Després del seu històric discurs a Praga, que li va suposar un Nobel de la pau, el president dels Estats Units Barack Obama va aconseguir pactar amb Rússia un progressiu desmantellament de caps nuclears. L'abril del 2010, ell i el llavors president rus, Dmitri Medvédev, signaven el New Start, un tractat que limita els caps nuclears operatius de les dues potències a 1.550 i les llançadores desplegades a 700, incloses les de míssils balístics intercontinentals, les de llançament submarí i els bombarders aeris. El tractat va entrar en vigor el febrer del 2011 i l'any 2018 els dos països anunciaven que ja havien reduït el seu arsenal per sota dels límits fixats pel New Start. Però la decisió anunciada ahir pel president rus, Vladímir Putin, de suspendre aquest tractat deixa en l'aire deu anys de desarmament i revifa l'amenaça d'una guerra nuclear.

El dissabte dia 24 es van assolir les 50 ratificacions necessàries per a l'entrada en vigor, d’aquí trenta dies, del Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), que l’ONU va aprovar el 2017.

“Si una sola bomba pot causar tant de patiment, com pot ser que es permeti que encara n’hi hagi tantes?” Ho pregunta Setsuko Thurlow. Quan tenia 13 anys va patir la bomba nuclear a Hiroshima. La seva germana hi va morir, moltes amigues seves també. Ella no, i va esdevenir així una hibakusha, una supervivent de la bomba nuclear. Des de llavors recorda al món la urgència de prohibir les armes nuclears.

La Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, per les sigles en anglès) ha rebut aquest diumenge el premi Nobel de la pau a Oslo, a Noruega, per haver alertat sobre les conseqüències de l'ús d'aquests arsenals i impulsat un acord per prohibir-los.

"Si una sola bomba pot causar tant patiment, com pot ser que es permeti que encara n'hi hagi tantes?", pregunta Setsuko Thurlow. Quan tenia 13 anys va patir la bomba nuclear a Hiroshima. La seva germana es va morir, i moltes amigues seves també. Ella no, i va esdevenir així una 'hibakusha', una supervivent de la bomba nuclear. Des de llavors, recorda al món la urgència de prohibir les armes nuclears.

El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ha tret "èpica" al desarmament efectiu d'ETA en una compareixença pública sense preguntes, des de la seu de l'executiu autonòmic a Sant Sebastià, en la qual ha parlat d'una "nova etapa", sense oblidar les víctimes de l'organització terrorista: "No hi hauria d'haver hagut mai ni

Primera reacció del govern central a la constatació del desarmament d'ETA. El ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha fet una declaració institucional des de Sevilla en la qual ha advertit a l'organització terrorista que no hi haurà "impunitat ni tracte de favor". De fet, el ministre ha exigit a ETA que desaparegui "en lloc de muntar operacions mediàtiques per dissimular la seva derrota".

ETA ha entregat a la policia francesa la llista de vuit amagatalls d'armes repartits entre les regions franceses d'Aquitania -on es localitzen set d'ells- i Occitania, on hi ha emmagatzemades 120 armes de foc, tres tones d'explosius, milers de detonadors i munició. Es tracta del que queda de l'arsenal del grup terrorista, segons ha confirmat en un acte públic a Baiona la Comissió Internacional de Verificació (CIV) i el grup autoanomenat 'artesans per la pau' –els activistes civils–, que s'han encarregat de fer l'entrega a les autoritats franceses.

El líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha considerat que a partir de demà dissabte es produirà "un canvi d'escenari evident" i que cal abordar la qüestió dels "presos, els refugiats i la desmilitarització del País Basc".

El govern espanyol es referma: no mourà ni un dit per garantir el desarmament d'ETA ni té cap intenció de canviar les seves polítiques. Mariano Rajoy ho ha reiterat aquest dissabte des de Vitòria, on ha clausurat el congrés regional del partit. La Moncloa deixa clar que es mantindrà "ferma" fins que l'organització terrorista es dissolgui i que en cap cas oferirà "contrapartides" com l'acostament dels presos, una llarga reivindicació de l'esquerra abertzale i un dels punts que hi ha sobre la taula en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat amb el PNB. "No hi haurà res a canvi de res, perquè no pot haver-hi res. El govern d'Espanya aplicarà la llei com hem vingut fent des de sempre i estic totalment convençut que el govern francès també ho farà", ha assenyalat el líder popular enmig d'aplaudiments.

