Quan es va assabentar que hi havia hagut un atropellament amb nombroses víctimes mortals i ferits a Barcelona, Laura Morro estava dinant, era a casa després de tota una jornada de feina a l'hospital. "Era just el dia que havia tornat de les vacances. Em va trucar una companya que en aquell moment era a l'Fnac de plaça Catalunya i em va dir que en passava alguna de grossa, perquè no els deixaven sortir al carrer", recorda. Ella no és ni metge ni infermera: és treballadora social sanitària a l'Hospital del Mar. "De seguida vaig pensar que portarien la majoria dels pacients al nostre hospital", diu. Va sortir de casa sense pensar-s'ho i es va plantar al seu lloc de treball, tal com van fer molts altres professionals sanitaris aquell dia. "Recordo que pels carrers no hi havia ningú, tothom es va tancar a casa, i quan vaig arribar a Urgències vaig dir: «Què puc fer?» I em van respondre: «Fes el que sàpigues»", explica.

La supervivència al càncer de pàncrees cinc anys després de la detecció és de les més baixes, de només un 10%. La seva agressivitat es deu, en part, al diagnòstic tardà, però també a la cúpula de proteïnes i cèl·lules que protegeix el tumor, l'anomenat estroma. Ara un estudi liderat per centres de recerca catalans ha identificat un nou paper clau que té la proteïna Galectina-1 en el nucli de les cèl·lules que envolten el tumor per amagar-lo de l'acció del sistema immunitari i augmentar-ne la resistència als fàrmacs, ja que els medicaments no són capaços de travessar la barrera.

Les persones amb síndrome de Down tenen més tendència a ingerir de forma descontrolada sucres i greixos i a patir obesitat i malalties metabòliques com la diabetis a causa d'una alteració genètica. I tot plegat els pot perjudicar cognitivament, segons un estudi europeu pioner liderat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Hospital del Mar de Barcelona. "No és una qüestió solament de pes o estètica; en la síndrome de Down l'obesitat és un factor de risc per a alteracions cognitives i segurament per a la neurodegeneració", ha assenyalat aquest divendres la doctora Mara Dierssen, líder del grup de neurobiologia cel·lular i de sistemes del programa de biologia de sistemes al CRG i presidenta del Consell Espanyol del Cervell.

Els dimecres, les treballadores embarassades dels centres de l’Hospital del Mar tenen una cita amb la doctora Natàlia Arisa, del servei de Salut Laboral especialitzada en musicoteràpia prenatal i música. Ho fan en el marc de la tercera edició del curs de musicoteràpia prenatal que el mateix servei de l’hospital posa al seu abast des de fa gairebé un any, un projecte propi d’Arisa, el qual ha desenvolupat durant la seva residència. Tal com destaca la doctora Joana Guerrero, cap de secció del servei de Salut Laboral de l’hospital, es tracta “d’un projecte pioner que, tot i ser tan necessari en un sector com el sanitari, tan feminitzat, de moment no s’ha implementat en cap altre hospital”. Guerrero subratlla, tanmateix, que aquestes sessions promouen “moments de presència i de connexió, i materialitzen la màxima de cuidar d'aquells que cuiden, objectiu final del programa”.

Arriba amb la mare i l’àvia, amb els ulls ben oberts i expressius, rosegant un tros de pa. A mesura que avancem per l’edifici per pujar a la segona planta del Centre de Recerca de l’Alzheimer BBRC, de la Fundació Pasqual Maragall, va fent, tot seriós, mirades encuriosides al seu voltant. Poc pot comprendre el Nil, un nen preciós de 15 mesos, que avui serà el protagonista d’un experiment que vol canviar el que la ciència sap sobre la salut mental de la dona durant una etapa crucial i vulnerable de la seva vida, l’embaràs i el postpart.

La síndrome de Down és el trastorn genètic més comú de discapacitat intel·lectual, amb uns cinc milions d'afectats al món, i la seva causa és la presència d'una còpia extra del cromosoma 21, també coneguda com a trisomia 21. Aquestes persones pateixen problemes cognitius que afecten les seves habilitats a l'hora de comunicar-se i relacionar-se amb altra gent. Ara un medicament experimental ha demostrat en un assaig clínic en fase 1 que millora significativament aquestes funcions i obre la porta a un futur tractament per a les disfuncions cognitives de les persones amb aquesta condició. Professionals de l'Hospital del Mar Research Institute han liderat l'estudi, que es publica aquest dimarts.

Es mouen pels carrers entre els cotxes, les motos, els autobusos i les bicicletes, però també entre els vianants. Alguns fan llum. D'altres van a tanta velocitat que és fàcil sentir un brunzit quan passen pel costat. A bord hi va sobretot gent jove, repartidors i alguns pares amb fills. Els patinets elèctrics –o vehicles de mobilitat personal (VMP), com es coneixen oficialment– són un transport cada vegada més habitual a les grans ciutats perquè són ecològics, versàtils i ràpids. Però dins la jungla de ciment cada cop és més fàcil que es vegin implicats en accidents.

