El sistema sanitari és un dels assoliments més complexos i exitosos de les societats democràtiques. Complex perquè els coneixements i, en conseqüència, la capacitat de tractar patologies evoluciona constantment en benefici de tots nosaltres, i també perquè els que formem part del sistema sanitari a vegades parlem un argot indesxifrable. A més, els indicadors de l’activitat sanitària no són gens senzills d’interpretar en la seva globalitat. Hem de reconèixer que avui tenim més informació de la que som capaços de processar per treure’n les conclusions i reconduccions necessàries.

A Travessera de les Corts, on s'ubica la conselleria de Salut, aquest divendres al matí hi ha ambient de Carnestoltes. L'attrezzo de la convocatòria són bates de metge, algunes caretes i maquillatges i cartells reivindicatius, però lluny de ser una jornada d'oci, centenars de metges s'hi han aplegat amb un objectiu clar. Amb clams com “Conveni mèdic, ja!”, la protesta convocada per Metges de Catalunya reclama un conveni propi que reguli exclusivament les condicions laborals mèdiques. Jordi Aparicio, metge de Terrassa, que ha explicat que avui ha sortit al carrer després de temps d'exigir millores al sector. “Demanem poder atendre millor els nostres pacients, perquè no només cal fixar-se en les retribucions, sinó en la qualitat assistencial”, ha assenyalat. 

Encara flota en l'actualitat política l’afirmació del president Illa, “Sé el que cal fer, el que Catalunya necessita”, una idea que segurament desenvoluparà a l’entrevista que li faran a TV3 aquesta nit a les 10 h. Venint d’ell, només pot voler dir que col·laboració amb l’Estat, com ara fer venir el número dos del ministre de Transports a posar fi al caos de Renfe i Adif a Rodalies, i exigència a Esquerra i Comuns per aprovar els pressupostos. El cap de l’oposició a l’exili, Carles Puigdemont, li va recordar ahir a Salvador Illa, amb raó, que la legislatura no va començar ahir, que ja fa un any i mig que governa, no fos cas que l’alta mèdica volgués ser aprofitada pel Govern com una manera de posar el comptador a zero. 

Els metges de tot l'Estat tornen a la vaga aquesta setmana per reclamar un conveni propi que reguli exclusivament les seves condicions laborals. Fa dues setmanes, el ministeri de Sanitat i els sindicats laborals –entre els quals no hi ha els sindicats mèdics– van signar un acord per a un nou estatut marc, la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a Espanya i que feia 22 anys que no s'actualitzava. La nova norma, però, no satisfà les organitzacions que representen els metges, que ja fa mesos que protesten amb aturades i manifestacions per demostrar el seu malestar.

Aire per a la ministra de Sanitat, Mónica García, que ha arribat a un preacord amb els sindicats en la negociació de l'estatut marc, la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a l'Estat i que fa més de 20 anys que no s'actualitza. El preacord ha propiciat la desconvocatòria d'una de les dues vagues sanitàries programades per aquest hivern, que estava prevista a finals de gener convocada pels sindicats de la taula de negociació per a tots els treballadors del sistema sanitari, mentre que la vaga exclusiva de metges es manté. Amb aquest pacte García també posa pressió a les comunitats autònomes governades pel PP, que havien demanat retirar l'estatut marc arran de la polseguera que ha aixecat la proposta en el darrer any amb els estira-i-arronses entre sindicats i administració.

Primera vaga sanitària d'un sistema de salut que està en peu de guerra amb el govern espanyol. Tots els metges dels CAP i hospitals de l'Estat estan cridats a mobilitzar-se des d'aquest dimarts per protestar contra el nou estatut marc que negocia el ministeri de Sanitat des de fa mesos, que és la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a l'Estat i que fa més de 20 anys que no s'actualitza.

