Tres esborranys en quatre dies: quins són els punts clau de la negociació per la pau a Ucraïna?

BarcelonaAmb la pressió d'un ultimàtum imposat per Donald Trump amb venciment aquest dijous, la maquinària diplomàtica involucrada, en més o menys mesura, en la guerra d'Ucraïna, treballa a tota vela. Des de finals de la setmana passada s'han redactat, almenys, tres esborranys diferents. El primer que es va filtrar a la premsa va ser un pla de 28 punts acordat per Washington i Moscou, ràpidament rebutjat per Kíiv i Brussel·les, que acusava l'administració Trump de ballar totalment al ritme del Kremlin. Aquest diumenge, l'agència Reuters va publicar els detalls d'una contraproposta europea elaborada per França, Alemanya i el Regne Unit, també de 28 punts. Fent una comparació punt per punt queda clar quins són els elements més delicats, els que poden fer encallar les negociacions cap a un alto el foc: la cessió de territori ucraïnès a Rússia, la possibilitat que Ucraïna entri a l'OTAN, l'amnistia per a tots els implicats en la guerra i un termini màxim perquè es convoquin eleccions al país.

Segons ha publicat el Financial Times, que cita el viceministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Serhí Kislítsia, els Estats Units i Ucraïna van redactar aquest diumenge un nou text, en aquest cas de 19 punts, tot i que deixa els aspectes més delicats perquè els discuteixin els presidents Donald Trump i Volodímir Zelenski. Ara, cada part portarà el document a Washington i Kíiv per informar els respectius presidents i s'espera que l'administració Trump intenti avançar en les converses amb Moscou. Segons Kislítsia, el nou esborrany s'assembla "molt poc" a la versió original, l'acordada entre Rússia i els Estats Units. El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, va confirmar el canvi significatiu del pla original. Tot plegat fa pensar que el Kremlin el rebutjarà.

De moment, Moscou ja s'ha afanyat a deixar clar que considera "inacceptable" la contraproposta que ha fet Europa, i ha assegurat que només treballarà segons el primer pla negociat pels enviats de Donald Trump i de Vladímir Putin, Steve Witkoff i Kiril Dmitriev. "Era un pla totalment rus, elaborat per dos homes de negocis, als quals la ideologia i la política no els importa gens ni mica", afirma a l'ARA Carmen Claudín, investigadora sènior associada del Cidob experta en Rússia i espai postsoviètic.

Un dels aspectes que no s'inclouen de moment ni en l'esborrany dels EUA i Ucraïna ni en la contraproposta europea és el de la cessió de territori ucraïnès. En la reunió d'ahir a Ginebra, els ucraïnesos van dir que no tenien el poder de prendre decisions sobre el territori, ja que, segons la constitució del seu país, caldria un referèndum per decidir-ho. La proposta russo-americana preveu el reconeixement internacional de Crimea, Donetsk i Luhansk com a territori rus i la retirada de les tropes ucraïneses de les zones que Kíiv encara controla del Donbàs per convertir-les en una zona desmilitaritzada pertanyent a la Federació Russa. A canvi, es congelaria el front a la línia de contacte i Rússia renunciaria a les parts de Kherson i Zaporíjia actualment sota domini de Kíiv.

La proposta europea és molt més ambigua i diu només que les negociacions sobre intercanvis territorials començaran des de la línia de contacte, és a dir, la línia de front existent, i que Ucraïna es compromet a no recuperar el seu territori ocupat per mitjans militars.

Reconeixement de l'ocupació russa

"Estaríem d'acord que l'alto el foc s'apliqués tenint en compte la línia del front, tot i que és una concessió molt dolorosa per a Ucraïna. Però som realistes i entenem que, si no hi ha pressió addicional [cap a Rússia] ni suport addicional d'Occident, hem d'acceptar-ho", afirma a l'ARA el politòleg ucraïnès Oleksí Haran. Tot i això, subratlla que hi ha una línia vermella: el reconeixement legal de l'ocupació russa. Hi coincideix Claudín: "Que no sigui reconeguda internacionalment faria que la cessió fos més acceptable per part de la població". A més, la investigadora alerta que si es produís aquest reconeixement –com pretén el Kremlin– suposaria un precedent molt perillós per al dret internacional.