Les dones amb un tumor a la zona pelviana es poden quedar estèrils i patir una menopausa precoç durant el tractament. La radiació que s'aplica per combatre el càncer pot malmetre l'úter i els ovaris de manera irreversible i, sobretot en pacients joves, la ciència busca alternatives per poder preservar la salut sexual i reproductiva de les pacients. Ara, per primera vegada a l'Estat, l'Hospital del Mar ha culminat amb èxit una intervenció pionera per tal que les dones amb malaltia oncològica puguin mantenir el seu cicle menstrual i la possibilitat de quedar-se embarassades si ho volen un cop es recuperin. Es tracta d'una tècnica anomenada transposició uterina que consisteix a traslladar l'úter i els ovaris, naturalment ubicats a la pelvis, a dins de l'abdomen. Amb aquest moviment s'aconsegueix protegir els òrgans dels efectes de la radioteràpia abans de començar el tractament. Una mena d'autotrasplantament, segons ha explicat la cap de secció del servei d'obstetrícia i ginecologia i una de les responsables de la cirurgia, la doctora Gemma Mancebo.

L'Hospital del Mar ha practicat una cirurgia làser inèdita a l'Estat per extreure un tumor cerebral. Els professionals han fet servir la tècnica de l'ablació (o escissió) amb làser guiada per ressonància magnètica per tractar un glioblastoma. Aquest és un tipus de tumor cerebral que, per la seva localització, sovint és complex d'extirpar amb mètodes quirúrgics convencionals. Segons ha informat aquest dimecres l'hospital, aquesta nova tècnica –anomenada teràpia tèrmica intersticial amb làser (LITT)– molt poc invasiva es reserva sobretot per a pacients amb epilèpsies refractàries, és a dir, que pateixen crisis convulsives malgrat prendre fàrmacs anticonvulsants.

"Em trobo bé, estic a punt per marxar cap a casa", celebra Luís García des de la unitat de reanimació quirúrgica de l'Hospital del Mar. Fa uns mesos aquesta afirmació era impensable per a aquest home portuguès, que tenia dos tumors al fetge i molt poques perspectives de futur. El càncer va obligar els metges a extirpar-li el 80% de l'òrgan per mantenir-lo amb vida i això feia molt difícil una nova intervenció per salvar-lo. Un dels tumors, a més, estava ubicat en un lloc d'alta complexitat, a prop d'uns vasos sanguinis que nodreixen de sang el fetge, i qualsevol lesió l'hauria dut a una insuficiència hepàtica i finalment a la mort.

El cos humà té cèl·lules especialitzades per atacar un tumor quan es desenvolupa un càncer. Per si soles, però, no poden combatre la malaltia i necessiten ajuda externa en forma de tractament per sortir victorioses. Hi ha cèl·lules que tenen una alta capacitat antitumoral, que es coneixen com a assassines naturals, que poden matar cèl·lules canceroses. A més, quan entren en contacte amb un tractament determinat per al càncer de mama HER2 positiu, un dels tipus de càncer de mama més agressius que hi ha, alerten el sistema immunitari de la presència del tumor. Ho han descobert en un estudi investigadors de l’institut de recerca de l’Hospital del Mar, que han demostrat en ratolins com aquestes cèl·lules són capaces de reclutar-ne d'altres del sistema immunitari per lluitar contra el tumor quan s'administra el tractament. La recerca l'ha publicat aquest dijous la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research.

Fa gairebé dos anys l'Hospital del Mar va engegar un "ambiciós projecte de renovació" que ha de culminar l'any 2030. L'objectiu? Actualitzar les instal·lacions del centre amb una transformació verda i digital i disposar de més capacitat per atendre la ciutadania. El primer edifici està quasi enllestit i, de fet, el servei d'urgències ampliat i la nova unitat d’hospitalització maternoinfantil ja reben pacients. La previsió és que a l'abril entrin en funcionament dues plantes més, cosa que suposarà un increment total de 75 llits que ha d'afavorir l'accés dels malalts. A més, s'han unificat les urgències en un mateix lloc per facilitar el dia a dia dels professionals i poder atendre més persones a la vegada. És, amb tot, el primer pas per posar al dia un hospital que no es renovava des dels Jocs Olímpics i millorar l'atenció que reben els pacients al centre que presideix el litoral barceloní.

El sistema immunitari és la primera línia de defensa davant de virus i bacteris. Es tracta d'una sofisticada xarxa de cèl·lules, òrgans i teixits que treballen units per tal de protegir el cos d’una infecció: davant d'un element desconegut, dispara anticossos que són capaços de neutralitzar el nouvingut i evitar que aquest ens infecti. Ara bé, hi ha virus, com per exemple el SARS-CoV-2, que tenen una alta capacitat de mutar i, per tant, d'esquivar l'efecte protector dels anticossos. El repte, aleshores, és trobar un estímul que sigui capaç de bloquejar diferents mutacions a la vegada. Ara, investigadors de l'Hospital del Mar Research Institute (IMIM), l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Centre Nacional de Biotecnologia i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) han aconseguit generar un anticòs que neutralitza totes les variants existents del covid. La troballa, que han assajat amb mostres de la malaltia al laboratori i han batejat amb el nom de 17T2, s'ha publicat aquest dimecres a la revista Nature Communications.