El sistema de salut està en peu de guerra amb el govern espanyol, que haurà de fer front a dues vagues sanitàries simultànies aquest hivern. El ministeri de Sanitat fa mesos que negocia un nou estatut marc, la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a l'Estat i que fa més de 20 anys que no s'actualitza, però els estira-i-arronses entre els diferents sindicats implicats ha provocat tensions amb totes les professions del sistema, que ara es preparen per a dos mesos de mobilitzacions. Els motius per protestar són similars de base, però tenen algunes especificitats.

Dues manifestacions simultànies, amb un seguiment desigual però amb un missatge comú: els serveis públics necessiten canvis urgents. Més de 15.000 professionals sanitaris –eminentment metges– i docents han respost a la primera de les dues aturades convocades per protestar i reivindicar millores laborals i un augment del pressupost per a sanitat i educació. La resposta dels metges ha estat massiva malgrat els elevats serveis mínims que s'han fixat en hospitals i centres d'atenció primària (CAP): el seguiment de la vaga ha estat del 28% en el torn de dia i del 23% al de tarda, segons Salut, i més de 10.000 facultatius han sortit a protestar als carrers de Barcelona; un èxit "absolut i rotund", segons Metges de Catalunya, el sindicat promotor de la vaga de metges. També els sindicats educatius s'han felicitat per la resposta dels docents, malgrat que la capacitat de mobilització ha estat més descafeïnada que en convocatòries anteriors: els sindicats han xifrat el seguiment en un 20%, però Educació ha diluït aquest percentatge fins al 8%. 

La primera jornada de vaga dels metges ha evidenciat un ampli seguiment de la professió, a més de rebre el suport implícit d'una ciutadania que ha optat per abstenir-se d'acudir als CAP i a altres serveis sanitaris, com ara les urgències. Els serveis mínims, sempre importants en aquest sector, han hagut d'actuar poc. Sens dubte, existeix una consciència general que la pandèmia ha acabat de tensionar uns professionals que ja portaven una càrrega excessiva. De fet, entre les reivindicacions concretes que el sindicat Metges de Catalunya reclama hi ha, en un lloc destacat, solucionar l'esgotament en què diuen que es troben un de cada tres professionals, obligats a fer una cinquantena de consultes al dia i llastats per un excés de burocràcia que els ocupa el 40% del seu temps. A més d'una millora organitzativa que faci possible una rehumanització del tracte al malalt (menys pantalla, més atenció directa, més temps per al pacient), és evident que cal incrementar plantilles. Una cosa i l'altra van lligades. També hi ha, esclar, les reclamacions salarials i horàries. Els metges, igual que els altres sanitaris (les infermeres també fa temps que es mobilitzen), han demostrat en conjunt un alt grau de compromís amb una feina majoritàriament vocacional. Els homenatges ciutadans en els pitjors temps del covid així ho han reconegut.

Ona Cano, metge interna resident (MIR) de segon any al Parc Taulí, ha hagut de fer serveis mínims per la vaga de metges que ha arrencat aquest dimecres a Catalunya per exigir millors condicions laborals. Dijous també els haurà de fer, com altres MIR com ella que van rotant pels serveis d'urgències i UCI d'aquest hospital de Sabadell. I això l'emprenya. No pel fet que hagi de treballar, sinó perquè, diu, la consideració professional que reben els MIR varia en funció de les necessitats del centre. "Ens fan servir com volen i per al que els interessa: ens diuen que som personal en formació per pagar-nos poc, però quan toca cobrir els torns d'una vaga, sobtadament som plantilla estructural i ens obliguen a fer-ho", denuncia. La situació no és generalitzada i no tots els MIR de Catalunya han estat cridats pels CAP o els hospitals on treballen per fer serveis mínims. Alguns centres, com el Taulí, els inclouen perquè s'emparen en una sentència del Tribunal Suprem que fixa que el contracte laboral del MIR preval sobre l'objectiu formatiu d'aquest; altres s'acullen a l'acord de sortida de vaga del 2018 i a sentències prèvies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que els exclouen perquè la Generalitat no justificava per què són personal necessari per al funcionament normal dels serveis si no són personal estructural.

El sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga per reclamar millores en les condicions laborals i retributives dels facultatius, així com un canvi de model davant "la situació insostenible de la sanitat pública". A la convocatòria, que comença aquest dimecres, estan cridats a fer vaga 25.000 metges que treballen per a l'Institut Català de la Salut (ICS) i la xarxa concertada (Siscat). Es preveu que siguin els treballadors de l’atenció primària els que més es mobilitzin.

Metges de Catalunya (MC) ha amenaçat aquest dijous amb reprendre les mobilitzacions a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) si el Govern segueix incomplint el paquet de mesures que van permetre posar fi a la vaga del 29 de novembre. El sindicat majoritari de metges catalans ha exigit aquest dijous a l'empresa pública que desplegui "immediatament i a tot el territori" totes les accions necessàries per millorar les condicions laborals i professionals dels més de 5.700 facultatius que treballen a centres d'atenció primària (CAP) pública, tal com van acordar fa quatre mesos.

El president de Metges de Catalunya, Jordi Cruz, i el secretari general, Josep Maria Puig, han comparegut aquest dijous al matí davant de la comissió de salut del Parlament de Catalunya a petició dels grups parlamentaris per exposar els motius que els han portat a la vaga.

Els treballadors públics s'han mobilitzat aquesta setmana: metges, professors i mestres, bombers... El sobreesforç d'aquests anys, d'una dècada crítica, està passant factura. Les retallades fruit de la crisi econòmica i de l'ofec de les finances de la Generalitat no s'han revertit i fa temps que s'ha tocat os. És a dir, els serveis se n'estan ressentint seriosament. La bona voluntat i la professionalitat no poden continuar compensant més la manca de recursos i efectius. Falta personal, falta inversió i falta una recuperació salarial. Tot té un límit. Això és així, sobretot –però no només– en els dos grans pilars de l'estat del benestar i, per tant, de l'administració catalana: la sanitat i l'educació. La crisi va armar de paciència el personal sanitari i educatiu. El Procés va allargar la treva. Sindicats i treballadors, sense renunciar als seus drets i a la seva funció, no van voler tensionar més del necessari una situació que ja de per si era prou complexa, no només econòmicament, sinó també amb l'aplicació del 155 i els presos polítics. Però al final la realitat s'imposa. No es pot allargar més l'excepcionalitat, no es pot demanar més sacrificis a uns col·lectius que, en conjunt, han demostrat de sobres la seva vocació de servei.

Els sindicat Metges de Catalunya manté la crida a la vaga de professionals de la sanitat concertada dels dies 26 a 30 de novembre, tot i el nou conveni col·lectiu firmat aquest dimecres. Les patronals Unió Catalana d’Hospitals, Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), i els sindicats CCOO, UGT i SATSE han arribat a un acord amb l'objectiu de "restituir les condicions laborals". Aquest conveni afecta 50.000 professionals de cara al període 2017-2020.

Uns 16.500 metges de 65 hospitals i 427 Centres d'Atenció Primària (CAP) estan cridats a la vaga d'aquest dimarts i dimecres en contra de les retallades. Reclamen recuperar el nivell salarial i l'activitat assistencial que tenien l'any passat, peticions que el Govern no ha acollit. El sindicat Metges de Catalunya denuncia que l'executiu de Mas prepara una tisorada del 4,8%.

En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Francesc Sancho, secretari d'estratègia del departament de salut, ha afirmat que una vaga de metges no serà útil per solucionar els problemes que les retallades puguin ocasionar. Des del punt de vista d'aquest portaveu de l'ICS, "seria més efectiu per part dels metges" que intentessin "arribar a un acord" que no pas que es fiquessin en una "vaga preventiva" que no preveu, el titular del departament de salut, que es "pugui solucionar de cara a demà".