La supervivència de les pacients amb càncer de mama ha canviat radicalment en les últimes tres dècades, però els casos continuen augmentant. És el tumor més freqüent en dones i, des del 1990, els casos en joves d’entre 20 i 54 anys ha crescut un 29%, segons el Global Burden of Disease Study Breast Cancer Collaborators, publicat a la revista The Lancet Oncology. Globalment encara es diagnostiquen tres vegades més casos nous en dones de 55 anys o més, però els experts sí que han detectat un augment de casos en dones que encara no tenen la menopausa.

La periodista de l'ARA Mònica Bernabé ha estat distingida amb el premi María Luz Morales de periodisme feminista pel reportatge Salut no té data per avançar les mamografies als 45 anys. El lliurament del guardó tindrà lloc aquest dimecres a les 19.00 hores a la CIBA, a Santa Coloma de Gramenet.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha enviat aquest dimarts un requeriment formal a les comunitats governades pel PP perquè li remetin en un termini màxim d'un mes les dades dels programes de detecció primerenca de càncer de mama, còlon i coll uterí dels últims cinc anys que els va reclamar després dels errors detectats a Andalusia i que s'han negat repetidament a facilitar-li. García ha afegit que si no tenen tots els indicadors sol·licitats dels últims cinc anys, els executius estaran obligats a remetre almenys els resultats que tinguin disponibles fins ara o bé aquells que utilitzin actualment en l'avaluació dels programes autonòmics de cribatges. Per la seva banda, en diverses comunitats governades pel PP, com Madrid i Andalusia, s’argumenta que la petició no s’ajusta a la normativa vigent i que l’eina per compartir dades encara no és operativa.

Un mes després que transcendissin els retards i errors de comunicació de detecció i diagnòstic precoç del càncer de mama a Andalusia, el govern autonòmic ha passat de parlar d'una desena d'afectades a més de 2.300, però ni el president Juanma Moreno Bonilla ni el seu número dos i nou conseller de Salut, Antonio Sanz, han donat una explicació sobre l'origen d'aquesta crisi. L'executiu ha anunciat reforços econòmics i humans per fer els programes de cribatge –i que els professionals andalusos, les afectades i l'oposició veuen insuficients–, però ¿què va passar exactament perquè el sistema sanitari no contactés les dones que havien obtingut uns resultats de mamografia sospitosos?

El de mama és un dels càncers que tenen millor pronòstic, però no tots els casos que es diagnostiquen es comporten igual, i hi ha tumors que no responen bé als tractaments. Per exemple, un de cada cinc pacients al món tenen el tipus HER2-positiu (HER2+), que quan fa metàstasi té una elevada agressivitat i una alta capacitat de proliferació. Les noves teràpies dirigides han millorat radicalment la supervivència, però encara hi ha pacients que acaben fent metàstasis tot i rebre el tractament o que es diagnostiquen en fases avançades, quan el pronòstic és més dolent. Ara, un equip liderat pel grup de càncer de mama del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha demostrat en un estudi que hi ha una estratègia més efectiva que l'actual per a aquests pacients. El fàrmac està a un pas de rebre l'aval del sistema nacional de salut.

La Fiscalia de Sevilla ha obert diligències per investigar la denúncia de pacients que aquesta setmana han alertat que s'haurien esborrat o modificat alguns historials mèdics relacionats amb mamografies i ecografies de detecció del càncer de mama. La investigació oberta aquest divendres se suma a la que dijous va obrir la Fiscalia Superior d'Andalusia per indagar sobre els errors en el programa de detecció precoç de la malaltia.

La Fiscalia d'Andalusia ha obert diligències per investigar les denúncies que ha rebut sobre els errors en el programa de detecció precoç del càncer de mama. El primer pas ha estat demanar a la conselleria de Sanitat de la Junta d'Andalusia un informe sobre els fets, en què també reclama que expliqui les mesures que ha pres "per a la reparació del dany de les víctimes i sobre la prevenció de futurs fets similars". La decisió del ministeri públic arriba en una setmana en què la crisi al voltant dels cribatges de càncer de mama ha encès encara més el debat polític a Andalusia. De fet, dones i oposició retreuen al govern andalús la manipulació d'algunes mamografies que apareixen a les plataformes a què tenen accés tant pacients com professionals.

A Catalunya es van diagnosticar l'any passat 5.439 casos de càncer de mama, un centenar més que el 2023, segons dades del departament de Salut. Aquests casos representen el 29% de tots els tumors detectats en dones, i prop del 80% afecten a majors de 50 anys. La supervivència de les pacients és elevada —gairebé un 90% als cinc anys del diagnòstic i un 84% als deu—, així com ho és la participació de les dones al programa de detecció precoç. El 2023 es va convidar 443.608 dones de 50 a 69 anys a fer-se una mamografia i dos terços van fer-se-la. Així, es van detectar 1.465 casos nous.