Un equip d'investigadors de l'Hospital del Mar de Barcelona ha validat la utilitat d'un test per detectar el càncer de còlon i recte que funciona amb mostres de sang. Segons els investigadors, aquesta prova de biòpsia líquida té un "rendiment comparable" a les opcions actuals de detecció no invasiva, que depenen d'una prova de sang oculta en femta. L'estudi, que es publica a la revista Annals of Oncology, suggereix que la cerca marcadors tumorals en sang té una sensibilitat superior al 90% quan es tracta d'identificar tumors i del 23% pel que fa a lesions prèvies a l'aparició dels tumors, que acostumen a ser difícils de detectar. Els investigadors creuen que l'eina podria ajudar a incrementar la participació de la població en els programes de cribatge, que ara només tenen capacitat de captació de la meitat dels catalans d'entre 50 i 69 anys cridats a participar-hi.

El Francisco no ha tingut mai un gos, però diu que li agraden molt. De tant en tant, treu a passejar el de la seva neta, "una bola de pèl blanc" que es diu Goofy. Ho explica estirat al llit de la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital del Mar de Barcelona mentre acarona la Vida, un pastor dels Pirineus que descansa a la seva falda. La Lu, un llebrer, somica amb el cap recolzat al matalàs esperant el seu torn per rebre atenció. Tots dos animals són gossos de teràpia, entrenats per la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la UAB, i que, a partir d'ara, acompanyaran emocionalment els pacients ingressats a l'UCI de l'Hospital del Mar que així ho vulguin.

Als 18 va començar a tenir deliris, se sentia perseguit i que unes veuetes l'amenaçaven de mort. La por el va fer tancar-se a casa, i així s'hi va estar 30 anys, reclòs entre quatre parets, sense cap altre vincle que el nucli familiar estricte. El d'aquest home va ser un dels primers casos que va tractar la unitat de psiquiatria de l'Hospital del Mar de Barcelona, especialitzada en el que es coneix com a hikikomori, un concepte japonès que descriu un aïllament psicopatològic en què les persones es retiren de la societat durant almenys sis mesos. Des del 2007 hi han passat més de 900 pacients i s'està a l'espera de tenir els resultats de l'anàlisi de l'impacte de l'aïllament obligatori –el confinament– per la pandèmia, tot i que es té la certesa gairebé segura que haurà deixat nous hikikomori.

El primer cop que em vaig posar la meva filla al pit vaig notar que alguna cosa no rutllava. No succionava com recordava que ho feien els seus germans, que es van enganxar al pit sense problemes. Vaig avisar les infermeres. "Té la boca petita, ves-li obrint". Amb aquesta frase van despatxar el meu neguit i 24 hores després d’haver parit per cesària urgent i amb la lactància lluny d’estar establerta em van enviar a casa. En ple confinament i amb el covid campant pels hospitals, hi havia pressa per donar altes. A casa, la situació no va fer més que empitjorar. Aquest dolor és normal? Notava com em clavava les genives i més que succionar, semblava mossegar el pit. Em vaig sorprendre a mi mateixa prement les dents i encongint l’esquena cada cop que m’acostava la nena al mugró. En pocs dies, ja havien aparegut les temudes clivelles. Evidentment, aquesta no era la lactància que jo recordava.

Un de cada deu joves d’entre 18 i 35 anys que han patit un primer brot psicòtic intenta suïcidar-se en els dos anys posteriors. Un estudi del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i del CIBER de Salut Mental, ha permès determinar els factors que fan que aquestes persones tinguin un risc més alt de suïcidi respecte a la resta de pacients amb aquest trastorn. El treball, publicat a la revista Psychiatry Research, és fruit d'un dels estudis més extensos del seu tipus portat a terme a Espanya. L’estudi ha seguit durant dos anys prop de 300 pacients atesos al programa d’estudi i tractament per primer episodi psicòtic de l’Hospital del Mar entre el 2013 i el 2020.

Haver patit un trauma durant la infància com l’abús sexual, l’assetjament escolar o el maltractament triplica el risc de patir un trastorn mental greu en l’edat adulta. Segons un estudi de l'Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) fet amb les dades de 93.000 persones, els traumes provoquen un dany al cervell. Els traumes més habituals en la infància són l'abús emocional, el físic i el sexual, així com la negligència emocional o física i també l'assetjament escolar, entre molts altres. Haver patit una d'aquestes situacions provoca un dany a escala cerebral, una seqüela física, però també psicològica, en forma de diversos trastorns.

Un trasplantament renal de donant viu, sense transfusió de sang i entre grups sanguinis incompatibles. Aquest és el triple repte al qual es va haver d'enfrontar per primera vegada l'equip mèdic de l'Hospital del Mar perquè Mateu Sbert, gràcies al ronyó de Mireia Reja, la seva dona, pogués millorar la qualitat de vida després de tres anys fent diàlisi. La primera sessió de diàlisi –Sbert recorda perfectament la data– va tenir lloc el 6 de desembre del 2018. La malaltia renal poliquística que havia heretat del seu pare havia conduït, inevitablement, a la insuficiència renal.