Societat 16/02/2021

L'Estat obre la via per reclamar 34.961 propietats apropiades per l'Església

L'Estat fa públic per primer cop el llistat d'immatriculacions del 1998 al 2015 però no les anul·larà

5 min
Vista de la mesquita de Còrdova

MadridCapelles, ermites, santuaris, col·legis, cementiris..., però també milers de terrenys, places, cases, garatges i pisos. És un dels secrets més ben guardats de l'Església espanyola des del franquisme. També de l'Estat, que ha blindat durant dècades la publicació dels béns apropiats per l'Església del 1998 al 2015 a través d'una llei franquista reforçada pel govern de José María Aznar. Fins avui. Amb més de tres anys de retard, el consell de ministres ha enviat finalment al Congrés –tal com se li va reclamar en una proposició de llei impulsada pel PSOE el 2017– la llista amb 34.961 béns immatriculats (el terme que defineix quan un bé immoble es registra per primera vegada) per l'Església durant aquests 17 anys, quan la norma permetia registrar béns immobles amb només una certificació eclesiàstica.

En concret, 20.014 de les propietats estan relacionades amb espais de l'Església catòlica o bé amb dependències complementàries, segons ha detallat la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, i 14.947 són terrenys, solars o locals que no tenen res a veure amb el culte. A més, 30.335 tenen una certificació eclesiàstica, però 4.626 tenen un títol insuficient per a la demostració de la propietat, segons ha detallat Calvo.

Catalunya és la tercera comunitat de l'Estat amb més immatriculacions per darrere de Castella i Lleó i Galícia en el llistat del govern espanyol, al qual ha tingut accés eldiario.es abans no el difongui públicament el Congrés. A llistat hi figuren 2.134 temples i dependències complementàries i 2.058 immobles com finques rústiques, habitatges, solars o garatges. Tenen el títol de certificació eclesiàstica 3.650 i 542 un tenen un altre títol que seria "insuficient" per demostrar-ne la propietat. Per demarcacions, Lleida encapçala el llistat amb 2.157 immatriculacions (2.078 amb certificat i 88 sense), seguida de Barcelona (720 amb certificació i 303 sense), Girona amb 577 (495 amb certificació i 83 sense) i Tarragona amb 435 (357 amb certificació i 79 sense).

El govern de Pedro Sánchez avança així en una promesa incomplerta fins ara. El llistat finalment es farà públic i s'obrirà la via de les reclamacions, però des de col·lectius patrimonialistes lamenten que la decisió arribi tard i malament. "Finalment es treu a la semillum un tema ocult i que s'ha portat de manera molt opaca tant des de la vicepresidència primera del govern espanyol com des del ministeri de Justícia, que l'ha deixat dos anys al calaix, incomplint els compromisos parlamentaris", explica a l'ARA Juanjo Picó, portaveu d'Europa Laica i membre de la coordinadora Recuperando, que agrupa diverses associacions de tot Espanya que lluiten pel patrimoni públic.

El document, però, no dona grans detalls de les propietats més que el municipi, el destí, la propietat i si tenen certificació eclesiàstica o no. No hi ha informació de quan es vam immatricular els béns, qui era el propietari anterior ni tampoc els metres quadrats ni els béns cadastrals, com demanaven les organitzacions patriomnialistes. Des de Recuperando exigeixen àmplia transparència en el llistat, però el que més els preocupa és l'endemà. Calvo no es planteja anul·lar les immatriculacions, tal com reclamen des d'aquestes entitats, sinó que caldrà que cada particular o bé administració ho hagi de de demanar pel seu compte, cosa que vol dir obrir la porta a milers de litigis. "Punt per punt i lloc a lloc serà el que obri la possibilitat d'investigació i reconsideració en els casos que es puguin obrir litigis", ha dit la vicepresidenta primera del govern espanyol.

Disposició a revertir immatriculacions

Des de la Conferència Episcopal han mostrat aquest dimarts sintonia amb Calvo i aplaudeixen que el seu informe reconegui que l'Església ha seguit "la legalitat en la realització del criteri immatriculador". És a dir, celebren que no s'anul·lin les apropiacions injustificades i valoren que en el llistat hi figuri que moltes de les dependències tenen una certificació eclesiàstica. A més, recorden que es donaven dos anys després de cada immatriculació per reclamar la propietat. Tot i això, el portaveu de la Conferència Episcopal, Luis Argüello García, assegura que "l'Església no vol que hi hagi al seu nom res que no sigui seu, per això si s'hi dirigeix amb el millor dret per revisar la immatriculació, cada institució eclesiàstica està disposada a fer aquesta revisió si el dret ho permet i les exigències de la legalitat ho permeten".

Ara bé, des de Recuperando alerten que aquest mecanisme és pervers perquè haurà de ser l'administració –per exemple un ajuntament que fos l'antic propietari d'una ermita– la que haurà de provar que la propietat no és de l'Església, i no el contrari. "S'ha passat la prova al sentit contrari", detalla Picó, que assegura que això té moltes "conseqüències en la reparació".

Catalunya ja va publicar un llistat més ampli

Catalunya, en aquest sentit, ja ha fet els deures. L'estiu passat la Generalitat va convertir-se en la primera administració pública a difondre el llistat d'apropiacions de l'Església . En concret: 3.722 finques en 70 anys. En aquest cas es va prendre de referència el període total del 1946 al 2015. Un 41% de les inscripcions eren terrenys, sobretot rústics, i en menys mesura edificis (9%), com rectories, garatges i palaus. Caldrà veure si ara el llistat elaborat pel govern espanyol exclou algunes d'aquestes propietats i això genera problemes competencials a l'hora de reclamar. Per fer-ho, el Govern va crear una oficina de mediació.

Consultat per l'ARA, des del departament de Justícia expliquen que l'oficina de mediació ha rebut diverses peticions d'informació i en tres casos ja s'ha començat el procés amb la voluntat d'arribar a un acord, a l'espera de la resposta de l'Església. Des de Justícia afegeixen que el fet que el govern espanyol hagi seguit els passos de la Generalitat en la publicació de les propietats apropiades per l'Església constata "un conflicte" en què cal "buscar solucions".

En el llistat del conjunt de l'Estat només es comprèn el període a partir del 1998, quan Aznar va promoure la modificació de la llei hipotecària que va permetre a l'Església registrar al seu nom milers de finques amb una simple certificació eclesiàstica. Durant la dictadura la llei permetia que es fes només amb la firma d'un bisbe en casos de temples, però el PP va ampliar el privilegi a llocs que no fossin només de culte. Segons l'informe que el Col·legi de Registradors va remetre al govern espanyol, més de la meitat dels immobles apropiats no tenien res a veure amb l'activitat religiosa i en només 4.075 l'Església va aportar alguna prova del títol de la propietat.

Però la Conferència Episcopal diu que la majoria són propietats pròpies de la comunitat cristiana i d'altres d'extraordinari valor històric i cultural que "estan al servei de la societat per poder-se visitar". El que lamenta Juanjo Picó és que amb aquesta estratègia, a Espanya part del patrimoni més important estigui en mans privades, cosa que no passa en països com França i Portugal. En el llistat que arribarà al Congrés hi ha edificis tan emblemàtics com la mesquita de Còrdova, que l'Església va immatricular per només uns euros el 2006. També hi ha la Giralda i les catedrals de Sevilla, Saragossa, Valladolid, Granada, Jaca, Màlaga i la del Bon Pastor de Sant Sebastià.

stats