Trump nomena un enviat especial a Groenlàndia per "convertir-la en part dels EUA"

BarcelonaL'afany expansionista de Donald Trump amb Groenlàndia segueix més viu que mai. Des que al mes de març va anunciar davant del president de l'OTAN que tenia la intenció d'annexionar-se aquest territori autònom de Dinamarca, l'administració nord-americana no ha deixat de gesticular per deixar clares les seves intencions. L'últim moviment ha arribat aquest diumenge, en què ha nomenat un enviat especial del territori, amb l'objectiu de convertir-lo en "part dels Estats Units".

L'encarregat de la missió serà Jeff Landry, governador de Louisiana. "El Jeff entén com és d'essencial Groenlàndia per a la nostra seguretat nacional, i impulsarà rotundament els interessos del nostre país per la seguretat i la supervivència dels nostres aliats i, de fet, del món. Felicitats, Jeff!", escrivia Trump en un missatge publicat a la seva xarxa, Truth Social. El governador de Louisiana ha agraït a Trump que li hagi encomanat la missió de "convertir Groenlàndia en part dels Estats Units" i ha deixat clar que compatibilitzarà aquest càrrec amb l'actual.

Si bé de cara a la galeria els dos dirigents branden la bandera de la "seguretat nacional", l'ambició de Trump a l'illa no és cap secret: enguany la Casa Blanca ha arribat a recopilar estimacions de quant costaria adquirir i administrar Groenlàndia, i quins ingressos aconseguiria de l'explotació dels recursos naturals, especialment dels minerals. Alhora, Washington vol consolidar la seva presència militar a l'Àrtic –de fet, ja té una base militar a l'illa situada a Pituffik– i aprofitar les possibles rutes comercials que s'obrin amb el desgel en aquesta regió, accelerat sota el canvi climàtic, per reduir el temps de navegació.

"És inacceptable"

A Copenhaguen aquest anunci s'ha rebut com una galleda d'aigua freda. El ministre d'Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, s'ha mostrat "indignat" i s'ha afanyat a convocar l'ambaixador estatunidenc per exigir-li "respecte" a la integritat territorial del seu país. "És completament inacceptable. Per això he decidit, d'acord amb els meus col·legues groenlandesos, que convocarem l'ambaixador nord-americà a una reunió al ministeri d'Exteriors", ha declarat el titular del departament a la televisió pública danesa DR. De la mateixa manera, ha explicat que ha rebut el suport d'altres governs europeus que estan "igualment indignats" i que "volen distanciar-se de manera clara de les ambicions dels Estats Units".

L'illa àrtica té una població d'uns 57.000 habitants repartits en 2,1 milions de quilòmetres quadrats, dels quals el 80% estan coberts de gel de manera permanent. Però depèn en gran manera dels ingressos de la pesca i de l'ajut econòmic anual de Dinamarca, que cobreix prop de la meitat del seu pressupost total. La majoria dels seus habitants defensen el seu dret d'autodeterminació (un dret reconegut des del 2010 al seu Estatut d'Autonomia) però no estan disposats a perdre el nivell de vida, mentre que rebutgen de manera general formar part dels EUA, segons els sondejos.