Llegim a l'ARA quina és la solució de l’Ajuntament del barri de Sant Antoni, a Barcelona, per millorar la convivència després de les queixes dels veïns pels conflictes: “Retirar el 30% del mobiliari de la superilla”. O sigui, jardineres, bancs o pilones que tenen “la dualitat de ser utilitzats durant el dia pels veïns i durant la nit per consums addictius”.

Els 10 quilòmetres que separen el barri de les Tres Torres de Sarrià-Sant Gervasi i el de Ciutat Meridiana de Nou Barris són la distància entre les dues Barcelones, la més rica i la més pobra. Invariablement, des de fa anys, aquests dos barris se situen als dos extrems de les rendes disponibles, i es repeteix en les últimes dades –corresponents al 2022– que ha publicat aquest dilluns l’Ajuntament de Barcelona. Als veïns dels dos barris els separen uns 30.000 euros, cosa que vol dir que els de les Tres Torres tenen una renda disponible 3,5 vegades més alta que els de Ciutat Meridiana.

Un petit rètol sobre la parada de la línia 182 de bus indica que Torre Baró també forma part de Barcelona. "Origen i final", assenyala l'escrit. Malgrat que molts barcelonins mai trepitjaran aquest barri humil de l'extraradi barcelonès, el veïnat fa més de mig segle que reivindica que Torre Baró no és un cul-de-sac apartat de tot i de tothom. Una reclamació que Manolo Vital va fer durant tota la seva vida i que el 7 de maig de 1978 el va portar a segrestar el bus de la línia 47 per dur-lo a través de carrers costeruts i polsegosos fins al seu barri i exigir que el transport públic no s'oblidés dels seus veïns. Aquest dissabte, aprofitant el ressò del film sobre aquesta història que ha realitzat el cineasta Marcel Barrena, Barcelona ha homenatjat Vital. L'alcalde, Jaume Collboni, ha descobert una marquesina que recorda la gesta del conductor i, durant els pròxims mesos, s'espera que Vital doni nom a la plaça fins on va dur el 47.

El nou govern de la Generalitat ha anunciat, entre les seves primeres mesures, la voluntat d’impulsar un programa d’actuacions als barris més vulnerables i de nomenar un comissionat per tal de gestionar-lo. Es tracta d’una excel·lent notícia. 

Les ciutats han estat sempre en tensió. Ho estaven en els seus inicis quan constituïen illes de llibertat enmig de les estructures feudals. Van ser bressol de les idees liberals, mobilitzant aquells que no podien acceptar els privilegis dels estaments, quan eren ells, els burgesos, els que amb la seva feina i diners mantenien monarques, aristocràcia i clergat. Van constituir-se en nucli essencial de les revolucions industrials, creixent de manera desordenada i caòtica, però també embellint-se i generant una nova manera de viure. Han estat i segueixen sent espais on s’apleguen totes les contradiccions i conflictes possibles, però també espais d’on poden sorgir combinacions virtuoses. Avui, enmig de la transformació digital i dels greus riscos ambientals, estan novament obligades a repensar-se.

Carrers amb noms d'escriptors il·lustres, de científics brillants o de polítics admirables i places amb noms d'altres pobles i ciutats, de rius i de muntanyes o que fan referència a gremis professionals formen la major part del nomenclàtor barceloní. Malgrat això, la capital catalana amaga carrers amb uns orígens molt curiosos. Entre aquests hi ha el de l’Oblit, al barri del Guinardó, el carrer d’en Panxampla o el del Castor. Tot i que puguin semblar escollits a l'atzar, sempre hi ha una història al darrere que n'explica l'origen. Aquí en teniu una tria.

La indignació causada per la mort d’un noi de 17 anys, tirotejat per la policia, ha provocat en les darreres setmanes un nou esclat social a les banlieues de les ciutats franceses. En els disturbis no només han resultat malmesos automòbils, comerços i elements del mobiliari urbà, sinó que en molts casos els revoltats han assaltat i incendiat biblioteques, centres cívics i escoles radicades en els seus barris.

Els barris barcelonins de les Tres Torres, Pedralbes, Sant Gervasi-Galvany oest i Sant Gervasi-la Bonanova es troben entre els deu més rics d'Espanya, segons dades de la renda mitjana anual per habitant del 2020 publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Els barris estan, respectivament, entre la setena i la desena posició del rànquing de barris més rics, en una classificació encapçalada per sis barris de Madrid.

