Els indicadors de desequilibris vinculats als preus reals de l’habitatge van créixer el 2024, cosa que vol dir que ha augmentat la sobrevaloració dels immobles. És una de les conclusions que es desprèn de l’últim Informe d’Estabilitat Financera que elabora dos cops l’any, a la primavera i a l'hivern, el Banc d’Espanya (BdE). L’organisme que ara pilota l'exministre socialista José Luis Escrivá apunta que l’augment de la demanda del crèdit hipotecari i una oferta més "rígida" al mercat residencial és el que ha conduït a aquest escenari d'increment dels preus de l'habitatge. Tot i suposar un risc, l’ens encara ho llegeix des de la prudència: "Els [indicadors de] desequilibris han crescut, però es mantenen en nivells moderats", ha apuntat el director general d'Estabilitat Financera, Daniel Pérez Cid, durant la presentació informativa del document aquest dimarts.

Després de nou mesos d'espera i un secretisme absolut, s'ha destapat la lona vellutada que cobria els quadres de les fotografies de Felip VI i Letícia fetes per Annie Leibovitz. Com si es tractés de retrats reials d'oli sobre tela, la creació de la fotògrafa s'ha difós aquest matí de dimarts, després que dilluns uns quants fotògrafs escollits van poder capturar l'obra, que s'exhibeix a la mostra La tiranía de Cronos, organitzada pel Banc d'Espanya.

Petit baló d'oxigen del Banc d'Espanya. Tal com va anticipar a principis de març el seu governador, Pablo Hernández de Cos, l'organisme estima que aquest 2023 el creixement econòmic serà més favorable en comparació amb la previsió que va elaborar fa tan sols tres mesos. En concret, el Banc d'Espanya apunta ara a una millora del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de l'1,6% aquest any, 0,3 punts percentuals més del previst al desembre. Una xifra, però, que continua estant per sota de la previsió del govern espanyol (2,1%), però en sintonia amb el que estimen altres institucions internacionals.

L'economia espanyola s'ha alentit, però aguanta. Malgrat els mals auguris, fins i tot del mateix Banc d'Espanya, es confirma que al quart trimestre (octubre, novembre i desembre) l'activitat econòmica ha resistit més del previst. Enrere queden, doncs, aquelles estimacions que apuntaven a un creixement de l'economia nul o fins i tot negatiu. De fet, el comportament de l'activitat aquest últim tram de l'any ha estat "similar" al del tercer trimestre (juliol, agost i setembre), quan l'economia va créixer un tímid 0,2%. En concret, l'organisme supervisor ha apuntat que al quart trimestre el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) creixerà un 0,1% intertrimestral.

¿Estan o no estan augmentant els seus marges les empreses en plena crisi de preus? Aquesta és la gran pregunta que des de fa setmanes intenten respondre des del món econòmic i, a diferència del que està passant amb els salaris –tothom constata una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors–, en el cas de les companyies el debat continua obert i la resposta té matisos. Aquest dijous el Banc d'Espanya ha intentat resoldre-la, i la conclusió és que les empreses estan augmentant els seus marges però de manera molt heterogènia: no en tots els casos i tampoc d'una manera "desproporcionada", apunta l'organisme supervisor. En tot cas, comerç i hostaleria estan al centre de la diana.

El Banc Central Europeu (BCE), a petició del Banc d'Espanya, ha elaborat una opinió sobre l'impost a la banca que vol aprovar el govern espanyol. En el dictamen fet públic aquest dijous, el BCE posa la lupa en un dels elements que més dubtes aixecava al voltant de la figura fiscal anunciada pel govern: ¿es pot evitar que la banca traslladi als clients el cost de l'impost D'entrada, no. Segons el BCE, tenint en compte el context actual d'augment dels tipus d'interès, la inflació, així com el deteriorament de les primes de risc, "sembla difícil diferenciar si el gravamen temporal [a la banca] es traslladaria de forma efectiva als clients o no".

El 2023 no serà l'any de "l'estirada" econòmica. Com ja va anticipar fa uns dies el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, l'organisme ha actualitzat a la baixa la previsió de creixement de l'economia espanyola per a l'any que ve, mentre que situa a l'alça l'índex de preus al consum (IPC).

