Rússia i els Estats Units negocien en secret un pla de pau per a Ucraïna

MoscouRússia i els Estats Units han estat negociant en secret un pla de pau per a Ucraïna, segons ha informat el mitjà nord-americà Axios i ha confirmat el negociador rus Kiril Dmitriev, per bé que el Kremlin se n'ha desentès públicament. Es tracta d'un pla de 28 punts, inspirat en l'acord signat a l'octubre per posar fi a la guerra a Gaza. L'enviat de Donald Trump tant per al conflicte al Pròxim Orient com per al d'Ucraïna, Steve Witkoff, està encapçalant la redacció del document i l'ha discutit àmpliament amb Dmitriev, segons el portal.

Dmitriev va dir en una entrevista a aquest mitjà dilluns que s'havia passat tres dies amb Witkoff i altres membres de l'equip del president estatunidenc a Miami entre el 24 i el 26 d'octubre. El pla es dividiria en quatre grans apartats: la pau a Ucraïna, garanties de seguretat per al país, seguretat a Europa i les futures relacions dels Estats Units amb Rússia i amb Ucraïna. Tal com expliquen al Financial Times fonts coneixedores de la proposta, es pretén forçar Zelenski a cedir el Donbàs, acceptar una reducció de l'exèrcit ucraïnès i renunciar a l'ús de determinades armes.

Segons Dmitriev, la idea és basar-se en els principis que Trump i Vladímir Putin van acordar a la seva reunió a Alaska a l'agost –tot i que oficialment no hi va haver cap gran avenç– i fer una proposta "per abordar el conflicte d'Ucraïna, però també per restablir els llaços entre els Estats Units i Rússia i abordar les preocupacions de seguretat de Rússia". Tot plegat, amb el propòsit de produir un document escrit abans de la pròxima reunió de Trump i Putin, de moment sense data, després del fracàs en l’organització de la cimera de Budapest.

L'entusiasme és tal a Washington que fonts de la Casa Blanca afirmen a Politico que un acord entre Rússia i Ucraïna és possible aquesta mateixa setmana. Ara bé, res indica que la situació s'hagi de desllorigar a corre-cuita, especialment tenint en compte que les posicions de tots dos bàndols porten mesos molt allunyades i que aquest nou marc s'ha dissenyat al marge de Kíiv. A més, aquest dimecres estava previst que Witkoff es reunís amb Volodímir Zelenski a Turquia per intentar revifar les negociacions per a un alto el foc, però finalment l'emissari de Trump no hi ha anat. Segons una font ucraïnesa, Witkoff ja va comentar el pla amb el conseller de seguretat nacional de Zelenski, Rustem Umérov, en una trobada recent a Miami.

Els encarregats de convèncer el president ucraïnès seran dos alts càrrecs del Pentàgon: el secretari de l'Exèrcit, Dan Driscoll, i el cap de gabinet, el general Randy George, en visita oficial a Kíiv des de dimecres. Són els dos funcionaris nord-americans de més rang que viatgen a Ucraïna des del febrer i també dos nous actors en aquest procés de negociació. Segons el Wall Street Journal, tots dos es podrien dirigir després a Moscou, tot i que el Kremlin nega que els hi esperi.

Escalada d’atacs aeris

Aquestes notícies arriben després del primer atac ucraïnès amb míssils de fabricació nord-americana contra territori rus des que Donald Trump és a la Casa Blanca. Moscou ho considera una línia vermella, ja que entén que aquests projectils no es poden utilitzar sense el suport logístic dels Estats Units i hi ha respost amb un dels bombardejos més importants contra l’oest d’Ucraïna.

Dimarts, l’exèrcit de Kíiv va disparar quatre míssils balístics de llarg abast ATACMS contra una base aèria a Vorónej, des d’on els avions russos colpegen les ciutats ucraïneses. Segons el ministeri de Defensa rus, les defenses antiaèries van abatre’ls tots quatre i no hi va haver ferits. Com a resposta, asseguren que han neutralitzat amb míssils Iskander els dos sistemes de llançament utilitzats per l’exèrcit ucraïnès a la regió de Khàrkiv i que han matat deu soldats. Alhora han provocat una quarantena de ferits amb un atac contra zones residencials de la ciutat de Khàrkiv.

La represàlia no s’ha quedat aquí. De matinada, Rússia ha dut a terme un dels pitjors bombardejos contra la Ucraïna occidental des que va començar el conflicte: en total, 476 drons i 48 míssils. A Ternòpil, almenys 25 persones han mort i una setantena més han quedat ferides, i també hi ha hagut ferits i danys a la infraestructura energètica a Ivano-Frankivsk i Lviv.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha desmentit, com és habitual, que Rússia hagi apuntat contra habitatges i ha insistit que només té per objectiu instal·lacions militars. A més, no ha volgut fer sang amb la responsabilitat dels Estats Units en el llançament de míssils ATACMS i ha posat l'accent en el fet que l'exèrcit rus contraresta els intents d'Ucraïna d'inflingir atacs amb l'ajuda d'armament occidental.

Trump havia estat molt refractari a l’ús de míssils nord-americans contra territori rus. De fet, el novembre de 2024 havia criticat la decisió de Joe Biden de donar llum verda a Zelenski perquè en fes servir. Ucraïna mai havia reconegut haver-ne llançat, tot i que els experts apunten que, pocs dies després de rebre el permís, en va disparar contra la regió russa de Briansk. Sigui com sigui, en els últims mesos el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, s’havia esforçat a impedir els atacs de llarg abast. Per això aquest moviment de l'exèrcit ucraïnès revela necessàriament un canvi de posició de la Casa Blanca.