La convocatòria electoral del 12 de maig fa que moltes persones pensin a votar per correu per evitar anar als col·legis el diumenge de la votació. Als darrers comicis celebrats a Catalunya, les eleccions generals del juliol passat, el vot per correu va ser l’opció de 251.324 catalans, un 4,4% del cens electoral. A les últimes eleccions al Parlament, el 2021 i amb restriccions per la pandèmia, es van rebre 284.706 sol·licituds, una xifra rècord. T’expliquem com exercir el dret de vot per correu i com funciona tot el procés pas a pas.

El PP ha sembrat dubtes sobre el vot per correu i, en canvi, ha registrat xifres històriques. Ha calgut reforçar la plantilla i demanar un dia més de termini, però mai les sol·licituds s'havien convertit en tants vots efectius. Segons ha anunciat el director d'operacions de Correus, Alonso Nistal, el 93,8% de les paperetes demanades s'han dipositat, una taxa de conversió que des que es tenen registres –des del 2008– havia sigut del 92% de mitjana. En total, de 2.622.808 sol·licituds de vot per correu, fins a aquest dijous se n'havien executat 2.461.284. I encara queda el matí de divendres, atès que la Junta Electoral Central va acceptar que els electors puguin entregar els sobres a les oficines de Correus fins a les 14 hores del migdia.

Com més s'acosten les eleccions del 23 de juliol, més fàcil és trobar-se un carter enfilant les escales de qualsevol finca per entregar la documentació per votar per correu a algun veí. Però els més de dos milions i mig de sol·licituds (en concret, 2.622.808) al conjunt de l'Estat amenacen amb col·lapsar el sistema i els electors temen no rebre la documentació a temps. Alguns han arribat al punt de posposar les vacances per poder exercir el dret de vot, com l'arquitecta i exregidora de Barcelona Itziar González. "No em dona la gana no votar", diu. En canvi, el periodista de Catalunya Ràdio Lluís Freixes va rebre la documentació equivocada i va estar a punt de votar per un altre.

Els que tenim la pretensió de seguir vivint en català podem començar a estalviar temps i energies fent escarafalls i expressant indignació i sorpresa. A canvi, podem partir d'un seguit de certeses que podem donar com a sobreentesos. U: per a la dreta nacionalista espanyola (això vol dir PP i Vox, no només Vox, i també tot el seu entorn mediàtic i judicial) arraconar i —si fos possible— acabar amb la llengua catalana és un objectiu polític de la màxima prioritat. No és una idea extremista que aparegui puntualment: és troncal en el seu ideari, perquè d'això (d'arraconar i, si és possible, acabar amb la llengua catalana) en depèn la preservació de la unitat d'Espanya. Dos: per si el punt anterior no queda clar, des de la perspectiva de la dreta nacionalista espanyola qualsevol contingut en català (llibres, pel·lícules, cançons, premsa) equival a una expressió d'independentisme (i, per tant, a un atemptat contra la unitat d'Espanya). Tres: de tots els continguts, aquells que de llarg els preocupen més són els que tenen relació amb l'educació dels infants, des de l'escola fins a les revistes infantils, com Cavall Fort o Camacuc. L'adoctrinament els obsessiona perquè ells l'han practicat sempre (feu un cop d'ull als llibres de text del franquisme, especialment els destinats a les nenes, i hi trobareu el resum de les essències educatives d'aquest personal). Per això, el regidor de Borriana que ha cancel·lat les subscripcions de l'ajuntament de la vila amb aquestes revistes, un tal Jesús Albiol, ho anuncia triomfalment a Twitter com a “misión cumplida”. I per això també rep la felicitació efusiva de Vicente Barrera, el torero esdevingut vicepresident i conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana. Tot plegat ens pot semblar un cúmul d'estupideses, perquè ho és, però la barbàrie i la destrucció de la convivència progressen, precisament, a força d'acumular estupideses.

