La UE acorda emetre deute comú per ajudar Ucraïna al no aconseguir cap acord per utilitzar els fons russos

Brussel·lesHavia de ser una altra cimera europea històrica. Una demostració més del suport sense precedents de la Unió Europea a un país tercer, Ucraïna, en la seva lluita contra l'expansionisme de Rússia, que posa en perill la seguretat de tot el continent. La manera d'enviar aquest missatge era fer un préstec de 90.000 milions a Kíiv amb els fons russos congelats que té el bloc europeu com a garantia. La via perfecta per fer pagar a Moscou els plats trencats i, a la vegada, evitar rascar-se encara més la butxaca. I, de rebot, respondre a Donald Trump que no, que ells no són líders "dèbils", i que mereixen una cadira en les negociacions de pau, així com que estan disposats a prendre riscos i tornar a tenir un paper clau en el tauler internacional. Però no hi ha hagut acord.

Tots els esforços dels últims dies i setze hores de negociacions dels líders europeus al Consell Europeu d'aquest dijous han sigut completament en va. Bèlgica no ha cedit. El govern de Bart De Wever s'ha tancat en banda, i la resta de caps d'estat i de govern s'han rendit, finalment, al voltant de les dues de la matinada. Ha sigut aleshores quan han decidit explorar altres vies a petició de França i Itàlia, segons informa el Financial Times, i han pactat emetre deute comú per entregar un préstec a Ucraïna amb l'aval de la Unió Europea. Una solució temporal fins que no acordin un finançament durador per al govern de Volodímir Zelenski. En concret, es proporcionarà a Ucraïna la mateixa quantitat, 90.000 milions d'euros, durant els pròxims dos anys, a través d'un préstec amb el suport del pressupost de la UE.

Això suposa un fracàs especialment per a Alemanya. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el canceller alemany, Friedrich Merz, que s'ha involucrat molt en les negociacions, no s'han sortit amb la seva. Una gran derrota per als dos dirigents germànics, que també han fracassat en la ratificació de l'acord comercial de la UE amb Mercosur.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha publicat un breu missatge d'agraïment a les xarxes socials en què ha destacat que l'emissió de deute suposarà "un suport significatiu" que reforçarà l'estabilitat d'Ucraïna. I ha afegit: "És important que els actius russos quedin congelats i que Ucraïna hagi rebut garanties de seguretat financera per als pròxims anys". Zelenski, que va participar per videoconferència a l'última cimera europea de l'any, havia avisat que si la UE no aprovava destinar-hi els actius russos, Ucraïna tindria "un gran problema" per continuar finançant la guerra de defensa contra Rússia.

Dubtes legals i riscos econòmics

Bèlgica ha encallat l'ús d'aquests diners perquè el 85% dels 210.000 milions d'euros russos que té la UE són en un dipòsit belga, l'Euroclear, i l'executiu de Bart De Wever tem que hagi d'assumir tot sol les eventuals conseqüències d'una mesura que presenta dubtes legals. I les pors del govern belga no són, en cap cas, infundades.

La primera vegada que la Comissió Europea va proposar aquesta iniciativa, diversos estats membres, inclosos Alemanya i França, van mostrar reticències perquè temien que vulnerés el dret internacional i, en el pitjor dels casos, que la UE hagués d'acabar tornant aquests diners a Moscou. De fet, el Banc de Rússia ho considera una "confiscació il·legal" i ja ha denunciat a la justícia russa la congelació permanent d'aquests diners.

Més enllà dels dubtes legals, Bèlgica també constata que la mesura pot tenir riscos econòmics per a la UE i la credibilitat de l'euro. La mateixa presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, s'hi ha mostrat contrària i ha advertit aquest dijous que la mesura pot vulnerar els mateixos tractats de la Unió Europea. "El respecte de l'estat de dret és un dels trets característics de la nostra democràcia", ha recordat la dirigent francesa, que aquest cop no ha estat convidada al Consell Europeu.

Tot i això, els dirigents europeus no es rendeixen i asseguren que continuaran treballant per garantir un finançament durador i a llarg termini per a Ucraïna. És a dir, que els 90.000 milions que s'entregaran en forma de préstec a Kíiv són una solució provisional fins que no se'n trobi una de permanent. "La UE es reserva el dret d'utilitzar els fons russos immobilitzats", ha remarcat aquest divendres de matinada el president del Consell Europeu, António Costa.

Els líders celebren la victòria

Malgrat que els líders europeus han sortit de la trobada sense un acord sobre l'ús dels fons russos, han celebrat una victòria. "Ens hi vam comprometre i ho hem aconseguit", ha dit Costa, que ha llançat un missatge clar a Putin: "Europa ha estat, està i estarà al costat d'Ucraïna tant de temps com sigui necessari". Les paraules de Von der Leyen també han sigut d'una positivitat que contrastava amb l'ambient de derrota que es respirava a l'edifici del Consell de la UE a Brussel·les a les quatre de la matinada. "Hem garantit el finançament per als pròxims dos anys", ha insistit la presidenta de la Comissió Europea. Fins i tot Merz ha fet veure que tot ha anat com una seda. "Bones notícies per a Ucraïna i males notícies per a Rússia", ha apuntat el canceller.

Ara bé, a banda que no s'ha aconseguit utilitzar els fons russos, l'acord també exclou tres dels estats membres: els dos sospitosos habituals, Hongria i Eslovàquia, i un nou país que se suma al club dels socis europeus prorussos, Txèquia. Aquests tres països, els dirigents dels quals han publicat una imatge a les xarxes socials en què se'ls veu celebrar el resultat final de la cimera, no participaran en l'enviament dels diners a Ucraïna a través d'un préstec comú.

D'altra banda, l'únic líder que realment ha cantat victòria ha sigut el primer ministre belga, que ha marxat aviat de la reunió i ha anat de pressa i corrents a trobar-se amb els periodistes. "Ucraïna ha guanyat, Europa ha guanyat", ha dit De Wever. I, a més, ha enterrat qualsevol mena d'esperança dels seus homòlegs sobre l'ús dels fons russos, almenys per a un futur pròxim. "No és realista pensar que en tornarem a parlar al gener", ha avisat el primer ministre belga.