En un principi era una manifestació de suport convocada pels sindicats SUP i AUGC a sis policies nacionals que aquest divendres al matí declaraven a la Ciutat de la Justícia com a investigats per vexar i maltractar la Paula, una noia que van detenir a Via Laietana durant les protestes contra la sentència del Procés el 2019. Llavors la Paula tenia 21 anys. Més que una mostra d'escalf cap als acusats (només un ha declarat presencialment), la concentració s'ha convertit en un clam contra l'amnistia, contra Pedro Sánchez, a qui han titllat de "traïdor", i contra Carles Puigdemont, el nom del qual feien rimar constantment amb la paraula presó. "Si els amnistiaran", comentava un policia sobre la causa que afecta fins a 13 companys seus. Després, però, deixava clar que ell no hi estava d'acord, "ni per als independentistes ni per als polis". Encara no està clar l'abast de l'amnistia ni si hi entrarà la Paula –que a part de ser denunciant està acusada de desordres públics aquella mateixa nit–, ni els policies que l'haurien vexat.

Unes mateixes imatges, dues versions contràries. Els prop de 10 minuts de gravacions de la sala Apolo de la nit de l'1 de desembre mostren un home de 50 anys i una jove de 23 "interactuant" en una "escena lúdica" en què hi ha tocaments consentits, segons la defensa de Saül Gordillo, mentre l'acusació manté que les imatges demostren que hi va haver una agressió sexual i en cap cas consentiment. Aquest matí han declarat al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona l'exdirector de Catalunya Ràdio i la primera de les dues denunciants, una periodista del digital Principal que va interposar una denúncia contra el que llavors era el seu cap per una agressió durant la nit del sopar d'empresa.

L'Audiència Provincial de Pamplona va condemnar el 27 d'abril del 2018 a cinc anys de presó els membres de la Manada per abusar sexualment d'una jove de 18 anys als Sanfermines de dos anys abans. El tribunal va dictaminar en aquella primera sentència que els fets no havien estat una violació en grup sinó un abús sexual, una rebaixa en la consideració dels fets que va provocar una cadena de manifestacions ciutadanes en moltes ciutats. Cinc dies després, quan els carrers encara bullien per una sentència que es quedava curta, un exmilitar de 43 anys de Barcelona amic de la Legió va utilitzar el wifi de la seva veïna per entrar en un fòrum i fer córrer una imatge del DNI de la víctima de la Manada. A Foroparalelo.com, amb més de 120.000 seguidors, hi van aparèixer també dades personals de la jove i una captura del vídeo de la violació acompanyades de missatges vexatoris del condemnat, Eric C.T., cap a la víctima. Aquest dimecres l'home ha reconegut els fets i ha acceptat dos anys de presó i pagar una indemnització de 20.000 euros a la noia.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha comunicat al cap dels Mossos d'Esquadra, el comissari en cap Eduard Sallent, que allibera els agents d'haver de vigilar els jutjats, l'anomenat dispositiu Toga, pel covid-19. En un correu adreçat a Sallent, al qual ha tingut accés l'ARA, Barrientos diu que, per "l'emergència sanitària i les limitacions de la mobilitat que imposa l'estat d'alarma", els Mossos podran "disposar dels efectius policials que actualment tenen establerts per la custòdia dels diferents equipaments judicials". I afegeix que això no vol dir que els agents no hi puguin continuar "en una dimensió mínima", que segons el criteri policial es consideri "imprescindible", per mantenir la seguretat de les instal·lacions.

El president del Govern, Quim Torra, ha presentat aquest dijous un escrit d'autoinculpació per l'1-O davant el jutjat de guàrdia en la campanya promoguda per Òmnium Cultural i ha cridat els ciutadans a fer el mateix. Allà mateix, Torra ha dit que ni les "amenaces" ni el "menyspreu" poden aturar la ciutadania de ser "conscients del moment històric" i d'exercir "els drets negats, com el de protesta, la concentració o la desobediència, si és necessari". El president ha afirmat desconèixer què pot fer la justícia espanyola amb el seu escrit, però ha dit que tampoc els poden fer "cap mena de por" les conseqüències que pugui comportar.