Més de dos milions de sol·licituds per votar per correu el 23-J fan que aquestes eleccions generals marquin el rècord històric en aquesta modalitat de vot. Per adaptar-s'hi, Correus va decidir contractar 12.000 persones més aquest mes de juliol. Una xifra que els sindicats van considerar "insuficient". En volien 19.000, que van acabar arribant, tot i que encara consideren que han fet curt. El fet és que aquesta polèmica interna unida a les impressions generals d'alguns ciutadans "que fa deu dies que van demanar el vot per correu i encara no l'han rebut" són suficients perquè el PP comenci a estendre, un cop més, la sospita sobre una possible tupinada el 23-J. "No hem d'oblidar qui hi ha al capdavant de Correus i la relació directa que té amb Pedro Sánchez", ha destacat aquest dijous la número 2 popular, Cuca Gamarra, en una entrevista a la Cope.

L'arribada constant de gent que sol·licita el vot a distància a les oficines de Correus d'Urquinaona testimonia que les crides a la participació en les eleccions del 23 de juliol han fet efecte. Molta gent marxarà de vacances amb la feina feta i haurà votat molt abans del dia de les eleccions: alguns, fins i tot, abans de l'inici de la campanya electoral. El termini per demanar el vot per correu no s'acaba fins al 13 de juliol i, tot i això, ja s'han superat tots els rècords: més d'1,7 milions de persones l'han sol·licitat fins ara, segons fonts de Comissions Obreres (CCOO). D'aquestes sol·licituds, 90.000 a Barcelona i unes 120.000 a Catalunya. La dada més elevada fins ara era a les generals del 26 de juny del 2016, quan 1.452.988 persones van votar per correu. A Catalunya, però, les eleccions del 2021 continuen marcant el rècord: en uns comicis en plena onada de coronavirus van haver-hi més de 280.000 sol·licituds de vot per correu.

Les eleccions generals se celebraran el 23 de juliol, en període de vacances, i això s'ha sabut quan molts ciutadans ja les tenien planificades. Per això es preveu que el vot per correu s'incrementi respecte a comicis anteriors. T'expliquem pas a pas com exercir el dret a vot si el dia dels comicis no pots anar a un col·legi electoral.

El presumpte frau electoral plana sobre Melilla en els comicis d’aquest diumenge, després que una allau de sol·licituds de vot per correu fes saltar totes les alarmes i se sospités d’una compra massiva de vots. Una investigació judicial que s’instrueix sota secret de sumari ha portat a la detenció de fins a deu persones entre dilluns i dimarts, entre les quals hi ha el número 3 de Coalició per Melilla (CpM), que ha estat destituït com a conseller del govern autonòmic aquest dimecres.

El vot per correu ha assolit en aquestes eleccions xifres rècord de participació i ha crescut un 350%, en bona part a causa de la pandèmia. La gran majoria de votants que ho van sol·licitar han pogut votar per correu. No és el cas, però, de la Sílvia Barceló, una veïna de Barcelona a qui aquest diumenge no se li ha permès fer-ho. Barceló va sol·licitar el vot per correu el passat 2 de febrer, però la documentació mai va arribar a la seva destinació. "No em va arribar cap notificació ni res", explica en conversa amb l'ARA.

Un total de 284.706 persones han sol·licitat el vot per correu per al 14-F. És una xifra "rècord" a tot l'Estat, segons un comunicat de Correus, i que multiplica per 3,5 les sol·licituds admeses a les eleccions catalanes del 2017. De totes les peticions presentades, més de 80.000 han arribat per via telemàtica, mitjançant la web de Correus i amb la signatura electrònica. A totes les sol·licituds admeses encara s'hi afegiran les que s'hagin pogut rebre fins a aquest divendres al migdia, que era l'últim dia en què es podien fer les sol·licituds.

