Espai públic
Societat 10/04/2022

La brutícia crònica de Barcelona

Tot i haver començat a desplegar el reforç de neteja, l'incivisme manté punts negres

5 min
Deixalles fora de la paperera al Raval, a tocar de la Rambla

BarcelonaDiu la saviesa popular que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta. Cinc dels deu districtes de Barcelona ja han estrenat l'anhelada nova contracta de la neteja, que s'està desplegant progressivament des de principis de març, però el sentiment dels veïns a peu de carrer que ha copsat aquest diari és que, si bé poden ser palpables els canvis en el sistema –fins i tot amb més efectius en alguns punts com diu l'Ajuntament–, els problemes de brutícia persisteixen. "No podem dir que la cosa estigui millor. Els vehicles que passen ara són més moderns i sí que hi ha bucles per passar més sovint per certs punts negres, però els problemes continuen perquè la gent embruta molt", radiografien des de la Xarxa Veïnal del Raval, que, al costat d'altres entitats del barri, ha començat una campanya per encartellar aquells punts on veïns i forans llencen brossa fora dels contenidors. Demanen a veïns i comerciants que no deixin les bosses d'escombraries ni allà on els sembli al carrer ni a les papereres.

"El que caldria és una campanya de conscienciació ben feta, un autèntic pla de xoc", diagnostica Ángel Cordero en nom de la Xarxa, perquè ara "encara que es netegi més, de seguida es veu brut". I la cosa empitjora ara que comença a arribar la calor i es disparen les pudors i l'ús més intensiu de places i carrers.

Ricard López, que fa quasi 30 anys que regenta una botiga de queviures al xamfrà de Príncep de Viana amb el carrer Sant Antoni Abat, se sap en un d'aquests "punts negres": "Avui ja m'he trobat una bossa d'escombraries a la porta mateix de la botiga; cada cop en deixen a més llocs". Assenyala veïns però també l'Ajuntament, que fa mesos que ha deixat abandonada una tanca al mig del carrer i que, per molt que truqui, no la recull.

Una mica més enllà, un treballador de les brigades de neteja treu el mòbil per fotografiar una muntanya de deixalles en un altre dels punts conflictius, el carrer Cendra, i enviar la troballa als seus superiors. "Cada dia és el mateix. Hi ha contenidors a només un carrer de distància, però ens ho trobem aquí. I si tornes a passar d'aquí a una estona, hi tornarà a haver coses", vaticina.

Més neteja amb aigua

Els carrers de Ciutat Vella, com els de l'Eixample, Gràcia, Sant Martí i Sant Andreu, ja han començat a veure circular la nova flota de vehicles de neteja i també han estrenat les noves rutines que, segons l'Ajuntament, reforcen el que es feia fins ara. A l'Eixample, per exemple, la neteja dels carrers amb aigua passa a ser setmanal quan abans es feia un cop cada dues setmanes (i en alguns punts una vegada al mes) i al voltant de la Sagrada Família l'aigualeig s'incrementa força més: es fa fins a sis cops per setmana. A Sant Andreu i Sant Martí, la neteja amb aigua, que és la més efectiva, es fa amb una freqüència setmanal amb el nou contracte.

Caixes al costat dels contenidors al barri de Gràcia.

El que està fent el consistori aquests dies són rutes amb veïns dels barris que ja han entrat a la nova contracta –la resta ho faran a partir del setembre– per detectar mancances. Fa uns dies, per exemple, van recórrer els carrers de Sant Antoni i els veïns van demanar reforços a les parts que queden més a la perifèria de la superilla.

