Samarretes amb el cotxe Iugo, calendaris amb l’icònic quiosc vermell K67, col·leccions de tasses de cafè de Iugokeramika o pòsters amb les siluetes de Josip Broz Tito i la seva esposa Jovanka. Són alguns dels productes que comercialitza l'eslovena Spela Golcer a través de la marca Made in Yugoslavia. Golcer va començar a col·leccionar objectes típics de Iugoslàvia per afició, però quan els prestatges li van quedar petits, va decidir obrir un perfil d’Instagram per documentar allò que anava trobant. "Per a sorpresa meva, la pàgina es va fer popular molt ràpid. La gent va començar a preguntar si podia comprar alguns objectes, i va ser aleshores quan vaig adonar-me que hi havia un interès real per les coses de l’antiga Iugoslàvia". Quan va començar, la presència de botigues dedicades al disseny iugoslau era anecdòtica, però amb el temps, diu, ha detectat una autèntica revifalla de nostàlgia i d’afecte per aquell passat.

Boscos frondosos tan poblats de vida vegetal i animal com absents de persones que els transiten. Camins impossibles, carreteres de revolts pronunciats i altures amb vistes panoràmiques. Enmig de paratges d’escàndol on només el vent, les branques dels arbres i els ocells semblen dominar l’espectre sonor, s’alcen els spomeniks, els monuments soviètics que rememoren l’antiga Iugoslàvia. Alçats entre els cinquanta i els vuitanta durant el règim de Tito, aleshores president de Iugoslàvia, aquests monuments pretenien homenatjar la resistència partisana davant l’ocupació nazi. Avui commemoren batalles, recorden barbàries de camps de concentració i construeixen el ventall visual balcànic dels traumes col·lectius, dels somnis d’alliberament i de la promesa d’un poble socialista unit.

Damir Ovčina (Sarajevo, 1973) només tenia 18 anys quan va començar el setge de Sarajevo. Era l'abril de 1992 i els milers de soldats que assetjaven la ciutat no van deixar de disparar fins el febrer de 1996. Al llarg d'aquells interminables anys, es calcula que van morir o van desaparèixer 10.000 persones de la ciutat, entre elles 1.500 infants. El 1996, Sarajevo tenia 332.663 habitants, un 64% menys que abans de la guerra. L'escriptor es va obsessionar en explicar allò que havia viscut i va trigar vint anys a acabar una novel·la que ha estat un èxit al seu país, on ha rebut diversos premis. Plegaria en el asedio (Automatica Editorial) són 700 pàgines de vivències, del Sarajevo d'abans de la guerra i de l'infern del setge. La novel·la ha estat traduïda a l'alemany, l'eslovè, l'italià i el francès i se'n prepara una adaptació al cinema.

El primer tribunal internacional a jutjar crims de guerra després de Nuremberg encara la seva recta final. El Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII) ha començat a reduir la seva estructura, quan queden només nou casos oberts, cinc dels quals en fase d’apel·lació. En els seus 21 anys de feina, ha jutjat 161 persones i n’ha condemnat 74. Ha desestimat 36 casos, n’ha transferit 13 a tribunals nacionals i n’ha absolt 18. En 7.500 dies de judici, s’han escoltat 4.600 testimonis i s’han transcrit fins a 1,6 milions de pàgines d’informació sobre la Guerra dels Balcans, el pitjor conflicte viscut a Europa des de la Segona Guerra Mundial i que del 1991 al 1995 va deixar més de 100.000 morts.

Més de 100.000 croats congregats a la cèntrica plaça de Ban Jelalic de Zagreb han rebut amb goig, aquest divendres, els generals retirats Ante Gotovina i Mladen Markac, alliberats i absolts pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII) de crims de guerra contra els serbis. Amb banderes nacionals i amb cançons patriòtiques de fons, els ciutadans d'aquest país balcànic han saludat Gotovina i Markac com a herois nacionals cridant els seus noms de pila: "Ante, Ante", "Mladen, Mladen".

El judici contra l'exgeneral serbobosnià Ratko Mladic al Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) ha quedat ajornat aquest dijous, després de la segona sessió, en què la Fiscalia ha presentat proves sobre la seva responsabilitat en el genocidi de més de 7.000 homes musulmans a Srebrenica el 1995.

La fiscalia del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) ha començat aquest dimecres el judici de l'exgeneral serbobosnià Ratko Mladic, acusat de crims de guerra i de lesa humanitat, entre els quals hi ha el genocidi, perpetrats durant la guerra de Bòsnia (1992-95). El TPII ha mantingut la data de l'obertura del judici després de rebutjar la sol·licitud de recusació del jutge que presideix el cas, l'holandès Alphons Orie, al qual l'exmilitar serbobosnià volia retirar de la terna per una suposada manca d'imparcialitat.

L'estiu del 1995, la ciutat de Srebrenica, designada dos anys abans coma zona segura per les Nacions Unides i protegida pels Cascos Blaus, es va convertir en l'escenari de la pitjor massacre de la guerra de Bòsnia. El seu principal responsable va ser Ratko Mladic, exgeneral de les tropes serbobosnianes jutjat ara a l'Haia. Tot seguit repassem les dates clau del setge de Srebrenica.

El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia ha acceptat la petició d'un fiscal d'accelerar el procés contra el general Ratko Mladic, acusat de genocidi i crims de guerra.