Que tot el que necessites per al dia a dia et quedi dins d'un marge de distància d'un quart d'hora i que, per tant, hi puguis arribar a peu o amb bicicleta. És la màxima del model de ciutat dels quinze minuts que promulga Carlos Moreno, urbanista i assessor de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Situa la proximitat com a element clau per aconseguir que perdem menys temps en desplaçaments i contaminem menys. El model encaixa força bé en una ciutat com Barcelona, on bona part dels barris tenen tots els serveis que necessiten els veïns, però és més difícil d'aplicar quan s'inclou la mobilitat laboral. És a dir, quan es pretén que el gruix de la població també tingui el lloc de treball a prop de casa. "La idea no és ser estricte amb el radi dels 15 minuts, però sí disminuir el temps de desplaçaments i atacar aquells models de ciutat que concentren les oficines en uns barris i els blocs de pisos en uns altres", detalla Moreno.

“El cos no oblida”, els diu Marta Galán. La directora d'escena i dramaturga s'adreça a set barcelonins del barri de Sant Pere que, com cada divendres, assagen a l'Antic Teatre. Alguns fa una dècada que formen part del projecte comunitari de l'espai que dirigeix Semolina Tomic i ja han aixecat cinc espectacles, l'últim dels quals es diu Les vedettes, estrenat l'estiu passat dins la programació del festival Grec. Galán i Montserrat Iranzo els guien i per a aquest divendres de febrer volen recuperar-ne escenes, sensacions, alguna coreografia, moments en què els artistes explicaven parts de la seva vida. En falten uns quants i tot va al seu ritme. Si algú es cansa, sempre té una cadira al costat. “Si expliquéssim tot el que ens passa, guanyaríem un Pulitzer”, diu rient la Mari Creu. Durant l'hora i mitja d'assaig, escalfen, riuen i es belluguen. 

La Mina, la Salut, Sant Roc, Sant Cosme, Ca n'Espinós o la Florida són noms de barris amb un denominador comú: són algunes de les zones més vulnerables de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per intentar capgirar aquesta etiqueta, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha engegat un nou pla de barris que finança, amb 10 milions d'euros, fins a una vintena de projectes socials en els barris més desfavorits dels diferents municipis que conformen el cinturó de Barcelona. L'objectiu d'aquest nou programa social és millorar l'equitat territorial, combatre situacions de pobresa extrema i atendre els col·lectius més vulnerables, segons han explicat aquest matí els representants de l'AMB.

Més de 300 entitats i gairebé 50.000 habitants de més de 40 nacionalitats concentrats en poc més d'un quilòmetre quadrat. El barri del Raval de Barcelona concentra una xarxa comunitària de les més importants de Barcelona i també una de les més ben connectades. Bona part de l'èxit d'aquesta connexió és gràcies a la Fundació Tot Raval, que aquest dimecres celebra els seus 20 anys d'història al barri. Es tracta de la fundació comunitària més antiga de Catalunya i de l'Estat, un model de treball que, tal com apunta el seu director, Òscar Esteban, està molt estès als països nòrdics però molt poc explorat a Espanya.

És una de les zones més oblidades de Girona: no surt mai a les postals i pocs gironins hi han anat. L’origen de la Font de la Pòlvora, el Mas Ramada, Vila-Roja i el Grup Sant Daniel es remunta segles enrera: antigament era un espai de festes i trobades al voltant dels brolladors d’aigua natural que hi havia. Però la imatge ídilica va fer un tomb de 180 graus a partir de la dècada dels 50 i 60. En diferents fases, el règim franquista va començar a construir-hi blocs d’edificis per allotjar-hi les persones immigrades del sud d’Espanya que malvivien en barraques. La majoria dels nous veïns eren d’origen humil i es dedicaven a la venda ambulant i la ferralla. Tot i que, davant la impossibilitat de guanyar-se la vida de manera legal, alguns van optar pel tràfic de drogues, aprofitant la distància amb la resta de la ciutat (la zona està situat a tres quilòmetres del centre, rodejada de boscos i sense formar part de cap ruta de pas). Tot plegat ha originat que el mal anomenat sector Est s’hagi convertit en un dels barris més vulnerables i marginals de Girona, amb diferències flagrants respecte a altres zones de la ciutat, tal com denuncien els representants des de les quatre associacions de veïns: Pamela Heredia de la Font de la Pólvora, Miquel Àngel Garcia del Mas Ramada, Jorge Ruiz de Vila-Roja i Carmen Martil del Grup Sant Daniel. 

[...]

