Fita històrica: s'enlaira el telescopi més gros del món, el James Webb

Èxit i emoció en el llançament del telescopi espacial més gran del món. El llançament de l'anomenat James Webb, que s'havia anat ajornant, s'ha fet efectiu amb èxit aquest migdia (primera hora del matí al continent americà) des de la plataforma de llançament de l'agència espacial europea (ESA) a la Guyana Francesa. Tot s'ha produït sense cap contratemps, però un cel parcialment ennuvolat a Kurú no ha permès veure de manera continuada l'ascens i les dues llargues llengües de foc que provocaven els motors a plena potència. Amb tot, les imatges d'aquesta fita històrica són impressionants, i així ho certifiquen les milers de reaccions que s'estan produint a les xarxes socials en aquest dia de Nadal. Un coet Ariane 5 de l'ESA ha estat l'encarregat de posar en òrbita aquesta obra monumental de la tecnologia astronòmica, una eina que ha de servir per extendre el coneixement humà sobre l'univers. 

El moment s'ha viscut amb molta emoció des de la base de control. Després de l'enlairament, l'agència espacial europea (ESA) ha declarat a Twitter que aquest enlairament "és un impressionant regal de Nadal" per a la ciència espacial. La NASA també s'ha manifestat mentre els científics que estaven al capdavant de la missió anaven narrant amb cautela l'evolució del llançament: ha començat "una nova i emocionant dècada de ciència" i el James Webb "canviarà la nostra comprensió de l'espai tal com el coneixem", han publicat.

El nou telescopi espacial James Webb, el doble de gros i molt més potent que el Hubble, és fruit de la col·laboració entre les agències espacials europea, nord-americana (NASA) i canadenca (CSA), i ha implicat la feina de milers de científics de fins a 300 universitats, organitzacions i empreses d'una quinzena de països diferents. Batejat amb el nom de qui va ser administrador de la NASA als anys 60, James Webb, el telescopi ha costat uns 10.000 milions de dòlars. Pots recuperar el moment, a continuació:

El James Webb és el telescopi més gros enviat mai fora de la Terra. La seva base fa 22 metres per 12 i el seu mirall, format per 18 segments hexagonals, té un diàmetre de 6,5 metres, pels 2,4 metres del mirall del Hubble i els seus 13 metres de llarg. Això sí, pesa la meitat que el seu predecessor. També incorpora quatre potents instruments que li permeten captar molts tipus de llum que el Hubble no detectava, com la llum infraroja que viatja per l'Univers des de fa 13.500 milions d'anys.

Un cop se situï al seu lloc, a uns 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, el Webb orbitarà també el Sol, però no l'enfocarà perquè s'escalfaria massa. En canvi, permetrà observar detalladament tot el que hi ha a partir de Mart i fins a les estrelles més llunyanes. De fet, serà capaç de veure fins a 100 milions d'anys més enrere que el Hubble, tan sols uns 300 milions d'anys després del Big Bang. És un espai i temps que no s'havia observat mai fins ara. Així, s'espera que doni resposta a moltes de les preguntes obertes sobre l'origen de la matèria i la formació de les primeres galàxies.