Estar davant de la pantalla suposa estar sota l'escrutini constant dels espectadors, i si la misogínia encara impera en la mirada del públic i els mitjans, les preguntes seran del tot impertinents. Aquesta és la situació amb la qual Amy Schumer, de 42 anys, ha hagut de conviure durant dues dècades. L'actriu, guionista i productora nord-americana fa anys que suporta comentaris i atacs sobre el seu aspecte físic en entrevistes i a les xarxes socials. Les vexacions constants dels últims mesos han fet que Schumer hagi decidit anunciar que pateix la síndrome de Cushing, conseqüència del tractament per l'endometriosi.

Què senten els joves avui, enmig d’una pandèmia que els ha tallat les ales? Elena Martín ho té clar: “Ansietat”. I és precisament el tema principal de La malaltia, la versió d’El mal de la joventut de Ferdinand Bruckner que Juan Carlos Martel Bayod estrena al Teatre Lliure divendres que ve i on Martín (Barcelona, 1992) és la protagonista. Tot i sentir-se professionalment privilegiada, comparteix moltes coses amb Maria, Irene, Petrell, Freder o Lucy, els personatges de la peça original, i amb els menors de trenta anys actuals. “Una sensació d’ofec” perquè, diu, són conscients que vivim en “un sistema que sembla que s’ha d’ensorrar, però que no ho acaba de fer mai”.

“Que quina va ser la meva primera impressió de Nova York? Mira, tot just posar els peus allà vaig tenir un atac de pànic. Amb això te’n pots fer una idea”. Des del primer moment, va quedar clar que la relació entre Ana Asensio i la gran metròpolis estatunidenca no seria precisament un camí de roses. L’any 2001 l’actriu madrilenya va decidir provar sort passant una temporada en una ciutat que l’atreia per la seva immortal iconicitat cinematogràfica. “Quan trepitges el carrer, notes una energia aclaparadora, que et fa sentir diminuta. Va ser aquesta ansietat la que em va reptar a seguir allà”. El procés d’adaptació va ser llarg, tant en l’àmbit anímic com en el burocràtic: “Vaig sol·licitar un visat a través d’una agència de models, i fins que me’l van concedir estava en una mena de purgatori, sense tenir estalvis ni papers: és d’allà d’on sorgeix Most beautiful island. Anava passant el temps, i les coses no sortien com jo volia. Això em va fer entrar en una fase depressiva, fins que vaig decidir agafar el control de la situació. I tenia clar que el que més desitjava en el món era fer una pel·lícula, encara que no m’hagués posat mai darrere d’una càmera”.

Aquest diumenge, Antoni Bassas entrevista a Esther Vera, directora de l'ARA.

Aquest migdia, a la redacció de l'ARA, s'ha presentat la nova directora, Esther Vera. Dirigirà el diari a partir del 4 de gener.

La directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat ha assegurat aquest dilluns que la vigília del 9-N va rebre diverses trucades del departament d'Ensenyament en què la "van pressionar" perquè lliurés les claus del seu centre perquè acollís les urnes de la consulta. La directora, Dolores Agenjo, ha declarat com a testimoni davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga la causa del 9-N, al qual ha dit que, setmanes abans de la consulta alternativa, va assistir a una reunió amb responsables d'Ensenyament en què se li van donar "instruccions" perquè lliurés les claus, cosa que ella va interpretar com un pressió perquè de negar-se podria comportar conseqüències negatives per a la seva carrera professional.