Mantinc una relació d'amor i odi amb Amsterdam. Hi ha gent que busca una ciutat idealitzada, neta, ordenada, de cases perfectes, esclops i tulipes. I altres busquen les drogues i veure les prostitutes del barri vermell. A mi no m'agrada ni una cosa ni l'altra. Em fan vergonya aquells grups d'homes que volten per davant dels aparadors fent bromes sobre si entren o no a una casa de barrets. Tampoc m'agrada aquella idealització dels Països Baixos com un lloc ordenat, metòdic, on tot és més bonic.

Hi havia somriures entre el públic neerlandès que divendres a la nit abandonava la centenària sala de concerts Concertgebouw. La sala, que mira imponent als grans museus d’Amsterdam, el Rijksmuseum i el Museu Van Gogh, va obrir les portes el 1888 i és considerada una de les millors del món, sobretot per l'acústica. Gustav Mahler, malgrat que no li agradava gens Amsterdam, la considerava la seva segona llar musical. Divendres s’hi va poder escoltar talent català tant del segle passat com de l'actual. Els 101 músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigits per Ludovic Morlot, hi van interpretar Maurice Ravel (Ziburu, 1875 - París, 1937) i George Gershwin (Nova York, 1898 - Los Angeles, 1937), però també Eduard Tolrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona,1962), Pau Casals (el Vendrell 1876 - Puerto Rico, 1973) i José Río-Pareja (Barcelona, 1973).

Almenys 62 persones han estat detingudes les últimes hores a Amsterdam per enfrontaments amb seguidors del Maccabi de Tel-Aviv. Els xocs, relacionats amb el partit de l'Europa League d'aquesta passada nit entre l'equip israelià i l'Ajax, han deixat almenys cinc persones ferides, segons la policia, tot i que el govern israelià eleva la xifra fins a la desena. Tel-Aviv ha assegurat que els aficionats israelians van patir un "pogrom antisemita" i ha anunciat que enviaria dos avions de "rescat" als Països Baixos per evacuar-los, tot i que finalment se n'ha desdit. Diverses publicacions a les xarxes socials asseguren que els agredits van provocar manifestants que protestaven contra la guerra a Gaza: van proferir càntics contra Palestina, i fins i tot van fer burla de les criatures assassinades a la Franja.

Barcelona era el seu pròxim objectiu comercial, però no podrà ser. Les traves burocràtiques i la falta d'inversors han fet que l'empresa holandesa European Sleeper, que l'estiu de l'any passat va fer reviure el debat dels trens nocturns a Espanya, s'hagi vist obligada a ajornar la seva aventura empresarial a la capital catalana dos anys més. El conseller delegat de la companyia, Elmer van Buuren, ha explicat a l'ARA que la ruta, prevista inicialment per a la primavera del 2025, no es podrà posar en marxa "abans del 2026" i, de fet, tampoc descarta que els tràmits es retardin fins al 2027 per la falta de trens. Així, l'únic projecte sobre la taula per recuperar els trens nocturns a Catalunya i al conjunt de l'Estat s'ajorna en el calendari.

Al Palau del Cervelló, al cor del centre històric de Barcelona, ha entrat triomfal Robbie Williams. El cantant, que va aconseguir vendre 80 milions d’àlbums a tot el món, ara ha volgut provar sort amb la pintura. Aquesta nova faceta l’ha encetada de la mà del Museu Modern Contemporani (MOCO) amb l’estrena d’una primera col·lecció a Amsterdam al mes de març i una altra al MOCO de Barcelona a partir d’aquest divendres, amb la col·lecció inèdita titulada Confessions of a crowded mind.

La cantant colombiana d'èxit internacional Karol G ha estat aquest cap de setmana a Amsterdam, on ha fet una de les actuacions de la gira del seu quart àlbum, Mañana será bonito. Però el concert no es va desenvolupar tal com estava previst: crits i xiulets de protesta contra la cantant i un grup del públic sent expulsat del concert després d'una baralla.

