La setmana passada va ser assassinat a trets Borja Villacís, germà de qui va ser vicealcaldessa de Madrid. Segons les primeres investigacions policials, el crim s’hauria produït per una revenja entre clans vinculats al narcotràfic. Arran dels fets, les televisions es feien ressò dels antecedents de Villacís. Formava part de grups neonazis, era la mà dreta de qui havia sigut líder dels Ultras Sur, havia estat acusat en operacions vinculades al narcotràfic, i tenia una denúncia per agressions racistes, blanqueig de capitals i desordres públics. Però a mesura que avançava la jornada, el presentador de Telecinco Nacho Abad, especialista en crònica negra, anava suavitzant el paper de Villacís en tot plegat.

Una de les grans pors (si no ets nazi) del resultat de les europees és l’augment que es preveu de l’extrema dreta. Ja ni tan sols es parla de cordons sanitaris. Només per qüestionar-ne l'eficàcia. Lògic, si tenim en compte que en alguns llocs fer-los el buit ha estat més exitós que en d’altres. Però una cosa és fer-los el buit en les institucions i l’altra és evitar que els seus discursos involucionistes s’escampin com el cinisme dels governs. Per als feixistes la culpa sempre és dels altres, i que el món progressi adequadament és una qüestió que s’ha d’afrontar amb violència, solucionador instantani que aniquila discrepàncies d’arrel. I això que el món poques vegades progressa adequadament i mai ho fa alhora. Però qualsevol millora els sobrepassa perquè, ¿qui vol avançar quan es pot tirar enrere i viure dies gloriosos de sang, suor, llàgrimes, genocidis i supremacismes? Recordeu-me que us recordi que hauríem de parlar més sobre la inutilitat de tots els monuments que s'han fet per no tornar a caure en els errors del passat, perquè no fem més que repetir-los, els monuments i els errors. O potser aquests monuments, en realitat, estan pensats perquè tinguem present que no ens queda cap altra alternativa que devorar-nos els uns als altres i arrasar amb tot el que ens envolta. Amb períodes de pau, això sí. Per despistar. Tanco parèntesi. 

Pedro Varela té un llarg historial d'investigacions per enaltir el nazisme i incitar a la violència. El propietari de la Llibreria Europa ha estat condemnat tres vegades per difusió d'idees nazis i per justificar el genocidi i ha ingressat a presó per publicar el Mein kampf, d'Adolf Hitler, sense permís i per fer apologia d'idees genocides. Ara seu de nou al banc dels acusats i s'enfronta a una pena de 12 anys entre reixes per difondre idees supremacistes contra jueus, musulmans i immigrants, per enaltir el genocidi i negar l'Holocaust i per homofòbia. Aquest dimarts el llibreter neonazi s'ha defensat al judici i ha invocat el dret a la llibertat d'expressió per justificar la publicació i venda d'obres que difonien idees genocides. "Prohibir llibres és totalitari", ha esgrimit.

Imatges que enalteixen la figura d'Adolf Hitler, un muntatge en què es veu una persona refugiada caminant cap a una cambra de gas o vídeos d'afusellaments contra persones negres. Són només tres exemples del contingut que circulava pels grups de xat d'extrema dreta on hi participaven almenys 29 agents de la policia alemanya. Tots ells ja han quedat suspesos de servei acusats de propagar missatges amb continguts neonazis durant anys, segons han informat aquest dimecres les autoritats de l'estat federat del Rin del Nord-Westfàlia, on hi treballaven tots els implicats.

