Davant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

Semblava una escena de la sèrie d’investigacions criminals CSI: la doctora Jane Burns examinava amb deteniment a través d’un microscopi de l’Oficina de Medicina Forense del Comtat de San Diego unes mostres d’autòpsies relacionades amb un seguit de morts misterioses. En aquell instant, n’observava una que havia estat extreta del cor d’un lluitador de jiu-jitsu de 20 anys a qui van veure per darrer cop al gimnàs i van trobar mort al seu llit dos dies després. No hi havia indicis de delicte o d’autolesió. El teixit dels vasos sanguinis de la placa tenia un aspecte anòmal. Burns es va adreçar al forense: “Crec que potser és un dels meus”.

Llicenciada en física, referent en nanotecnologies sostenibles i catalana. Aquest és el perfil d'Anna Fontcuberta, que s'ha convertit en la primera dona que dirigirà l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), la principal universitat tecnològica de Suïssa. El consell federal del centre ha escollit la investigadora catalana com a futura rectora, i prendrà possessió del càrrec en substitució del suís Martin Vetterli a partir del 2025.

Saber per què plora un nadó, sobretot els primers dies de vida quan encara pares i fill no han tingut temps de conèixer-se, és un dels neguits més habituals de les famílies. Ara un estudi ha identificat les principals causes del plor a través de les seves característiques acústiques, però també a través dels senyals d'electroencefalografia, de la saturació cerebral d'oxigen, de les expressions facials i dels moviments corporals, entre altres aspectes. L'estudi ha estat realitzat pel servei de neonatologia de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS en col·laboració amb la start-up Zoundream AG. En la recerca es van incloure 38 nadons sans sense anomalies congènites ni malalties destacables seleccionats a la maternitat del Clínic de Barcelona. A través de les dades que es van recopilar de cada nounat mentre plorava de manera espontània es van definir tipus de plors per diferents situacions com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès.

Fer ciència, és a dir, tenir la capacitat d’entendre com són i funcionen des de l’Univers fins als éssers vius i, per tant, també com som els humans, ha estat una activitat que ha fascinat la humanitat des de fa milers d’anys. Aquest procés d’entendre millor quines regles regeixen des d’allò més gran fins a allò més petit i microscòpic, ens ha permès inventar noves tecnologies i enginys que han fet progressar i millorar la nostra qualitat de vida fins a arribar a ser com la coneixem avui. 

Un acord en temps de descompte ha possibilitat l'aprovació al Congrés de la nova llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, que actualitza la que està en vigor des de fa més d'una dècada. Finalment, ERC s'ha sumat al govern espanyol en desmarcar-se in extremis de l'esmena del PP, que es feia seva la postura de les direccions de centres de recerca i universitats per limitar els contractes indefinits dels investigadors. La ministra del ram, Diana Morant, ha qualificat la nova norma de "fet històric" i ha valorat que s'arma de "drets i garanties" tota la comunitat científica, ja que es pretén reduir l'alt índex de precarietat laboral potenciant la contractació indefinida en els casos en què el projecte sigui finançat per fons europeus. El ple del Congrés ha rebutjat l'esmena del PP amb 108 vots a favor (juntament amb els populars han votat els diputats de Vox, el PNB i Junts), 189 en contra i 52 abstencions.

El 19 de juliol va tenir lloc un fet força sorprenent pel que fa a l'oportunitat de tirar endavant la reforma de la llei de la ciència espanyola. El Senat va aprovar una esmena al text de la nova llei de la ciència i la tecnologia que frena, de moment, l'obligació de contractar de manera indefinida els investigadors quan el projecte depèn de fons europeus competitius. Aquesta llei ara haurà de tornar al Congrés per discutir, precisament, aquesta esmena, que tracta la temporalitat dels investigadors, i establir si s'inclou finalment en el text. Doncs bé, no entrarem en la política de la votació, però sí que m'agradaria parlar sobre per què la tramitació d'aquesta llei és tan important i necessària per al sector. 

Més de 20.000 científics passaran a tenir contractes indefinits. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un acord pel qual es regularitza la situació de milers d'investigadors que tenien contractes d'obra i servei a l'Estat, una fórmula que ha desaparegut amb la reforma laboral i que, per tant, dequeia el 31 de març. Amb aquest decret, amb efectes en data de l'1 d'abril, es permet que tots aquests científics passin a tenir un contracte indefinit de manera transitòria fins que es regularitzi la seva situació contractual de manera definitiva amb l'aprovació de la nova llei de ciència, encara en tramitació al Congrés de Diputats. "El que fem és avançar el principi que recull la llei perquè els investigadors tinguin la condició de contractats indefinits i així donar-los certeses respecte a la seva carrera professional", ha explicat la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.

