbanística ni serveis bàsics. I Montjuïc en va allotjar la concentració més gran, al davant del Somorrostro, la Perona o el Turó de la Rovira, segons constata l’historiador Oriol Granados. Cap a finals dels cinquanta van arribar a viure-hi fins a 30.000 persones, en tot un seguit de barriades, des del Poble-sec fins al castell.

Roba estesa. D’home, de dona i també de criatura. La pluja d’aquests dies ha complicat encara més la situació de les persones que malviuen a les barraques d’un descampat situat al carrer Pamplona, enclotat al costat de la plaça de les Glòries. El fred d’aquest mes de febrer està sent especialment dur, de fet, per al prop de mig miler de persones que, segons el recompte municipal, dormen en algun dels 72 assentaments irregulars que hi ha a la ciutat. És la xifra de nuclis d’infrahabitatge més alta des que es fa el recompte, perquè ara són més petits -ja no hi ha grans assentaments com el que es va desallotjar el 2013 al carrer Puigcerdà- i no es concentren només al districte de Sant Martí: s’han escampat per tot Barcelona, malgrat que el Poblenou en manté el gruix més important. Aquesta setmana, un cop passat l’episodi de ruixats, alguns dels inquilins de les barraques del carrer Pamplona feien balanç de danys i reconstruïen les parts més malmeses de les seves construccions.

Una enquesta a 800 ciutadans de Barcelona, que 'El Periódico' va encarregar a l'empresa Gesop i ha publicat aquest dimarts, demostra que la capital catalana rebutja Eurovegas. Segons el sondeig, el 49,5% dels barcelonins creuen que la instal·lació del macrocomplex a l'àrea metropolitana seria negativa, i tan sols un 36,8% pensen el contrari. La diferència, però, es redueix entre la gent jove, ja que en la població de 18 a 29 anys hi ha un empat tècnic entre els partidaris i els detractors d'Eurovegas. Per contra, els barcelonins amb un nivell més alt d'estudis són els que més s'oposen a la instal·lació del complex. Per partits, els votants del PP estan clarament a favor del projecte d'Adelson, mentre que ICV i, en menor mesura, ERC, hi estan clarament en contra. Els electors de CiU hi són lleugerament favorables i els del PSC, lleugerament contraris. Tot i això, hi ha un gran consens en el fet que el turisme contribueix al desenvolupament de la ciutat; el 83,9% dels enquestats ho creu així.

Els focus de barraquisme no són exclusius de Barcelona i es reprodueixen en altres ciutats catalanes, amb major o menor intensitat. És el cas del polígon Entrevies de Tarragona que, després del desmantellament del campament gitano que històricament havia acollit, ha vist com els seus nous habitants són les víctimes de la crisi i l'atur. Ara hi viuen només una desena de persones en males condicions, entre els quals hi ha el Jesús, de Costa d'Ivori, i que amb 43 anys, en fa cinc que viu en aquest poblat.