María José Méndez viu a Sevilla, té 61 anys i, després d'una operació exitosa, segueix a l'Hospital Universitario Virgen Macarena un tractament hormonal contra el càncer de mama. Des de la mamografia del programa de prevenció que va detectar que alguna cosa no anava bé fins que li van fer més proves per diagnosticar-li la malaltia van passar sis mesos. Ara, a través de l'Associació de Dones amb Càncer de Mama (Amama), s'ha trobat amb altres dones afectades pels errors i retards en els cribatges del programa de detecció precoç a Andalusia.

Els errors de comunicació i els retards en el cribatge del càncer de mama a Andalusia van prenent forma de denúncia en diferents intents perquè la justícia aclareixi què ha fallat i assenyali responsabilitats. La Fiscalia Superior d'Andalusia ja té quatre denúncies sobre la taula i espera rebre'n d'altres que ja s'han anunciat públicament per unir-les i valorar com actuar, segons expliquen a l'ARA fonts del ministeri públic. Ara fa dues setmanes, el govern andalús va admetre errors en els diagnòstics i va estimar que hi hauria almenys 2.000 afectades. I el degoteig de dones no s'atura. L'escàndol, que ja s'ha cobrat el primer responsable polític amb el cessament de la consellera de Salut, Rocío Hernández, suposa la crisi política més important que ha hagut d'afrontar Juanma Moreno Bonilla des que va arribar a la presidència d'Andalusia, el 2019.

Fins a 2.000 dones a Andalusia no saben si tenen càncer de mama per un error en el diagnòstic. Aquest és el tràgic balanç que ha fet l'executiu de Juanma Moreno, del PP, després d'admetre que han fet proves dubtoses i, per tant, no concloents, de la malaltia a aquestes pacients. El govern andalús ha informat que a partir d'aquest dijous hi contactarà "una a una" per repetir les proves. Les afectades van rebre uns resultats en què se'ls deia que se'ls havia detectat una "lesió probablement benigna" a través del programa de detecció precoç, que té per objectiu identificar els casos tan aviat com es pugui per tractar ràpidament la malaltia i millorar el pronòstic de les pacients. Aquella conclusió podria haver estat, però, errònia. La Junta d'Andalusia ha reconegut ara que les afectades "poden no haver estat informades" d'un positiu, per la qual cosa se les cridarà de nou per fer una nova prova.

"Amb els pits a l'aire", literalment i metafòricament, és com ha viscut l'escriptora Núria Esponellà el càncer de mama que li van diagnosticar l'octubre de 2023. Literalment perquè l'hi han exigit les mamografies, les exploracions tàctils, les sessions de radioteràpia, l'operació, els massatges, les cures... I metafòricament perquè, segons explica, amb la malaltia ha après a valorar les coses essencials i, com qui llença els sostenidors, a desprendre's de les cuirasses i dels pensaments limitants i inútils per sentir-se lliure i estimar-se a ella i al seu cos, inclosos els seus pits marcats per l'envelliment i les cicatrius de l'operació. Amb els pits a l'aire és també el títol del seu darrer llibre, on l'escriptora deixa testimoni del dolor patit, però també del coratge i la positivitat amb què ha encarat la malaltia.

L'Aliki Nikolaou va començar un periple de proves i tractaments des que li van diagnosticar càncer de mama el març del 2021. Van ser mesos d'hormonoteràpia, quimioteràpia i radioteràpia, a banda de dues operacions, una per amputar-li el pit i una altra per extirpar-li els ganglis d'una aixella. Ara continua amb la teràpia hormonal, i explica que ha estat un camí d'estrès i desgast emocional per superar una malaltia que afecta gairebé una de cada vuit dones a tot el món. D'aquestes, un 15% acaben desenvolupant metàstasi als ossos. L'Aliki es va poder sotmetre a un test experimental que prediu el risc que el càncer s'acabi estenent i si el tractament que rep és l'adequat.

L'espera d'anys que hi ha a la sanitat pública per a la reconstrucció d’un pit després d'un càncer de mama pot tenir els dies comptats a Catalunya, segons la consellera de Salut, Olga Pané. La titular del departament s'ha compromès a posar fi al "retard excessiu" que pateixen algunes dones que fa anys es van sotmetre a una mastectomia i encara no han passat per quiròfan perquè els reconstrueixin la mama amputada. Aquests retards comporten danys físics, psicològics i socials per a totes les pacients, que no poden refer la seva vida després del càncer perquè segueixen mutilades tot i que fa anys que els van extirpar el tumor. Aquest dijous la consellera ha anunciat que aprovarà una nova instrucció amb la qual posarà ordre a l'hora de classificar aquestes pacients i perquè cada centre tingui clar quins són els "procediments i els protocols" que cal seguir, i s'evitarà així llargues llistes d'espera. Pané ha dit que està previst que la norma entri en vigor després de l'estiu arran de la pregunta formulada pel diputat dels comuns David Cid, que la legislatura passada també va ser especialment actiu per intentar solucionar aquest problema.

