Macroeconomia
Economia 29/04/2022

L'economia catalana no recuperarà el nivell prepandèmic fins al 2023

El Govern rebaixa les seves previsions i calcula que el PIB creixerà un 4,9% aquest any, un punt i mig menys del que apuntava

3 min
Gent comprant al carrer Ferran de Barcelona

BarcelonaInflació, tensions en les cadenes de subministrament i la guerra a Ucraïna estan portant els diferents executius a revisar a la baixa les previsions de la recuperació econòmica després de la pandèmia. Catalunya no se n'escapa i el departament d'Economia i Hisenda ha publicat aquest divendres les seves previsions de creixement del PIB per a l'any 2022 i 2023: un augment del 4,9% per a aquest any i del 2,9% per a l'exercici següent. És a dir, l'economia catalana creixerà aquest 2022 un punt i mig per sota de la previsió anterior, feta a l'octubre , que situava l'augment del PIB en el 6,4%.

"Les noves estimacions recullen l’impacte de la guerra a Ucraïna, una pertorbació d’oferta a escala global, amb un impacte desfavorable sobre l’activitat i els preus", ha destacat el departament que dirigeix el conseller Jaume Giró, que reconeix que en un context d'inflació elevada i persistent "el Govern preveu una recuperació més alentida de l’economia catalana, que permetria el 2023 assolir el nivell del 2019", és a dir, el nivell anterior a la pandèmia. En preus corrents, el PIB català arribaria el 2022 fins a un volum total de 266.838 milions d'euros, gairebé 23.000 milions més que el 2021.

El Govern ha destacat que aquesta revisió a la baixa de les seves previsions és coherent amb les que han fet altres organismes, com el Fons Monetari Internacional (FMI), bàsicament per l'impacte de la incertesa geopolítica i la persistència de la inflació. Tot i això, hi ha alguns factors positius que destaca la Generalitat, com la nova etapa del covid-19 amb restriccions mínimes, el desplegament dels fons europeus Next Generation o la recuperació del turisme estranger, així com les mesures adoptades per fer front a la crisi energètica i, especialment, el topall al preu del gas per generar electricitat.

El Govern destaca un alentiment de la recuperació el primer trimestre per l'impacte de la pandèmia al gener durant la sisena onada i l'agreujament de l'escala de preus. A aquests problemes s'hi sumen també les primeres conseqüències de la guerra a Ucraïna. Un alentiment que ja es pot comprovar amb alguns indicadors com la despesa amb targetes, les vendes diàries de les grans empreses o l'índex PMI (que mesura la confiança dels directors de compres de les empreses).

El departament d'Economia ha destacat alguns aspectes favorables com l'evolució del mercat de treball, amb un creixement de l'afiliació a la Seguretat Social que es va accelerar al març fins al 4,6%, i la millora del sector exterior, amb increments molt significatius de les exportacions i importacions fins al febrer. També ha destacat la millora del turisme: les pernoctacions hoteleres d'estrangers al març se situaven un 27% per sota de les del 2019 (abans de la pandèmia), quan un any enrere eren més del 93% inferiors.

En l'augment previst del PIB del 4,9% aquest any, el Govern espera tant l'aportació de la demanda interna (3,1 punts) com de l'externa (1,7 punts). En el cas de la demanda interna, l'impuls vindrà del consum de les llars (+3,9%) —malgrat la moderació respecte a l'any anterior per la incertesa— i de la formació bruta de capital (+4,7%).

85.000 llocs de feina i 10,4% d'atur

El 4,7% d'increment vindrà del desplegament dels fons europeus. En el sector exterior es preveu un augment de l'11,6% de les exportacions impulsades per l’acceleració de la recuperació del turisme estranger, mentre que les importacions ho farien a un ritme inferior (del 8,8%). Les previsions sobre el mercat de treball del 2022 apunten a un augment més moderat de l’ocupació equivalent a temps complet (+2,5%), després del rebot del 2021 (+7,9%). Aquest avanç de l’ocupació a temps equivalent suposaria la creació de 85.000 llocs de treball i permetria superar l’any 2022 els nivells d’ocupació previs a la pandèmia. La taxa d'atur quedaria en el 10,4%.

Les previsions d’activitat per al 2023 suggereixen un avanç del PIB del 2,9%, que recull un patró de creixement on predomina la demanda interna (+2,7%). El 2023, però, s’espera més protagonisme de la formació bruta de capital (amb un augment del 6,8%), a mesura que es recuperi la confiança econòmica, es moderin les tensions inflacionistes i augmenti l’impuls dels fons europeus. Pel que fa al mercat de treball, les previsions per al 2023 suggereixen un creixement més moderat de l’ocupació equivalent a temps complet, amb la creació de gairebé 49.000 llocs de treball. Això permetria mantenir el descens de la taxa d’atur, fins al 9,9%, la taxa més baixa des del 2009.

stats