Després d'anys d'estira-i-arronses i un cúmul d'incerteses, aquest dilluns s'han presentat les primeres imatges del que ha de ser el futur Campus de Salut de Girona. Un complex hospitalari que substituirà l'actual Hospital Josep Trueta i que, segons els pronòstics de les institucions, s'hauria de posar la primera pedra a finals del 2028 i ser una realitat a les acaballes del 2031. L'UTE guanyadora del concurs d'idees licitat per Infraestructures.cat ha estat la mateixa que va tirar endavant l'Hospital del Mar, l'ampliació de Bellvitge, l'Hospital Quironsalud Barcelona, l'Hospital Doctor Moisès i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, entre altres projectes.

Fa 20 anys, la llavors consellera de Salut, Marina Geli, presentava una maqueta de l’ampliació del gran centre hospitalari de referència a les comarques gironines: el Doctor Josep Trueta. La previsió era que s’inaugurés el 2008, just quan va esclatar la crisi econòmica, però només tres anys després ja es parlava del 2015-2016. Des de llavors ha passat una dècada, un canvi d’ubicació de les instal·lacions al costat del Parc Hospitalari Martí i Julià –més conegut com el Santa Caterina– i un nou calendari que situa en el 2031 la inauguració del nou Campus de Salut de Girona. Una previsió que, malgrat l’acord entre institucions i el compromís que no hi ha “res ara mateix que faci endarrerir el calendari”, els metges gironins posen en dubte pels continus esculls tècnics i “retards acumulats”.

Pas endavant cap a la construcció del nou Campus de Salut de Girona i Salt que ha de transformar tota l'àrea urbana de l'oest de la ciutat. La Generalitat de Catalunya ha acordat una inversió de gairebé 8 milions d'euros per fer front a les millores urbanístiques i de mobilitat als entorns d'aquest projecte, que integra l'Hospital Josep Trueta i tot un complex de recerca i formació, al voltant de barris humils com Santa Eugènia, Can Gibert del Pla i Mas Xirgu. L'acord s'ha anunciat aquest divendres després de la primera comissió bilateral entre la Generalitat i l’ajuntament gironí.

El parc no es toca. Aquest és el nom de la plataforma per conservar el parc Jordi Vilamitjana, el gran pulmó verd de Girona que havia de desaparèixer per la construcció del nou campus de salut de l'hospital Josep Trueta. I aquest diumenge respiren després d'organitzar dissabte una jornada sencera d'activitats per reivindicar aquest espai al barri de Can Gibert del Pla. Des de fa més d'un any lluiten contra la construcció de 347 pisos en aquest oasi al sector sud de la ciutat, que s'havien convertit en la gran pedra a la sabata del projecte que ocuparà la reordenació del campus a Girona, ja que la majoria de les instal·lacions van a Salt. Però ara sembla que hi ha perspectives de mantenir el parc.

Després de dècades d'entrebancs i demores, el nou Hospital Josep Trueta, que se situarà a la frontera sud entre Girona i Salt, comença a prendre forma. La Generalitat de Catalunya preveu adjudicar el projecte arquitectònic guanyador el 2026, i mentrestant els dos ajuntaments implicats treballen en les modificacions dels planejaments urbanístics per condicionar els terrenys amb carreteres, rotondes, enllumenat i connexions d'aigua. Aquesta setmana el govern municipal de Girona ha presentat la seva proposta d’urbanització de l’espai públic de l’entorn del nou macrocomplex sanitari, amb la ubicació del Parc Jordi Vilamitjana com a principal focus de controvèrsia. La intenció és que es pugui aprovar el juny del 2025 i que la Generalitat el validi definitivament abans del 2026.

El nou Hospital Josep Trueta ha de ser el gran projecte urbanístic de les comarques gironines al segle XXI. Implica la construcció d'un gran centre hospitalari, a la frontera entre Girona i Salt, amb tecnologia punta per donar resposta a les necessitats de tota la població de la regió sanitària, a més d'un campus de recerca per incentivar la investigació i retenir el talent universitari local. Després de més de 20 anys de demores, promeses incomplertes i disputes entre les administracions, finalment l'estiu del 2020 l'Ajuntament de Salt, el de Girona i la Generalitat de Catalunya van arribar a un acord definitiu sobre els terrenys i la localització del projecte. Es farà a l'entrada sud de la ciutat, en unes parcel·les de prop de 305.000 m² (288.500 dels quals pertanyen al terme municipal de Salt i 16.500, a Girona), a davant de l'Hospital Santa Caterina, entre l'autopista i la riera de Masrocs. Com és habitual en aquestes infraestructures, els dos consistoris implicats s'encarreguen de cedir els terrenys i condicionar els accessos, mentre que la Generalitat assumeix l'execució de l'obra, que costarà més de 500 milions d'euros.

