La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat aquest dilluns en un jutjat de Barcelona que el Tribunal Suprem va autoritzar els serveis d'intel·ligència de l'estat espanyol a espiar els expresidents de l'ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie. El consell de ministres va desclassificar la setmana passada una part dels documents reservats relacionats amb aquest espionatge, fet que ha permès a Casteleiro, que dirigeix el CNI des del 2022, explicar davant del jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona que Sánchez i Paluzie van ser espiats des del 2019. Tot i que Casteleiro només ha reconegut l'espionatge a partir del 2019, els Mossos van detectar intrusions al mòbil de Sànchez des del 2015, quan teòricament encara no hi havia autorització per espiar-lo. El dirigent independentista va ser candidat de Junts al Parlament el 2018 i al Congrés el 2019, i secretari general del partit entre 2020 i 2022.

La reacció immediata de l’independentisme quan es va confirmar que l’expresident Carles Puigdemont havia aconseguit ser a l’Arc de Triomf, en l’acte anunciat pel seu partit i les entitats independentistes, va ser d’alegria pel seu retorn. Hores després de la seva escapada i que no se’n sàpiguen els seus plans, el suport ja no és unànime.

“Vull liderar un canvi d’etapa”. Era el lema de Salvador Illa durant tota la campanya electoral. I aquest canvi d’etapa es pot fer realitat i es traduiria en una imatge clara: el pròxim inquilí del Palau de la Generalitat no serà sobiranista per primer cop en gairebé una dècada i mitja. Com queda llavors el moviment independentista després de la pèrdua de la Generalitat?

L'any que commemorem el centenari de Josep Benet ve al cas tenir present una de les seves grans lliçons, en un moment especialment tens de l’independentisme fraccionari: per anar a Madrid a aconseguir les fites més altes per a Catalunya cal unitat en funció del projecte, cosa que de cap manera vol dir que els que s’hi apleguen hagin de desnaturalitzar de tot allò que, si bé els defineix, en queda fora.

Benvolguda presidenta de l'ANC, són dies difícils per a moltes persones i entitats perquè han de decidir si mantenen o suspenen els actes que tenien planificats. No sé si l'ajudaran a repensar-s'ho, però li faig arribar set arguments -més polítics que sanitaris- per no sortir al carrer aquest Onze de Setembre.

L’ANC ja té un posicionament avalat pels socis sobre el 10-N: reclamar als partits que configurin “un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat”. El sí es va imposar de manera aclaparadora amb el 97,8% dels vots, en una consulta que es va engegar dijous i es va acabar dilluns a la nit i en la qual van participar 9.582 socis (el 21,69% del cens). L’entitat considera que “l’acció política dels partits independentistes a les Corts ha de passar de manera indispensable” pel bloqueig, ja que “el conflicte polític no només no s’ha resolt, sinó que s’ha agreujat” amb “la desmesurada reacció de les forces de seguretat” en les protestes per la sentència. El bloqueig s’ha de sustentar, segons l’entitat, en “l’exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat”, “l’alliberament immediat de tots els presos polítics i el lliure retorn de tots els exiliats polítics”, i en “avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O”.

La patronal catalana Foment del Treball ha denunciat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) per "competència deslleial", i ha demanat a la justícia el tancament de la web creada per l'entitat sobiranista que recull les empreses "compromeses amb la República".

Diverses entitats estan coordinant les protestes que es faran el 21 de desembre contra la celebració del consell de ministres a Barcelona. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anunciat la seva intenció d'omplir Barcelona de cotxes. "Farem una concentració massiva de vehicles", apunten des de les seves xarxes socials. La conseqüència d'aquesta acció és provocar un caos circulatori que bloquegi la capital catalana, segons apunten fonts del secretariat. Com que la crida s'ha fet per a primera hora del matí, és possible que s'arribi a impedir la reunió del govern espanyol a la Llotja de Mar. A preguntes de l'ARA, l'ANC no ha volgut aclarir que el seu objectiu sigui impedir-lo ni tampoc permetre'l.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) accepta reunir-se amb Societat Civil Catalana (SCC) per "contribuir a un clima de concòrdia i convivència" a Catalunya sempre que l'entitat unionista demani públicament la llibertat de l'anterior president de l'ANC, Jordi Sànchez, empresonat a Lledoners. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha enviat una carta al president de SCC, José Rosiñol, en la qual respon a la petició formal de reunió que Rosiñol li va fer arribar el 27 de juliol "per rebaixar la tensió social en els nostres pobles i ciutats".

Abans de començar el partit de Lliga de Campions entre el Barça i el Chelsea, Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han desplegat dues pancartes gegants. A la primera, de color groc, s'hi podia llegir "Freedom" [Llibertat]. A la segona, de color negre amb un llaç groc, hi posava "It's just about freedom" [Tan sols va de llibertat].

Centenars de ciutadans s'han concentrat aquest dimarts a València davant la Delegació del govern espanyol i a les subdelegacions d'Alacant i Castelló de la Plana per reclamar la llibertat dels presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament, enviats a presó aquest dilluns per l'Audiència Nacional per un presumpte delicte de sedició.

L'empresonament dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per un presumpte delicte de sedició, ha tingut una ràpida resposta al País Valencià amb la convocatòria per a aquest dimarts de tres concentracions silencioses a Alacant, Castelló i València. Les protestes tindran lloc davant de les delegacions del govern espanyol a les 19 h.

La decisió d'empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, per un presumpte delicte de sedició ha sigut criticada pels dirigents dels partits d'esquerres del País Valencià, tot i que amb intensitat variada. Des del Partit Popular i Ciutadans han preferit guardar silenci i, fins a aquest moment, no han valorat l'actuació judicial.

La Guàrdia Civil ha intervingut la web de l'ANC. A la pàgina hi apareixen el logotip de la Guàrdia Civil i un missatge que assegura que el domini està "a disposició de l'autoritat judicial", el mateix que apareix a les webs de l'1-O intervingudes. L'Assemblea ha confirmat el bloqueig i ha anunciat que estava estudiant quins dominis alternatius podia obrir, i en menys de dues hores ja tenia una nova pàgina: www.assemblea.eu.

Crida de l'Assemblea Nacional Catalana als 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP perquè tanquin una entesa de forma "ràpida i sòlida" que permeti la investidura del nou president i la formació d'un nou Govern que haurà d'aplicar el mandat del 27-S concretat en la declaració rupturista fulminada pel Tribunal Constitucional. Si bé reconeix que "hi ha motius de desànim" després de dos mesos sense acord, i just el dia que l'exdiputat de la CUP David Fernàndez advoca per cedir dos vots que permetin la investidura que desbloquegi la situació, l'ANC apel·la a la "responsabilitat i sentit d'Estat" dels 72 diputats independentistes perquè no dilatin més la negociació.

Ofensiva per terra, mar i aire de l'Estat contra l'independentisme. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha imposat a l'Assemblea Nacional i a Òmnium una multa de 200.000 euros a cadascuna de les entitats en considerar que van vulnerar la llei de protecció de dades amb la 'gigaenquesta' abans del 9-N.

Fer-se una fotografia amb la butlleta del 9-N al cor i penjar-la aquest vespre a les xarxes socials. És la crida que ha fet l'ANC per "reivindicar el caràcter col·lectiu i de país" del dia de la consulta i que servirà, també, per denunciar les imputacions a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per haver impulsat el 9-N.