El govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Espanyola de Religiosos han firmat aquest dilluns, a la seu del Defensor del Poble, el protocol per indemnitzar les víctimes d'abusos sexuals i pederàstia. Es tracta del sistema per reconèixer i reparar les persones per a les quals ja no és possible la via judicial i que estava pendent de detallar des de principis de gener, quan es va arribar a un pacte més genèric per posar-lo en marxa. Finalment, en el text no s'hi ha inclòs cap xifra orientativa d'indemnització.

Comencem la setmana abans de la de Nadal atrapats al dia de la marmota: Sánchez contra les cordes, el PP contra la seva impotència i la política catalana subordinada al que passi a Madrid, amb Illa, com si fos una peça més petita d’un joc de nines russes, presidint la Generalitat amb el seu suport a distància d’Esquerra i Comuns, i amb Junts vivint en la seva pròpia impotència. 

Com és habitual en els darrers temps, el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, ha tornat a la càrrega contra el govern espanyol. Alineant-se un cop més amb la dreta, el cap dels bisbes espanyols ha reclamat una "qüestió de confiança, una moció de censura o anar a eleccions" davant la falta de suports del president espanyol, Pedro Sánchez. "La situació està més bloquejada que al juliol, amb una legislatura sense pressupost", diu en una entrevista a La Vanguardia. "Així que reitero el que vaig dir al juliol: qüestió de confiança, moció de censura o donar la paraula als ciutadans. És a dir, el que preveu la Constitució", insisteix el president de la Conferència Episcopal.

Fidel a la seva secular habilitat de no desaprofitar cap ocasió per desentonar, la Conferència Episcopal Espanyola ha trobat que les lleis de memòria històrica no aprofundeixen en la reconciliació. Quan has tingut 50 anys per demanar perdó per haver estat el braç espiritual de la dictadura franquista i no has passat d’una petició de perdó per "actuacions concretes" el 2007, no estàs gaire ben col·locat per parlar de reconciliació. A les monedes que portàvem a les butxaques el 1975 ho deia ben clar: “Caudillo de España por la gracia de Dios”. ¿O és que els bisbes d’ara encara viuen en la lògica que els nombrosos assassinats de religiosos a la zona republicana durant la Guerra Civil van justificar la benedicció del bàndol guanyador amb el títol de Cruzada?

Els temps no permeten menystenir que dos actors de la vida pública defensin el diàleg i critiquin la polarització, que és el que van concloure ahir el president dels bisbes espanyols, Luis Argüello, i el president Salvador Illa en un acte a Madrid. Però Argüello es va lluir: "Em faig una fotografia amb Illa on fa uns mesos me la vaig fer amb [Santiago] Abascal i no m'avergonyeixo de cap de les dues". Home, molt amable.

En la visita que va fer l'any passat a Madrid per celebrar-hi la Diada, Salvador Illa va enviar un missatge clar. Amb ell com a president de la Generalitat, Catalunya no renunciarà a ocupar cap espai ni a establir cap relació amb institucions de l'Estat, tal com havia fet l'independentisme. Ho va demostrar aleshores amb una trobada amb el rei Felip VI al Palau de la Zarzuela, després de nou anys de plantades del Govern, i ho ha tornat a fer aquest any acostant-se a la Conferència Episcopal Espanyola, presidida pel conservador Luis Argüello, conegut per ser molt crític amb Pedro Sánchez. El dirigent socialista català ha conversat durant una hora amb Argüello convidat per la Fundació Pau VI i la Universitat Pontifícia Comillas, en un acte públic que els seus organitzadors han reivindicat com "una porta a l’esperança que es pot anar avançant en la concòrdia, la responsabilitat cívica i la fe en un escenari de polarització política".

La pressió contra Sánchez perquè posi punt final a la legislatura continua. El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, s'afegeix a la dreta i ja fa dies que demana un avançament electoral perquè "parlin els ciutadans" davant els casos de presumpta corrupció que esquitxen el PSOE. Un posicionament que ha recollit aquest matí el secretari general de la institució religiosa, Francisco César García Magán, que ha assegurat que unes eleccions serien "una sortida al bloqueig institucional". L'arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Lleida es distancien d'aquest pronunciament, i el govern espanyol ja ha contestat el missatge, acusant l'Església d'"apartar-se de la neutralitat política" en una carta signada pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i dirigida al mateix president de la Conferència Episcopal.

