Els 210.000 M€ russos que té la UE: per què Bèlgica bloqueja l'enviament d'aquests diners a Ucraïna?

Brussel·lesLa Unió Europea vol continuar ajudant Ucraïna, però sense rascar-se més la butxaca. La solució que fa temps que proposa la Comissió Europea, i a la qual ara ja donen suport una gran majoria d'estats membres, és destinar a Kíiv els fons russos que estan congelats al bloc europeu. Tanmateix, hi ha un obstacle que no aconsegueixen vèncer: l'oposició de Bèlgica.

La iniciativa ha sigut polèmica des d'un primer moment, i desperta dubtes legals en matèria de dret internacional, cosa que preocupa especialment al govern belga. La gran majoria d'aquests diners, al voltant d'un 85%, estan en un fons d'inversió amb seu a Brussel·les, l'Euroclear. I, per aquest motiu, l'executiu liderat per Bart De Wever tem que el seu país n'hagi d'assumir les potencials conseqüències econòmiques i jurídiques.

Bèlgica es nega a donar-hi suport i, de moment, no ha cedit a la pressió d'Ursula von der Leyen i de la gran majoria de socis europeus. La mateixa cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha admès aquest dilluns que l'aprovació de la mesura serà "difícil". Tot i això, l'executiu belga ha rebaixat el to en contra de la mesura i fonts diplomàtiques apunten que durant els últims dies ja no es discuteix si s'ha d'aprovar la iniciativa, sinó com ha de ser el text legislatiu.

En aquest sentit, es preveu que aquesta setmana sigui clau per desbloquejar la iniciativa. Aquest dilluns els ministres d'Exteriors de la UE són a Brussel·les i els principals líders europeus es reuneixen amb Volodímir Zelenski a Berlín. Dues trobades que han d'encaminar la iniciativa perquè s'aprovi en la cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea d'aquest dijous. El president del Consell Europeu, António Costa, ja ha avisat que els dirigents no s'aixecaran de la taula fins que no s'arribi un acord.

L'opció més "creïble" per ajudar Kíiv

Davant de les reticències de Bèlgica, Von der Leyen ha posat sobre la taula dues altres opcions: emetre més deute comú a escala de la UE o que cada estat membre incrementi els ajuts bilaterals a Ucraïna. Però cap de les dues alternatives satisfà una majoria de socis europeus. Tal com ha insistit aquest dilluns la cap de la diplomàcia europea en el Consell d'Exteriors de la UE, a hores d'ara l'aposta "més creïble" continua sent un primer enviament de 90.000 milions d'euros russos a Ucraïna dels 210.000 que es troben al bloc europeu.

L'entrega dels diners russos seria en forma de préstec, i es retornarien al règim de Vladímir Putin en cas que contribueixi a la reconstrucció d'Ucraïna un cop acabada la guerra. Aquesta és una de les clàusules que la Comissió Europea argumenta que garanteixen que la iniciativa compleix amb el dret internacional.

Però Bèlgica no en té prou. També tem que els tribunals obliguin el país belga a assumir, per exemple, un eventual retorn de tots aquests diners tota sola, malgrat que la Comissió Europea li assegura que ho assumiria el global de la UE. A més, el govern De Wever s'ha mostrat preocupat per les amenaces i pel fet que Moscou pugui prendre represàlies polítiques especialment contra Bèlgica. De fet, el Banc de Rússia ja ha denunciat el fons d'inversió Euroclear a la justícia russa.

Cal recordar que l'aprovació de la iniciativa no requereix unanimitat i es pot tramitar amb majoria qualificada. Per tant, Bèlgica no pot per si sola vetar la mesura. Tot i això, Brussel·les i la resta de socis europeus prefereixen comptar amb el vistiplau belga, tant per una qüestió de missatge polític d'unitat com perquè consideren que val més tenir a favor el govern del país on es troben la majoria dels diners russos congelats.

Per això, els últims dies s'han intensificat les pressions diplomàtiques al govern belga. Fins i tot, entre altres líders, el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz, que en un primer moment també havia expressat els seus dubtes legals sobre la mesura, va viatjar fins a Brussel·les per reunir-se amb De Wever i mirar de desencallar la situació. Amb el mateix objectiu, els estats membres de la UE van acordar la setmana passada una reforma legal a través d'un mecanisme d'urgència per bloquejar de manera permanent els fons russos. D'aquesta manera s'evita que cada sis mesos se n'hagi de confirmar el congelament i que, per tant, els socis més pro-russos, com Hongria o Eslovàquia, s'hi oposin tenint en compte l'ús que se'n vol fer ara i desbloquegin aquests diners a escala europea.

El bloqueig permanent consisteix en un mer tràmit que aplana el camí de l'enviament dels fons russos a Kíiv i és una manera més de pressionar Bèlgica. De fet, tot apunta que l'ús d'aquests diners a Ucraïna arribarà completament obert a la cimera de líders europeus d'aquest dijous, i les delegacions diplomàtiques a la UE preveuen unes negociacions llargues i dures per convèncer De Wever.