La Ciutat de la Justícia ha acollit aquest dimarts un judici per les pràctiques de Desokupa. Dues persones que vivien a la casa ocupada La Protestona, del barri del Poblenou de Barcelona, han portat als tribunals el director d'aquesta empresa i un advocat que va intervenir en els fets denunciats l'octubre de l'any passat. "Entre el setembre i l'octubre les denunciants van rebre amenaces i coaccions", assegura l'advocada d'Irídia Sònia Olivella, que les representa. Olivella afegeix que la situació, que va durar "diverses setmanes", va generar por i ansietat a les denunciants.

Els menors estrangers no acompanyats (MENA) no podran dormir més a la Ciutat de la Justícia. La jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, ha prohibit que els joves puguin quedar-se a la sala d’espera o en qualsevol altre espai del complex judicial des de les vuit del vespre fins a les vuit del matí. En un acord difós ahir, Caso afegia que la mesura afectarà els MENA i els menors tutelats per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) que han fugit del seu centre d’acollida. Les úniques persones que queden excloses de la prohibició són la resta de menors que han de passar a disposició de la fiscalia de guàrdia de menors.

Fa una setmana una desena de menors estrangers no acompanyats (MENA) van haver de dormir a la Ciutat de la Justícia i aquesta setmana uns altres hi estan passant la nit. La situació, que recorda la que es va viure la tardor de l'any passat, ha provocat que aquest migdia de dijous s'hagi fet una reunió d'urgència amb la presència de representants del deganat dels jutjats de Barcelona –responsable de l'espai on dormen els joves–, la fiscalia, els Mossos d'Esquadra, el departament de Justícia i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que assumeix la tutela dels menors.

La Ciutat de la Justícia reviu la situació de fa uns mesos: un grup de menors estrangers no acompanyats (MENA) han tornat a passar la nit a l'edifici de la fiscalia perquè la Generalitat no els ha pogut oferir un allotjament. Segons la fiscalia i el deganat –que és el responsable de l'espai–, la situació s'ha produït tant dimarts com dimecres a la nit, però el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha assegurat que, de moment, només ha sigut dimecres. Tot i això, aquest dijous al vespre l'ARA ha pogut comprovar que encara hi ha nois a la planta baixa de l'edifici de la fiscalia de la Ciutat de la Justícia, on hi ha l'espai de guàrdia de la fiscalia de menors i del jutjat de menors.

Dimarts vinent, 8 de novembre, l'exjugador del Barça i ara del Besiktas Adriano Correia acudirà a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet per declarar en el cas de presumpte frau fiscal a la Hisenda espanyola. El futbolista ja ha retornat els 641.000 euros que va defraudar durant els anys 2011 i 2012. El brasiler declararà al jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, i, segons fonts de la defensa, intentarà demostrar que no hi va haver cap tipus d'irregularitat i sol·licitarà en conseqüència que s'arxivi la causa.

Nou episodi a la Ciutat de la Justícia. Dimarts va arrencar la fase d’instrucció del presumpte cas d’espionatge de Sandro Rosell al soci fundador de Mediapro Jaume Roures. El 5 de febrer passat, l’empresari català va presentar una querella contra l’expresident blaugrana per espionatge industrial, atac a la intimitat i furt amb agreujant de confiança. Una querella que anava també contra l’executiu del Barça Joan Carles Raventós, el mateix club, l’empresa de Rosell Bonus Sport Marketing –que l’expresident es va vendre el 2011– i Robert Cama, antic responsable informàtic de Mediapro, i que segons Roures va intervenir el seu correu electrònic i va accedir a centenars de correus entre el 2009 i 2011, que després facilitava a Rosell, en un entramat en què també participava Raventós.

Uns 200 jutges, fiscals i funcionaris s'han concentrat aquest dimecres al matí davant de la Ciutat de la Justícia, a L'Hospitalet de Llobregat, en contra de la reforma que impulsa el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. La protesta s'ha fet amb motiu de la vaga que se celebra en el conjunt de l'Estat en contra de les reformes, entre les quals destaquen la imposició de taxes judicials, la reforma del Codi Penal, del Consell General del Poder Judicial i del Registre Civil, a més de demanar més mitjans humans i materials, com en anteriors convocatòries de vaga. Els concentrats han criticat l'atac a la independència del poder judicial, així com de la precarització de les condicions de feina.

El País Valencià és el tercer territori de tot l'estat espanyol on més desnonaments hi ha. Segons les dades de la plataforma valenciana d'afectats per la hipoteca (PAH), al territori valencià s'executen una mitjana de 95 desnonaments diaris que sumen un total de 16.835 famílies desnonades des de l'inici de la crisi.