Rutte nega que Trump margini Europa en les negociacions d'Ucraïna: "Els consulta prou"

Brussel·lesEls aliats europeus continuen clarament en un segon pla en les negociacions d'Ucraïna. Fonts diplomàtiques de la mateixa OTAN admeten que són els Estats Units qui marquen els temps de les converses i, com a mínim en gran part, el contingut dels textos sobre acords de pau que s'han posat sobre la taula. Tot i això, el secretari general de l'Aliança Atlàntica, el neerlandès Mark Rutte, ha obviat la marginalitat dels socis europeus en unes converses tan determinants per la seva seguretat i ha tornat a sortir en defensa de Donald Trump. "Els Estats Units els consulten prou [als aliats europeus]", ha respost en declaracions a la premsa l'exprimer ministre dels Països Baixos.

Rutte ha contestat d'aquesta manera a les diverses preguntes que els periodistes li han fet sobre el perquè de l'absència del secretari d'Estat estatunidenc, Marco Rubio. És molt poc habitual que en una trobada ministerial d'Exteriors de l'OTAN, com la d'aquest dimecres a Brussel·les, no hi assisteixi el secretari d'Estat. En cap cas, però, el dirigent neerlandès ho veu com una mostra més del distanciament de la potència nord-americana i l'europea, i el desinterès de l'administració Trump per la seguretat de la resta d'aliats en un moment tan clau com l'actual per la resolució de la guerra d'Ucraïna. "Els equips de Marco Rubio i de l'OTAN estan en contacte constant", ha afegit el secretari general de l'Aliança Atlàntica.

Malgrat tot, els aliats europeus mantenen l'esperança amb el Pentàgon, que controla l'OTAN i des del final de la Segona Guerra Mundial ha ofert protecció militar a Europa, i confien que l'administració Trump vetlli pels seus interessos en matèria de seguretat. Fins i tot Espanya, que és l'únic aliat que s'ha negat a acceptar l'objectiu del 5% del producte interior brut (PIB) en despesa militar imposat per la Casa Blanca, ha defensat en certa manera la feina del magnat novaiorquès sobre Ucraïna. "Tots els esforços de pau, inclosos els del president dels Estats Units, [...] Espanya hi treballarà a favor i hi donarà suport", ha dit el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares.

D'altra banda, Rutte ha celebrat l'èxit del programa (PURL, per les sigles en anglès de Llista de Peticions Prioritàries d'Ucraïna), que ha impulsat Trump i que es basa en el fet que els aliats europeus comprin armes als Estats Units per enviar a Ucraïna. Tot i que en un primer moment va comptar amb les reticències d'una majoria dels socis, el secretari general de l'OTAN ha anunciat que dues terceres parts ja s'hi han adherit, entre els quals Espanya. De moment, però, països com Alemanya o França s'hi oposen i fins i tot fonts diplomàtiques de països que han cedit a la pressió del Pentàgon per sumar-s'hi admeten que és una enorme contradicció, ja que obliga els aliats europeus a costejar més ajudes armamentistes i, a part que ja no hi contribueix, els EUA hi fa negoci.

Von der Leyen redobla la pressió per enviar diners russos a Ucraïna

Bèlgica continua bloquejant la iniciativa de destinar els fons russos que es troben congelats a la Unió Europea en ajuts a Ucraïna. La gran majoria d'aquests diners, fins al 85%, estan en un fons d'inversió amb seu a Brussel·les, l'Euroclear, i el govern belga de Bart De Wever tem que sigui una mesura contrària al dret internacional i que Bèlgica n'hagi d'assumir les conseqüències legals i econòmiques. I, de fet, no es tracta d'una quantitat de diners menor: la Comissió Europea ha proposat entregar 210.000 milions d'euros en forma de préstec a Ucraïna que sortirien d'aquests fons russos bloquejats en territori comunitari.

La Comissió Europea assegura que ofereix totes les garanties legals perquè Bèlgica no n'hagi de pagar en cap supòsit els plats trencats tota sola, sinó que es mancomunaria en el pitjor dels casos entre tota la UE. Fa setmanes, però, que la mesura es troba encallada i l'executiu comunitari d'Ursula von der Leyen ja no sap com fer-ho per convèncer De Wever, que aquest dimecres ha insistit que s'hi manté totalment contrari. Tot i això, la Comissió Europea ha presentat una proposta oficial en què avisa que, si Bèlgica no hi dona el vistiplau, els estats membres hauran d'emetre més deute comú per continuar donant suport a Ucraïna, una alternativa que encara genera més animadversió a bona part dels governs estatals.