És una vergonya que el primer partit que se suspèn a Espanya pels crits des de les graderies sigui un Rayo-Albacete després que els Bukaneros escridassessin l’ucraïnès Roman Zozulya i el titllessin de nazi. Una vergonya que durant anys s’hagin permès crits racistes i homòfobs, que s’hagi desitjat la mort de jugadors o llançat missatges lamentables contra parelles de futbolistes per molts camps de Primera i no hagi passat absolutament res. Una simple multa econòmica, irrisòria en la majoria dels casos, o com a molt un tancament parcial d’una graderia. Des que Javier Tebas –cal recordar el seu passat?– és president de la Lliga s’han sentit crits imitant el soroll d’un mico cada cop que Iñaki Williams tocava la pilota. Va passar a El Molinón. O es va llançar un plàtan a Dani Alves a Vila-real. Però no era prou per suspendre un partit, havia d’aterrar Zozulya a Vallecas, temple antifeixista, perquè això passés.

"La nostra voluntat és dedicar la nostra vida a la lluita per la supervivència i la supremacia de la raça ària. Per la victòria del nacionalsocialisme en un món blanc unit i lliure. Declarem igualment que ens comprometem pel nostre honor a mantenir i defensar la memòria del 'führer' Adolf Hitler i a servir la nostra nació amb lleialtat i valor dins de l'ordre, fins que la mort ens cridi. Esperem complir amb eficàcia aquest servei, amb ajuda del nostre Déu". Això deia el jurament dels membres de la sagrada ordre de "cavallers i dames de l'imperi europeu" a la qual va pertànyer Jorge Bonito durant la seva joventut. El fins ara número set a la llista de Vox a Alcalá de Henares (Madrid) s'ha vist obligat a renunciar a la seva candidatura per la formació d'ultradreta al fer-se públiques un seguit de fotografies que el relacionaven amb una organització nazi.

Sis anys i mig després del primer judici contra els deu neonazis condemnats a fins a 19 anys de presó per gairebé matar dos joves d'una pallissa amb pals de ferro a la sortida d'un concert antifeixista a la sala Stroika de Manresa, l'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dilluns l'últim dels acusats per aquest cas. Es tracta d'un veí de La Canonja (Tarragona) a qui van detenir poc després del primer judici i que s'enfronta a 23 anys de presó.

Cadena perpètua per l’assassinat de 10 persones, per més de 30 intents d’homicidi mitjançant atacs amb bomba i incendis intencionats, per atracaments i pertinença a organització terrorista. Amb aquesta dura sentència es va acabar ahir el judici per l’anomenat cas NSU, una cèl·lula terrorista neonazi que, sota el nom de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU, en les seves sigles en alemany), va atemptar contra col·lectius d’origen estranger a Alemanya entre els anys 2000 i 2007.

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de la defensa de Pedro Varela, el neonazi propietari de la Llibreria Europa, i ha suspès el compliment de la pena de tres mesos i un dia de presó que tenia per editar i vendre el 'Mein Kampf', d'Adolf Hitler. Després de complir un mes i dinou dies de condemna, Varela ha sortit aquest vespre mateix de la presó de Quatre Camins, on havia entrat el 3 d'abril.

La CUP ha denunciat la cooperació entre Ciutadans i grups neonazis arran d'un vídeo que es va difondre diumenge a les xarxes en què es pot veure Eva Sagardoy, que es va presentar com a candidata a les llistes de Ciutadans en les eleccions al Senat del 2016, amb un home amb tatuatges de simbologia neonazi arrencant cartells de la façana de l'Ajuntament de Tarragona després d'una empaperada popular convocada pel CDR de la ciutat.

L'Ateneu Popular de Sarrià ha quedat completament destrossat aquesta matinada per un incendi. Les flames han deixat l'estructura de l'edifici en mal estat i s'estudia si es podrà salvar la façana, que dona al carrer Hort de la Vila de Barcelona, a tocar de la Via Augusta. S'investiga l'origen del foc, que ha sigut de matinada, però la principal hipòtesi és que ha sigut un incendi provocat per grups d'extrema dreta. Els indicis que ho fan pensar són els símbols nazis i les amenaces als CDR que s'han trobat després del foc, en forma de pintades, a l'interior del local. De moment l'immoble ha quedat acordonat per la perillositat que pugui cedir. Els col·lectius que gestionen l'Ateneu han assegurat que es tracta d'un atac feixista i han alertat que des de l'octubre, després de l'1-O, l'edifici ja havia patit una desena d'assalts.