A l'entrada sud de Girona, a l'extrem dels barris humils de Can Gibert del Pla i Santa Eugènia, lluny del centre de la ciutat, s'emplaça el parc Jordi Vilamitjana. És una extensió de més de 27.000 m² de zona verda que aglutina un gran parc infantil, rampes per a monopatins i un espai reservat per a gossos, tot plegat envoltat per uns 400 arbres adults molt frondosos. És el principal pulmó verd d'aquests dos barris perifèrics, que concentren molta densitat d'edificis, i cada dia desenes de veïns hi surten a passejar, fer esport, treure les mascotes, jugar amb la mainada o celebrar els aniversaris amb els amics. Aquest parc, però, està en risc de desaparèixer: l’Ajuntament gironí té previst construir-hi un edifici de 7 plantes amb 347 habitatges i baixos comercials. El pla urbanístic d'aquest nou complex residencial s'inscriu dins de les remodelacions del nou campus de salut Josep Trueta, que està projectat just davant del parc, entre Girona i Salt.

La DANA del País Valencià ha conscienciat dels perills de les riuades i l’increment de pluges torrencials a causa del canvi climàtic. Alguns municipis gironins han posat fil a l’agulla per minimitzar riscos i en d’altres sorgeixen veus que reclamen canvis en la política urbanística.

“Estàs bé? Et molesto? Podem parlar? Soc l’Eli, mare del Guillem, un nen prematur”. Amb la màxima dolçor l’Eli Francesch, que porta una bata lila, s’aproxima a l’Imane Aziz, que és a l’UCI de nounats de l’Hospital Josep Trueta de Girona amb la seva primera filla, que tot i néixer a la setmana 37 (al límit de la prematuritat) va pesar només 1,6 quilograms. “Quan em van donar l’alta va ser duríssim perquè marxes i deixes la teva primera filla aquí, estàs preocupada i no és la situació que t’imagines quan et quedes embarassada”, explica la mare, de 35 anys, que fa una setmana que va tenir la nena.

Grups de ciberdelinqüents de l'òrbita russa han inclòs quatre hospitals catalans en la seva llista d'objectius i els han envestit amb atacs distribuïts de denegació de servei (DDoS). Ho han afirmat ells mateixos en els seus canals interns de comunicació, segons ha pogut comprovar l'ARA, i l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha detectat els atacs. "Coincidint amb la guerra d'Ucraïna, grups hacktivistes pro Putin estan fent campanyes per sabotejar els sistemes d'hospitals occidentals, incloent-n'hi quatre de Catalunya", explica el consultor en seguretat informàtica José Nicolás Castellano. Ell va detectar els noms dels hospitals en una llista distribuïda en un canal intern d'un dels grups de pirates informàtics.

Cap mare o pare està preparat per acomiadar-se del seu fill, i encara menys poques hores després de veure-li la cara per primer cop. Amb tot, les pèrdues perinatals durant l'embaràs, el part o poc abans de néixer són una realitat que afecta un de cada quatre embarassos. L'Anna Sánchez i el Llorenç Ramon van rebre la pitjor notícia de les seves vides a les 38 setmanes i tres dies de gestació: el cor de la seva filla Núria havia deixat de bategar. Era la primavera del 2021, només li faltava una setmana i escaig per néixer, però, sobtadament, la parella va haver d'acceptar que, quan sortissin de l'Hospital de Santa Caterina de Girona, ho farien amb els braços buits. "Vam estar sis hores fent el comiat: amb ella als braços, cantant-li, explicant-li històries, fent-li fotos, creant records molt bonics", recorden. Després d'haver passat tants mesos esperant la seva arribada, els hauria agradat estar una mica més amb ella en el seu primer i últim dia, però el seu petit cos es deteriorava amb el pas de les hores. Al cap d'un temps, i llegint sobre el dol perinatal, una realitat històricament invisibilitzada, van descobrir que hi havia una mena de bressols, anomenats Cuddle Cot, que mantenen la temperatura dels nadons i donen més temps a les famílies que perden el fill per dir-li adeu. Era un recurs que els podia haver ajudat en el procés de dol, però a Catalunya no n'hi havia cap quan el van necessitar. Ara sí.

L’agenda de la salut va tenir molt de protagonisme durant la pandèmia, però altres desgràcies li han anat passant per davant. De sobte, aquella urgència d’aprovar les ampliacions de l’Hospital Clínic a Barcelona i del Trueta a Girona s’ha anat esmorteint i tot avança molt lentament.

“Zero”. És la nota que posaria el cap de cardiologia de l’Hospital Josep Trueta, Ramon Brugada, a la gestió –o no gestió– que han fet els polítics des que el juliol del 2020 es va anunciar que el futur Hospital Josep Trueta es faria en uns terrenys entre Girona i Salt. “No tenim coneixement que des de llavors s’hagi fet res, ni tampoc ens consta que hagin preguntat a cap professional com hauria de ser el futur Trueta”, ha lamentat Brugada. Al seu costat, el cap de cirurgia del mateix centre, Antoni Codina, l’ha matisat: “El doctor Brugada ha sigut molt generós posant un zero, jo diria menys, negatiu, no arriba ni a zero, perquè la sensació que tenim és que som on érem el primer dia, que no s’ha avançat en res”, ha recalcat. 

