Societat 24/01/2022

L'Església admet que es va apropiar d'un miler de béns immobles que no eren seus

Omella s'ha compromès amb Sánchez a col·laborar per retornar aquests immobles a l'Estat

4 min
Vista de la mesquita de Còrdova, propietat de l'Església des del 2006 gràcies a la reforma d'Aznar.

MadridL'Església ha admès que s'ha apropiat d'un miler de béns immobles durant 17 anys. El febrer de l'any passat el govern espanyol va enviar una llista amb un total de 34.961 béns immatriculats per l'Església des del 1998 fins al 2015 . D'aquestes més de 34.000 immatriculacions (entre les quals hi ha espais de culte, però també finques i solars), ara l'Església admet que gairebé un miler les ha de retornar a l'Estat perquè les va assumir sense que fossin seves. El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Juan José Omella, s'ha compromès amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a "col·laborar" per facilitar el retorn de tots aquests béns a l'Estat. Sánchez i Omella s'han reunit aquest matí a la seu de la Conferència Episcopal de Madrid, amb la participació també del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

De moment el govern espanyol no ha fet públic el llistat d'aquestes immatriculacions, tot i que El País parla de 965 béns que l'Església estaria disposada a retornar a l'Estat, 101 dels quals a Catalunya (la majoria són a Castella i Lleó: 435 en total). Ara bé, fonts de l'executiu espanyol eviten donar aquesta informació perquè primer l'han d'enviar als ajuntaments, en concret a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. De fet, en un comunicat conjunt que el govern espanyol i la CEE han emès després de la reunió, expliquen que el següent pas és remetre tota aquesta documentació a les "entitats locals i als registres" perquè es puguin iniciar "els processos de regularització" que corresponguin.

Els béns immobles que té l'Església és un dels secrets més ben guardats, també per l'Estat, que durant dècades ha blindat la publicació d'aquest llistat. Però amb l'arribada del PSOE a la Moncloa, la Conferència Episcopal s'ha acabat veient forçada a fer pública la llista de béns immatriculats (el terme que defineix quan un bé immoble es registra per primera vegada) entre el 1998 i el 2015. L'Església ho va poder fer gràcies a la modificació d'una llei franquista que va ser reforçada pel PP de José María Aznar i que permetia registrar béns immobles amb només una certificació eclesiàstica. El mes de febrer de l'any passat el consell de ministres va enviar al Congrés –després que la cambra baixa ho reclamés a través d'una proposició no de llei impulsada pel PSOE el 2017– la llista amb 34.961 béns immatriculats per l'Església durant aquests 17 anys. 

És a partir d'aquest llistat que la Conferència Episcopal ha fet un "estudi exhaustiu" de la relació de béns immobles després de "consultes" a les diferents diòcesis per esbrinar quines immatriculacions s'havien fet de manera indeguda. "Aquest estudi ha consistit en la catalogació dels béns, la seva divisió per diòcesis i la verificació dels processos d'immatriculacions de cada un dels béns mencionats", com detallen en el comunicat conjunt. L'anàlisi ha permès concloure que "un miler" dels més de 34.000 béns immatriculats per l'Església "pertanyen a un tercer o no consta la seva titularitat".

L'informe de la Conferència Episcopal

Precisament, en l'informe complet que ha fet públic la Conferència Episcopal es fa una revisió de les 34.961 immatriculacions que va calcular el govern espanyol i es rebaixen fins a 32.401. Detecta diferents béns immobles que no haurien d'estar en aquest registre perquè estan duplicats (111), perquè algun pertany a una altra comunitat religiosa, com la jueva, o perquè no hi ha prou documentació per identificar el registre d'un determinat bé o immoble. En aquest últim cas, per exemple, s'hi inclouen 608 casos a tot l'Estat, 72 dels quals són a Catalunya, i es refereixen a terrenys, habitatges i també esglésies, la majoria a les comarques de Lleida i Barcelona. S'hi engloben, també, els béns que ja havien estat expropiats o venuts (un total de 276) i que el govern espanyol havia situat en el seu llistat. En el cas de Catalunya, l'estudi en registra 25, i són terrenys, cementiris o habitatges que han passat a ser titularitat de diversos ajuntaments.

L'organisme eclesiàstic també ha detectat almenys 31 casos registrats com a propietat de l'Església, però que la immatriculació no estava feta. A Catalunya, hi ha dos casos: una casa a Borredà i una capella a Arbúcies. En l'estudi, també es desglossen les 746 immatriculacions que es van fer abans de la reforma de la llei del 1998, sobre les quals l'Església defensa que no s'haurien d'incloure en aquest llistat perquè en un principi el govern central comptabilitzava els casos des del 1998 fins al 2015. De fet, l'ens no considera que aquests immobles s'hagin de retornar a l'Estat, sinó al contrari, que s'han adquirit de forma legal i que, per tant, simplement s'haurien d'excloure de la llista. Alhora, l'Església defensa que 691 béns més tampoc haurien de figurar en l'informe de l'executiu espanyol perquè són adquisicions que es van fer a través de compravendes, donacions, permutes o herències. D'aquestes a Catalunya n'hi ha 28, la majoria de les quals a Lleida, i són habitatges, solars i algun pàrquing.

Catalunya és la tercera comunitat amb més immatriculacions

La col·laboració entre l'Església i el govern espanyol per intentar aclarir tota aquesta qüestió ja va començar amb l'exvicepresidenta espanyola Carmen Calvo al govern, que també liderava la cartera de Presidència. Ara és Félix Bolaños qui s'encarrega d'aquest assumpte. Segons el llistat elaborat fins ara pel govern espanyol, Catalunya és la tercera comunitat de l'Estat amb més immatriculacions, només per darrere de Castella i Lleó i Galícia. A Catalunya els registres de la propietat ja van fer públics fa gairebé dos anys els béns que l'Església havia inscrit indegudament: 3.722 en 70 anys (entre el 1946 i el 2015).

stats