Un dels objectius de la reforma de l'administració que ha impulsat el Govern és que l'atenció ciutadana arribi arreu del territori. Per això, al llarg d'aquesta legislatura l'executiu posarà en marxa onze Oficines d'Atenció Ciutadana (OAC) integrades arreu del país. El Govern, a més, també s'ha proposat arribar als municipis més petits i, per fer-ho, ha dissenyat cinc oficines mòbils. "Un dels objectius de la reforma de l'administració és fer la vida més fàcil als ciutadans", ha defensat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en declaracions als mitjans de comunicació. El Govern ha xifrat la inversió d'aquest impuls de l'atenció ciutadana en 13 milions d'euros.

Tenim problemes col·lectius de tota mena cada cop més enrevessats, amb temes que se solapen i es barregen. Acostuma a passar que les administracions públiques que han de donar-hi resposta tenen una divisió de competències i de nivells de govern que, molts cops, fa difícil saber qui s’ha d’ocupar de què. Però si, a més a més, l’administració més rellevant a Catalunya fa servir diferents mapes i divisions territorials a cada conselleria, el tema és molt preocupant. En efecte, les diferents conselleries de la Generalitat de Catalunya operen amb divisions territorials que no coincideixen entre si. És cert que aquesta manca d'homogeneïtat respon a les necessitats històriques i logístiques específiques de cada àmbit de govern (sanitat, educació, etc.), però també és cert que, a mesura que els efectes del canvi d’època van fent, com dèiem, més complicades les coses, podria començar a passar allò de “la gent té problemes, la Generalitat conselleries”.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya és una institució centenària: va néixer el 1912 i és una de les més antigues d'Europa. Va ser fundada per Enric Prat de la Riba i és ara el centre de formació de referència del funcionariat català. Ara, però, el Govern vol que vagi un pas més enllà, en el marc de la reforma de l'administració pública que té en marxa. Per fer-ho, i segons traslladen a l'ARA fonts del Govern, el consell executiu donarà aquest dimarts el tret de sortida a la redacció de la nova llei de l'Escola d'Administració Pública, amb la idea de tenir-la enllestida l'estiu del 2026 amb el "màxim diàleg" amb el sector públic, les entitats municipalistes i els grups parlamentaris. No és el primer executiu català que ho intenta: el govern de Pere Aragonès va treballar una proposta que finalment es va quedar al calaix, després del trencament amb Junts; anteriorment, el 2017, el 155 va passar per sobre de la reforma en què havia treballat l'aleshores director de l'Escola, Agustí Colomines, ara diputat de Junts.

Fa gairebé 15 anys que impulsem millores en la qualitat institucional de les nostres administracions amb l’objectiu d’assolir una major complicitat amb la ciutadania i, per tant, una major legitimitat social. Es tracta d’un conjunt de reformes orgàniques com la transparència, la rendició de comptes, l’Administració oberta, la integritat i lluita contra la corrupció, sistemes interns de compliance, etc. Tot plegat es va desplegar amb bon criteri, ja que aquests ingredients de qualitat institucional representaven l’eterna assignatura pendent de les administracions nacionals en comparació amb les dels països més avançats i madurs en el pla democràtic. Passar de la retòrica a la pràctica no ha estat senzill i les administracions han hagut d’invertir un volum extraordinari de recursos per poder implantar aquestes estratègies. El resultat de tot això genera dues paradoxes. La primera: que, de manera sorprenent, els ciutadans corrents han acollit amb absoluta indiferència totes aquestes novetats. La segona: que els esforços organitzatius per complir aquestes noves exigències han anat en detriment de la qualitat dels serveis públics i, en aquests moments, la legitimació social de les administracions públiques està, segurament, en el seu moment més baix en les darreres quatre dècades. En definitiva: hem impulsat uns instruments per gaudir de major complicitat social i el resultat ha estat just el contrari. Posem sobre la taula algunes reflexions sobre el que ha esdevingut durant els darrers anys:

Reformar l'administració és, reconeixen des del Govern, un procés "enormement lent". Per això el PSC s'hi va posar poc després de desembarcar al Palau de Generalitat: l'octubre del 2024 va crear un grup d'experts —la Cetra— que tenia l'encàrrec del president, Salvador Illa, d'estudiar quins canvis cal impulsar al sector públic per modernitzar-lo i fer-lo més eficient. Ara, els 68 experts de la Cetra han acabat la seva feina i el seu president, Carles Ramió, ha entregat aquest dilluns a Illa un informe amb 50 propostes per posar les piles a l'administració. El seu objectiu és millorar la qualitat dels serveis públics, però també assegurar-ne la viabilitat en una Catalunya que, el 2040, tindrà ja nou milions d'habitants i una població més envellida, segons els seus càlculs.