Liana Fix, investigadora sènior per a Europa al Consell de Relacions Exteriors (ECFR), també opina que la cessió de territoris ucraïnesos que Rússia no ha aconseguit ocupar seria "totalment inacceptable" per a Ucraïna. "Fins i tot si s'ha de convertir en una zona d'amortiment desmilitaritzada, no hi ha cap mecanisme que pugui impedir la invasió russa. Els conflictes passats a Geòrgia i Ucraïna han demostrat que Rússia no respecta les zones desmilitaritzades", escriu en un article a la web del think tank.

Haran alerta que el que està fent Rússia amb el seu suposat pla de pau és "una operació psicològica, de desinformació i de desestabilització". També ho veu així la periodista Anne Appelbaum, un dels referents en Rússia i l’espai exsoviètic, que ha arribat a posar aquest pla inicial, que bateja com el “pacte Witkoff-Dmitriev”, al mateix nivell que el pacte Molotov-Ribbentrop: “El pacte Molotov-Ribbentrop, amb els seus protocols secrets, ens va portar a la Segona Guerra Mundial. L’acord de Yalta ens va donar la Guerra Freda. El pacte Witkoff-Dmitriev, si es manté, encaixarà perfectament en aquesta tradició", escriu a The Atlantic.

L'expansió de l'OTAN com a excusa

L'altre aspecte clau de les negociacions és l'eventual entrada d'Ucraïna a l'OTAN. La proposta russo-americana incloïa una clàusula que deia que l'Aliança Atlàntica "no s'expandirà més", un punt que s'elimina a la contraproposta europea. Segons Claudín, aquest és un dels punts crucials, "no pas perquè Rússia se senti amenaçada per l'OTAN, sinó perquè podria enfortir Ucraïna". "Amb la Unió Europea no s'hi posa perquè no som ningú en qüestió de seguretat", afegeix.

Claudín també assenyala la qüestió de les garanties de seguretat per a Ucraïna com un dels elements més importants de les negociacions: "La Ucraïna no ocupada per Rússia no pot ser mai més ocupada. És evident que això ha de ser una línia vermella per a Kíiv; és un interès existencial. Qualsevol cosa que no inclogui això, no veig com podrien acceptar-la". La contraproposta europea no inclou gaires canvis respecte al primer esborrany, però sí que afegeix que els Estats Units haurien de protegir Ucraïna amb un sistema semblant a l'Article 5 de l'OTAN, és a dir, amb una intervenció militar en cas que el país torni a ser atacat.

Altres canvis rellevants entre els dos esborranys són els referents a unes futures eleccions a Ucraïna i el límit de soldats amb què pot comptar l'exèrcit ucraïnès en temps de pau. Sobre la primera qüestió, el pla negociat amb Moscou exigia comicis presidencials en un màxim de 100 dies un cop assolit l'acord d'alto el foc, mentre que en l'europeu s'elimina l'horitzó temporal. Pel que fa a les forces armades, l'esborrany europeu diu que s'haurien de limitar a 800.000 soldats, 200.000 més que els que marcava el primer text.

Pressió de la Xina

Claudín es mostra escèptica respecte a les possibilitats de progrés d'aquesta ronda de negociacions. "Si hi hagués equips diplomàtics i polítics bregats, seriosos, podrien navegar en tots aquests aspectes, en les cessions de cada part, però no és el cas", lamenta, en referència a Witkoff i Dmitriev.

"L'única esperança seria que Pequín pressionés una mica el Kremlin", diu. Considera que a Xi Jinping, en part, li va bé el conflicte, perquè té Washington distret i en pot treure benefici econòmic, però, alhora, és una font d'inestabilitat constant que ja fa gairebé quatre anys que dura. A més, apunta que l'empitjorament de l'economia russa i el seu efecte en els ciutadans també pot ser un element que possibiliti un acord: "Si la Xina fa un mínim de pressió i a Putin li arriba algun consell savi que la gent ja està en una situació una mica límit, podria vendre com una victòria el que s'ha aconseguit, i potser es podria avançar cap a un acord".