Complint la llei de Murphy amb escrupolosa exactitud, el president dels bisbes espanyols, Luis Argüello, ha fet realitat el principi que diu que tot és susceptible d’empitjorar. Després de la cançó pederasta de l’alcalde de Vita, l’arquebisbe de Valladolid ha recordat que “cal situar les coses en el seu context i no créixer en el que podria ser una societat massa puritana”.

Vita és un poblet de la província d’Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Els vots dels seus 79 habitants es reparteixen molt majoritàriament entre PP i Vox, amb alguns vots minoritaris, o residuals, per al PSOE o per al partit local Por Ávila. L’alcalde de Vita, Antonio Martín Hernández, ha saltat bruscament a la fama dins el ruedo ibérico perquè fa uns dies, durant les festes del poble, va cantar una cançoneta repugnant que descriu en to de burla el segrest i la violació d’una menor per part d’un home adult, imitant una salmòdia religiosa.

L'Església espanyola ha aprovat aquest dimarts un pla integral, que inclou indemnitzacions econòmiques, per reparar les víctimes de violència sexual. Un pla que s'aplicarà quan la via judicial ja estigui tancada perquè el delicte ja ha prescrit o perquè l'agressor ha mort. L'encarregada d'avaluar cada denúncia serà una comissió assessora formada per 10 integrants que analitzarà els danys causats a la víctima per trobar la millor manera de reparar-los. A aquesta comissió, de la qual encara no s'han fet públics els noms, s'hi podria sumar un representant de les víctimes o de les associacions que les acompanyen. El president de la Conferència Episcopal (CEE), Luis Argüello, ha deixat caure que segurament tots els membres que la integrin, la majoria juristes i experts medicoforenses, estaran vinculats d'alguna manera a l'Església espanyola.

L'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, ha estat escollit aquest dimarts nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). De 70 anys, el substitut de Joan Josep Omella ha sigut triat per majoria absoluta (48 vots de 78) en una votació que situa durant els pròxims quatre anys un perfil marcadament conservador al capdavant de la institució. Crític amb el fet que es posi el focus de la pederàstia en l'Església –n'ha arribat a minimitzar l'abast– i amb polèmiques opinions contràries a l'avortament, l'eutanàsia, la llei trans o l'Agenda 2030, en la seva primera intervenció després de ser escollit ha advocat per una actitud "lleial, respectuosa i crítica" amb el govern espanyol.

Ara que s’acosta Nadal és un bon moment per parlar dels representants de l’Església catòlica. Especialment del papa de Roma, encara que no fa massa festa. El Papa, en un gest excepcional, ha cridat vuitanta bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola per a una reunió al Vaticà. El Vaticà, com tantes altres empreses, no evita desplaçaments ni en plena crisi climàtica. I això que en el seu cas tenen altres maneres de comunicar-se. Com a mínim, la terrenal i la celestial. El Papa revolucionari s’ha excusat dient que es podria haver desplaçat ell però aleshores hauria estat una visita d’estat i la cosa es complicava. Si ets Papa, ets el cap de massa coses, trobo. Els representants de la Conferència Episcopal, una mica menys revolucionaris que el Papa, esperaven que en la reunió es toqués el tema de la pederàstia dins l’Església però en van poder sortir alleujats. Hi havia un tema molt més preocupant: la manca de vocacions. Així doncs, després que el Defensor del Poble elaborés un informe on es parlava de 440.000 víctimes d’abusos per part de l’Església, que les víctimes no se sentissin especialment defensades després de conèixer l’informe, i que el cardenal i president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, negués la xifra, el Papa ha deixat passar el tema perquè a l’empresa els costa trobar empleats joves i això és molt més urgent. Amb els anys que porten d’abusos i d’encobriments, entenc que no els ve d’aquí abordar-ho amb rapidesa.  

El secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), César García Magán, ha afirmat aquest divendres que l'Església contribuirà al fons d'indemnització a les víctimes d'abusos anunciat per Pedro Sánchez durant el seu discurs d'investidura i després que ho demanés el Defensor del Poble. L'Església, doncs, canvia la postura que ha tingut els darrers anys i s'obre ara a participar en un pla per compensar els afectats, analitzant cas per cas i sempre que hi hagi una "conclusió moral". "Si s'arriba a aquesta conclusió moral, hi haurà aquesta reparació moral", ha dit García en roda de premsa des de Madrid.

