La transformació verda i digital de l'Hospital del Mar

BarcelonaMés gran, més digital i més verd. I amb unes envejables vistes al litoral barceloní des de cada habitació. En definitiva, “l’hospital que Barcelona necessita”, en paraules de l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau. Així es projecta la reconstrucció de l’edifici principal de l'Hospital del Mar, que permetrà guanyar 22.500 m2 fins a arribar als 83.500 m2 (ara n’ocupa 61.000) i resoldre alguns dels grans problemes d’espai que arrossega des de fa dècades.

Per exemple, es podran unificar tots els serveis d’urgències en un mateix lloc, habilitar quatre quiròfans més per atendre intervencions de gran complexitat i disposar d’un heliport propi per a pacients molt complexos. A més, es construiran sis noves plantes amb 75 llits d’hospitalització convencional més i es duplicaran els llits d’unitats de cures intensives (UCI), que han estat el punt més feble d’aquest centre i del de la majoria del país durant la pandèmia.

Així, el futur Hospital del Mar disposarà de 544 llits d'hospitalització convencional, 150 més que actualment, i 24 quiròfans. “Però no és només un projecte on edifiquem i posem llits i quiròfans: és un canvi de filosofia, plena d’elements sostenibles, adaptada a les noves necessitats dels pacients i en què la inversió en salut va més enllà de la cartera de serveis”, ha defensat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. 

La intel·ligència artificial tindrà un paper clau en el nou Hospital del Mar: des de tauletes a peu de llit del pacient per consultar les dades de la seva evolució a eines basades en el reconeixement facial que permetran optimitzar el temps de les visites, guiant els pacients per l’interior de l’hospital. La digitalització també permetrà controlar amb la veu la posició de la llitera, la temperatura de l'estança o avisar el personal d'infermeria en una fase més avançada del projecte.

147 milions d'euros

Avui és un dia de celebració per a l’Hospital de Mar: han començat les obres més importants per al seu futur a mitjà i llarg termini. Les autoritats confien que les noves instal·lacions estiguin en funcionament a mitjans del 2024 i que aquests canvis puguin situar el Mar a l’avantguarda de la transformació digital i convertir-lo en un pol de coneixement i d’atracció de talent. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona invertiran 147 milions d'euros en aquesta transformació "ambiciosa" fins a mitjans del 2024, si bé s’espera que una gran part del projecte pugui beneficiar-se dels fons europeus Next Generation.

La gerent del Parc de Salut Mar, Olga Pané, ha destacat que tant el consistori com la Generalitat i el govern espanyol coincideixen que el projecte ideat pel Mar és "un bon candidat" a rebre els fons Next Generation, ja que reuneix tres dels grans objectius de la convocatòria: la digitalització, la millora en la sostenibilitat energètica i la millora en la resiliència dels dispositius sanitaris. “Som l’únic hospital amb un projecte en condicions de realitzar-se en un moment en què Europa, l’Estat i Catalunya defensen que les seves inversions prioritàries han de ser en l’àmbit de la salut”, ha afirmat.

A l’espera de la resolució d’aquests recursos i per iniciar ja les obres, les dues administracions han anticipat el finançament necessari per al projecte executiu, que ha costat 2,5 milions, i per a la primera part d’aquesta nova fase de transformació (11,4 milions). "Invertir a l'Hospital de la Mar és invertir en salut, i invertir en salut és fer-ho en un pilar clau per a la cohesió social. Necessitem un sistema sanitari enfortit que arribi a tot arreu i a tothom, perquè fer-ho genera riquesa, un valor afegit que acaba tornant a la ciutadania ", ha subratllat Argimon. Hi coincideix Colau, que assegura que és un hospital que els barcelonins "senten molt municipal" i que "compta amb tot el compromís del govern".

La veu dels pacients

El nou edifici està concebut per ser completament respectuós amb el medi ambient. D'una banda, s'instal·laran plaques fotovoltaiques a la coberta per generar electricitat per al consum propi, i les terrasses tindran cobertes vegetals de 2.700 m2 de superfície que ajudaran a reduir la petjada de carboni de l’edifici en 2.169 tones de CO2 l’any. L'hospital comptarà també amb jardins terapèutics per ajudar a la recuperació i el benestar dels pacients durant la seva estada.

El projecte ha comptat amb la veu dels actors més importants per a l'hospital: els pacients i els professionals. L'arquitecte responsable del projecte, Albert Pineda, ha explicat que aquest procés de cocreació –el primer a l'Estat en un hospital– ha permès treballar amb més "sensibilitat" i fer estances "més amables i humanes".

Gràcies a les idees de pacients, familiars i professionals van sorgir més de 300 propostes. I algunes es faran realitat: la nova àrea materno-infantil tindrà habitacions individuals per preservar la intimitat de les famílies i dels nadons; s'habilitaran lavabos d'ús per als familiars, i es muntaran unes sales d'espera més humanitzades –espais més diàfans i amb sofàs còmodes–. També se substituiran les televisions de les habitacions per tauletes mòbils.

Adaptat a epidèmies i catàstrofes

Si l'any 1914, quan el centre va néixer, a Barcelona hi havia l'epidèmia del tifus, ara serà el covid el que marcarà les prioritats de l'Hospital del Mar: les plantes disposen de circuits separats (nets i bruts) i amb ascensors d’entrada i de sortida predeterminats. A més, es construiran de manera que sigui fàcil transformar àrees d'hospitalització en UCIs en molt poc temps en cas de noves epidèmies, catàstrofes o accidents amb múltiples víctimes. És a dir, que les instal·lacions podran mutar i ampliar-se quan sigui necessari.

A hores d'ara, l'Hospital del Mar és el centre barceloní amb menys llits per cada 10.000 habitants: en té 14, quan la mitjana a la ciutat és de 20, malgrat atendre el 19% de la població de la ciutat. Sobre el fet que el centre hagi estat a punt de quedar desbordat, Pané ha recordat que la transformació s'ha anat ajornant "per les famoses retallades" des de fa més d'una dècada. Ara, però, comença a ser una realitat i la primera actuació serà la construcció d’una nova zona de vestidors per als professionals.

Tots aquests treballs s’emmarquen en la segona fase d’ampliació de l'hospital, que va iniciar-se l’any 2017, quan es va fer un edifici per augmentar la capacitat de les urgències i tenir un espai per fer radioteràpia. La segona part, però, va haver-se de paralitzar per falta de pressupost i és ara que començarà l'enderrocament dels antics pavellons, construïts entre el 1914 i el 1929 i remodelats als anys noranta.