Fa 35 anys que a l'univers, a banda d'estrelles, també hi ha la petjada d’Hispasat, la companyia espanyola per excel·lència del sector espacial i, en particular, del negoci satel·litari. Malgrat la seva extensa trajectòria, com tot el que envolta aquest món, la companyia ha destacat per passar desapercebuda, almenys per al comú dels mortals. Ara, però, les coses sembla que han canviat, o podrien començar a canviar. Des de fa un temps, Hispasat ocupa les converses informals de companyies estrangeres del sector que hi han posat els ulls. "¿Tu creus que si aquest sector no tingués futur algú com Elon Musk hi estaria invertint [amb el satèl·lit Starlink]?", es pregunta un alt directiu espanyol estretament vinculat a l'activitat.

El tercer nanosatèl·lit català es posarà en òrbita aquest mes d'abril i es dirà Minairó. El llançament permetrà desplegar un laboratori en òrbita que serveixi per validar tecnologies desenvolupades a Catalunya i per millorar la connectivitat 5G. Tot i que encara no hi ha una data definida, el nanosatèl·lit s'enlairarà des de Califòrnia, als Estats Units, a bord d'un coet Falcon9  de SpaceX, la companyia d'Elon Musk.

Cal no oblidar-ho: Vladímir Putin havia plantejat la guerra a Ucraïna com una ofensiva llampec, que li permetés prendre el poder de Kíiv en pocs dies. Però la resistència de les tropes ucraïneses -alimentades amb importants dosis d'ajuda militar d'Occident- el va sorprendre i, deu mesos després de l'inici de la invasió, la situació sobre el terreny és del tot diferent del que s'hauria pogut imaginar des de Moscou. Una de les claus ha estat un dels ambiciosos projectes del polèmic magnat sud-africà Elon Musk. Starlink és el nom comercial d'una xarxa de satèl·lits desenvolupada per SpaceX, una de les empreses fundades per Musk, que té per objectiu a llarg termini fer arribar internet a cada racó del planeta. Ara ja hi ha prop de 3.000 satèl·lits en funcionament. Quina relació té això amb el conflicte d'Ucraïna? Doncs que aquesta infraestructura ha estat vital per garantir les telecomunicacions al país envaït, sobretot entre les tropes de Volodímir Zelenski, que han pogut gaudir d'una bona connexió a la xarxa en gairebé totes les situacions de la guerra. Sense aquesta ajuda es creu que Kíiv no hauria pogut resistir l'ofensiva o, com a mínim, no amb la mateixa intensitat.

Ahir ens vam despertar amb les felices i emocionants imatges de l’enlairament del coet Soyuz 2, que a bord duia el primer nanosatèl·lit català promogut per la Generalitat de Catalunya, l’Enxaneta. En paraules del mateix conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, la missió ha estat un èxit perquè s'han establert comunicacions entre el satèl·lit i el seu centre de control.

Abans d’abordar el que passarà divendres amb la investidura del nou president de la Generalitat, dediquem un minut a la ciència a Catalunya. Dues notícies, una de dolenta i una de bona.

El primer nanosatèl·lit de la Generalitat, l'Enxaneta, s'ha enlairat puntual avui a les 7.07 del matí després que el llançament s'hagués hagut d'ajornar dues vegades aquest cap de setmana. Monitorar el cabal dels rius i les reserves d'aigua, fer un seguiment de la fauna salvatge i poder-la protegir, rebre dades meteorològiques d'estacions en llocs remots o seguir ramats i conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients, són algunes de les tasques que l'Enxaneta ajudarà a fer des de l'espai, més concretament a 500 quilòmetres de la Terra. El llançament del petit aparell, que s'ha pogut seguir en directe des de la pàgina web Ensposemenorbita.cat, s'havia de fer dissabte a les 7.07.12 des del cosmòdrom de Baikonur del Kazakhstan, una de les ex repúbliques soviètiques de l'Àsia central. No obstant, finalment es va posposar per problemes tècnics. I el llançament s'ha fet amb èxit a primera hora d'aquest dilluns.

El Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits (NanoSat Lab) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) preveu llançar a finals de mes des de l'Índia un nanosatèl·lit amb sis experiments a bord. Es tracta del ³Cat-1, el petit satèl·lit que va inaugurar una saga pròpia de plataformes per estudiar la Terra des de l'espai, si bé va ser el ³Cat-2 el primer que es va posar en òrbita, el 2016.

Els satèl·lits Terra i Aqua de la NASA són d'òrbita polar. Això vol dir que la seva trajectòria passa pels dos pols, a mesura que va obtenint les dades de tota la superfície de la Terra una vegada al dia. Precisament, un dels instruments que té, MODIS, permet fer una fotografia diària del nostre planeta amb una gran resolució.

Totes les alarmes s'han tornat a encendre aquest dimarts a la tarda per un nou anunci de Corea del Nord. Aquest cop, però, el règim de Kim Jong-un no ha provat una bomba d'hidrogen -tal com va assegurar que havia fet el passat 6 de gener-, sinó que ha comunicat a diverses agències de les Nacions Unides la seva intenció de llançar aquest mes un satèl·lit d'observació. Lluny de voler fer un pas més per impulsar un programa espacial, però, la comunitat internacional tem que el que vulgui fer realment Pyongyang sigui llançar un míssil de llarg abast.

El satèl·lit Goce, que des del març del 2009 ha estat cartografiant la gravitació terrestre i que va finalitzar la seva missió el mes passat, s'ha desintegrat en entrar en contacte amb l'atmosfera aquesta matinada de dilluns, segons ha informat l'Agència Espacial Europea (ESA) en una nota de premsa a la seva pàgina web. Protecció Civil italiana estava en estat d'alerta davant l'eventualitat que part de l'aparell, d'aproximadament una tona de pes, impactés de nit a Itàlia, en concret, a les regions de la vall d'Aosta, el Piemont, la Ligúria i l'illa de Sardenya.

Corea del Nord ultima els preparatius per l'imminent llançament del seu satèl·lit Kwangmyongsong-3. Les tres etapes del coet portador Eunha-3 ('Via Làctia 3' en coreà) ja es troben a la plataforma de llançament de Sohae, a la província nord-occidental de Pyonyan del Nord. Després de completar la càrrega de combustible, el projectil estarà llest per enlairar-se entre el dijous 12 i el dilluns 16.