L'extrema dreta capgira per primer cop una cimera de la UE

Brussel·lesLa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el primer ministre belga, Bart De Wever, formen part de la mateixa família d'extrema dreta, del grup europarlamentari Conservadors i Reformistes Europeus (CRE). Tot i això, els líders comunitaris els han rebut amb els braços oberts i els veuen una extrema dreta fiable i completament compromesa amb el projecte comú. A parer de la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, són l'extrema dreta menys extrema dreta, i hi manté una molt bona relació. Per això, la dreta tradicional europea no ha tingut cap mena de recança amb trencar-hi el cordó sanitari, i De Wever i Meloni han passat de suposar una amenaça per al futur de la Unió Europea a formar part del pinyol de decisió del bloc.

Fins ara, tant la italiana com el flamenc han jugat un paper constructiu i fins i tot de lideratge dins del bloc europeu. No tenen res a veure amb, per exemple, Viktor Orbán, tal com es temia en un bon principi. El seu compromís amb Ucraïna i la seguretat europea ha sigut inqüestionable. Tanmateix, per primer cop, dos dirigents d'extrema dreta han capgirat un Consell Europeu i han evitat que tanquin els dos grans acords amb els quals els líders del club comunitari volien tancar l'any: l'ús dels fons russos congelats a la UE per enviar un préstec a Ucraïna i la ratificació final de l'acord comercial amb Mercosur.

El primer ministre belga, que fins fa poc era un dels principals dirigents de l'independentisme flamenc, s'ha erigit en un heroi nacional. Ha defensat fins al final que, pel bé del seu país, la UE no podia utilitzar com a garantia per enviar un préstec a Ucraïna els prop de 185.000 milions que es troben dipositats a Brussel·les. De Wever considerava que era un risc massa elevat perquè hi havia dubtes si la mesura vulnerava el dret internacional i temia haver de retornar tots aquests diners a Rússia en un futur. El diari Le Soir, que és totalment contrari al nacionalisme flamenc i demanava en un editorial acceptar aquest ús dels diners russos, va publicar una enquesta en què gairebé el 70% dels belgues donaven suport a De Wever en la seva empresa.

La victòria del primer ministre, que va sortir de la trobada triomfant, no és menor. Ha aconseguit tombar l'estat membre més gran i influent de la UE, Alemanya, i la voluntat de la mateixa Von der Leyen i la gran majoria d'estats membres. El canceller Friedrich Merz havia arribat a assegurar que no hi havia un pla B a l'ús dels fons russos. L'alternativa era fracassar en la intenció de reforçar Ucraïna en un moment clau de la guerra i garantir-li un funcionament predictible i a llarg termini. "Avui hem demostrat que els països petits també tenim veu i que no estem simplement dirigits per les grans capitals", celebrava De Wever.

A més, el primer ministre belga també ha volgut rebaixar el to bel·licista d'alguns dels socis europeus i en contra de l'expansionisme rus. Fins al punt que algunes de les declaracions que ha fet rodejat de periodistes, entre els quals se sent molt còmode, recorden posicionaments més pro-russos dins de la UE. "Esclar que hi ha gent a la qual no li agrada Vladímir Putin i el vol castigar apropiant-se dels seus diners. Però la política no és una feina emocional i la raó ha prevalgut", apuntava el dirigent d'extrema dreta.

L'ambivalència clau de Meloni

El dirigent flamenc no era l'únic que anava a contracorrent. A banda dels sospitosos habituals, com l'Hongria de Víctor Orbán, Meloni també li va mostrar suport i el govern italià va criticar en una carta que s'estigués pressionant De Wever fins a aquest nivell sense oferir les garanties legals que demanava. Segons apunta el diari Financial Times, les reticències d'Itàlia també van ser claus dins del Consell Europeu d'aquest dijous perquè a les dues de la matinada, quan ja feia unes catorze hores que negociaven, els líders europeus es donessin per vençuts i advoquessin per una opció alternativa per finançar de manera temporal Ucraïna: l'emissió de deute comú.

Pel que fa a l'acord comercial de la UE amb Mercosur, el paper de Meloni encara ha sigut més determinant. Semblava que ja estava tancat i Von der Leyen ja tenia previst viatjar aquest cap de setmana al Brasil per escenificar la firma definitiva amb dirigents llatinoamericans. A última hora, per les divisions al seu govern i per acontentar els agricultors italians, la primera ministra italiana es va fer marxa enrere i es va sumar a la minoria de bloqueig, que lideren França i Polònia.

Amb tot, Meloni deixa la porta oberta a donar el seu vistiplau en els pròxims dies i fonts de la Comissió Europea asseguren que el viatge al Brasil s'ha ajornat només un mes. I, de fet, Alemanya i Espanya, que són dos dels països més favorables a l'entesa comercial, mantenen l'optimisme. "Fa 25 anys que esperem un acord; podem esperar 25 anys i un mes", va dir Pedro Sánchez en roda de premsa.