Per fer turisme a Buthan cal pagar una “taxa de sostenibilitat” de 100 dòlars diaris. Aquest petit país de l’Himàlaia –conegut perquè no mesura el seu PIB sinó el seu Índex de Felicitat Nacional Bruta– va imposar, després de la pandèmia, una taxa de 200 dòlars diaris als visitants per fomentar un "turisme d’alta qualitat i de baix volum”. L’any passat la va reduir a la meitat, probablement perquè s'havia passat de frenada, però continua sent la taxa turística més alta del món.

El cantant Robbie Williams, que va arribar a vendre 75 milions de discos en solitari, ha decidit canviar de disciplina. Des d'aquest 8 de març fins al 8 de juliol el britànic presentarà els seus dissenys gràfics al Moco d'Amsterdam, un museu amb seu també a Barcelona. L'exposició porta per nom Pride and self-prejudice (orgull i prejudici personal), una clara picada d'ullet a la novel·la de Jane Austen, i és una reflexió sobre problemes de salut mental, un tema que Williams coneix de primera mà.

Acabem l’any 2023 i, com en anys anteriors, els resums informatius dels últims dotze mesos parlaran, entre moltes altres coses –i poques de bones–, de feminisme. El feminisme és una lluita que avança de manera lenta però inexorable i no sense entrebancs propis i aliens.

La primera escena de la novel·la ens presenta una taula “de dimensions perceptiblement desmesurades” al voltant de la qual els quatre líders mundials miren de resoldre una situació que ha començat a esdevenir catastròfica en el pla internacional. Els acompanya una mena d’ostatge informador, Milet d’Arboç, “un expert en coses de les quals no era expert ningú”. L’home havia mantingut una relació amb la dona que ha desencadenat una autèntica crisi mundial, Elisenda d’Avellaneda. Aquesta, per amor d’en Milet, ha deixat de menjar i d’enraonar, i milers de seguidors seus a les xarxes socials la imiten obcecadament. El gran motor de l’economia mundial s’ha aturat i tot va a mal borràs, en una reacció en cadena. Des de bon començament, en el vincle afectuós entre en Milet i la Senda –nascut a Facebook–, la filosofia hi pren un protagonisme destacat. No és tan sols el nom d’ell, que recorda el de la ciutat del primer filòsof de l’antiguitat grega: els conceptes d’ontologia o metafísica, els mites de la cova platònica o del riu d’Heràclit són matèria habitual dels somiejos del xicot i, consegüentment, de les seves converses amb l’amiga. També coneixerem una primigènia Cabana de Recerca del Jo, en què papalloneja el record de la de Heidegger a la Selva Negra. I hi ha un passatge en què a l’estoic Milet li sobrevé una mena de malestar que no és gaire lluny de la nàusea d’Antoine Roquentin davant la visió del castanyer.

Que l'arribada massiva de turistes a les ciutats té efectes evidents socials i econòmics no és nou. Ara, però, un estudi internacional, liderat per la Universitat Rovira i Virgili, ha determinat que el turisme "massiu" comporta un augment de les desigualtats, més risc d'exclusió social i residencial i també un creixement de la precarietat laboral. Aquestes són les principals conclusions del treball, que s'ha dut a terme durant quatre anys i en el qual també han participat dotze institucions de set països europeus. S'ha analitzat a fons l'impacte del turisme a Barcelona, Amsterdam, Venècia, Lisboa, Jerusalem, Torí, Edimburg i Ljubljana.

L'Ajuntament d'Amsterdam ha prohibit que els creuers atraquin al centre de la ciutat, en un intent de limitar el nombre de turistes i de frenar la contaminació ambiental. La primera conseqüència de la decisió serà el tancament de la central de creuers del riu Ij, a prop de l'estació central de tren. Els creuers s'han convertit en un símbol del problema que experimenta Amsterdam. La ciutat rep més de 20 milions de visitants a l'any i hi atraquen més de cent creuers anuals, atrets en bona part per la fama de ciutat oberta i relaxada, procliu a la festa, i pels cafès on es permet fumar cànnabis. Per intentar rebaixar l'impacte d'un turisme que es considera més festiu, l'Ajuntament també ha decretat la prohibició de fumar cànnabis als carrers del Barri Vermell. I dins aquesta política, al març la ciutat va llançar una campanya a internet per dissuadir els joves britànics que pensen celebrar els comiats de solter a Amsterdam.