Un jutge de Barcelona ha ordenat l'ingrés a presó del responsable de la neonazi Llibreria Europa per complir la condemna de tres mesos que li va imposar per editar i vendre 4.357 exemplars del 'Mein Kampf' d'Adolf Hitler de manera il·legal entre els anys 1997 i 2010, ja que fins l'any 2015 era l'estat alemany de Baviera qui tenia els drets d'aquesta obra i qui n'havia d'autoritzar la reproducció i la venda.

A part d’una música recurrent a la sèrie de Netflix Stranger things, Should I stay or should I go és la tercera cançó del disc Combat rock (1982) de The Clash. La cantava el Mick Jones i es deia que potser parlava de la seva possible marxa del grup, tot i que, aparentment, la cançó és sobre una relació tempestuosa. “Hauria de quedar-me o hauria d’anar-me’n?”, diu la lletra. “Si me’n vaig hi haurà problemes / si em quedo n’hi haurà el doble”. La cançó es va convertir en el primer i únic número 1 a la llista de singles britànics que el grup va aconseguir mai, però curiosament va ser el 1991, després que la cançó sonés en un anunci de Levi’s.

El fiscal de delictes d'Odi demana dos anys i mig de presó per als dos neonazis que van agredir una dona embarassada i el seu marit, mentre passejaven amb els seus dos fills a finals d'agost a Barcelona, perquè ella portava nicab, el vel tradicional musulmà que només deixa els ulls descoberts: "Què feu aquí?", "Torneu al desert", "moros de merda", "portes una bossa d'escombraries al cap", els van insultar, en referència també a la vestimenta tradicional que portava la dona.

La Lliga ha presentat aquest dijous, tal com va anunciar Javier Tebas, una querella per coaccions contra 10 aficionats del Rayo Vallecano com a "presumptes culpables d'haver obligat el jugador Roman Zozulya a renunciar a incorporar-se a la plantilla" del club madrileny. El passat 1 de febrer 8 d'aquests seguidors van anar a la Ciutat Esportiva del conjunt madrileny per increpar i insultar l'ucraïnès Roman Zozulya. El jugador s'havia de convertir en reforç dels de Vallecas durant el mercat d'hivern, cedit pel Betis, però va haver de retornar a Sevilla perquè un gruix important de l'afició del Rayo, sobretot el sector dels Bukaneros, el van acusar de neonazi. Els altres dos seguidors han format part de la querella perquè van participar en una roda de premsa per tractar el tema i explicar el rebuig a fitxar Zozulya.

La Fiscalia de Lleida reclama 81 anys de presó per a Alejandro R., l'estudiant de medicina natural de Logronyo que va apunyalar cinc persones a Lleida el setembre del 2014, al mig del carrer i segons sembla per motius xenòfobs.

Un jutge de Terrassa (Vallès Occidental) ha condemnat un neonazi a un any de presó per insultar i agredir dues joves marroquines en un autobús el febrer del 2013. L'home les va amenaçar amb una navalla que tenia una inscripció de les SS de l'Alemanya nazi.

Centenars de persones s'han sumat aquest dissabte a la tarda a la manifestació del col·lectiu d'ultradreta Hogar Social Madrid, convocada a la plaça España de la capital de l'Estat, on s'han pogut sentir consignes com ara "espanyols sí, refugiats no".

El jutjat penal número 16 de Barcelona ha condemnat l'autor del blog Comando Barcelona, que va funcionar durant uns cinc anys però ja està tancat, a tres anys de presó pels delictes de provocació a la discriminació, l'odi i la violència; difusió d'idees i doctrines que justifiquen el genocidi; i tinença d'armes prohibides. El responsable del blog va arribar a un acord amb el fiscal especial de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, i va acceptar la condemna.