Què diu el pla de pau que Trump ha enviat a Zelenski?

MoscouEl pla de pau que Donald Trump ha presentat a Volodímir Zelenski no és tan catastròfic per a Ucraïna com la versió que en va filtrar l’emissari rus Kiril Dmítriev. Tot i això, conté moltes de les exigències de Vladímir Putin i, per tant, resulta difícil d’acceptar per a Kíiv, sobretot pel que fa a la qüestió territorial. El dirigent ucraïnès té una setmana per contestar i, a més, està en una situació delicada, immers en un cas de corrupció i retrocedint al front. Ara bé, malgrat que satisfaci alguns dels punts clau per al Kremlin, és probable que resulti insuficient per al president rus, que ja ha advertit que anhela una derrota incondicional d’Ucraïna.

Renúncies territorials

L’esborrany que ha transcendit del pla preveu el reconeixement internacional de Crimea, Donetsk i Luhansk com a territori rus i la retirada de les tropes ucraïneses de les zones que Kíiv encara controla del Donbàs per convertir-les en una zona desmilitaritzada pertanyent a la Federació Russa. A canvi, es congelaria el front a la línia de contacte i Rússia renunciaria a les parts de Kherson i Zaporíjia actualment sota domini de Kíiv. A més, el Kremlin també replegaria els seus homes de la resta de províncies ucraïneses que ara ocupa però que no es va annexionar a la Constitució (Khàrkiv i Dnipropetrovsk).

Aquest punt seria complicat de digerir per tots dos bàndols. D’una banda, Zelenski sempre ha defensat que no cedirà ni un pam de sobirania ucraïnesa; i, de l’altra, Putin considera des de fa tres anys Kherson i Zaporíjia com a parts de Rússia, si bé és cert que el seu exèrcit molt difícilment podrà conquerir-les completament.

Reduir l’exèrcit ucraïnès

El pla de pau també estipula que l’exèrcit ucraïnès es redueixi fins a arribar als 600.000 soldats. Ara es calcula que en té uns 800.000 o 850.000 i que abans de la guerra eren uns 250.000. Aquesta xifra és molt superior al límit de 85.000 efectius que va imposar el Kremlin en les converses d’Istanbul del 2022 i no casa amb l’obsessió per desmilitaritzar el país que sempre ha pregonat Putin. De fet, Ucraïna continuaria disposant de l’exèrcit més nombrós d’Europa després de Rússia.

Tot i que en les primeres filtracions s’havia parlat d’una renúncia de Kíiv a determinats tipus d’armament, l’esborrany no inclou restriccions en la possessió d’armes de llarg abast ni prohibicions d’armes pesants (bombarders, submarins, míssils balístics) ni posa fre a la indústria militar ucraïnesa. Precisament aquestes qüestions sí que constaven en el memoràndum per a un alto el foc que va elaborar Rússia al juny.

Garanties de seguretat

Per primera vegada, els Estats Units fan constar en un text per a un acord que “Ucraïna rebrà garanties de seguretat fiables”. La vaguetat d’aquesta afirmació pot resultar tan preocupant per a Zelenski –perquè no n’especifiquen els detalls– com per a Putin –perquè obre la porta a fórmules d’assistència militar internacional que per a Moscou són una línia vermella. 

El pla obre les portes d’Ucraïna a la Unió Europea, però dona per fetes dues de les peticions del govern rus: la seva no adhesió a l’OTAN, ni ara ni en el futur, i el no desplegament de tropes de l’Aliança Atlàntica en aquell país. Com a contrapartida, Rússia es compromet a no tornar a atacar Ucraïna. Si ho fa, s’exposa a una resposta militar “coordinada i decisiva”, a la “revocació del reconeixement dels nous territoris” i al “restabliment de les sancions globals”.

Sense destitució de Zelenski

Des de la perspectiva política, l’únic punt de l’acord preveu eleccions a Ucraïna en un termini de cent dies des de la signatura del pacte. Aquesta condició dista molt de les pretensions inicials de Putin, que va llançar la invasió amb l’objectiu de derrocar Zelenski i instal·lar a Kíiv un president afí al Kremlin. A més, fa uns mesos Moscou reclamava la il·legalització dels partits nacionalistes, que tampoc figura al text. L’única referència vaga a la “desnazificació” és un punt que especifica que “tota ideologia i activitats nazis han de ser rebutjades i prohibides”.

L’esborrany filtrat també rebaixa la versió que n’havia fet córrer Dmítriev, que donava estatus cooficial a la llengua russa a Ucraïna. El document estipula de forma força genèrica que Kíiv “adoptarà les normes de la UE sobre tolerància religiosa i protecció de les minories lingüístiques”.

Amnistia i reconstrucció

Un punt polèmic és el que preveu l’amnistia per a tots els participants en la guerra. Segons alguns mitjans, Rustem Umérov, negociador ucraïnès esquitxat pel cas de corrupció, l’ha inclòs en substitució d’una clàusula per auditar l’ajuda rebuda per Kíiv. Ell, però, ho ha negat.

L'alleujament de les sancions per a Rússia s’estableix que sigui esglaonat, i Moscou ha de permetre que 100.000 milions de dòlars dels seus fons congelats es destinin a la reconstrucció de postguerra, més del previst. Tot i això, els grans beneficiats d’aquest procés serien els Estats Units, que s’assegurarien, gairebé com una potència colonial, una porció grossa del pastís de les inversions tant a Ucraïna com a Rússia.

Dubtes a tots dos bàndols

Més enllà de les concessions a les demandes de màxims de Putin, alguns analistes russos opinen que el redactat del pla és lax, contradictori i jurídicament incorrecte. Així doncs, es produeix la paradoxa que, tot i que conté gran part del que Rússia persegueix, caldria reelaborar-lo a fons perquè el president rus s’obrís a discutir-lo seriosament sense témer que fos poc fiable. 

Per a Ucraïna, no significa ni de bon tros la rendició que suposava l’últim memoràndum rus d’Istanbul, però Zelenski ara es troba entre l’espasa i la paret: o negocia un acord que no el satisfà o es planta i s’arrisca a un escenari desconegut.