Fins fa només uns anys, es podia viatjar de Barcelona a Andalusia o a Galícia en un tren nocturn. O de Madrid a Lisboa. I fa una dècada Barcelona estava connectada ferroviàriament amb grans ciutats europees com Zuric, Milà i París, també de nit. El servei de trens nocturns a Espanya (que Renfe operava amb el nom de Trenhotel) va funcionar des de 1991 i va arribar a tenir diverses línies estatals i internacionals, però a partir del 2010, a mesura que creixien les inversions i el desplegament de l'alta velocitat, l'opció de viatjar de nit es va anar deixant de banda. I no només a l'Estat, sinó a tot Europa. Es van reduir moltes línies, però Espanya va anar un pas més enllà i el servei de trens nocturns va arribar a desaparèixer totalment el 2020 quan, amb la pandèmia, Renfe va decidir clausurar les poques línies que encara quedaven. Des d'aleshores no hi ha cap tren nocturn a Catalunya ni Espanya, ni tampoc hi ha previsió de programar-ne de nous a curt o mitjà termini, segons confirma l'operadora.

La pròxima vegada que un home britànic d'entre 18 i 35 anys escrigui termes de cerca buscant un viatge barat a Amsterdam per a ell i els seus amics, és possible que vegi un anunci inusual: "No vingueu". En un d'aquests anuncis, un home jove està ajagut en un banc abans de ser portat a una ambulància per personal mèdic. Un altre anunci mostra primers plans d'un home a qui la policia emmanilla i li agafa les empremtes dactilars. Un text superposat adverteix als que "venen a Amsterdam buscant una nit desordenada" que podrien ser multats, acabar amb antecedents penals o patir danys permanents per a la seva salut.

Tot i ser un dels aeroports que acull més vols de trànsit europeu i internacional, el govern neerlandès va decidir fa unes setmanes reduir el nombre de vols que passen per l'aeroport de Schiphol d'Amsterdam com a mesura de la seva política ambiental. Una decisió que no ha estat gens ben rebuda per la patronal de transport aeri ni tampoc per les aerolínies, que ja han posat en marxa accions legals per impugnar-la.

Milena Busquets (Barcelona, 1972) ha trigat sis anys a publicar una nova novel·la després del fenomen de També això passarà, que s’ha traduït a 32 llengües i ha venut milers d’exemplars (només en català, 20.000). “Necessitava baixar de l’onada i tornar a tocar de peus a terra; tornar al meu món, que és petit. I no volia sentir que m’aprofitava d’aquell èxit”, explica. Amb Gemma (Anagrama/ Amsterdam), l’escriptora torna al mateix univers d’autoficció -Barcelona, els amants, els fills, la vida petitburgesa, culta i plaent- per recuperar la història d’una amiga que va morir de leucèmia quan tenien 15 anys.

Efectius de la policia militar s'han desplegat aquesta tarda a l'aeroport de Schiphol, a Amsterdam, per investigar una "situació sospitosa" a bord d'un avió que està parat a la pista, que ha resultat ser una falsa alarma.

Aquest divendres una línia de tempestes va escombrar diferents indrets dels Països Baixos i Luxemburg. Les fortes tempestes van anar acompanyades d'un parell de tornados a les localitats de Bascharage i Pétange, a Luxemburg, i a Amsterdam, respectivament. En el cas de Luxemburg, els danys materials van ser importants, amb una gran destrossa a l'arbrat i en cotxes. També cal destacar les inundacions en alguns baixos, però per sort no hi ha hagut cap víctima mortal.

De presumir de col·laboració a recórrer les seves normes i presentar queixes a la CE. La relació entre Amsterdam i la plataforma de lloguer d’allotjaments turístics Airbnb ha passat de ser una bassa d’oli a l’enfrontament. La saturació turística de la capital dels Països Baixos, com ha passat en altres ciutats com ara Barcelona, s’ha convertit en una de les guerres dels seus ajuntaments, que comparteixen color polític. Amb l’arribada d’una nova coalició ecologista i d’esquerres al consistori de la ciutat, Amsterdam s’ha convertit en un maldecap per a la tecnològica nord-americana.