Quaranta-cinc segons terribles de filmació de càmeres de televisió, i l'amplificació que van tenir a les xarxes socials, poden haver acabat amb les expectatives electorals de qui encara és el primer ministre (taoiseach, nom oficial en gaèlic) de la República d'Irlanda, Simon Harris, líder del partit de centredreta Fine Gael (FG).

Una setmana després que la parella que formen Mary Lou McDonald i la ministra principal d'Irlanda del Nord, Michell O'Neill, màximes líders del Sinn Féin, assegurés a Londres que el referèndum d'unificació de l'illa tindrà lloc abans del 2030, el líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffrey Donaldson, ha descartat qualsevol possibilitat en aquest sentit. De fet, en conferència de premsa a Londres, Donaldson ha assegurat aquest dilluns que l'acord a què ha arribat el seu partit amb el govern de Rishi Sunak, i que ha fet viable la restauració del poder de Belfast després de dos anys de paràlisis i la històrica fita d'una ministra principal republicana, ancora més Irlanda del Nord al Regne Unit.

El referèndum sobre la unificació d'Irlanda és a tocar, creuen els republicans de l'illa. Tindrà lloc "aquesta dècada", ha vaticinat dijous a migdia a Londres Mary Lou McDonald, presidenta del Sinn Féin, que ha arribat a la capital britànica acompanyada de la flamant ministra principal d'Irlanda del Nord, Michelle O'Neill.

Després de dos anys d'espera pel boicot del Partit Unionista Democràtic (DUP) a la formació de govern com a protesta pels acords del post-Brexit, Michelle O'Neill, de 47 anys, líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord i vicepresidenta del partit republicà, que aspira a la reunificació de l'illa, ha sigut escollida aquest dissabte a primera hora de la tarda ministra principal de la província. És, sense embuts, un fet excepcional. I és la primera vegada que passa en 103 anys d'història, des de la partició de l'illa en els 26 comtats del sud i els sis del nord. El palau de Stormont, als afores de Belfast, seu del Parlament nord-irlandès, construït pels protestants per acollir una assemblea només de protestants, veu ara com una política d'arrels i tradició catòliques ocupa el màxim càrrec de l'autogovern del país.

Dos anys de paràlisi institucional a Irlanda del Nord s'estan a punt d'acabar. Probablement. Aquest dimarts a la matinada, el líder de Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffrey Donaldson, ha anunciat que la formació donava llum verda a un nou acord post-Brexit amb Westminster, cosa que implica el retorn dels unionistes al govern compartit de la província. Amb tot, el pacte encara es podria esgarriar fins que se sàpiga la lletra petita del compromís entre el DUP i Downing Street. Les pròximes 48 hores seran decisives.

El Sinn Féin ha tornat a fer història a Irlanda del Nord aquest cap de setmana, un cop sabuts tots els resultats de les eleccions locals. Per segona vegada consecutiva, com ja va passar l'any passat als comicis a l'Assemblea de Stormont (el Parlament nord-irlandès de Belfast), els republicans han quedat per davant del Partit Democràtic Unionista (DUP). L'èxit ha sorprès els mateixos triomfadors, que si bé tenien les enquestes molt a favor, no havien calculat una resposta de l'electorat tan rotundament positiva.

Passejant per Shankill Road, a l'oest protestant de Belfast, Robert Campbell, exmilitant de l'Ulster Voluntary Force (UVF), comentava a aquest corresponsal: "Fins que no ens morim tots els de la nostra generació, els que vam prendre part en la lluita armada, la veritable reconciliació no serà possible". Tenia 15 anys quan, seguint les passes del pare, el Robert va ingressar en un dels grups paramilitars unionistes que durant tres dècades va fer la guerra a l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). Es va estar a la presó del 1977 al 1992.

Sensació de vertigen a Irlanda del Nord. Almenys un vertigen simbòlic i, potser a mitjà termini, de canvi real. El Sinn Féin, el partit que havia sigut el braç polític de l'IRA (l'Exèrcit Republicà Irlandès, en les sigles en anglès), el partit que defensa la reunificació de l'illa, ha guanyat les eleccions a l'Assemblea de Stormont (el Parlament d'Irlanda del Nord) per primera vegada en els 101 anys d'història des de la creació de la província.

El Sinn Féin és a un pas de fer història. Tant les projeccions de la BBC com els primers resultats de les eleccions a l’assemblea de Stormont (el Parlament de Belfast) celebrades dijous apuntaven, a última hora d’aquest divendres i sense possibilitat d’error, a la victòria dels republicans per primera vegada en 101 anys, des que els sis comtats formen la província d’Irlanda del Nord. Michelle O’Neill, fins ara viceministra principal del govern compartit de Belfast, estarà així en condicions d’ocupar la màxima posició de l’executiu un cop els resultats siguin definitius, probablement a mitja tarda d’aquest dissabte.

