La Casa Blanca anuncia que cancel·la la cimera prevista entre Trump i Putin a Budapest

La decisió arriba després que Rússia hagi reiterat als Estats Units que no està interessada en una treva immediata a Ucraïna

El president dels Estats Units, Donald Trump amb el president rus, Vladimir Putin a Alaska

Washington / Brussel·lesLes negociacions per posar fi a la guerra d'Ucraïna cada dia s'assemblen més a una telenovel·la tràgica. La futura cimera que Donald Trump havia anunciat amb Vladímir Putin a Hongria no se celebrarà. Almenys de forma immediata. La Casa Blanca ha anunciat un nou gir de guió després de confirmar aquest dimarts que el president estatunidenc ja no té previst reunir-se "immediatament" amb el seu homòleg rus a Budapest, tal com recullen la BBC i The Telegraph. La decisió arriba després que Moscou hagi reiterat a Washington que no estan interessats en pactar una treva amb Ucraïna de forma precipitada.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"No es pot reprogramar allò que no està acordat", ha dit el viceministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Riabkov, sobre les informacions que apunten a l’ajornament d’aquesta reunió, segons informa Albert Sort des de Moscou. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha anat una mica més enllà i ha recordat el discurs oficial del Kremlin: "Un alto el foc immediat significaria abandonar les causes profundes del conflicte i deixar la major part d'Ucraïna sota el domini nazi". Lavrov ha dit que "un alto el foc és exactament el contrari del que Putin i Trump van acordar a Alaska". El govern rus continua assegurant que temen que, si hi ha una treva, Kíiv l'aprofiti per rearmar-se.

Dilluns, de fet, el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, va parlar per telèfon amb Lavrov per ultimar els detalls de la trobada. Però, segons la premsa nord-americana, la reunió no va anar bé i les relacions es van tornar a tensar davant la negativa de Putin, que només acceptaria la fi de la guerra si es pot quedar amb el Donbàs i que, per tant, no està en els seus plans immediats pactar una treva congelant la línia del front actual. Durant la trucada del dilluns, Lavrov hauria dit a Rubio que les presses per a la reunió a Budapest no tenien cap sentit, ja que la postura de Putin sobre Ucraïna no havia canviat des d'Alaska.

Dijous passat, Putin i Trump van mantenir una trucada telefònica abans de la visita a Washington del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qui davant el refredament de les relacions entre el Kremlin i la Casa Blanca tenia l'esperança d'aconseguir els míssils Tomahawk que podrien posar contra les cordes Moscou. Va ser en aquella conversa on el rus hauria acordat veure's amb Trump a Budapest. L'anunci de la trobada a Budapest sumat a l'esbroncada a Zelenski un cop es van apagar les càmeres de televisió feien pensar que el president dels Estats Units tornava a fer un favor als interessos del Kremlin. Segons el Financial Times, el diari que va filtrar la nova esbroncada de Trump a Zelenski, el president nord-americà va tirar-li de males maneres els mapes del front a Ucraïna, va insistir que Zelenski havia de cedir tota la regió del Donbàs a Putin i va repetir contínuament els arguments que el líder rus havia utilitzat en l'esmentada trucada del dia anterior. Un dels coneixedors europeus de les interioritats de les discussions de la Casa Blanca assegura que Trump li va dir a Zelenski que Putin li havia explicat que el conflicte era una "operació especial, ni tan sols una guerra", i que el líder ucraïnès havia de tancar un acord o afrontar la destrucció. “Si [Putin] vol, et destruirà”.

La cancel·lació de la cimera a Budapest, on ja s'havien posat expectatives, és un nou gir de guió. No queda clar qui ha pres avantatge. Sí que queda clar que la guerra d'Ucraïna, que Trump prometia acabar en qüestió d'hores, continua estancadíssima i sense cap horitzó clar.