Gairebé dos mesos després de publicar les previsions macroeconòmiques per als pròxims 3 anys (2022, 2023 i 2024), el Banc d'Espanya (BdE) anunciava que les revisaria a la baixa. La durada de la guerra a Ucraïna, la pressió inflacionista i, en particular, l'augment de la inflació subjacent –l'augment de preus sense tenir en compte l'energia i els aliments–, així com un creixement de l'economia el primer trimestre més tímid del previst, han portat l'organisme supervisor a dibuixar un rebot del PIB d'un 4,1% per a aquest 2022 (0,4 punts percentuals menys que a l'abril, quan va preveure un creixement del 4,5%). D'aquesta manera, la projecció del BdE s'alinea amb la de l'OCDE (4,1%) o la de la Comissió Europea (4%) i és un pèl més pessimista que la del govern espanyol i l'Airef (4,3%).

Europa fa setmanes que es prepara per a un món en què la dependència comercial i en particular energètica amb Rússia sigui gairebé inexistent. L'últim exemple, l'acord de dilluns a la nit per vetar parcialment les compres de petroli rus. A curt termini aquest escenari tindrà un impacte negatiu sobre el creixement econòmic de la zona euro i també sobre l'evolució de la inflació, segons es recull a l'informe Conseqüències econòmiques d'un hipotètic tancament comercial entre Rússia i la UE, publicat aquest dimarts pel Banc d'Espanya. Una situació que, en tot cas, es normalitzaria "a mitjà i llarg termini, quan les economies tinguin la capacitat de substituir les importacions procedents de Rússia i adaptar els seus processos productius". A tall d'exemple, en el conjunt de la zona euro una hipotètica interrupció de les importacions energètiques procedents de Rússia tindria un impacte d'entre un 2,5% i un 4,2% sobre el PIB.

"Una pertorbació després d'una altra pertorbació". Així és com el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, resumeix l'escenari econòmic dels dos últims anys. Quan l'economia es començava a recuperar de la crisi del covid-19, l'increment dels preus, en particular dels energètics, alimentat encara més per l'esclat de la guerra a Ucraïna, ha tornat a trastocar el creixement fins al punt que les previsions que l'ens supervisor va fer a l'abril es revisaran encara més a la baixa. Així es desprèn de l'Informe Anual del Banc d'Espanya 2021 publicat aquest dimecres.

L'economia espanyola no s'ha escapat de l'impacte de la guerra a Ucraïna. Així ho constaten les últimes projeccions macroeconòmiques del Banc d'Espanya (BdE) publicades aquest dimarts, que redueixen en un punt percentual el creixement del PIB tant per a aquest 2022 com per al 2023. En concret, l'economia espanyola creixeria un 4,5% aquest any, quan al desembre l'organisme supervisor situava el rebot del producte interior brut (PIB) en un 5,4%. El 2023 seria d'un tímid 2,9%, un punt menys que la previsió de fa 4 mesos, quan s'esperava un creixement del 3,9%. El motiu principal: l'escalada dels preus, sobretot energètics. "Cal tenir cautela", adverteixen, però, fonts del Banc d'Espanya, que assumeixen que la incertesa sobre l'evolució del conflicte bèl·lic complica elaborar previsions.

Els analistes que supervisen la inflació han hagut de girar la mirada directament cap a Rússia. Un cop assumit un escenari inflacionista "més persistent de l'esperat", el Banc d'Espanya alerta que una escalada en el conflicte d'Ucraïna afegiria més impacte, precisament, sobre la intensitat i persistència d'aquesta espiral alcista dels preus a Europa i, en conseqüència, a Espanya.