Sona el timbre de casa la Carme. És la cartera, la Neus. No porta qualsevol carta. Si no, seguint el protocol covid no hauria picat el timbre i s'hauria limitat a deixar el sobre a la bústia. Però avui li tocava salvaguardar l'entrega fins a l'últim moment i donar-la en mà. Era la papereta de les eleccions del 14-F que la Carme havia demanat per correu. Quan la Neus ha obert la porta mecànica de l'ascensor, la Carme ja l'esperava al replà, impacient. Tenia clar quina seria la papereta escollida. En condicions normals, la Neus s'hauria limitat a donar-li la papereta i la Carme, un cop triat el partit, l'hauria portat a l'oficina de Correus. Però la pandèmia, especialista en crear situacions inaudites, permet que per primer cop s'emeti el vot davant del carter. Així, el viatge d'anada també es converteix en el de tornada i, pel mig, s'eliminen trajectes.

En temps de pandèmia, es dispara el vot per correu. Quan encara falten deu dies perquè s'acabi el termini per poder votar als comicis del 14-F a través d'aquest mecanisme, 84.001 persones ja han sol·licitat poder fer-ho, segons dades de la Generalitat. És una xifra rècord si ho comparem amb les eleccions al Parlament del desembre del 2017. Llavors, quan quedava el mateix temps per tancar la via postal, ho havien demanat 46.050 persones. És a dir, per ara les sol·licituds han augmentat un 82%. De fet, ara mateix ja hi ha més peticions que les que hi va haver en total ara fa tres anys (78.876), tot i que encara queden deu dies per demanar el vot.

Tot i que la possibilitat que les eleccions del 14-F s’acabin ajornant agafa cada vegada més força, de moment aquest escenari sembla que no ha repercutit en la quantitat de persones que ja han sol·licitat el vot per correu. A hores d’ara, quan queda un mes per al 14 de febrer, hi ha 34.700 persones que ja han demanat votar a distància, segons dades del departament d’Acció Exterior del 12 de gener. Una xifra que triplica la de fa quatre anys, en les eleccions del 21 de desembre de 2017 al Parlament, quan a 36 dies dels comicis havien presentat aquesta sol·licitud 10.666 persones, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Les eleccions del 14 de febrer se celebraran en un context de pandèmia i una de les coses que vol fomentar el Govern és el vot per correu. En aquest sentit, el departament d'Exteriors ha comunicat aquest dijous que la Junta Electoral Central (JEC) ha acceptat ampliar els terminis per votar de forma no presencial (per correu) i també per sol·licitar el vot des de l'exterior.

Les sol·licituds de vot per correu registrades al País Valencià per participar en les eleccions autonòmiques i estatals del 28 d'abril han augmentat un 235,7% respecte als últims comicis autonòmics. Si el maig del 2015 un total de 54.484 valencians van optar per aquesta modalitat, aquest diumenge, un cop tancat el termini i comptabilitzades totes les sol·licituds, la xifra s'eleva a 189.655 peticions.

La Junta Electoral Central ha acordat ampliar el termini per votar per correu en territori espanyol fins al 19 de desembre a les 14 hores, dos dies abans que es voti presencialment als col·legis electorals catalanas. L'òrgan que vetlla pel bon funcionament de les eleccions ha acceptat una sol·licitud del Partit Popular perquè s'allargués el període, que s'acabava un dia abans, el dilluns 18.

Més de 81.000 electors han demanat votar per correu als comicis catalans del 21 de desembre, cosa que suposa un 25% menys que la xifra registrada fa dos anys.

Les eleccions espanyoles d'aquest 20 de desembre destaquen per la incertesa dels seus resultats, però també per la seva importància. Els vots de diumenge que ve determinaran les majories que hauran de fer front a una crisi econòmica que encara causa estralls, el greu problema de la corrupció a l'Estat o el conflicte del mateix Estat amb Catalunya, entre d'altres.

Les sol·licituds de vot per correu pel 27-S han pujat un 56% respecte a les eleccions del 2012, i això fa preveure a la Generalitat una alta participació en els comicis d'aquest diumenge. Un total del 131.033 persones han sol·licitat en aquesta ocasió votar per correu.