Còctels Molotov, un autobús incendiat, un fotògraf del Belfast Telegraph ferit i set policies també ferits ha sigut el balanç de la, fins ara, nit més greu de violència que sacseja des de fa dies Irlanda del Nord, i que per primer cop des de l'esclat de la setmana passada ha tingut com a protagonistes centenars de joves de les dues tradicionals comunitats, republicans i lleialistes, que s'enfrontaven entre ells, a més de fer-ho amb els agents del servei nord-irlandès de policia.

El Sinn Féin ha admès aquest divendres al matí que no podrà formar un govern estable a la República d'Irlanda veient els resultats de les eleccions de dissabte passat sense comptar amb la participació del Fine Gael (FG) o del Fianna Fáil (FF) en l'executiu. Però els dos partits tradicionals de l'statuo quo, de centre liberal i de dreta moderada, respectivament, s'hi han pronunciat en contra, juntament amb altres teòrics aliats de les esquerres.

El Sinn Féin (SF) ha començat a contactar amb els partits més petits del nou Parlament irlandès, sorgit de les eleccions d’aquest dissabte, per poder formar govern per primer cop en la història de la república. Minuts després de la mitjanit de dilluns a dimarts s’han declarat els últims resultats de les circumscripcions que quedaven per comptabilitzar i la proporció de la victòria dels republicans sobre les dues tradicionals formacions de l’statu quo, el Fianna Fáil (FF) i el Fine Gael (FG), resulta encara molt més significativa del que les projeccions fetes en el moment de tancar els col·legis electorals indicaven.

Fa un mes, l'Eurocambra tancava la porta a debatre sobre la situació a Catalunya després de la sentència del Procés per l'oposició de populars, socialistes i liberals. El Parlament Europeu sempre es reserva un espai als plens per debatre i votar resolucions sobre drets humans, democràcia i estat de dret, però fins ara no s'ha aconseguit que la qüestió catalana entri a l'agenda, malgrat que és un dels escenaris en què l'independentisme lliura una de les batalles clau per internacionalitzar el Procés. Els polítics independentistes han reclamat els seus escons a la justícia europea i s'han enfrontat directament amb una Eurocambra de moment hermètica. El silenci és la tònica dominant, però hi ha un grup minoritari d'eurodiputats afins a l'independentisme que intenta mantenir viu el debat. L'irlandès del Sinn Féin Matt Carthy és un dels membres de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, i avisa que la influència dels grans partits espanyols a la cambra bloqueja el debat.

Des de les 07.00 h, hora local, una més a Catalunya, Irlanda del Nord celebra eleccions a l’Assemblea de Stormont per segona vegada en menys d’un any, en aquesta ocasió sota el signe d’una gran incertesa. En joc hi ha la continuïtat de l’autogovern compartit o bé un retorn a una política dirigida un cop més des de Londres, fet que potser atiaria els elements més radicals del republicanisme.

"Vull fer arribar la solidaritat de la Irlanda republicana al poble de Catalunya". Missatge de solidaritat sobiranista de l'històric líder del Sinn Féin i parlamentari nord irlandès Gerry Adams al procés d'autodeterminació de Catalunya. L'ha difós en un vídeo la plataforma Esquerres per la Independència. Adams se suma a les veus de solidaritat internacional que les últimes setmanes han trencat una llança en favor de la causa nacional catalana.

El president del Sinn Féin, Gerry Adams, ha reiterat la seva innocència respecte a l'assassinat d'una dona catòlica comès per l'IRA el 1972, pel qual ha estat quatre dies detingut en una comissaria d'Irlanda del Nord, fins que aquest diumenge ha quedat en llibertat sense càrrecs.

ERC ha presentat aquest dijous la resposta del govern de la República d'Irlanda a la pregunta que va formular al ministre d'Afers Exteriors el diputat del Sinn Féin Sean Crowe sobre el dret a decidir dels catalans. "És competència del poble de qualsevol país de la UE decidir els mecanismes pel seu funcionament democràtic, i no seria apropiat que comentés tal procés de qualsevol país", explica el text signat pel ministre Eamon Glimore, que els republicans interpreten com un aval al procés d'autodeterminació de Catalunya. Si el comunicat no és més explícit és, segons el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, perquè "el Govern de Catalunya mai ha utilitzat explícitament la paraula 'independència'".

El president del Sinn Féin irlandès, Gerry Adams, ha dit aquest dimecres que Arnaldo Otegi "ha de participar en el procés de pau" perquè sense els esforços que ha fet el dirigent abertzale "no seríem aquí". En declaracions a El món a RAC1, Adams ha assegurat que el perdó és una part més del procés, i ha ressaltat el paper que ha tingut la Conferència de Pau de Sant Sebastià per a la decisió final d'ETA: "La declaració va ser rebuda de manera positiva" per la banda, ha sentenciat.