Trump nomena un enviat especial a Groenlàndia per "convertir-la en part dels EUA"

BarcelonaL'afany expansionista de Donald Trump amb Groenlàndia segueix més viu que mai. Des que al mes de març va anunciar davant del president de l'OTAN que tenia la intenció d'annexionar-se aquest territori autònom de Dinamarca, l'administració nord-americana no ha deixat de gesticular per deixar clares les seves intencions. L'últim moviment ha arribat aquest diumenge, en què ha nomenat un enviat especial al territori amb l'objectiu de convertir-lo en "part dels Estats Units".

L'encarregat de la missió serà Jeff Landry, governador de Louisiana. "El Jeff entén com és d'essencial Groenlàndia per a la nostra seguretat nacional, i impulsarà rotundament els interessos del nostre país per a la seguretat i la supervivència dels nostres aliats i, de fet, del món. Felicitats, Jeff!", escrivia Trump en un missatge publicat a la seva xarxa, Truth Social. El governador de Louisiana ha agraït a Trump que li hagi encomanat la missió de "convertir Groenlàndia en part dels Estats Units" i ha deixat clar que compatibilitzarà aquest càrrec amb l'actual.

Si bé de cara a la galeria els dos dirigents branden la bandera de la "seguretat nacional", l'ambició de Trump a l'illa no és cap secret: enguany la Casa Blanca ha arribat a recopilar estimacions de quant costaria adquirir i administrar Groenlàndia, i quins ingressos aconseguiria de l'explotació dels recursos naturals, especialment dels minerals. Alhora, Washington vol consolidar la seva presència militar a l'Àrtic –de fet, ja té una base militar a l'illa, situada a Pituffik– i aprofitar les possibles rutes comercials que s'obrin en aquesta regió amb el desgel, accelerat pel canvi climàtic, per reduir el temps de navegació.

"És inacceptable"

L'anunci s'ha rebut com una galleda d'aigua freda tant a Nuuk com a Copenhaguen. "Ho hem dit molt clarament abans. Ara ho tornem a dir. Les fronteres nacionals i la sobirania dels estats estan arrelades en el dret internacional. No es pot annexionar un altre país. Ni tan sols amb un argument sobre seguretat internacional", han afirmat la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, en un comunicat conjunt. "Groenlàndia pertany als groenlandesos i els EUA no s'apoderaran de Groenlàndia", ha conclòs.

El ministre d'Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, també s'ha mostrat "indignat" i s'ha afanyat a convocar l'ambaixador estatunidenc per exigir-li "respecte" a la integritat territorial del seu país. "És completament inacceptable. Per això he decidit, d'acord amb els meus col·legues groenlandesos, que convocarem l'ambaixador nord-americà a una reunió al ministeri d'Exteriors", ha declarat el titular del departament a la televisió pública danesa DR. De la mateixa manera, ha explicat que ha rebut el suport d'altres governs europeus que estan "igualment indignats" i que "volen distanciar-se de manera clara de les ambicions dels Estats Units".

Els dirigents europeus, lleugerament més còmodes amb la confrontació amb Washington des que l'administració Trump va donar a conèixer el seu full de ruta en política exterior, també han interpretat en el nomenament d'un enviat especial a Groenlàndia una amenaça per a la seva sobirania i han emès un comunicat per fer costat "a Dinamarca i a la gent de Groenlàndia". "La integritat territorial i la sobirania són principis fonamentals del dret internacional", han recordat la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, que han recalcat que aquests principis no només són fonamentals "per a la Unió Europea, sinó per a les nacions de tot el món". En la mateixa línia s'havia pronunciat hores abans un dels portaveus de la Unió, que també ha avisat que cal respectar "la inviolabilitat de les seves fronteres".

L'illa àrtica té una població d'uns 57.000 habitants repartits en 2,1 milions de quilòmetres quadrats, dels quals el 80% estan coberts de gel de manera permanent. Però depèn en gran manera dels ingressos de la pesca i de l'ajut econòmic anual de Dinamarca, que cobreix prop de la meitat del seu pressupost total. La majoria dels seus habitants defensen el seu dret d'autodeterminació (un dret reconegut des del 2010 al seu Estatut d'Autonomia) però no estan disposats a perdre el nivell de vida, mentre que rebutgen de manera general formar part dels EUA, segons els sondejos.