Putin amenaça Europa: "No volem guerra, però si la comenceu, estem preparats"

MoscouVladímir Putin volia enviar tres missatges a Donald Trump abans de rebre els seus emissaris, Steve Witkoff i Jared Kushner, al Kremlin, per discutir el pla de pau per a Ucraïna. Conscient que les expectatives d'avanços significatius sobre la trobada eren mínimes i que la cita no donaria grans titulars, el líder del Kremlin ha volgut fixar el relat. La reunió ha durat gairebé cinc hores i, segons l'assessor presidencial rus Iuri Uixakov, no ha permès arribar a cap compromís entre les parts. "No hem discutit formulacions específiques, sinó l'essència", ha dit en acabar, ha qualificat la trobada de "constructiva, molt útil i informativa" i ha afegit que continuaran els esforços per una pau a llarg termini. Uixakov també ha descartat una propera reunió entre Putin i Trump a curt termini.

Els tres gestos del president rus que han precedit la reunió no són gens casuals i defineixen la posició actual del Kremlin: el primer, una amenaça als països europeus que Rússia està preparada per un enfrontament si són ells qui el provoquen, i una acusació contra Brussel·les de voler dinamitar les converses amb condicions que Rússia no pot acceptar. El segon, la llarga espera a què ha sotmès els seus convidats per demostrar-los qui marca el ritme de les negociacions; i el tercer, la visita a un punt de comandament de l’exèrcit, vestit de militar, per proclamar sense proves la conquesta de Pokrovsk.

Cadascun dels elements té una finalitat diferent, però un mateix destinatari: el president dels Estats Units. El dirigent rus s’esforça a mostrar-se obert a dialogar i assenyala Ucraïna i els seus aliats europeus com la part bel·ligerant. Amb aquest propòsit, abans de la reunió, s’ha adreçat als mitjans per culpar Europa d’“obstaculitzar el president Trump”, “bloquejar el procés de pau” i presentar uns canvis a la proposta nord-americana “absolutament inacceptables” per a Rússia. 

És a dir, Putin busca una coartada, en cas que les negociacions descarrilin, per culpar Zelenski i els seus socis que Trump abandoni la mediació i retiri el suport a Ucraïna. Alhora, manté el to desafiant. “No anirem a la guerra amb Europa, ho he dit cent vegades. Però si Europa de sobte vol lluitar i comença [la guerra], estem preparats ara mateix", ha advertit. I afegit que la derrota del bloc europeu seria de tal magnitud que "no quedaria ningú ni tan sols per negociar un acord de pau". La setmana passada, el president rus va qualificar de "ridícul" que des de Brussel·les es demanés a Moscou de posar per escrit el compromís de no atacar països europeus, tot i que no hi va posar objeccions.

Putin marca els temps

El president rus també ha volgut deixar clar al president dels Estats Units que haurà de tenir paciència i que ja es pot oblidar de l’acord ràpid que té tantes ganes d’anotar-se. Per això, a l’hora prevista per la reunió, mentre Witkoff i Kushner feien temps passejant pel centre de Moscou acompanyats del negociador rus Kírill Dmítriev, Putin començava una intervenció en un fòrum econòmic. No és la primera vegada que Witkoff ha d’esperar l'amfitrió rus: al març va trigar vuit hores a rebre’l per acabar marxant sense persuadir el dirigent rus d'acceptar l'oferta de Washington i Kíiv d'un alto el foc de trenta dies.

El Kremlin no té pressa perquè es vol assegurar que totes les clàusules del pla de pau s’ajusten a les seves demandes i no deixen en l’aire qüestions que per a Moscou són existencials. Mentre no es resolguin els punts en què cap dels dos bàndols vol cedir, la discussió sobre els territoris i les garanties de seguretat, Putin maniobrarà per allargar les negociacions i dur-les a terme de manera estructurada, a fi d’abordar-ne cada detall.

La caiguda de Pokrovsk

A més, per al Kremlin cada dia que passa és un dia en què se sent més fort al camp de batalla. Si fa dues setmanes, quan es començava a discutir el pla de pau dels Estats Units per a Ucraïna, va anunciar la conquesta de Kúpiansk, les últimes hores, a punt per rebre els emissaris de Donald Trump, els seus generals l'han informat sobre la suposada ocupació de Pokrovsk, un bastió defensiu ucraïnès a Donetsk, i de Vovtxansk, a Khàrkiv. Tot i això, des de Kíiv ho desmenteixen i cap analista militar independent ho confirma. 

L’anunci de “l’alliberament” de Pokrovsk pretén convèncer Trump que la caiguda de tot Donetsk és qüestió de temps i que si no força Volodímir Zelenski a signar un acord favorable a Moscou, les condicions per a Ucraïna cada vegada seran pitjors.

Pokrovsk, un antic nucli ferroviari que, abans del setge rus, era un node fonamental per a l’abastiment del front oriental, s’ha convertit en els últims mesos en una obsessió per a Rússia, necessitada d’una victòria simbòlica abans de final d’any. Les seves tropes fa gairebé un any i mig que combaten a la rodalia d’aquesta localitat i, segons els experts, és qüestió de setmanes que acabi completament sota control rus.

Putin ja ha avisat que si Zelenski no li regala tot el Donbàs, el prendrà per la força i que, si cal, lluitarà “fins a l’últim ucraïnès”. En un altre gest amenaçador, durant la visita a la posició de comandament, el líder rus ha ordenat novament la creació d’una “zona d’amortiment” al llarg de la frontera ucraïnesa, als territoris que Rússia no es va annexionar a la Constitució però que actualment ocupa. D’aquesta manera, el Kremlin podria utilitzar les parts que domina a les regions de Khàrkiv, Sumi, Txerníhiv o Dnipropetrovsk per intercanviar-les per les àrees de Donetsk, Kherson o Zaporíjia que no ha aconseguit conquerir.