Mai Al Bayoumi va néixer en un camp de refugiats palestins a Egipte, l'any 1984. La seva família viu al camp de Rafah, al sud de la franja de Gaza –a prop de l'únic pas fronterer que comença a obrir-se amb comptagotes per deixar passar ajuda humanitària–. Des de la distància, a casa seva a Madrid, intenta mantenir-s'hi en contacte de dia i de nit.

El testimoni que explica Camille Kouchner al seu primer llibre, La familia grande (Península), ha sacsejat França. L'advocada i professora universitària de dret privat hi recorda com el seu padrastre, el politòleg, assagista i exdiputat al Parlament Europeu Olivier Duhamel, havia abusat sistemàticament del seu germà bessó quan tenien 14 anys. La tempesta mediàtica que el llibre va desencadenar va ser espectacular, i fins i tot va acabar amb un canvi legal de l'edat de consentiment sexual. ¿Podia ser que un dels grans referents de l'esquerra hagués sigut capaç de mantenir una relació incestuosa amb el seu fill adoptiu? Per què l'autora havia esperat tres dècades a denunciar-ho públicament? Quina mena de família -i de societat- pot viure donant l'esquena a uns fets tan pertorbadors? A través del relat de la seva vida íntima, Camille Kouchner analitza un país en ple procés d'examen de consciència sobre els abusos sexuals, la pederàstia i l'incest.

“Em dic Lily Ebert, tinc 97 anys i soc una supervivent d’Auschwitz”. No és el perfil habitual entre els usuaris de TikTok. Dov Fotman, el seu besnet, va decidir obrir-li el compte, conscient de la importància de fer arribar el seu missatge als més joves. Ja té més de 700.000 seguidors i un centenar de vídeos curts publicats en què l'àvia, una hongaresa nascuda a la ciutat de Bonyhád, respon a totes les preguntes que li plantegen sobre l’horror que va viure. És la seva resposta a l'auge de l’antisemitisme i la intolerància.

L'expresident Artur Mas, inhabilitat pel Tribunal Suprem per la consulta del 9-N, compareixerà la setmana vinent davant d'aquest mateix òrgan com a testimoni en el judici contra els líders independentistes. Mas ha assegurat en una entrevista a RAC1 que se sent "directament corresponsable del que s'està jutjant" al Suprem.

Emilio Saracho, expresident del Banco Popular, serà multat finalment amb 500 euros per haver-se absentat d’un judici al qual havia d’assistir com a testimoni. Al mes de maig Saracho estava citat en un jutjat de Barcelona per ajudar a resoldre una demanda civil d’un inversor particular. El demandant va perdre 28.000 euros en l’ampliació de capital del Popular i va sol·licitar la presència del banquer a la sala.

Una reclusa que havia de declarar a favor de l'acusada per la mort d'un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona –el cos del qual van trobar cremat al seu cotxe aquest estiu al pantà de Foix– va aparèixer morta a la seva cel·la del centre penitenciari de dones Wad-Ras de Barcelona, segons ha avançat 'La Vanguardia' i han confirmat fonts properes al cas a l'ARA. Aquesta dona havia sigut companya de Rosa Peral a la presó, abans que la traslladessin al centre penitenciari de Brians 1, on es troba actualment.

Enmig d'unes extremes mesures de seguretat i en un clima d'excepcionalitat, Mariano Rajoy ha testificat durant gairebé dures hores a l'Audiència Nacional pel cas Gürtel. Ho ha fet amb un to relaxat i tirant de la seva ironia habitual com a parlamentari, fins i tot defensant que respongués "a la gallega". El tribunal l'hi ha posat fàcil: Rajoy ha entrat a la seu de San Fernando de Henares pel garatge i s'ha evitat el passeig davant de les càmeres, així com haver de declarar davant de tots els acusats. Ni l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ni el capitost de la trama, Francisco Correa, han assistit a la vista. Entre els acusats només hi havia l'exalcalde de Majadahonda, Guillermo Ortega, 'El Rata'. La sessió ha durat en total tres hores -comptant també la ràpida declaració del president del Senat, Pío García Escudero- i les vistes no es reprendran fins al setembre, tornant de vacances, amb l'objectiu d'acabar el judici a mitjans de setembre perquè "aviat" quedi vist per sentència.