Primer va ser l'INE, després l'OCDE i ara el Banc d'Espanya. L'organisme supervisor també ha revisat a la baixa les expectatives de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2021 i el 2022. En concret, el Banc d'Espanya redueix a un 4,5% el creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any –coincidint amb l'OCDE–, gairebé dos punts menys que la previsió del mes de setembre, quan va situar el rebot d'aquest indicador macroeconòmic en el 6,3%. Pel que fa a l'any que ve, l'organisme estima que l'economia creixerà un 5,4%, quatre dècimes menys del previst al setembre, segons ha fet públic aquest divendres. En aquest cas, la revisió a la baixa és més moderada que la d'aquest any.

"La política fiscal desplegada durant la crisi ha de ser cada vegada més selectiva i focalitzar-se en aquells segments de la població i sectors econòmics on la reactivació econòmica està sent més lenta". Així ho recomana el Banc d'Espanya a l'informe d'estabilitat financera que ha publicat aquest dijous, en què, tanmateix, defensa mantenir els estímuls fiscals a curt termini fins que la recuperació econòmica no sigui completa. "Les polítiques monetàries i fiscals han de continuar sent expansives al curt termini perquè, tot i que s'ha moderat, el risc i la vulnerabilitat de l'inici de la pandèmia continuen a nivells elevats", conclou l'informe, que insisteix en evitar una retirada prematura dels estímuls abans que la recuperació es consolidi.

Els brots verds en el si de les previsions macroeconòmiques creixen dia rere dia. L'últim organisme en insuflar optimisme ha sigut el Banc d'Espanya, que aquest dimarts ha millorat les seves previsions de creixement de l'economia espanyola per als anys 2021, 2022 i 2023. En concret, l'ens supervisor espera un augment del PIB del 6,3% per a aquest 2021; del 5,9% per al 2022 i de fins al 2% per al 2023, d’acord amb un escenari central de projecció. Totes les estimacions són lleugerament millors que les projectades fa només quatre mesos, quan l'organisme va preveure un augment del PIB espanyol del 6,2% aquest any i del 5,8% el que ve, mentre que per al 2023 ni tan sols estimava arribar al 2% (se situava a l'1,8%).

Fa poc més de tres anys el Banc d'Espanya avisava de la mà del seu antic governador, Luis María Linde, que els treballadors indefinits tenien una "excessiva protecció" i apuntava que haurien de tenir menys drets. Però, en plena crisi del covid-19, el discurs de l'organisme en l'informe anual del 2019 que ha presentat avui reclama just el contrari.

El Banc d'Espanya creu que el mercat laboral segueix patint excessiva temporalitat i rotació en l'ocupació, tot i "els profunds canvis normatius". Aquest fet, segons la institució, "incideix negativament no només sobre la productivitat, sinó també sobre la desigualtat dels ingressos laborals".

El 2017, últim exercici complet del qual es té coneixement, CaixaBank va guanyar 1.684 milions d’euros nets. A aquests beneficis hi van contribuir clarament les comissions que paguen els seus clients, que durant el 2017 hi van aportar quasi 2.500 milions d’euros, un 19,5% més que l’any anterior. No és un tret exclusiu d’aquest banc, sinó que passa el mateix a tota la banca espanyola. L’altre gran banc català, el Sabadell, el 2017 va guanyar 801 milions d’euros. Les comissions van aportar 1.223 milions d’euros, un 6,5% més que l’any anterior. Els bancs busquen ingressos en les comissions en un moment en què els marges s’estrenyen a causa de l’entorn de baixos tipus d’interès.

El deute del conjunt de les administracions públiques va registrar la baixada més important en dos anys aquest octubre. Concretament va baixar a 14.728.000 euros, fins als 1,160 bilions, amb la qual cosa es modera fins a l'entorn del 97% del PIB. La caiguda arriba després que al setembre marqués un màxim històric i s'elevés al 98,3% del PIB, segons les dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya.

El deute del conjunt de les administracions públiques espanyoles va tancar el 2016 en el 99,4% del producte interior brut (PIB), quatre dècimes menys que el 2015. Catalunya és la comunitat més endeutada de l'Estat, amb 75.098 milions d'euros, seguida del País Valencià, amb 44.658 milions, i Andalusia, amb 33.350 milions, segons les dades publicades aquest divendres pel Banc d'Espanya. La comunitat menys endeutada és Cantàbria, amb 2.890 milions.