Macroeconomia
Economia 29/04/2022

El govern espanyol rebaixa en un terç el creixement previst per a aquest any

La guerra a Ucraïna obliga l'executiu a rebaixar el creixement del PIB d'un 7% a un 4,3% per al 2022

5 min
La ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa aquest divendres.

MADRIDL'abril torna a ser un mal mes per al govern espanyol. L'any passat, una nova onda de la pandèmia l'obligava a revisar a la baixa la previsió inicial que havia fet de creixement de l'economia el 2021 . Ara, just un any després, la història es repeteix però per un altre motiu: l'esclat de la guerra a Ucraïna i l'increment de la inflació. El govern espanyol situa ara el creixement del PIB aquest 2022 al 4,3%, 2,7 punts percentuals menys del previst inicialment (7%). Així ho ha anunciat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, durant la presentació de les projeccions macroeconòmiques aquest divendres, per bé que ha sostingut que "Espanya està molt més preparada [en comparació amb la pandèmia] per afrontar xocs adversos". Aquestes projeccions s'adjuntaran al Pla d'Estabilitat que s'enviarà a Brussel·les avui mateix, ha dit Calviño.

"La previsió està marcada per la màxima prudència", ha reiterat la ministra d'Economia. D'aquesta manera, l'executiu s'alinea -com ja estava previst- amb les últimes previsions dels principals organismes supervisors, com el Banc d'Espanya o l'Airef : el primer estima que l'economia espanyola creixerà un 4,5% aquest any, mentre que el segon apunta a un 4,3%. En tots dos casos, el rebot del PIB també s'ha revisat a la baixa respecte a les estimacions inicials. També el Fons Monetari Internacional (FMI) ha calculat per a Espanya un creixement del 4,8%. Amb tot, pel que fa al creixement econòmic de l'any que ve, és a dir, el 2023, l'executiu preveu que el rebot del PIB sigui d'un 3,5%; d'un 2,4% el 2024 i d'un 1,8% el 2025.

Així, l'economia espanyola patirà una important retallada fruit de la invasió de Rússia a Ucraïna, que ha fet miques els plans de tots els governs. De fet, la majoria d'economies europees ja han anunciat revisions a la baixa. A més, la publicació aquest dijous del retrocés del PIB als Estats Units durant el primer trimestre, coincidint amb l'esclat de la guerra, és l'avantsala del que pot passar a la zona euro, com ha quedat constatat en el cas d'Espanya. Segons dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), entre el gener i el març d'aquest any el PIB va augmentar un 0,3% en comparació amb l'últim trimestre del 2021, una taxa de creixement 1,9 punts inferior a la registrada el trimestre anterior.

Un dels elements, si no el principal, que ha obligat a revisar a la baixa el creixement del PIB és la guerra a Ucraïna i la inflació (un 8,4% l'IPC general aquest mes d'abril , i un 4,4% el subjacent), motivada sobretot per l'encariment de les primeres matèries -en particular, dels productes energètics, que continuen registrant preus pels núvols-, però també pels colls d'ampolla a la cadena de subministrament. De fet, el Banc d'Espanya situa la inflació mitjana d'aquest 2022 en el 7,5%.

En aquest sentit, tant Calviño com la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, han recordat que les mesures fiscals, però també les ajudes directes o el límit a l'actualització dels preus dels lloguers, han d'ajudar a rebaixar els últims dígits -al març, la inflació va fregar el 10% i aquest abril se situa en el 8,4%, segons ha anticipat l'INE -. L'executiu, que no fa previsions de l'IPC, confia que els preus es desaccelerin fins al 2% el 2023, i ha suggerit que la mitjana d'aquest any se situarà al voltant del 6%.

I si la inflació trastoca alguna cosa és el consum de les famílies, un dels principals motors de l'economia. Quan els preus van començar a pujar l'últim trimestre del 2021, el consum se'n va ressentir. El govern espanyol estimava que la taxa de consum privat per a aquest 2022 creixeria un 6,9%, mentre que ara situa l'augment en un 3,5%.