El treballador acusat d'assassinar el seu excap a Esparreguera el 2014 s'ha defensat al judici assegurant que va actuar en legítima defensa durant una discussió amb l'empresari. L'home va clavar 41 ganivetades a la víctima però davant del jurat ha dit: "No van ser punyalades, eren 'punxadetes' sense mala llet, no volia fer-li mal".

"No podia esperar més, intentaria creuar la frontera pel meu compte. Correria a través dels camps, a prop de l'estació de tren. Sabia que seria perillós i que la meva vida estava en joc, però no tenia una altra opció. Vaig creure en mi mateix: o ho feia o moria". Aquest és el relat del Sayed (nom fictici per protegir la seva identitat), un refugiat afganès de 16 anys que fa tan sols uns dies va creuar clandestinament la frontera entre Macedònia i Sèrbia. El motiu? Quan va arribar a la frontera amb la seva família, la policia li va impedir el pas en creure que havia nascut a l'Iran, on havia estat vivint els últims quatre anys després de fugir de la violència i la misèria de l'Afganistan.

La model ucraïnesa Anna Durítskaya, testimoni presencial de l'assassinat a Moscou de l'opositor liberal rus Borís Nemtsov, ha rebut protecció oficial a Ucraïna després de denunciar amenaces de mort, segons ha informat aquest divendres la Fiscalia General ucraïnesa. "El 5 de març (...) Anna Durítskaya va denunciar amenaces a la seva vida per part d'un grup de desconeguts quan era al domicili dels seus pares", assenyala un comunicat publicat per la Fiscalia General d'Ucraïna.

"No n'hi ha per tant". Així resumeix el matí que estan passant dins l'hospital d'Igualada la Cristina Pujol, psiquiatra infantil. Tot i que ja poden sortir al carrer els adults, ella explica que a l'hora de l'esmorzar han sortit al carrer amb màscara i ben abrigats i no ha passat res. "A dins l'hospital fa la mateixa pudor que a fora, però pica poc; no n'hi ha per tant", explica Pujol, que afegeix que molts veïns de la població arribaven a l'hospital caminant sense saber res del confinament, i tampoc els ha passat res.

L'exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) José María Mena ha assegurat que el testimoni descartat del documental 'Ciutat morta' que va fer públic ahir el '.Cat' "no canvia res". "Fa falta la prova", ha expressat Mena a 'El matí de Catalunya Ràdio', i ha afegit que la revisió d'una condemna en ferm a Espanya "només es pot fer en casos molt comptats". "Si algú confessa l'autoria dels fets, es podria obrir un recurs de revisió del cas", ha explicat. Mena també ha volgut denunciar que "no es pot encarregar una investigació objectiva a la unitat del cos policial que ha rebut l'agressió".

La Fundació AMPANS ha difós un vídeo en què dotze pares parlen de la relació que tenen amb els seus fills amb discapacitat intel·lectual. "Dotze reflexions d’homes de totes les edats i procedències que parlen sols i sense eufemismes del que significa per a un pare tenir un fill amb una discapacitat", explica la Fundació. Els pares que apareixen en aquest curt també han protagonitzat el calendari del 2015 de la Fundació AMPANS. Tant el vídeo com el calendari formen part de la campanya d'un programa de beques per a famílies amb fills amb discapacitat intel·lectual. L’any passat se’n van beneficiar 139 famílies.

La Infanta Cristiana haurà de declarar com a testimoni en el judici del cas Nóos en cas que l'Audiència de Palma arxivi aquest divendres la seva imputació en la causa. La Fiscalia Anticorrupció l'inclourà juntament amb deu responsables civils, en l'escrit que presentarà en els propers dies amb les penes que sol·licitarà per cadascun dels acusats que seuran a la banqueta d'acusat, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

L'atleta Oscar Pistorius ha començat avui la seva declaració davant la jutge Thokozile Masipa, que el jutja per l'assassinat de la seva nòvia, amb una disculpa emocionada davant la mare i altres membres de la família de la víctima, presents a la sala.

Oscar Pistorius va disparar una pistola per accident en un restaurant de Johannesburg, segons ha dit avui un testimoni en el tercer dia del judici a l'atleta paralímpic sud-africà per l'assassinat de la seva nòvia, la model Reeva Steenkamp.

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz rebutja citar com a testimoni el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la investigació sobre la suposada comptabilitat B del PP. En una providència, Ruz rebutja una petició de l'acusació per citar Rajoy, que apareix als papers manuscrits de l'extresorer del PP Luis Bárcenas com a receptor de quantitats en metàl·lic.