El rellotge de la recerca a Espanya es va aturar per últim cop als voltants de l'any 2010 a conseqüència de la crisi financera. A diferència del que passava en països de l'entorn, com Alemanya, el Regne Unit o França, on es va reforçar la inversió, a l'estat espanyol es van imposar unes retallades de tanta magnitud que es van posar en risc projectes de recerca, carreres professionals, el manteniment d’infraestructures o col·laboracions internacionals. La segona llei de la ciència en democràcia, promulgada el 2011, va quedar desdibuixada. Ara, onze anys més tard, el govern espanyol ha donat llum verda a una reforma. La nova llei de la ciència compromet una inversió de l'1,7% del PIB el 2030, crea un nou contracte indefinit per als investigadors i el personal tècnic, i pretén reduir la burocràcia i introduir mecanismes per disminuir la bretxa de gènere.

La ciència catalana no deixa de collir èxits: en l'últim any una quarantena d'investigadors dels principals centres de recerca de Catalunya han aconseguit figurar entre els més citats del món, segons una classificació elaborada per Web of Science Group, una companyia relacionada amb Clarivate Analytics. El rànquing, que identifica quins són els científics amb més influència en el món acadèmic i científic, es publica anualment des del 2012. Per elaborar-lo es fa servir el recompte de cites que acumulen els treballs signats per aquests investigadors durant l'última dècada, i entre ells hi ha els oncòlegs Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i Enriqueta Felip, investigadora principal del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Gemma Marfany i David Bueno són biòlegs i investigadors a la Universitat de Barcelona. Fa anys que, a més de fer recerca, es dediquen a la divulgació mitjançant llibres, articles i conferències, no només de la seva activitat investigadora sinó d’aquells àmbits de la biologia que consideren d’interès general. Aquesta setmana han rebut la VI Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social de la mateixa universitat per aquesta tasca divulgativa. Parlen d’aquesta activitat amb la mateixa passió que ho fan de la recerca.

Com és possible que, malgrat la crisis econòmica a Espanya, Catalunya mantingui el seu nivell d’excel·lència en ciència? Aquesta és la pregunta amb la que arrenca el número especial que la prestigiosa revista científica Nature dedica a Catalunya aquesta setmana. “Ha aconseguit créixer i assolir nivells de qualitat alts més enllà de les seves fronteres, ha ofert llocs de treball i salaris generosos a investigadors d’elit de tot el món i ha construït infraestructures modernes”, destaca l’article que encapçala el dossier.

Setze investigadors d'universitats i centres de recerca catalans –independentment d'on siguin nascuts i sense comptar-hi els nascuts i formats a Catalunya ara dispersos pel món– apareixen en l'última llista de científics més citats del món, feta pública recentment.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha explicat aquest divendres que el consell de ministres ha aprovat l'estratègia del govern espanyol en matèria de ciència, tecnologia i innovació per als pròxims anys, així com el pla estatal d'investigació científica i tècnica, que permet fixar els objectius i els instruments per desenvolupar la política en R+D+I. De Guindos ha explicat que els textos aprovats són el "nucli central i "l'espina dorsal" de la política en ciència. El ministre ha subratllat que tant l'estratègia com el pla estatal pretenen impulsar el lideratge empresarial en R+D+I, promocionar el talent científic i fomentar la investigació d'excel·lència. "Estem intentant aportar competitivitat a l'economia espanyola", ha comentat De Guindos, que també ha detallat que el govern espanyol vol "facilitar la col·laboració publica i privada" per combatre la insuficiència d'R+D+I a l'empresa privada. El ministre ha detallat que els documents aprovats "integren l'activitat de les comunitats autònomes" i "fixen un full de ruta".

Investigadores de la Universitat Politècnica de València (UPV) han desenvolupat una nova fórmula per a l'obtenció de llaminadures saludables, en concret les llepolies anomenades 'núvols de sucre', amb propietats prebiòtiques i que no provoquen càries. Segons el comunicat de la UPV, la nova formulació permet obtenir un producte que no provoca pujades de sucre en sang pel seu baix índex glicèmic i a més afavoreix el creixement de la flora intestinal.