Suport europeu a Kíiv

I mentrestant, els dirigents europeus continuen fent equilibris per no fer enfadar Trump i, a la vegada, mantenir el suport a Ucraïna. L'esbroncada del president dels Estats Units a Zelenski ha provocat la reacció dels principals líders del continent, que aquest dimarts han sortit a defensar la posició d'Ucraïna i han emès un comunicat conjunt amb el president ucraïnès, en què rebutgen que Kíiv hagi de cedir tota la regió del Donbàs abans d'asseure's a la taula de negociació, tal com pretén Putin i també insisteix Trump.

En l'escrit, els caps d'estat i de govern dels principals estats europeus, així com els dirigents de la Unió Europea, mantenen que "l'inici de les negociacions" han de ser "les actuals línies de contacte" entre l'exèrcit ucraïnès i el rus. Tot i que de manera velada, esmenen les paraules de Trump, que va tornar a amenaçar Zelenski a acceptar les condicions de Putin si no volia veure el seu país "destruït", i recorden que es "mantenen compromesos en el principi que les fronteres internacionals no poden ser modificades a la força".

En la mateixa línia, els dirigents europeus recorden a Trump que és el règim rus que "una vegada rere l'altra" demostra que no vol la pau i "continua escollint la violència i la destrucció". "L'única part [del conflicte] que realment vol la pau és Ucraïna", diu el comunicat dels líders europeus. Ara bé, amb l'objectiu d'acontentar Trump, asseguren que "donen un suport contundent" a la seva "posició" i asseguren que coincideixen en el fet que la guerra "s'ha d'aturar de manera immediata".

Per aconseguir la pau, però, els dirigents europeus insisteixen que Ucraïna s'ha de trobar en la "posició més valenta possible", tant en guerra com en una potencial taula de negociació. I, per aquest motiu, els líders advoquen en el comunicat per incrementar la pressió diplomàtica i econòmica al règim de Putin.

Fonts diplomàtiques de la UE assenyalen la cimera de caps d'estat i de govern de la UE d'aquest dijous com una trobada clau per ampliar les sancions del bloc europeu contra Rússia i l'enviament d'ajuts humanitaris, financers i militars a Ucraïna. Les mateixes fonts tenen l'esperança que els dirigents dels governs estatals acordin el 19è paquet de sancions contra Moscou, que pretén incrementar les restriccions energètiques al Kremlin i, sobretot, augmentar el control a la coneguda com la flota de vaixells fantasma russa. És a dir, les embarcacions que transporten combustibles fòssils d'amagat i esquiven les mateixes sancions del bloc comunitari.

D'altra banda, també es preveu que els cap d'estat i de govern europeus aprovin d'una vegada per totes que es financin els ajuts que la UE envia a Ucraïna amb els fons congelats russos que es troben en territori comunitari. D'aquesta manera, per primera vegada des de l'inici de la guerra, el bloc europeu pagarà el rearmament d'Ucraïna amb diners russos, cosa que desperta dubtes legals a alguns països.

Sánchez arriba tard

El comunicat l'ha firmat inicialment Von der Leyen, el president del Consell Europeu i els cap d'estat o de govern d'Alemanya, Itàlia, Polònia, el Regne Unit i Dinamarca. Entre aquests països, però, hi havia una absència important: la d'Espanya, que és el quart estat membre més gran del bloc europeu. Al cap d'unes hores i de crítiques, però, la Moncloa ha anunciat que el president espanyol, Pedro Sánchez, s'afegia a la firma del comunicat, així com el seu homòleg finlandès. "Es tracta d'un document viu", han argumentat des de l'executiu espanyol. L'absència de Sánchez en un comunicat conjunt com aquest constata una vegada més la pèrdua de la influència de la Moncloa en la Unió Europea i, sobretot, en totes les qüestions relatives a Ucraïna. Espanya no para de rebre crítiques de la resta de socis de la UE i dels aliats de l'OTAN, i li reclamen contínuament que Espanya incrementi la seva despesa en defensa.

stats