És un dels projectes “més importants” del país —en paraules del conseller de Salut, Josep Maria Argimon—, però el nou hospital Josep Trueta també serà una de les operacions més llargues i feixugues que hauran viscut mai els gironins. A banda de les promeses que fins a cinc consellers del ram els han fet, van haver d'esperar dos anys que Salut decidís la seva ubicació, amb una picabaralla territorial entre Girona i Salt inclosa. Finalment, es va optar per una opció salomònica: dos terços dels terrenys són saltencs i un terç gironí. No obstant això, per aconseguir les parcel·les caldran diversos tràmits que poden acabar als tribunals, cosa que suposaria allargar encara més els terminis del nou hospital, del qual tant se n'ha parlat però tan poc s'ha concretat. 

"Acord històric". És la frase que més vegades s'ha repetit durant la presentació del projecte del nou Hospital Josep Trueta que es farà a Salt, al costat del Santa Caterina i en uns terrenys una tercera part dels quals pertanyen també a Girona. I hi ha motius perquè fos la frase més repetida. Fa més de vint anys que es parla de construir un nou hospital i fins a quatre consellers s'havien compromès a impulsar-lo. Però des que l'exconseller Toni Comín va obrir la porta a situar-lo fora del terme municipal de Girona, el debat s'havia enquistat en quin municipi havia d'acollir les noves instal·lacions: Girona o Salt.

La manca de recursos per fer les proves diagnòstiques pot fer que les dades que tenim sobre els infectats amb el Covid-19 no s’ajustin del tot a la realitat o expliquin les grans diferències que hi ha amb països com Alemanya pel que fa a la mortalitat: “Si sumem totes les dades, estem parlant del 8% de mortalitat, i a Alemanya la xifra és d’un 0,20%, però no és que a Alemanya hi hagi menys mortalitat sinó que es detecten més infectats perquè es fan més proves”, assegura Ramo Brugada, cap del servei de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.

Continua la disputa per decidir la ubicació del nou Hospital Josep Trueta de Girona. Algunes veus, com el cardiòleg Ramon Brugada, aposten per situar-lo a Salt, al costat del Parc Hospitalari Martí i Julià i on hi ha també l’Hospital de Santa Caterina; mentre que altres col·lectius reclamen que es mantingui a la capital gironina. És el cas de l’ajuntament de la ciutat, que, amb l’alcaldessa, Marta Madrenas, al capdavant, fa temps que pressiona per retenir a la ciutat el nou centre hospitalari que ha de substituir les instal·lacions actuals, que han quedat obsoletes. I l’últim moviment el va fer la setmana passada, segons s'ha sabut avui, quan es va reunir amb la consellera de Salut, Alba Vergés, per entregar-li un dossier que exposa els avantatges de situar el nou Trueta als terrenys que ha ofert Girona al barri de Domeny i els inconvenients de la proposta de reubicar-lo a Salt. “No entrarem en una guerra amb Salt”, ha deixat clar l’alcaldessa, tot i que ha desgranat tot de motius en contra del seu trasllat al municipi veí: “A Salt serà més car, es necessitaran més anys per construir-lo, es necessitarà un nou pla de mobilitat i no es millorarà ni en qualitat assistencial ni augmentarà la complexitat del centre”. Segons Madrenas, el departament de Salut decidirà el primer trimestre del 2020 la ubicació del nou Trueta, tot i que la consellera es va comprometre a prendre una decisió el 2019. Des de la conselleria, però, no confirmen el calendari i es remeten a un comunicat que han enviat aquest matí en què assenyalen que “aviat” comunicaran la decisió adoptada.

Una noia jove va a les urgències d'un hospital per febre. Té càncer de mama i s'està “tractant” amb teràpies alternatives. La situació la va descriure fa un parell de dies a Twitter el doctor Joaquim Bosch Barrera, que va atendre la jove el mes de desembre a l’Hospital Josep Trueta de Girona. El relat del doctor de seguida va tenir una forta repercussió a les xarxes socials, fins al punt que ahir el departament de Salut i el Col·legi de Metges de Girona van anunciar que han obert una investigació per aclarir qui va ser la persona que oferia les teràpies alternatives a la noia. La pacient va morir fa pocs dies i el seu cas s’ha conegut gairebé al mateix moment que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha presentat un decàleg per definir quina ha de ser la conducta dels professionals mèdics sobre les teràpies complementàries.

Les comarques gironines hauran d'esperar com a mínim un any més per saber on ubicarà la conselleria de Salut el nou Hospital Trueta de Girona. Fa un parell d'anys que la comunitat sanitària gironina està dividida entre ubicar-lo a Salt o mantenir-lo a la capital gironina, en uns terrenys al barri de Domeny que ha ofert l'Ajuntament.

Una de les decisions més transcendentals per a les comarques gironines que haurà de prendre la nova consellera de Salut, Alba Vergés, serà la ubicació i les característiques del nou Hospital Josep Trueta, un projecte constructiu que l’exconsellera Marina Geli va intentar tirar endavant però que amb la crisi econòmica es va quedar en un calaix fins que l’exconseller Toni Comín el va ressuscitar.