"ETA ens ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal, i la tarda del 8 d’abril ETA estarà totalment desarmada”. L’encarregat de donar la notícia més esperada des que l’organització terrorista basca va deixar l’activitat armada fa cinc anys i mig va ser Txetx Etcheverry, ecologista de Bizi i sindicalista d’ELA, un dels tres representants de la societat civil d’Iparralde (el País Basc francès) detingut al desembre a Luhuso quan procedia a desmantellar part de l’arsenal d’ETA.

Mariano Rajoy no té intenció de moure ni un dit per assegurar el desarmament unilateral i incondicional d'ETA el 8 d'abril. El president del govern espanyol desoeix la crida del lehendakari Iñigo Urkullu, així com la d'experts internacionals en desarmament, i es limita a esperar que l'organització terrorista faci finalment l'anunci. Així ha respost el líder popular durant la inauguració del congrés regional del partit a la Comunitat de Madrid, en què parlant de "responsabilitats" entre els partits espanyols ha assegurat que tant la seva posició com la del govern espanyol i la del PP són "exactament la mateixa de sempre" en aquest tema.

El pas d'ETA d'anunciar aquest divendres el seu pla de desarmament ha agafat per sorpresa el govern de Mariano Rajoy, que ha evitat donar per bones les informacions que s'han filtrat en diferents mitjans. La Moncloa es limita de moment a demanar "cautela i prudència" sobre els plans de desarmar-se a partir del 8 d'abril. El portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, ha repetit una vegada i una altra durant la roda de premsa posterior al consell de ministres que la posició del govern espanyol ha estat sempre la mateixa des que van arribar a la Moncloa: que ETA es "desarmi i dissolgui". No ha volgut entrar en cap cas a valorar si aquest gest suposaria acceptar un dels clams històrics tant del PNB com de l'esquerra abertzale: l'apropament dels presos. En plenes negociacions per als pressupostos generals de l'Estat, els nacionalistes bascos han posat sobre la taula aquest requisit, que el govern espanyol es nega a confirmar.

Arnaldo Otegi dona credibilitat a la informació del diari 'Le Monde' que diu que un dels mediadors de la societat civil francesa fixen el 8 d'abril com la data en què ETA estarà totalment desarmada. El secretari general de Sortu es felicita per aquesta "bona notícia", però lamenta que "el desarmament hauria pogut arribar abans si Espanya i França no l'haguessin impedit".

Fragment de l'entrevista d'Antoni Bassas al secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi.

El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha concedit una entrevista a 'La Directa', que ha respost per escrit des de la presó de Logronyo, on està pres des del 2009 i on s'estarà fins a l'abril. El dirigent abertzale afirma que "el que tem [l'Estat], la primera de les seves preocupacions, és que el País Basc comenci el camí emprès per Catalunya" i, malgrat que no creu que passi, "l'Estat continua posant espelmes a la Verge cada dia perquè torni a haver-hi un escenari de confrontació armada de baixa intensitat". "L'Estat no té cap interès en el desarmament ni en el final d'ETA i farà tot el possible per impedir-ho", afegeix.

ETA ha fet saber en un comunicat als agents internacionals que "manté tots els seus compromisos i compta amb la capacitat suficient per complir-los". Després de l'operació policial a Baigorri (França) en què es va detenir la cúpula de l'organització, ETA alerta també de la "gravetat dels atacs al procés de solucions, entre altres coses perquè els estats estan posant en qüestió fins i tot el model ordenat" cap al desarmament.

Un "atac greu i directe" al procés de desarmament acordat en el marc de la Comissió Internacional de Verificació (CIV). Així defineix l'organització ETA l'operació policial d'Espanya i França que el dia 28 de maig va acabar amb el decomís de 26 armes i material explosiu localitzats en un amagatall de Biarritz, al País Basc francès. "L'operatiu va ser un atac directe al segellat d'armes", conclou ETA en un comunicat al diari Gara. "Han atacat el procés acordat" de desarmament, adverteix ETA, que posarà el cas en coneixement de la CIV perquè analitzi la "situació que ha generat l'atac".

ETA ha mostrat aquest dijous la seva disposició a deixar les armes. Així, ha instat el govern basc a dissenyar un procés de desarmament "compartit", juntament amb la resta d'agents polítics i socials bascos.