Mals temps per al català, també a les administracions públiques. Un jutge del jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha aplicat un rigorós test de proporcionalitat a l’exigència del nivell B2 de català per fer d’operari de cementiri a Vic, tot i que es tracta d’un nivell intermedi-alt (o intermedi avançat), la qual cosa vol dir, segons el Marc Europeu (MECR), que ets apte per expressar-te amb fluïdesa en situacions quotidianes i professionals, entendre textos complexos i participar en converses sense grans dificultats. Es tracta del mateix requisit que fixen les bases de la convocatòria de dues places de xofer polivalent del Parlament, també impugnades.

Treballar al servei de la societat des de l'Administració pública és una opció cada vegada més atraient per a moltes persones. Permet realitzar un treball amb impacte en la vida de la ciutadania i contribuir al benestar col·lectiu. A més, ofereix unes condicions laborals estables que ajuden a la conciliació familiar, i permeten desenvolupar una trajectòria professional diversa i enriquidora.

La revolució de la intel·ligència artificial (IA) ha arribat a l'administració. Ja fa uns anys que el sector públic va començar a incorporar eines de processament massiu de dades, però l'acceleració d'aquestes tecnologies obre ara nous horitzons: per exemple, per enxampar corruptes, detectar frau fiscal, ajudar els contribuents a fer la declaració de la renda o multar qui no dugui l'etiqueta ambiental al cotxe escanejant-ne la matrícula. Alguns d'aquests mecanismes ja formen part del dia a dia de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, la Seguretat Social o d'alguns ajuntaments. Altres tot just comencen a agafar velocitat. És un tema que guanya pes en l'actualitat política, arran d'escàndols com el cas Cerdán o Montoro, però també els incompliments de l'estat espanyol en els compromisos anticorrupció que li reclama el Consell d'Europa.

Mentre intentàvem respirar enmig de la calor que no deixava ni dormir, del fum dels incendis i de la bronca política espanyola, que ja ha arribat al nivell de saunes i prostíbuls, una bona notícia s’escolava entre les reixes estretes de les notícies que aconsegueixen un titular: la reforma de l’administració impulsada pel Govern anirà aviat al Parlament. 

La intel·ligència artificial està generant unes expectatives extraordinàries, en particular en aquells àmbits on fa anys que estem encallats com a societat. Un d’aquests àmbits és la franca obsolescència de l’administració: la IA tallarà el nus gordià de la ineficàcia i la ineficiència i, per fi, s’acabarà l’embolic de la burocràcia i el picar de cap contra la paret dels tràmits administratius. Les esperances no són sense fonament. A una velocitat inèdita per a l’administració, ja estem veient proves de concepte i proves pilot molt més que prometedores i amb impactes reals tant en satisfacció com en el temps necessari per assolir aquesta satisfacció. Sense pretendre tirar aigua al vi, la pregunta que cal fer-se és si aquestes millores són pal·liatives –i benvingudes siguin– o són realment transformadores –i en conseqüència tindran un efecte multiplicador a en tota l’administració i la societat.

A l’edició de l’ARA del passat 11 de maig es va publicar un article del rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, amb el títol “Un salt endavant per al sector públic català”. Comparteixo plenament amb el Sr. Lafuente el desig de reformar l’administració per fer-la més útil als ciutadans. Tinc, no obstant, discrepàncies quant a la forma que planteja. El Sr. Lafuente afirma que la transformació del sector públic “ha de pivotar sobre tres pilars fonamentals: la digitalització, la tecnificació del personal i el reconeixement dels qui s’hi dediquen”. M’arrenglero amb la tesi de l’economista Daron Acemoglu, quan afirma que la prosperitat dels països radica en tenir bones institucions. Sense bones institucions, i l’administració pública n'és una de fonamental, serviran de ben poc un millor finançament per a Catalunya o el traspàs de Rodalies. En conseqüència, ens juguem molt en l’operació de la reforma i, per tant, hem d’encertar en el que cal fer.

