La recuperació postcovid
Economia 29/04/2022

L'economia espanyola frena el ritme de la recuperació postcovid

El PIB creix un 0,3% el primer trimestre de l'any, molt per sota de finals del 2021

4 min
El Port de Barcelona, en una imatge d'arxiu

L'economia espanyola continua recuperant-se dels efectes de la pandèmia, però a un ritme més lent. Així, entre el gener i el març d'aquest any va augmentar un 0,3% en comparació amb l'últim trimestre del 2021, una taxa de creixement 1,9 punts inferior a la registrada el trimestre anterior, segons dades avançades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) espanyol va tancar el primer trimestre un 6,4% per sobre del mateix període de l'any passat. Això no obstant, encara no ha recuperat tot el terreny perdut amb la pandèmia: si es compara amb el quart trimestre del 2019 -l'últim abans de l'arribada del covid-, l'activitat econòmica a Espanya encara era un 3,6% inferior.

L'economia espanyola durant la pandèmia
Evolució del PIB d'Espanya. Índex: 100 = quart trimestre del 2019

La frenada del creixement, doncs, va ser brusca. Després de créixer un 2,6% i un 2,2% el tercer i el quart trimestre de l'any passat, el 0,3% registrat entre el gener i el març d'enguany representa una caiguda del ritme de creixement, sense entrar, però, en la destrucció d'activitat. "Es pot resumir amb dues paraules -explica Josep Lladós, professor d’economia de la UOC i membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya-. La primera és desacceleració i la segona és preocupant".

La principal causa de la frenada és la caiguda del consum de les famílies, que, en comparació amb el trimestre anterior, es va reduir un 3,7% després de nou mesos seguits de pujades. Aquesta disminució es deu, segons Lladós, als "efectes de la inflació sobre el consum".

La inflació és l'increment dels preus. Els últims mesos, l'IPC -l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida- es troba en els nivells més elevats dels últims 30 anys, la qual cosa s'ha notat a la butxaca dels consumidors, que han reduït la despesa. En primer lloc, perquè els increments de preus comporten que el poder adquisitiu dels ciutadans caigui -si el cistell de la compra s'encareix, el sou dels treballadors permet comprar menys- i, en segon lloc, per la incertesa, que porta els ciutadans a gastar menys i estalviar més.

Lladós considera, però, que la inflació hauria de caure en els pròxims mesos gràcies a la intervenció estatal. El govern espanyol ha aprovat diversos paquets de mesures per contenir els preus , sobretot els de l'energia, que són els que han provocat les fortes pujades i que han acabat afectant els costos de producció de les empreses, que s'han vist obligades a acabar repercutint els encariments als preus finals dels productes. Tanmateix, l'economista considera que la pèrdua de capacitat de compra de les famílies és un "motiu de preocupació" mentre no hi hagi un "pacte de rendes" entre treballadors i empreses.

A banda dels efectes de la inflació, cal tenir en compte també que, des que va esclatar la pandèmia, l'INE està tenint més dificultats per recollir dades, sobretot del consum. De fet, ja va haver de refer les dades de l'estiu passat , quan inicialment va anunciar que el consum havia caigut i uns mesos més tard les va corregir. En aquest sentit, les dades publicades aquest divendres són només un avançament, ja que les definitives es coneixeran el dia de Sant Joan, quan l'INE també les desglossarà per comunitats autònomes.

Cau l'activitat industrial

Un altre element de preocupació és la caiguda de l'activitat industrial. La indústria havia sigut un dels motors de creixement durant el segon semestre del 2021, però amb l'arribada del 2022 ha caigut en terreny negatiu: en els primers tres mesos de l'any l'activitat industrial es va reduir un 1,4%.

La indústria encara està afectada per "colls d'ampolla als subministraments", un problema que arrossega des de l'estiu passat i que, amb les noves restriccions contra el covid a la Xina, "no es resoldrà fins a la tardor", apunta Lladós. El tancament del port de Xangai ha afectat les cadenes logístiques de molts sectors, ja que gran part de la producció industrial depèn de la Xina, on es concentra la fabricació de molts components i béns intermedis.

La incertesa i la desacceleració no són un fenomen que afecti únicament Espanya. A Europa, la majoria de governs estan reduint les seves previsions de creixement per a aquest any, tal com ha fet aquest mateix divendres l'executiu de Pedro Sánchez. I aquest dijous el govern dels Estats Units, la primera economia del món, va anunciar que una contracció de l'activitat al primer trimestre del 0,4% respecte el trimestre anterior.

La inversió estira a l'alça

Malgrat les males xifres del consum i la indústria i la "situació vulnerable", l'economia espanyola continua recuperant-se, indica Lladós. El principal motor és la inversió empresarial, que va créixer un 2,4% respecte al trimestre anterior. Destaca sobretot la inversió en maquinària i béns d'equipament, que es va disparar un 7,3%. Aquesta inversió es deu al "procés de digitalització" de molts sectors, que provocarà "guanys de productivitat" a mitjà i llarg termini, afegeix l'economista.

També el sector exterior va ser una font de creixement, no tant pel que fa a l'exportació de béns -per l'esmentat alentiment dels mercats industrials-, sinó pel sector serveis, és a dir, pel turisme. L'aixecament gairebé total de les restriccions sanitàries i a la mobilitat ha permès una forta recuperació de l'hostaleria , la restauració i l'oci i la cultura gràcies a l'arribada de visitants estrangers, però també al consum en aquests àmbits de la població local.

A més, la contracció del consum i els problemes d'abastiment han fet caure les importacions un 0,5% mentre les vendes a altres països creixien un 3,4%, la qual cosa millora el balanç exterior de l'economia espanyola i suposa un impuls al PIB.

stats