Hi apareix el dibuix d’un home i una dona que recorden les estàtues gregues clàssiques. A l’esquerra es veu un feix de línies que parteixen radialment del mateix punt. És la manera com els astrònoms Carl Sagan i Frank Drake van voler inscriure l’adreça de la humanitat a l’Univers en les plaques que es van col·locar a les sondes Pioneer de la NASA, llançades a l’espai fa 50 anys. El punt indicava el Sol, i les línies, les direccions dels púlsars més importants i propers del nostre sistema solar, amb el corresponent codi binari que indicava la seqüència de pols. D’aquesta manera, pensaven, si alguna civilització intel·ligent mai trobava aquelles naus, fossin on fossin, podria localitzar-nos i qui sap si venir-nos a buscar.

En temps de sequera com els que vivim a Catalunya, mirem el cel esperant que apareguin núvols carregats de pluja. Paradoxalment, tot i que sabem que són elements essencials en la regulació del clima a la Terra, els mecanismes pels quals es generen així com l’impacte que aquests tenen encara no es coneixen en detall.

Des dels seus inicis, fa uns 13.800 milions d’anys, l’Univers ha passat per una sèrie de fases abans d’arribar a l’estat actual. Què va passar durant les primeres etapes és una de les grans qüestions a què s’enfronten els astrònoms. Per intentar donar-hi una resposta, l’any 2021 es va posar en òrbita el telescopi James Webb de la NASA, el telescopi espacial més potent i precís fins avui i successor del famós telescopi espacial Hubble. Des de les primeres imatges recollides l’any 2022, el telescopi James Webb ha proporcionat un continu de nova informació sobre l’Univers. En particular, sobre “l’albada còsmica”, que és el període que comprèn els primers mil milions d’anys des de l’inici del Big Bang, quan es van crear les primeres estrelles i galàxies així com els primers forats negres.

No fa ni un any que es va llançar a l’espai i el telescopi espacial Euclid, de l’Agència Espacial Europea (ESA), ja ha començat a desvelar imatges espectaculars del cosmos. Avui el consorci científic d'aquesta missió ha fet públiques cinc fotografies a tot color amb una nitidesa sense precedents que l’instrument ha captat de galàxies, nebuloses i cúmuls de galàxies amb moltíssima resolució i cobrint un terç del cel visible. 

La proposta de missió de la NASA per reunir roques a Mart i fer-les arribar a la Terra s'està complicant cada vegada més. Dilluns passat, els funcionaris de l'agència espacial van demanar idees per simplificar la missió i reduir-ne el preu. "El resultat final és que 11.000 milions de dòlars són massa diners", va dir Bill Nelson, l'administrador de la NASA, durant una conferència de premsa. "I no tenir mostres fins al 2040 és massa lluny". La idea inicial era que el projecte costés entre 5.000 i 7.000 milions de dòlars i que les roques arribessin a la Terra l'any 2033.

Llum verda a un "instrument de ciència-ficció", tal com l’ha qualificat Valeriya Korol, investigadora de l'Institut Max Planck d’Astrofísica a Garching, Alemanya, en declaracions a la revista Nature. L’Agència Espacial Europea (ESA) ha aprovat la missió LISA (Laser Interferometer Space Antenna), un detector d’ones gravitatòries espacial que es començarà a construir el 2025 i es llançarà el 2035.

El primer satèl·lit que es va llançar a l'espai va ser l'Sputnik I, de l'antiga Unió Soviètica. Va ser el 1957 i va marcar el moment en què els humans vam començar a contaminar l'espai. La brossa espacial (space debris en anglès) és qualsevol objecte que ha quedat a l'espai que ja no té utilitat o que ha fallat: els satèl·lits, els coets que es fan servir per posar-los en òrbita i els fragments que es generen en explosions o col·lisions.

Catorze anys després de l'última vegada que l'Agència Espacial Europea (ESA) va seleccionar astronautes, l'organisme n'ha presentat una nova promoció aquest dimecres. Són dues dones i quatre homes seleccionats entre més de 22.000 aspirants en un procés que ha durat un any i mig. La nova generació d'astronautes europeus podria participar en el projecte més ambiciós que té l'ESA damunt la taula —en una missió internacional— de cara al 2030: un viatge tripulat a la Lluna.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va fer pública dilluns (dimarts a la matinada a Catalunya) la primera fotografia presa des del telescopi espacial James Webb. La primera imatge a tot color de Webb mostra milers de galàxies, inclosos els objectes més tènues que s'han observat en llum infraroja fins ara. Però no és l'única, perquè el telescopi espacial més gran del món també ha captat un exoplaneta, la imatge d'una estrella que mor, una fotografia en què es veuen cinc galàxies i un forat negre, i la imatge del naixement d'una estrella.

Diuen que estem fets de pols d'estrelles perquè els elements que formen els nostres àtoms –com el carboni i l'oxigen– van néixer en aquests astres. Per això, el descobriment de l'origen de les estrelles, just després del Big Bang, podria respondre la gran pregunta filosòfica de tots els temps: ¿d'on venim? Aquesta és una de les fites que els científics esperen aconseguir amb el nou telescopi gegant James Webb, que aquest 24 de desembre s'enviarà a l'espai. Un altre objectiu seria, potser, trobar altres planetes amb condicions aptes per albergar vida, i qui sap quantes sorpreses més.

El satèl·lit Sentinel-5P, desenvolupat per l'Agència Espacial Europea (ESA), va ser llançat a l'espai l'octubre de l'any passat. A bord hi ha instruments com Tropomi, que s'encarrega de mesurar la concentració de diversos gasos a l'atmosfera, entre els quals hi ha el diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals gasos contaminants.

El mòdul d'aterratge Schiaparelli, de fabricació europea, es va estavellar contra la superfície de Mart quan havia d'aterrar, segons ha anunciat aquest divendres l'Agència Espacial Europea (ESA) en un comunicat. L'ESA explica que els propulsors es van apagar abans d'hora i que, de resultes d'això, el mòdul va patir una caiguda lliure molt més llarga del que s'esperava. "S'estima que Schiaparelli va caure des d'una alçada d'entre 2 i 4 quilòmetres, i va impactar a una velocitat considerable, a més de 300 quilòmetres per hora", diu el comunicat. La sonda ExoMars TGO continua orbitant el planeta.