La Núria Pallejà fa 35 anys que regenta la papereria Nuca, al barri del Poble-sec, a Barcelona. Sempre hi ha venut els objectes d’oficina i escolars de tota la vida: bolígrafs, llibretes i també diaris i algun llibre. És un negoci petit i tranquil que, segons explica, li ha permès viure humilment. Però fa poc més d’un any i mig que l’activitat tranquil·la de la papereria s’ha tornat frenètica. “Veus tots els paquets que tinc aquí? Doncs no és res, comparat amb el que hi ha al magatzem”, assegura. Els bolígrafs, les llibretes i els estoigs han quedat pràcticament amagats per fileres de paquets de missatgeria. A la botiga hi té un punt d’entrega i recollida de paquets, i en els últims dos anys, coincidint amb el boom del comerç online, la situació l’ha desbordat. Però també l’ha salvat de tancar.

És dia d’obrir la porta als perits i encreuar els dits perquè les flames passin de llarg. I sobretot confiar que les assegurances es facin càrrec de tots els desperfectes. Als veïns del número 22 del carrer Jaume Duran Duran, al barri de Sant Bernat d’Olesa de Montserrat, encara els tremolen les cames al recordar l’incendi que dissabte a la nit es va originar en un pis de la primera planta, on residia l’única víctima mortal del sinistre, i es va escampar per tot l’edifici per la façana i el forat de l’escala. Hi ha 18 ferits, tres dels quals ingressats en estat greu, i les vint famílies de veïns encara no saben quan podran tornar-hi, però calculen que en tenen per uns quants dies perquè no hi ha electricitat en tot el bloc i alguns habitatges estan molt malmesos, ja sigui per les flames i el fum negre o per l’aigua de l’extinció que va traspassar terres i sostres i ha fet malbé mobles, sostres i parquets. 

Darrerament ha estat notícia el nomenament de Marta Marín-Dòmine com a nova directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria. Aquest canvi coincideix amb l’exposició fotogràfica Born reivindicat 1971-2001, dedicada a les mobilitzacions veïnals en favor d’aquest espai, des del mateix instant que els paradistes es van traslladar a Mercabarna.

Julia Portal acaba de fer els 22 anys estrenant-se en la presidència de l’Associació de Veïns i Veïnes (AViV) de la Florida de l’Hospitalet, el barri europeu amb més densitat de població: 30.250 residents en un trosset de 0,38 quilòmetres quadrats. La seva joventut destaca en un teixit associatiu que envelleix sense haver captat les generacions més joves, atretes per lluites més globals. Per això, la presència de Portal és vista com una esperança que, malgrat tot, hi ha relleu. Portal s’ha criat en una família vinculada a l’associacionisme de quilòmetre zero a Can Viladet, a la veïna Esplugues, i amb una mare activista lligada al projecte Des dels Blocs, que dona nom i valor a un complex d’edificacions amb pisos petits, alçats quan als barris d'immigrants espanyols se’ls anomenava polígons.

El concepte que tenim de fer vacances pot haver fet un gir inesperat amb la pandèmia. Per segon any consecutiu, l'estiu l'hem hagut de passar més a prop de casa que de costum, així que els dies de descans que ens queden poden ser una oportunitat per explorar indrets pròxims que mai abans ens havíem plantejat trepitjar. Una bona excusa pot ser anar-hi per l'oferta gastronòmica. Tant si sou de Barcelona com si hi acudiu de visita, hi ha restaurants que mereixen que ens desplacem fins a un barri menys cèntric o fins a una ciutat veïna, com Badalona o Santa Coloma de Gramenet, per gaudir de la seva cuina i descobrir els atractius del voltant. Per norma general, és convenient que reserveu abans si voleu assegurar-vos una taula.

L'anomenada Revolta Escolar va protagonitzar divendres el dotzè tall simultani de carrers a les portes de diverses escoles de Barcelona per exigir actuacions més contundents contra el trànsit a l'entorn dels centres educatius. El moviment, que s'ha fet gran i ha tingut rèpliques en 15 ciutats de diferents punts de l'Estat, té clar que la mobilització continuarà el curs que ve per reivindicar un "model de ciutat diferent", amb espais més segurs i lliures de fum per a la canalla. I s'ha fet un lloc en el debat pressupostari de la ciutat, que per primera vegada ha obert a votació popular el destí d'una partida de 30 milions d'euros. Les intervencions en centres educatius –moltes per fer millores als patis– i els seus entorns copen més d’un 20% de les propostes finalistes: 42 projectes d'un total de 184. I la segona categoria amb més propostes és la que fa referència a pacificacions i reformes de l'espai públic, amb 38 projectes. Tot i aquest predomini, entitats que han promogut la protesta, com Eixample Respira, recriminen al govern de Colau que algunes propostes hagin arribat "retallades" a la fase final de votació i que, per exemple, s'hagin eliminat o reduït les demandes de carrils bici en vies com Entença, Villarroel o Aribau i s'hagi actuat de manera similar en propostes de pacificació en carrers com Aragó o Londres.