Els entorns del Mercat de Sant Antoni i els carrers Manso i Parlament són una de les deu zones on el govern de Colau, després de les intenses crítiques als dèficits de neteja – al desembre es va situar com el segon problema més greu de la ciutadania, segons el baròmetre, on va doblar el pes que tenia sis mesos abans– va aplicar un pla de xoc de 70 milions d'euros per avançar-se al desplegament de la nova contracta, que era l'element clau en què es confiava per redreçar la situació: no en va el nou contracte suposa un augment de pressupost mitjà del 14% respecte a l'anterior i 400 persones més en plantilla per situar els equips per sobre dels 4.400 efectius. El contracte de neteja és el de més envergadura dels que signa el consistori: 2.300 milions d’euros en vuit anys. És a dir, 122 euros anuals per habitant. I d'aquests, el 64% es destinen a neteja i el 36% a recollida de brossa.

El canvi, a banda de la renovació de vehicles, també està suposant l'actualització dels contenidors, amb un model més baix. Ara per ara, ja s'han renovat quasi un terç (32%) dels 12.441 que s'han de canviar en els cinc primers districtes. El percentatge és un punt inferior al que s'havia previst, cosa que l'Ajuntament explica sobretot perquè hi ha carrers en obres on no s'ha pogut fer encara el canvi. Però hi ha cinc barris, com la Sagrada Família o la Vila Olímpica, on la renovació ja és total.

Crida a la corresponsabilitat

En la presentació de la mesura, al febrer, l'alcaldessa Ada Colau ja va posar èmfasi en la necessitat de "corresponsabilitat" de la ciutadania perquè l'augment de neteja tingués resultats visibles. De fet, els canvis s'estan explicant amb la campanya Cuidem Barcelona, que, a banda de molts cartells, ja ha tingut una festa i una exposició, per fer una crida a tothom a tenir cura de places i carrers. La millora, segons l'alcaldessa, havia de ser evident als carrers des del primer dia. Des del 7 de març, a mitja Barcelona.

¿Es nota, però, la millora al carrer un mes després? Per a la gran majoria dels lectors de l'ARA que han participat en l'enquesta , la cosa encara no ha començat a remuntar. "Certament, jo no he notat res", respon sense dubtar ni un minut Bianca Szidporak, que treballa al carrer Tordera de Gràcia, i té clar que aquest és un dels punts "bruts de la ciutat". Els principals problemes: les caques de gos i la brossa fora dels contenidors. "És cosa de la gent que no és prou neta, no podem tenir un policia darrere de cada persona", afegeix una veïna del carrer Josep Torres.

Pintades a la façana d'una residència al barri de Gràcia.

Una mica més amunt, a la recentment rebatejada com a plaça del Poble Gitano, les moltíssimes pintades que omplen les parets d'una residència de gent gran de la Generalitat col·laboren en la imatge de deixadesa. "Només en van netejar una part fa uns mesos", radiografia un veí. Al costat, hi ha una residència privada que va netejar les seves a principis d'any i que veu com les parets ja tornen a tenir grafitis d'aquells gens elaborats. "És una pèrdua de diners constant", expliquen.

Anuncis, una festa i una exposició: 1,3 milions per explicar la neteja

Quan falta poc més d'un any per a les eleccions municipals, el govern de Colau ha invertit aquests mesos 1,3 milions d'euros a explicar la nova campanya de neteja. La principal partida és el poc més d'un milió d'euros que s'ha destinat a la comunicació, sobretot a explicar la campanya a través dels mitjans, i fonts municipals apunten que aquesta quantitat és quatre cops més baixa que la que es va invertir ara fa vuit anys, amb l'últim canvi de contracta de neteja (4,6 milions), i que l'única campanya equiparable a aquesta en volum és la de Nadal, que també es busca que arribi al conjunt de la ciutadania. El govern municipal també ha organitzat una festa al passeig Lluís Companys per donar a conèixer la nova maquinària i els models de contenidors (109.565 euros) i una exposició a l'antiga presó Model, on es mostren fotografies amb els canvis que s'han fet els últims anys en el sistema de neteja (100.779 euros). En total, 1,27 milions d'euros entre els tres conceptes.

stats