En els últims 10 anys el percentatge de famílies que escullen que el seu fill faci religió a l'escola pública s'ha reduït a la meitat. Si el curs 2010-2011 hi havia un 24,6% d'alumnes de primària que feien religió a la pública, la proporció ha caigut fins al 12,5%, segons les últimes dades que ofereix el ministeri d'Educació del curs 2020-2021. Des que amb la Transició l'assignatura de religió catòlica va deixar de ser obligatòria, Catalunya sempre s'ha situat entre les comunitats amb menys estudiants que escullen la matèria –juntament amb Melilla i el País Basc o les Balears–, però les últimes dades indiquen que, actualment, els centres públics catalans són els que tenen la proporció més baixa de l'Estat pel que fa als alumnes que opten per fer religió.

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha celebrat aquesta setmana una assemblea plenària en què ha aprovat per unanimitat la realització d'una auditoria sobre els abusos sexuals dins de l'Església per part del despatx d'advocats Cremades & Calvo-Sotelo, un encàrrec que la comissió executiva de la CEE ja havia demanat al febrer i que porta gairebé dos mesos treballant. "Els bisbes han donat suport per unanimitat a la signatura amb el despatx Cremades per fer una auditoria independent", ha explicat el bisbe auxiliar de Valladolid i portaveu de la CEE, Luis Argüello, que ha recordat que la petició a aquest bufet –amb vinculacions explícites amb l'Opus Dei– ha de ser un complement i una millora a la feina feta per totes les oficines que aborden els casos d'abusos sexuals denunciats dins de l'Església, i que inclou les 70 diòcesis i les 150 oficines obertes per congregacions religioses. La investigació de Cremades avança en paral·lel a la que impulsarà el defensor del poble, Ángel Gabilondo, i la que va aprovar el Parlament de Catalunya aquesta setmana, que tot i fer menció explícita als casos eclesiàstics abordarà també els que s'han produït en altres àmbits. Argüello ha remarcat que l'Església no formarà part d'aquestes investigacions però que hi col·laborarà, i ha deixat clar que tantes investigacions poden ser una "exageració", perquè poden perjudicar les víctimes. "No sé si estem exagerant la qüestió", ha manifestat el portaveu de la CEE, que ha fet una crida a la "prudència".

L'Església catòlica farà una "auditoria independent" per analitzar les denúncies sobre abusos sexuals. Així ho ha anunciat en un comunicat la Conferència Episcopal Espanyola, que ha fet l'encàrrec al despatx d'advocats Cremades & Calvo Sotelo. L'objectiu d'aquest moviment és obrir una "via independent" a través d'aquest despatx per rebre denúncies i revisar els procediments jurídics "encaminats a sancionar pràctiques delictives". A més, segons el comunicat de la Conferència Episcopal, s'ofereix la col·laboració a les autoritats per ajudar a aclarir els fets denunciats i establir un sistema de prevenció "que satisfaci les demandes socials al respecte".

El monestir de les Saleses, a Manresa; dues escoles a Canet, gestionades per la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata; desenes de cases, pisos, solars, terrenys, locals comercials i fins i tot un hort. Són només alguns dels exemples dels 118 béns que l'Església ha admès que es va apropiar indegudament a Catalunya entre els anys 1998 i 2015 i que ara es començaran a retornar als seus propietaris. El govern espanyol ha fet públic aquest dijous el llistat de propietats que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) els va fer arribar admetent l'error en la immatriculació, és a dir, admetent que en realitat no eren seves.

L'Església espanyola ha animat aquest diumenge les víctimes de casos de pederàstia en col·legis o entitats religioses a anar als tribunals, especialment als eclesiàstics, perquè són més "durs", per "arribar fins al final".

L'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Joan Josep Omella, ha remarcat aquest dimarts que "els bisbes visiten les presons de la seva diòcesi", en resposta a la carta oberta que Isabel Turull, germana de Jordi Turull, va publicar ara fa uns dies a l'ARA lamentant la manca d'implicació de l'arquebisbat amb la situació dels presos polítics.

Hi ha una tradició de secular oposició entre el que Albert Manent anomenava l’Església de tradició toledana i la de tradició tarraconense. Òbviament les diferències entre aquests dos estereotips tenen a veure amb el fet nacional, però també amb una concepció evangelitzadora més impositiva o de batalla contra una més prepositiva o dialogant. Amb el cardenal Omella es vol trencar aquest esquema. Per primera vegada un bisbe de Catalunya presideix la Conferència Episcopal Espanyola.