Europa no tira la tovallola i vol fer-se valer a Ucraïna davant Trump i Putin

BarcelonaLa Unió Europea ha reaccionat d'una manera inèdita a la guerra d'Ucraïna. Ha sigut la potència que ha enviat més ajuts, tant humanitaris com militars, als ucraïnesos i que més sancions ha aplicat contra Rússia. També ha sigut qui n'ha pagat les conseqüències més cares: una crisi energètica i de preus –estretament lligada a la pèrdua de competitivitat de la indústria europea– i amb l'amenaça creixent de l'expansionisme del règim de Vladímir Putin, cosa que l'ha portat a trencar el tabú del militarisme i a dur a terme el gran rearmament. Tot i això, quan sembla que arriba l'hora greu, Donald Trump no ha dubtat ni un moment en tornar a deixar els europeus al marge.

L'actitud del president dels Estats Units ja no sorprèn absolutament ningú, sobretot tenint en compte els precedents. Només cal mirar l'acord de pau de Gaza, en què la Unió Europea –també és la potència que envia més ajuts humanitaris a Palestina i és el principal soci comercial d'Israel– es va limitar a cedir davant les condicions i terminis de Trump. I abans, l'acord comercial entre la UE i els EUA que va posar fi a la guerra aranzelària ja avançava com seria la nova relació transatlàntica. Tot i la primera reacció inicial dels dirigents europeus, que pretenien posar els punts sobre les is al magnat novaiorquès, aviat van començar a obviar els estirabots del president i acceptar capcots totes les seves exigències. Fins al punt que van firmar un pacte pel qual els productes europeus estan sotmesos a uns aranzels del 15% i, en canvi, els estatunidencs a cap. A més, la Unió Europea, que es troba teòricament en ple camí cap a l'autonomia energètica, ha de comprar productes energètics dels EUA per un valor de 700.000 euros en només tres anys.

Ara bé, ¿pot ser diferent el cas d'Ucraïna i la UE pot tenir un rol destacat en les negociacions? Almenys a hores d'ara, i juntament amb Ucraïna, els països europeus –liderats per Alemanya, el Regne Unit i França– han aconseguit aturar el primer pla de pau que Trump va fer arribar a Volodímir Zelenski. Alguns senadors estatunidencs van explicar que el mateix secretari d'Estat, Marco Rubio, els havia dit que es tractava d'un document d'origen rus. De fet, estava molt escorat als interessos del Kremlin i no tenia en compte cap de les principals línies vermelles de Brussel·les i Kíiv.

La Comissió Europea i el global del club comunitari es mantenen ferms en la seva posició i, almenys de moment, no han cedit davant Trump i Putin. Els dirigents europeus insisteixen en rebutjar la cessió de tot el territori de la regió del Donbàs, pretenen deixar la porta oberta a una futurible adhesió d'Ucraïna a l'OTAN i volen evitar que l'exèrcit ucraïnès quedi sota mínims en temps de pau, tal com vol deixar per escrit Moscou.

Més enllà d'aquesta primera reacció, la pregunta del milió és fins a quin punt la Unió Europea i Kíiv, que en tot moment han anat de bracet, volen i poden aguantar la pressió de la Casa Blanca i del Kremlin. "És clau la unitat", subratlla en una conversa amb l'ARA el cap del centre d'investigació europeu CEPS, Karel Lannoo.

El parer del club europeu és gairebé unànime en suport a Ucraïna i contra Rússia, cosa que dista, i molt, de la divisió que genera entre els estats membres i els dirigents comunitaris el conflicte de Gaza. També es va esquerdar la unitat en la guerra comercial contra Trump, ja que alguns països eren més partidaris de plantar cara i alguns de salvar els mobles com fos, fins i tot amb un mal pacte. Tot i això, també hi ha ovelles negres dins del club comunitari sobre la guerra d'Ucraïna, i sobretot Hongria i Eslovàquia solen posar bastons a les rodes per qualsevol mesura de suport a Kíiv i contrària a Moscou. El primer ministre hongarès, Víktor Orbán, visitava entre abraçades Putin divendres a Moscou.

El desacoblament de l'aliança transatlàntica

Malgrat el gran consens de la UE sobre Ucraïna, els experts avisen que no és un factor suficient en cap cas i alerten del que suposa el retorn de Trump en termes geopolítics per a Europa. El cap del think tank CEPS, amb seu a Brussel·les, explica que els dirigents europeus amb qui ha parlat durant aquesta setmana sobre el pla de pau encara tenen l'esperança que els Estats Units acabaran defensant els interessos europeus. Karel Lannoo, però, fa una crida a assumir la realitat. "Les agendes de la UE i els EUA són diferents, és molt preocupant. [...] Sembla que tots els gestos de la Casa Blanca són per debilitar Europa", apunta l'expert.

El cap del CEPS veu que, tot i els intents de la UE per fer-se valer, la situació "no és gaire favorable" per a Ucraïna i insisteix en el canvi de paradigma. "Confiem que els americans ens tornaran a ajudar, però això ha canviat i jo no n'estic segur", alerta Lannoo. En la mateixa línia, l'investigador del think tank europeu EPC Georg Riekeles demana als dirigents europeus que "no es tapin els ulls davant les divergències estratègiques amb els EUA" i advoca per plantar-los cara en les negociacions a Ucraïna, tal com haurien d'haver fet amb la guerra comercial. "Adular Trump no només és humiliant, sinó que també s'ha demostrat que no funciona", afegeix l'expert.

Per això, i per evitar una altra situació com l'actual, Lannoo defensa i constata que fa temps que guanyen força els discursos que advoquen per una UE més autònoma i independent respecte als Estats Units, sense por a un futur fora del paraigua militar que ofereix el Pentàgon a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial. Cada vegada es veu més com l'única via de tornar a jugar un rol determinant en el tauler internacional i, per tant, de lluitar pels propis interessos.