Regne Unit

El Sinn Féin, a punt de formar govern a Irlanda del Nord després que els unionistes posin fi a dos anys de boicot pel Brexit

Els republicans podrien liderar l'executiu de Belfast per primer cop en la història, després d'un acord entre Westminster i el DUP

3 min
Un dels ferris que enllacen Irlanda del Nord i Anglaterra al port anglès de Larne

LondresDos anys de paràlisi institucional a Irlanda del Nord s'estan a punt d'acabar. Probablement. Aquest dimarts a la matinada, el líder de Partit Democràtic Unionista (DUP), Jeffrey Donaldson, ha anunciat que la formació donava llum verda a un nou acord post-Brexit amb Westminster, cosa que implica el retorn dels unionistes al govern compartit de la província. Amb tot, el pacte encara es podria esgarriar fins que se sàpiga la lletra petita del compromís entre el DUP i Downing Street. Les pròximes 48 hores seran decisives.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Dissabte es compleixen dos anys des que el DUP va trencar el govern, en protesta pels controls duaners entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord a conseqüència del Brexit. I aquest mateix dissabte es podria tornar a constituir l'Assemblea de Stormont. Si finalment tira endavant i es nomena president del Parlament i es fa el ple per triar cap de govern, el paisatge serà molt diferent, almenys des del punt de vista simbòlic, en relació amb el de l'hivern del 2002. Perquè, per primera vegada, Michelle O'Neill, la líder electa del Sinn Féin, el partit que va guanyar les eleccions de maig d'aquell any i que aspira a la reunificació de l'illa, ocuparà el càrrec de ministra principal del govern compartit. Del tot històric.

Jeffrey Donaldson, aquesta matinada de dimarts, durant la conferència de premsa en què ha anunciat el principi d'acord.
Manifestants unionistes radicals, aquesta passada nit, protestant contra l'acord adoptat pel DUP.

La decisió de l'executiu del DUP, després de cinc hores de debat del comitè, ha estat envoltada de polèmica. Mentre durava la trobada, grups d'unionistes radicals han pressionat a les portes d'on se celebrava exhibint banderes de la Union Jack i cridant contra el que consideren una "traïció política". La pressió en viu ha estat possible gràcies a la filtració en temps real del que s'hi debatia, encara que la reunió era a porta tancada. Però un dels membres presents l'ha filtrada a través d'un sistema d'escolta electrònica. Quan Donaldson se n'ha adonat, ha demanat a tothom que apagués el telèfon, però l'emissió de la reunió continuava era rebuda per l'activista Jamie Bryson, conegut per les seves posicions maximalistes, que ha filtrat a través de la xarxa X.

Aquest matí, Jeffrey Donaldson ha assegurat que "l'acord posa fi a l'alineació dinàmica amb les lleis de la UE", cosa que, si és certa, suposaria la reescriptura completa del protocol nord-irlandès, ratificat per Boris Johnson, i del Pacte de Windsor, que l'any passat van subscriure el primer ministre, Rishi Sunak, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per esmenar els rígids controls que imposava el primer. Donaldson també ha dit que a partir d'ara no hi haurà ni controls ni tràmits entre clients de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord pel que fa als béns de consum. D'acord amb els unionistes, aquestes imposicions posaven en perill la britishness de la província, feien més probable en un futur la reunificació de l'illa i eren, per tant, inacceptables.

Un sí condicional

Però el Brexit és una arma de doble tall o un paraigua massa petit. Talla per les dues bandes i no arriba a cobrir a tothom al mateix temps. De moment, doncs, el sí del DUP és condicional. Però, tot i les declaracions triomfals del ministre per a Irlanda del Nord britànic, Chris Heaton-Harris, a Downing Street preocupa que el moviment dels unionistes no vagi més enllà, justament per la pressió dels més radicals. Perquè, de fet, el govern britànic intenta, com de costum, quadrar el cercle del Brexit, tot plegat un impossible. Downing Street ha de vendre a Brussel·les que res ha canviat en relació amb el Pacte de Windsor, mentre que al DUP li ha de vendre que ha canviat tot. I, en principi, les dues coses a la vegada són poc menys que impossibles.

El que cal saber és si la promesa de 3.000 milions de lliures per a Belfast, per pal·liar la crítica situació dels serveis socials, que fa deu dies va dur a una vaga general dels funcionaris com no s'havia vist a Irlanda del Nord en cinquanta anys, seran suficients perquè el DUP finalment accepti la realitat del Brexit. La trencadissa que ells mateixos van aprovar, tot i saber que soscava el futur d'Irlanda del Nord dins el Regne Unit. En el pecat porten la penitència. I més greu que podria ser en el futur.

stats