Recerca
Societat 05/04/2022

El consell de ministres fa indefinits 20.000 investigadors que estaven en precari

La mesura havia estat reivindicada per la Generalitat després de la reforma laboral

3 min
La ministra de Ciència, Diana Morant, dimarts en una visita a la planta d’Hipra.

Barcelona / MadridMés de 20.000 científics passaran a tenir contractes indefinits. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un acord pel qual es regularitza la situació de milers d'investigadors que tenien contractes d'obra i servei a l'Estat, una fórmula que ha desaparegut amb la reforma laboral i que, per tant, dequeia el 31 de març. Amb aquest decret, amb efectes en data de l'1 d'abril, es permet que tots aquests científics passin a tenir un contracte indefinit de manera transitòria fins que es regularitzi la seva situació contractual de manera definitiva amb l'aprovació de la nova llei de ciència , encara en tramitació al Congrés de Diputats. "El que fem és avançar el principi que recull la llei perquè els investigadors tinguin la condició de contractats indefinits i així donar-los certeses respecte a la seva carrera professional", ha explicat la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.

L'estabilització dels contractes dels investigadors és un dels punts estrella de l'avantprojecte de llei de ciència que s'està discutint a la cambra baixa, ara en fase d'esmenes parcials, però l'aprovació de la reforma laboral feia urgent buscar una solució transitòria fins que s'aprovi la normativa definitivament. Precisament, la consellera d'Universitats, Gemma Geis, va reclamar el 15 de febrer , després que es fes oficial que desapareixeria la contractació d'obra i servei, que l'executiu resolgués el "nyap" que suposava no haver previst una solució específica per a aquest col·lectiu, que fins ara encadenava aquest tipus de contractes de manera generalitzada.

Amb la desaparició d'aquesta modalitat, hi havia milers de nòmines que quedaven en l'aire a partir del 31 de març. En efecte, es calcula que la mesura afecta entre el 60 i el 70% dels contractes dels centres del sistema CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) i el 50% a la universitat. Només a la Universitat de Barcelona, la més gran de Catalunya, 3.500 investigadors es podran beneficiar de la mesura i passaran a ser fixos.

Al detall, el decret que ha aprovat el govern de Pedro Sánchez introdueix una modalitat de contracte indefinit vinculada al desenvolupament d'activitats cientificotècniques per a tot tipus de personal de recerca. Es tracta d'una figura contractual "adaptada a les singularitats de la ciència", segons Rodríguez.

Geis: "Necessitàvem una proposta a l’altura"

La consellera Geis ha reivindicat en declaracions a l'ARA que el govern espanyol ha comprat "al cent per cent" la proposta de decret llei que el seu departament va enviar al ministeri de Ciència per resoldre el buit jurídic en què quedaven milers d'investigadors catalans amb la reforma laboral. "Necessitàvem una proposta a l’altura, per això vam avançar-nos", justifica. Malgrat que confia que la normativa salvarà els mobles, avisa que caldrà esperar la publicació al BOE per tenir la lletra petita, "els detalls i els matisos". "La ministra Morant compartia el contingut de la nostra proposta però ens demanava esperar l'aprovació de la llei de la ciència. Fer això hauria deixat sense cobertura jurídica els investigadors i per això els demanàvem celeritat", ha subratllat.

Per a Geis, però, aquest acord no satisfà la Generalitat, ja que arriba per pal·liar la "irresponsabilitat" de l'executiu espanyol de reformar la llei laboral "desatenent per complet" l'impacte que podia tenir l'eliminació del contracte d’obra i servei sobre el personal científic. "S'havien de donar millors condicions, sobretot per al personal estructural, fer un exercici de seriositat i rigor, no crear més inseguretat", ha denunciat, i ha defensat que Catalunya també ha presentat esmenes a la llei de la ciència en tràmit per, sobretot, reclamar que es respecti "l'autonomia" del sistema català, diferent del de la resta de l'Estat.

Els contractes indefinits dels investigadors no estaran subjectes ni als límits de l'oferta d'ocupació pública ni a les taxes de reposició, que actualment estan al 120% –això vol dir que de cada 10 persones que es jubilen se'n poden contractar 12–. Geis assegura que aquest és un dels elements que s'haurien d'eliminar del tot: "Són un escull per al relleu generacional".

Fi de la temporalitat

El nou règim de contractació científica tampoc no requerirà una autorització prèvia si el finançament és extern o procedeix de convocatòries en concurrència competitiva. En cas que el grup de recerca continuï amb finançament, els contractes es podran prorrogar. Fins ara, els investigadors encadenaven contractes temporals d'obra i servei –subjectes als fons assignats al projecte que sustentava el vincle entre el centre i el treballador– i que tenien una durada màxima de quatre anys. Això implicava que grups es veiessin obligats a trencar-se abans de finalitzar el projecte.

En un comunicat conjunt, els ministeris de Ciència i Innovació i el d'Universitats han tret pit d'impulsar aquesta mesura per donar més estabilitat a la carrera professional en institucions públiques dedicades a l'R+D. "Avui s'acaba la temporalitat al sistema de ciència d'Espanya", ha afirmat la ministra de Ciència, Diana Morant, que en declaracions a Efe ha dit que l'acord oferirà un camí laboral "més estable i amb més drets" per a milers d'investigadors que treballen en universitats, en centres de recerca, fundacions i consorcis de l'àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D).

stats