A finals de gener d'enguany, al districte de Ciutat Vella de Barcelona s'havien detectat 5.346 pintades al carrer. El 30 de juny aquesta xifra s'havia reduït fins a 223. Amb aquest exemple, l'Ajuntament de Barcelona treu pit del nou contracte d'eliminació de pintades, emmarcat en el Pla Endreça i dotat amb 16 milions d'euros per a aquest any i el que ve. "El balanç és molt positiu. En gairebé sis mesos s'han realitzat més de 57.000 intervencions en 138.000 m² de l'espai públic", ha celebrat la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet.

Les crítiques a la neteja en general i a la proliferació de pintades per tot arreu, però especialment sobre edificis patrimonials com les basíliques de Santa Maria del Mar o Santa Maria del Pi, han sigut una constant durant el mandat que ara acaba a Barcelona. Pel que fa a la lluita contra els grafitis, l'Ajuntament ha defensat fins ara que havia reforçat amb 800.000 euros els 4,5 milions anuals que ja es destinen a aquests serveis i que els límits d'aquesta brigada eren els edificis catalogats, com és el cas de les basíliques, que requereixen una actuació de Patrimoni. En l'últim sospir del mandat, però, l'Ajuntament ha aprovat avui inicialment el nou contracte de neteja de pintades, que s'haurà d'aplicar entre el 2024 i el 2026, i que preveu, ara sí, un nou equip que permeti netejar ràpidament els grafitis en edificis protegits. Fins ara, els equips municipals s'havien de limitar a treure grafitis de murs, voreres i calçada. I amb la nova contracta es vol que també treballin sobre mobiliari, infraestructures i elements patrimonials.

"Ara netegem, però potser demà tornem a trobar la mateixa pintada o una de molt semblant al mateix lloc". És el lament d'un dels treballadors de les brigades que netegen grafitis als carrers de Barcelona. "A vegades n'estàs eliminant un i ja sents com algú sacseja l'esprai esperant que acabis per repetir-lo", afegeix una companya. Asseguren que des que al setembre es va posar en marxa el reforç del servei, amb sis equips més (dotze persones) a peu de carrer, s'estan netejant més grafitis que mai. Però que no ha parat el ritme amb què es tornen a pintar. Una mena de bucle: "Hi ha qui es queixa que fa dies que veu una pintada, però a vegades és que ja l'hem netejat i l'han tornat a fer tan de pressa que sembla que no l'hàgim tret mai". Ara hi ha 32 equips de dues persones amb furgonetes hidronetejadores en torns de matí i tarda. Aquest reforç suposa sumar 800.000 euros als 4,5 milions anuals que ja es destinen en la contracta de la neteja a eliminar pintades. Però el problema persisteix, com va denunciar divendres l'oposició en bloc en un ple que va censurar que la brutícia (inclosos els grafitis) no s'ha solucionat amb el canvi de contracta.

Arran ha difós aquest dijous a través de les xarxes socials unes pintades fetes a l'exterior de la suposada segona residència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que han ubicat a Cerdanya, contra els Jocs Olímpics d'hivern Barcelona-Pirineus 2030. Una estona després, però, el mateix conseller ha respost aquesta piulada assegurant que allò no és casa seva i que han perjudicat a un tercer. A més, ha afegit que seguirà treballant perquè els Pirineus tinguin "uns Jocs Olímpics d'hivern sostenibles, que aportin prosperitat, ocupació i oportunitats a aquestes comarques".

El monestir de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer (Noguera), edifici romànic declarat bé cultural d'interès nacional el 1984, ha aparegut aquest diumenge ple de pintades d'exaltació feixista. Un grup de "desaprensius", segons un comunicat de l'Ajuntament de Balaguer, hauria fet directament a la pedra diversos símbols nazis amb esprai: "Fora el groc dels carrers" –en referència als llaços grocs de la plaça del Mercadal, la plaça porticada més gran de Catalunya–, "Presos polítics a la forca" i "Visca Franco" són algunes de les frases pintades a la façana del monument.

L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) ha denunciat que aquest matí han aparegut pintades de "Viva España" i de banderes espanyoles en diversos indrets de la muntanya de Sant Julià: a l'església dels Sants Metges, a la casa de Can Bóta i en alguns cartells de les excavacions del Castellum Fractum.

L'Ajuntament de Barcelona es va gastar l'any passat 3,9 milions d'euros per netejar els 494.270 metres quadrats de pintades i cartells distribuïts pels carrers de la ciutat. El consistori ha licitat el nou contracte de neteja fins al 2019 per 11,8 milions.

La Fiscalia demana quatre anys de presó per a quatre militants de la formació ultra Democracia Nacional que haurien fet pintades neonazis a la seu de Convergència de Gavà, a casa d'un regidor de l'Ajuntament i al domicili del president de la branca juvenil del partit (JNC), així com en altres edificis del municipi, el novembre del 2013. Els acusa d'un delicte d'amenaces i d'incitació a l'odi i assegura que les pintades buscaven "exaltar la ideologia nacionalsocialista i fer por als seus adversaris, que es consideren enemics a batre".

Alguns instituts de Catalunya s'han llevat amb pintades contràries al procés participatiu i d'altres amb silicona al pany.