Amb tot, malgrat l'estocada al creixement, Calviño ha insistit que és una xifra "robusta" que es veurà impulsada per elements com el turisme, els fons europeus antipandèmia i el mercat laboral. El govern espanyol assumeix, però, que no es recuperaran els registres previs a la pandèmia fins al primer semestre del 2023, ha dit Calviño, que ha matisat que excepte el consum i la inversió al sector de la construcció, "la resta d'indicadors han tornat als nivells prepandèmia".

Impuls del mercat laboral

De la revisió del quadre macroeconòmic aquest divendres n'ha sortit ben parat l'atur. El govern espanyol situa la taxa de persones sense feina en el 12,8% el 2022, més d'un punt per sota de la previsió inicial (14,1%), i la redueix més de cara al 2023: 11,7%. El mercat laboral ha esquivat, per ara, el xoc econòmic de la guerra, ha dit Calviño, i encarrila un segon trimestre amb més de 20 milions d'afiliats a la Seguretat Social. De fet, el govern millora la taxa d'ocupació d'aquest any en comparació amb les previsions.

Ara bé, aquest trimestre també han crescut els desocupats: al conjunt d'Espanya són 70.900 més que el desembre del 2021, però 479.200 menys que fa un any. Pel que fa a ocupació, l'Estat té 20.084.700 persones amb feina , una xifra que representa 100.200 persones menys que en l'últim trimestre de l'any passat, però més afiliats que fa un any.

Sense regles fiscals, un any més

Malgrat que Brussel·les, i també Espanya, manté les regles fiscals suspeses (al maig Brussel·les discutirà si el 2023 també es mantindran suspeses o, per contra, es reactivaran), l'executiu central continua elaborant projeccions "prudents" tant de la despesa com de deute i dèficit. Pel que fa al dèficit, el ministeri d'Hisenda prefereix, per ara, no tocar-lo: s'espera que aquest 2022 se situï en un 5%, ha explicat Montero. Des del ministeri d'Hisenda sostenen que l'executiu va pel bon camí de complir amb aquest objectiu, "sempre amb prudència", ja que la guerra pot fer trontollar els plans de Sánchez.

De cara als pròxims exercicis, el govern calcula que el 2023 el dèficit públic baixarà al 3,9%; el 2024 se situarà al 3,3%, i l'any 2025 cauria al 2,9%, de manera que Espanya aconseguiria sortir del dèficit excessiu que marca Brussel·les (3%). Aquesta via, però, està marcada per dos elements: la despesa dels sous públics i, en particular, la de les pensions. Segons el Banc d'Espanya, la revalorització d'aquestes últimes amb l'IPC tindrà un impacte negatiu sobre el dèficit del 2023 . L'executiu, però, estima que la reforma del sistema -que inclou treure les despeses impròpies- permetrà fer-lo "sostenible". A més, el govern confia en els ingressos. L'any 2021 va tancar amb un dèficit inferior al previst (6,7%) gràcies a la recaptació històrica de més de 223.000 milions d'euros . Montero preveu que la tendència positiva dels ingressos continuï aquest any amb una crescuda d'un 7,4%.

Pel que fa al deute, el govern espanyol ha millorat tímidament les seves previsions. Així, aquest any se situaria en el 115,2% sobre el PIB i aniria baixant fins al 109,7% sobre el PIB l'any 2025.

Aquest xoc econòmic arriba en un moment en què Espanya encara s'estava recuperant de les conseqüències derivades de la crisi del covid. De fet, l'economia espanyola ja va tancar el 2021 a uns nivells per sota dels previstos per l'executiu, però no del que apuntaven els principals organismes supervisors, que havien titllat "d'optimistes" les previsions del govern espanyol. En concret, l'any passat l'economia va créixer un 5%, mentre que el govern espanyol confiava que el creixement del PIB se situaria en el 6,5% . Caldrà veure si aquest cop es compleix una projecció alineada amb la dels organismes.

stats