A vegades les amistats més sinceres són també les més inesperades. Yolanda Fuster, Patrícia Moya, Aïda Cerdanya, Loli Guart i Íngrid Icra es van conèixer arran de patir càncer de mama. La malaltia les va unir, però el vincle va molt més enllà. "Les nostres converses no giren al voltant del càncer. Quan ens veiem parlem dels fills, de la vida", diu Fuster, i Icra afegeix: "I de sexe". Tenen entre 40 i 50 anys i, fa uns mesos, van veure com la seva experiència amb la malaltia es transformava en una obra de teatre, Dones de ràdio, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Sergi Belbel. Clemente –autora de muntatges com Lapònia (2019) i Una teràpia integral (2022)– va infiltrar-se en aquesta amistat col·lectiva per construir els personatges de tres dones que a l'escenari interpreten Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego. Dones de ràdio s'estrena a La Villarroel el 22 de març després de fer gira amb èxit per diversos teatres del país. Elles ja l'han vista i l'han celebrat: "És un espectacle que t'arriba molt endins, i que ens va fer riure molt", subratlla Icra.

De cara a l’any 2050, els casos de càncer de mama augmentaran un 38% i la mortalitat de les pacients s’enfilarà un 68%, segons una projecció de l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer –un organisme que penja de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)– publicada aquest dilluns a la revista Nature Medicine. Això vol dir que, a mitjans de segle, l’ens estima que hi haurà 3,2 milions de deteccions noves de càncer de mama i 1,1 milions de defuncions associades més.

"Sincerament, no és normal que una dona hagi de mostrar el seu pit mutilat en públic per aconseguir una reconstrucció", ha declarat visiblement emocionada Aliki Nikolaou, de 40 anys. L’Aliki es va deixar fotografiar mig nua per al diari ARA el setembre passat per denunciar les llargues llistes d'espera que hi continua havent a la sanitat pública per a la reconstrucció d’un pit després d'un càncer. Aquest dijous ha comparegut a la comissió de salut del Parlament amb un objectiu clar: “No vull que cap dona pateixi el que he patit jo”.

El càncer de mama és el tumor més freqüent a tot el món, amb uns 2,3 milions de dones afectades el 2023, i aquest any a Espanya es preveu que es diagnostiquin 36.000 casos nous. Ara bé, no tots els tumors són iguals. La recerca científica de les últimes dècades ha permès categoritzar aquesta malaltia en diferents subtipus de càncer. Per exemple, dels que es diagnosticaran aquest any a l'Estat, aproximadament el 70% seran d'un tipus de càncer de mama que expressa una proteïna característica anomenada HER2. Per fer front a aquest tumor en concret quan el càncer ja ha fet metàstasi, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han descobert que hi ha tractaments més efectius que la quimioteràpia tradicional. Es tracta del trastuzumab deruxtecan, que aconsegueix reduir el risc de progressió de la malaltia en un 38%.

Era el dia del seu aniversari. Impossible oblidar-ho. El bony que s'havia trobat al pit feia uns mesos era un tumor. Càncer de mama. La notícia la va rebre amb molta por. "De seguida em van venir al cap tots els clixés que tenim sobre el càncer", reconeix la Jessica Fernández, professora i mare de l'Edna i el Gael, de 7 i 5 anys. "Les primeres setmanes, fins que posen noms i cognoms a la malaltia –el tipus de tumor que és, quin tractament, si està estès o no...– es viuen amb molta incertesa", diu. "I amb molta angoixa, sobretot fins que no saps la magnitud del càncer", afegeix el seu marit, Adrià Mañosa, assegut al seu costat al porxo del centre Kālida un dissabte assolellat de començaments de tardor. Han vingut per participar en El Dia dels Petits, una iniciativa per acompanyar les famílies que estan passant un procés de càncer i treballar l'impacte que té en les relacions familiars. "És una activitat que neix amb el propòsit de treballar la comunicació intrafamiliar començant amb una activitat lúdica amb els nens, després una intervenció terapèutica per separat i després un taller plegats", explica Sara Garcia, psicòloga i coordinadora del centre Kālida Sant Pau de Barcelona, un espai obert i gratuït per a qualsevol persona que convisqui amb el càncer, siguin pacients, familiars o cuidadors.

Aliki Nikolaou té 39 anys. El març del 2021 li van diagnosticar un càncer de mama i el desembre d’aquell mateix any li van amputar un pit i li van col·locar un expansor. És a dir, li van posar una mena de bossa amb sèrum a dins, amb l'objectiu de continuar omplint-la de manera gradual per generar pell nova i poder reconstruir la mama en una segona operació. Ara, quan fa gairebé tres anys que li van fer la mastectomia a l'Hospital del Mar, continua amb l'expansor i no té data perquè li facin la reconstrucció. Li han dit que haurà d’esperar dos, tres, quatre anys. Ningú ho sap. “He d'anar amb compte quan abraço algú i, quan vaig amb metro, em fa por que em donin un cop”, comenta la noia. Al lloc de la mama amputada ara hi té una mena de protuberància amb la pell especialment fina i sensible i plena de blaus. Tem que en qualsevol moment se li pugui trencar.