En temps de desconfiança envers les institucions, parlar de participació ciutadana pot semblar una aposta arriscada. Però precisament per això cal més que mai disposar d’eines que enforteixin la democràcia i acostin la ciutadania a la presa de decisions. Catalunya, en aquest sentit, té una assignatura pendent: aprovar la seva llei de participació ciutadana. (En l’àmbit de la participació electoral també en té una altra: aprovar una llei electoral pròpia.)

En futbol, quan l’actuació arbitral ha estat encertada se sol dir que “ha passat desapercebuda”. L’aspiració de les administracions públiques hauria de ser aquesta: que no es noti la seva presència però que la seva acció desenvolupi adequadament les polítiques públiques i permeti que la vida dels ciutadans transcorri sense entrebancs ni injustícies. Tan senzill i tan complex alhora.

Més de 7.000 places noves per a empleats públics de la Generalitat. En concret, 7.886. El Govern ha aprovat aquest dimarts aquesta nova convocatòria per a aquest 2025, que va dirigida especialment a places per a cossos de seguretat, de prevenció i extinció d'incendis, sanitaris, docents, penitenciaris i personal d'administració. De les més de 7.000 places convocades, n'hi ha 1.102 que són de promoció interna i hi ha un 7% de places reservades a persones amb discapacitat (392).

L’atac brutal que té en marxa la nova administració Trump i els seus aliats de la tecnooligarquia contra tot el que sona a públic és tan exagerat que ens pot semblar simplement estrambòtic, i com a tal passar a formar part del que anem comentant amb els companys de feina i els amics i amigues quan tenim una estona. Però la cosa és molt més seriosa, ja que quan s’ataca la despesa pública, els servidors públics, els impostos i tots els anomenats “xiringuitos“ institucionals, darrere seu hi ha polítiques i serveis públics essencials per a una gran part de la població. Per altra banda, no és només una excentricitat més de la nova era trumpiana, sinó que a Europa (i a Catalunya) hi ha molts partidaris d’aplicar la mateixa lògica a un sector públic al qual acusen de malbaratar recursos, de preocupar-se només dels que s’aprofiten del sistema i d’haver crescut de manera desmesurada.

Creguin-me: sé de què parlo. No només he ensenyat temes de gestió pública a nivell de graduat a la universitat i de postgraduat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, sinó que conec bé l’administració per dins, especialment la sanitària, la social i l’educativa, i fins i tot he presidit una Comissió per a la Modernització i Reforma de l’Administració Pública per encàrrec del president Mas, l’any 2013.

Un enviament per correu que surti del poble osonenc de Seva en direcció a Viladrau, a uns 13 quilòmetres de distància, anirà primer a Arbúcies, després a Girona, serà enviat a Barcelona, i des d’allà, finalment, a Seva, havent fet un recorregut d’uns 209 quilòmetres. És només un exemple de les gimcanes i gestions gens pràctiques a que s’han hagut d’acostumar els municipis que viuen sota l’excepció de viure a cavall entre les demarcacions de Girona i Barcelona. 

Carles Ramió (Girona, 1963) és catedràtic de ciència política i de l'administració per la Universitat Pompeu Fabra i des d'aquesta setmana presideix formalment la comissió d'experts que ha posat en marxa el Govern per a la transformació de l'administració pública (CETRA). Explica els seus plans a l'ARA.

L’administració compartimenta i protocol·litza. Reparteix responsabilitats i posa en fila persones i equips. Els problemes, però, i especialment els grossos –com les inundacions a València d’aquests dies– no solen respectar ni compartimentacions ni protocols, i ataquen allà on volen i se’n surten allà on l’organització és més feble: al punt de soldadura on s’empalmen una munió de protocols i on les plaques tectòniques de les administracions xoquen les unes contra les altres.

Ismael Peña López (Mataró, 1973) va ser el director de l'Escola d'administració pública la legislatura passada. Va dimitir el 8 d'octubre, amb el canvi de Govern, però admet que feia temps que no encaixava en les "dinàmiques de partit".